×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb sublim |
Freqüència total: 1456 |
CTILC1 |
condemnat al no-res, uns cops estèril i d'altres ridícul, sempre inane. ¿ | Sublim | també, com vol la tradició apologètica del llibre? Potser sí, de vegades: | també, com vol la tradició apologètica del llibre? Potser sí, de vegades: | sublim | amb la sublimitat específica de les coses grandiosament frustrades. Però | Quixot resulten més aviat penosos o còmics, que no pas | sublims | . Totes aquelles actituds i conductes que anomenem "quixotesques" | surt de la contraposició de dues apreciacions extremes de l'home, la | sublim | i l'animal. Podem creure que aquesta contraposició ha quedat agreujada | ha estat, sempre i a tot arreu, causa de grans bestieses i de decisions | sublims | , de crims salvatges i de poemes preciosos, de sacrificis sagrats i | la del respecte que es concedeix a les eminències d'un caràcter màgic i | sublim | , i, en segon lloc, la consideració mig egoista mig perdona-vides, que | de Barcelona hi hagué un pànic com aquells de la Borsa. L'escàndol fou | sublim | . Avui dia, encara hi ha persones que se'n recorden. Els Comtes de | herpètica d'un clatell. A la parada d'escots hi havia el contrast del | sublim | i l'abominable. Encara no era establerta la moda de la faldilla llarga, i | no es veien amb cor de beure. La Tanguera els dedicà un dels seus balls | sublims | , amb aquells espeternecs delicadíssims de perdiu ferida. Emili Borràs | de bala de cotó mullada. La inauguració de l'Estadi va ésser una fusió | sublim | de l'aristocràcia i de la democràcia. Mai no s'havia vist una cosa com | la República Catalana, i la plaça de Sant Jaume va passar els dies més | sublims | , més carregats de suor i d'entusiasme de tota la seva història. Durant | sòrdida de les avarícies! La topada de don Tomàs i el canonge va ésser | sublim | . Mai no s'havia vist un odi tan ple de verdet, amagant-se darrera dels | als negocis bruts. En aquest ram la fantasia i la calúmnia va arribar al | sublim | . De la senyora d'un altre home públic s'afirmava que havia comprat i | que no era tan infeliç i tan ordinari com suposava Rafaela, ni tan | sublim | com afirmava Hortènsia. Dintre el partit republicà que manava, Isabel | que procacitats embarbussades i poc gracioses, que Amèlia Nebot trobava | sublims | . El banquer Salazar, fill de pares castellans, era natural de Roda. Ric, | es sentís tan ensorrat, tan evaporat entre les fulles d'aquella atzavara | sublim | ; era la mentalitat de Conxa, desconcertant, destarotant i torturadora la | baladrer, fals i covard, amb les il·lusions més quixotesques i més | sublims | , desarmat per a la vida com ningú, fracassat i ple d'orgull. La seva | pantalons o la qualitat d'unes mitges. Per afirmar que una senyora era | sublim | , no es citaven els seus acudits, ni els seus actes de filantropia, ni | de tots els climes, la feble canya que pensa, que deia aquell asceta | sublim | dels budells arruïnats, foll per les idees abstractes. La vida sexual, | vísceres com batalls de campana. L'adolescent no podrà triar cap figura | sublim | , cap decoració de Venusberg; s'ajupirà potser a les peles de taronja del | El P. Masdeu, tot i ésser tan pràctic, no podia sospitar que aquella fe | sublim | desaparegués en quatre mesos. Ferran no tan sols abandonà els seus | i la llei dels reialmes de la terra.