×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb substància |
Freqüència total: 6891 |
CTILC1 |
i embruten tot el que toquen i ho emplenen d'una pudor insuportable, de | substàncies | orgàniques en descomposició, que elles mateixes escampen i dejecten, | Però com Cerber s'alimenta de gernacions de no-res? Hi deu haver alguna | substància | darrera els noms? De què deuen aquests estar compostos? Quedarà dintre el | i puges més del compte, el sol et fondrà de seguida el gruix de la | substància | , cauràs al mar i t'hi negaràs, perquè em serà impossible d'auxiliar-te. | loi de la nature". Tanmateix, la recomanació té la seva | substància | . I tant! "Perdonem-nos recíprocament les nostres bestieses..." Salta a | era simple qüestió d'idees o de conducta personal, passa a ser | substància | i mòbil de reajustaments col·lectius. En general, mai una proposició | els vincles de solidaritat social i cordial que han constituït sempre la | substància | profunda de la vida humana. L'home actual evita lligar-se al seu proïsme | molta "literatura", i cada dia ha d'haver-hi més proveïdors de | substància | llegible. Obsessionats per l'"originalitat", la majoria dels escriptors | ben sovint. Però també és cert que la literatura i les converses de | substància | procaç han tingut sempre una immillorable fluència en els usos de la | que li correspon després d'haver estat desempecatat. La veritable | substància | d'aqueixa literatura és metafísica, social, política. El sexe, per tant, | l'una serà més de màniga ampla i l'altra més de mànega estreta. Però, en | substància | , la fixació i la definició dels vicis greus són idèntiques. Això és el | del parc, que es despleguen de llur embolcall bru, envernissats d'una | substància | viscosa, lluents. Les poncelles de la glicina s'han allargat molt i al | les fondalades. És un verd flonjo, tendre, gairebé irreal; no diríeu una | substància | sòlida, sinó un vapor, una llum, una noble, immòbil flama verda. Els | sobre Rilke que, una mica organitzades, serien un assaig profund, ple de | substància | . Per a Vinyoli, una de les característiques essencials i més admirables | la veu afemellada—. Esperit i matèria són estructures diferents d'una | substància | total. Cap d'elles no pot ser descrita ni interpretada en termes de | el seu interlocutor—, us faré remarcar que l'organització d'aquesta | substància | en matèria, en tant que estructura diferenciada de l'organització en | roda i ha de repenjar-se contra la paret, on els seus dits sorprenen una | substància | viscosa que s'esmuny cap a una mena de canal enllacat de sucs espessos. | que ara reprèn la lliçó des de l'origen, afinant més i més: "L'entitat o | substància | composta d'esperit i matèria que es mou verticalment sobre el terra amb | per la meitat i entra en contacte tàctil amb les altres entitats, | substàncies | o objectes per mitjà de dues extremitats més, sensiblement més curtes i | més, sensiblement més curtes i així mateix flexionables; aquesta | substància | limitada en el seu punt més alt per una volta craniana dins la qual es | suren sobre un oceà magmàtic més dens; com més carregades es troben per | substàncies | estranyes —posem per cas, geleres— més s'enfonsen en llur bressol | i individual— com a sant, és, en efecte, perquè hi veu la mateixa | substància | del seu ésser, perquè l'accentuació d'aquesta tendència equival a | un formalisme que cerca incansablement l'existència d'una cosa i d'una | substància | . D'ací l'aspecte contradictori que ofereix sempre l'activitat | el grec: descobrir llur perfil, un perfil que és alhora l'accident i la | substància | , que és a l'ensems la forma i el contingut. Per això podem dir que el | primer les concep preferentment com un perfil lluminós i el segon com una | substància | . En tots els casos, però, la concreció constitueix la tendència més | i angulosa de l'home mediterrani més aviat que la profunda i imprecisa | substància | per la qual sospira l'home hispànic. Rigorosament