×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb submergir |
Freqüència total: 1073 |
CTILC1 |
coses no hi ha res i que tot és en les coses. Torna-te'n, doncs; | submergeix | -te en el corrent del món i calma en ell la teva inquietud. Quan l'enuig | anar a ciutat, vés a ciutat; si et demana d'anar més lluny, vés més lluny: | submergeix | -te en la vida, viu i pateix. Després torna, o, més ben dit, tornaràs | que no pugueu sortir mai més d'aquest bassal!"" I a l'acte ells es | submergeixen | en el llac, salten encara d'una banda a l'altra; encara criden i riuen i | aigües, que li cobrien ja el pit, tot aixecant el seu fill perquè no el | submergissin | . En l'obscuritat que els envoltava, ara, allà al lluny, s'encenien de | molt més bonic que la neu; una nevada esborra el perfil de les coses, ho | submergeix | tot en la gran monotonia blanca, on es perden especialment les coses | li pega encara, s'inclina al seu damunt, i subjectant-lo pels cabells, li | submergeix | una i altra vegada la cara en la salabror que li puja pel nas, li omple | a girar els ulls de tots els qui són fora de les cabines cap als forats | submergits | pel llac de pixum. El líquid s'agita, remogut per un impuls vingut de | —Ara! —i dispara. L'explosió és feixuga, però queda immediatament | submergida | pels crits de la gentada que en un no-res esfondra la tanca reixada i es | també els peus a la corda que penja del travesser i, a poc a poc, es va | submergint | en les profunditats. Invisible ja, crida: —Més avall, la llanterna! La | puntetes per reduir el volum del seu cos. Aleshores respira a fons i se | submergeix | en l'ambient sonor que encara sembla haver-se espesseït. "Mai una | veure la ciutat cenyida per la muralla. En una època de la seva vida es | submergí | en les estretors dels carrers mal pavimentats, que les carrosses i els | traïdoria allò que em priva deixar aquesta estovada quietud on em | submergeixo | , condemna'm, perquè tant se me'n dóna. Però si pots entendre que porto la | provincià currotaco, massa terre à terre, perquè es volia | submergir | en un corruptor esperit francès fet d'élite i gentilesse. | Canela que ell ara no podia mirar. Canela movia la cua lleument... Ell se | submergí | en el treball; tornava a l'aixada; tornava a arreglar els solcs, amb la | Per l'horitzó, damunt la muntanya, s'aixecaven núvols de plom; la vall se | submergia | en un silenci dens, i allà al fons, a través d'un núvol esquinçat, el sol | —un marsellès oscat, torrat, desmanegat, més boig que una cabra— m'ha | submergit | dins la zona temperada i honesta del nostre menjador de segona classe. El | d'elements forasters en la nostra terra, no ben assimilats, ha | submergit | l'ideal perenne en les relacions polítiques i socials catalanes sota les | per a assolir algunes vegades una claredat enlluernadora o per a | submergir | -nos gairebé sempre en una obscuritat anguniosa. El món perd aleshores | exigeix, per tant, un domini continu de si mateix, una lucidesa que no es | submergeix | tal vegada a grans profunditats, perquè aspira sempre a claredats i a | unívoca d'aquesta ironia que el català utilitza sense adonar-se'n. Caldrà | submergir | -nos una mica més per a descobrir l'essència d'una ironia que, per tal | la gent del poble, consirosa, veié llurs cases | submergir | . Veié l'església despullar de ses relíquies venerades, | no acabava de liquidar la realitat, no la llicencià del quadre: la | submergeix | en una atmosfera plasticista. Fauves i cubistes tampoc no es poden | de Laura fins aquell moment... Baixa del llit; torna al tocador; es | submergeix | en el bany tebi; destapa un flascó de perfum; s'aroma de muguet tot el | el tro bramulava a l'indret del Pirineu; feia sol a claps. Laura anà | submergint | -se en un altre cercle d'estats menys vagues; l'envaí un gran | foraster que vindrà a escalfar cadires, li faré un trenc al cap. Es | submergí | en la quietud enorme de la soledat al camp. Les Aulines eren un escampall | el menyspreu que es manifesta sota l'aspecte d'obediència absoluta. Es | submergí | en la desolació d'aquell paisatge, sense cap llibre ni cap periòdic, | barbeta punxosa de l'oncle Llibori. És un silenci total, com si s'hagués | submergit | en una aigua morta. Fred i silenci; el mecanisme mental com aturat; li | polseguera daurada d'esperances, de delits i d'afanys dintre la qual em | submergia | embriagat. La meva vida era feta de sensacions. La frescor de l'aire | fosforescents, d'un blau de mar; de la seva gorja muntava l'onada que em | submergia | els esperits, m'ofegava. La veu, tota càlida, mentre es mig cloïen els | d'afrontar el perill amb una joia al·lucinant. No fugir del mal, sinó | submergir | -m'hi. No afrontar el perill amb la seguretat de vèncer-lo, sinó segur | esgarrifosament enèrgica, que, amb Déu o sense Déu, jo no seria | submergit | en la tenebra per ara i tant. Vaig córrer al mirall tot unglejant-me les | malaurat Oswald dels /Espectres\ em tornava a la memòria. Em | submergia | de nou en la desesperança. Era una dolor més negra que abans, sense | era una buidor de tomba que es feia dintre meu. Tenia la consciència de | submergir | -me en un món irreal, de fondre'm, d'anihilar-me, com si em buidessin | riberes no esclatés tanta animació de vida que et distreu de l'etern i et | submergeix | en el quotidià i en el momentani. Altrament, la gent de vora els rius és | i jo tenia la sensació de davallar devers un pèlag d'or on potser seríem | submergits | , dissolts com dos trossos de metall dins una immensa i resplendent | ho veureu. Una mena de descoberta Quina calor. Déu meu, quina calor! Era | submergit | en un mar de foc. En un arbre de vora el paller carrisquejaven unes | va tractar-me aquell jove, la vaig trobar inhumana, injusta, i el fet va | submergir | -me per algunes hores en una negra desesperança, perquè em donava una idea | meva mort hagués servit per a alguna cosa. Em vaig despullar i m'hi vaig | submergir | . La frescor de l'aigua i de la nit em calmaven, la febre esdevenia | de la meva adolescència, de quan corria sense alè camps a través i em | submergia | en una riera i després reposava llargament al sol o em rebolcava damunt | esprémer els deutors fins a la mort... Digues, aleshores, quan em trobi | submergit | per tot de remordiments més nombrosos que les mosques d'Argos, per tots | des de la Universitat d'Oxford perquè ocupi una càtedra. Es torna a | submergir | en l'Art, d'on —segons els seus crítics— no hauria d'haver sortit mai. | l'aferra i l'amenaça amb destruir el seu ésser si es | submergeix | en l'avortiu abisme. Si algú se n'evadeix i es posa, a l'últim, | i amb ales, cap o mans o peus avança, i llisca, es | submergeix | , gualeja o vola. Per fi un tumult universal i bròfec | anorrear-te sense ajut de ningú i sense costar-li | submergint | -te la host sota la fosca! No són pas tots, ja ho veus, del teu | arribaràs fins a l'amor celeste, si en els plaers carnals no et | submergies | ; és per això que enmig de tantes bèsties no et fou | sobre els guerrers en ordre de batalla, llur guerra | submergint | : la raça electa, llavors, salvada, a Canaan s'adreça | Tenia els ulls clavats a la proa negra d'un gran vaixell; tot el casc se | submergia | encara en la nit. Plovia, i jo veia com els fils de la pluja unien el cel | mormolant el nom de cada illa, em penso que no hi ha un altre goig que | submergeixi | més el cor de l'home en el Paradís. En cap altra banda no es passa tan | entre el son i la vigília. Esclatà una violenta tempesta, els prats se | submergiren | , els bous, les vaques, el brau, foren engolits. El vent s'emportà la | un pot de llauna a la cua. Zorbàs s'agafà els bigotis amb tota la mà i se | submergí | en meditació. —Escolta, patró —digué al capdavall—, si hi ha alguna |
|