— I veient, l'home | sublim | , com la porpra els enlluerna, i menyspreen el regim | problema de combinacions, en el qual el resultat serà aquella entelèquia | sublim | , aquella bellesa intrínseca, incontaminada de residus contingents. | mitjançant la fuga, l'escapada cap a una idealitat buida, cap a la zona | sublim | i enrarida. O això, o l'expressió purificadora, catàrtica. La disjuntiva | -se entre noies. L'amor? ¿Qui sap si n'hi ha d'aquella altra mena, | sublim | i dolorosa, de què parlen els millors llibres que ella llegeix i que | els esguards dels homes i que es casen per poder gaudir de l'embriaguesa | sublim | de l'amor, sense perill de cometre pecat mortal. És la verge pansida que, | el balbuceig de l'amor, us extasia com si haguéssiu formulat un pensament | sublim | . Era la primera fase del desordre. Pere encara no creia sentir per Laura | amb ulleres d'or, vestit amb correcció. I la sorpresa adquirí proporcions | sublims | quan declarà que l'objecte de la seva vinguda era per casar-se amb | No podia. L'emoció l'ofegava. Llàgrimes i tot, Senyor! Aquell moment fou | sublim | . Qui el podria descriure? Les mares i les dones, en general, s'eixugaven | per ell amb traçuda oratòria desvetllaven en els nostres cors aspiracions | sublims | . Volíem ésser bons, savis, útils a la societat. Altres vegades els | Tot era confusió dintre meu. En unes poques hores havia entrellucat coses | sublims | amb les explicacions poètiques del mestre, i després, ell mateix m'havia | alternant amb la qüestió dels estils. Les classificacions de patètic, | sublim | , noble, elevat, planer o familiar em tenien preocupat, perquè allò que | era així: o m'enfangava, fins als genolls, o vivia sensacions literàries | sublims | . —No es rigui de mi —vaig continuar. —Em trobo com encegat i humiliat per | de la meva mare i de les meves aspiracions genials. Seria un criminal | sublim | . Un gos rabiós és una força, un microbi destructor també és una força. | Dostoievski. Vaig respirar enfebrat! Ja ho tenia. Jo havia de fer un acte | sublim | , alguna cosa que s'assemblés a una obra genial. Era allò. Ja veurien que | damunt meu la bellesa i l'art del poeta que crea allò que jo tinc per més | sublim | , allò que per a mi és la sola raó de viure, la bellesa en forma de poesia? | a un amor d'aquesta mena. Aquesta aspiració m'enlairava a uns deliquis | sublims | . A poc a poc deixava de tocar a terra. Em sentia immaterial, difús en el | infinitament superiors que no són; per la meva ànima, que jo suposava | sublim | ; pel meu cor, que em creia que era més sensible que el dels altres homes; | de les petites realitats per gust de l'ideal, de l'heroic i del | sublim | , i arriben a vells abans d'hora, amargats, deprimits, devastats, | aquesta era vençuda, però la meva inclinació al vague, als embadaliments | sublims | , ¿no tenia també quelcom de sensual, de morbós? Calia tocar de peus a | exposar els meus sentiments vull presentar-los com els millors, els més | sublims | , els més recomanables que un home pugui tenir, aneu completament errats. | millor, es quedaria sol... Era aquell el repòs que perseguia... " | Sublim | contrast, galdós exemple! Gaspar, Humbert, no la podeu haver oblidada, | l'ensopiment, fins que llur Cap retorni. Uns, per l'aire | sublim | o per la plana, volant o en cursa ràpida, es disputen | superposen ombres sobre ombres, un boscós teatre de | sublim | majestat. Sobresortia més, però, que llurs cimes alteroses, | d'ell. El front de l'home, bell i ample front, i els ulls | sublims | , n'acusen el domini absolut; a les espatlles amples, | molt temps, molt mal guardats, i aquest paratge | sublim | , el vostre Cel, no té defenses per a impedir que hi entri un | plomes no els triguen a sortir, i fendeixen l'aire | sublim | , i amb crits joiosos, sota un núvol, miren la vasta terra, i la | i atribuint-ne, com escau, la glòria al Creador | sublim | ? Un dubte encara queda, però, i sols tu pots esvair-me'l. | d'aquest discurs, o bé incapaç d'entendre matèries tan | sublims | , ans desitjosa de reservar-se el goig fins que ho relati, | que tant de temps em sostingué en la cúspide d'aquell | sublim | , celestial col·loqui, talment amb un objecte que ultrapassa |
|