parlant, podria dir-se, | d'esma i somreia per instint sense que el cor supurés cap mena de | substància | idíl·lica d'aquelles que destaroten el compàs i treuen hores de dormir. | un món sense arrels teològiques ni quasi teleològiques, destituït de | substància | màgica —religiosa o no. Ell es troba davant una realitat muda. El "bon | adherir-li un fons significatiu. La tragèdia del músic és que aquesta | substància | personal li resulta intransferible a través de la música, no la pot fer | excitant material: l'alcohol o la pornografia. No: no és comunicable la | substància | humana que hi haja, en la pintura abstracta. Mai el frec d'unes formes | per allò que testimonien. Per sota de la historicitat pura hi ha l'eterna | substància | humana, que només amb aqueixes encarnacions contingents és capaç | No s'ha de consumir l'interior dels ullals de l'elefant perquè és una | substància | tova i amarga; la trompa de l'elefant perquè pot reblanir els membres; | sobretot durant les festes, per adorns de plomes, de nacre i d'altres | substàncies | , de les quals no solament la natura, sinó la forma i la manera de | en detriment de la col·lectivitat, fixant la quantitat d'esperits o de | substància | espiritual de què hom permetrà l'alliberament en els centres totèmics | á desencadenar la llengua contra tu y la despesera, pera venir á dir en | sustancia | que tu ets un perdut qu' has enganyat á la seva rellogada, y la senyora | y que per consegüent carregar ab lo mort d' un altre es molt crú. En | sustancia | , la teva posició jo la veig molt desembrassada y per aixó he dit de | en pols, els alcaloides, les tintures. Després ja em deixava pesar les | substàncies | delicades o perilloses en la balanceta de dintre la caixa de vidre. Més | de dintre la caixa de vidre. Més tard, de vegades ell em portava les | substàncies | i jo despatxava la fórmula davant seu. Quan vaig saber lligar al morter | de l'atzar, engolia tota mena d'impressions i de sensacions. De quines | substàncies | es formaria definitivament? De les més diverses i oposades. Ja he dit | evangèlic en aquelles paraules, com si no fossin paraules, com si fossin | substància | de carn i d'esperit. Recordava les prèdiques del meu mestre, el senyor | Burns és un heroi de resplendor immortal. Aquestes idees esdevingueren | substància | del meu esperit. Durant molt de temps vaig viure feliç en una embriaguesa | paladejava com una menja divina. Em semblava tastar per primera vegada la | substància | olorosa de la vida. Absorbia dintre meu els colors tendres i dolços de | o bé joiós altres moments, enmig d'una flama que es nodria de la | substància | de mi mateix i s'abrandava monstruosament al menor contacte incentiu. El | passió, i tal vegada per això la poca cosa que llegia es transformava en | substància | del meu esperit. Un llibre, per a mi, era una transfusió de sang o no era | la temptació de mirar la saliva, com temorenc d'haver expel·lit una | substància | estranya, verdenca i terrosa. El llibre parlava de mercuri i de productes | Ja he dit que els llibres per a mi no eren res si no esdevenien | substància | de la meva ànima. La revulsió que havia provocat dintre meu el llibre de | penetrar al més endins possible el misteri que m'envolta, amarar-me de la | substància | del món, perquè tot això m'excita el pensament, enriqueix la meva | però potser mai no escriuré un mot relatiu a aquest viatge. Potser la | substància | que n'hauré tret es revelarà en un drama, en un poema, en qualsevol altra | camí. Res no tenia contorn ni límit. Les coses semblaven haver perdut la | substància | , el pes, haver-se transformat en llum, en polsim de llum d'or. Eren com | meu s'hagués operat una fosa i hagués sorgit de la meva antiga i pútrida | substància | un home nou. Jo no em recordava de res anterior, no tenia passat. Era en | progrés, i del progrés d'un art, però les primeres són les que esdevenen | substància | del poble així com les altres ho són de l'aristocràcia intel·lectual. A |
|