Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

vuitcentistes el popularitzessin, els catalans havíem acceptat el	substantiu	llatí /deputatione\ per a designar l'organisme competent en què
La major part de vegades llurs noms estan formats per un verb i un	substantiu	incorporat o per un substantiu seguit d'un adjectiu: Al-mig-del-cel, Ell-
llurs noms estan formats per un verb i un substantiu incorporat o per un	substantiu	seguit d'un adjectiu: Al-mig-del-cel, Ell-aixeca-el-cel
contrari les parts immòbils, solitàries, tipus d'essències al més sovint	substantives	, a vegades, però, també adjectives o verbals, cadascuna de les quals
fort, essencial, és fatal que la relació s'hi absorbeixi: com més els	substantius	són forts, més la relació tendeix a la immobilitat. En efecte, si se'ns
figura preferida de la punta; agafa totes les categories gramaticals, els	substantius	(per exemple ruïna-establiment, raó-natura, humor-esperit, etc.),
d'aquestes afirmacions, arribem a la plenitud dels nostres designis, a la	substantiva	concreció folgueriana qui, per pudor de la possible expansió catalana,
jocs accidentals, i potser accidentats i tot, i postergar les qüestions	substantives	. Poques vegades, com ara ací, aquesta tria, d'una frivolitat aparent, és
desgràcies a base d'un adjectiu que no és el clàssic (en castellà cada	substantiu	té el seu objectiu) i d'alguna ironia de conill— faríem,
foren concebuts, quasi toquen el límit extrem de la pintura orgànica i	substantiva	. Un pas més... i aquella visió tot just formulada es converteix en una
vaga, indecisa, volàtil, que, tocant a la fita extrema de lo orgànic i	substantiu	, permetés a l'espectador refinat col·laborar, com si diguéssim, en l'obra
al verd veurem que entre nosaltres encarna l'esperança quan l'usem com a	substantiu	. Altres vegades encarna la immaduresa: "aquest noi està verd", podem
la funció informativa. Al costat de Kodak trobem un únic	substantiu	, vacances. I és aquí on hem d'acudir si volem treure'n l'entrellat. Les
molt no ho feia pas ordinàriament el pobre Quimet per manca de matèries	substantives	, però sí era ben cert, que, si en alguna ocasió es posava a prova la seva
com una bruixeria; els mots ressusciten revestits de carn i d'os; el	substantiu	, en la seva majestat substancial; l'adjectiu vestit transparent que el
i seguí amb la concordança del nom i el verb, de l'adjectiu i el	substantiu	; la gent l'escoltaven estupefactes i alguns mussitaven l'expressió
els signes perfectes, vivents, mitjançant l'adequació dels adjectius als	substantius	. Com fer-ho? ¿Com sortir-se'n? Aquesta és la qüestió —la feina
amigues de la mare. I l'àvia, que era un clàssic i només emprava verbs i	substantius	, els deia que esperessin, que jo estava a l'orinal i feia de cos. Quan
per a una història de la cultura. I no, no. A setanta anys, Bofill, els	substantius	tornen a significar el que signifiquen. "Cultura", noi, és un mot que
creients del desert són els humils dromedaris. Militars i palmeres Els	substantius	que encapçalen aquest capítol representen per a l'autora el component
la seva obra. Fins La Bruyère hi cedeix. Planyent-se que no s'usi el	substantiu	"le penser", equivalent al nostre el pensar, substituït
coses que dir, no conèixer molts parlars i no poder manifestar res de	substantiu	en cap d'ells. Vivim de tòpics, i un d'ells és el de què els idiomes donen
la prescripció de Ballot, que l'accent manqui; en canvi, en el cas dels	substantius	, la presència de l'accent sovinteja tant o més que la seva absència.
/r\ final en les següents paraules: a) En els	substantius	derivats amb els sufixos -ar, -er, i -ador, -edor;
menjador, espolsador, rebedor, batedor, etc.. b) En els	substantius	i adjectius en els derivats dels quals es pronuncia una /r\
d'una qualitat del subjecte. Estes oracions consten d'un subjecte	substantiu	i d'un atribut predicatiu que expressa la seua qualitat, el qual
Mon pare es troba malalt, etc., i l'atribut és, en canvi, un atre	substantiu	en les oracions "explicatives", com per exemple ocorre en Jo sóc
però sí, en canvi, tots els atres elements principals seus: els	substantius	, els adjectius i els adverbis. Resulta doncs, que les oracions
adverbis. Resulta doncs, que les oracions subordinades són substituts de	substantius	, d'adjectius o d'adverbis, i es classifiquen per tant en: a)
i es classifiquen per tant en: a) Oracions subordinades	substantives	, les quals fan l'ofici de subjecte o d'atribut predicatiu, i, més sovint,
subordinades adjectives, que funcionen com a atributs immediats d'un	substantiu	, que rep el nom d'antecedent, i s'introduïxen amb pronoms relatius
El nom, categoria gramatical de la substància, anomenat també	substantiu	, és la paraula conceptual variable que servix per a designar les
de la qualitat, és la paraula conceptual variable que acompanya al	substantiu	, per indicar qui és o com és el ser o cosa de què es tracta. d)
a l'oient que coneix el concepte o el grup a què pertany el concepte del	substantiu	al qual s'anteposa. g) La preposició és una paraula
puix que sovint canvien de categoria, i així l'adjectiu pot tornar	substantiu	o adverbi, certes formes verbals poden fer de substantiu i d'adjectiu,
pot tornar substantiu o adverbi, certes formes verbals poden fer de	substantiu	i d'adjectiu, alguns adverbis poden emprar-se com a substantius, etc..
fer de substantiu i d'adjectiu, alguns adverbis poden emprar-se com a	substantius	, etc.. Els accidents gramaticals 164. Entre les categories
oració separable. En realitat l'infinitiu no és atra cosa que un	substantiu	abstracte que expressa el concepte del fenomen corresponent al radical
lleig lleigs i lletjos, etc.. Emperò tractant-se de	substantius	semblen més recomanables els plurals amb /-s\ (raigs, faigs,
un sufix: blau blav-et, viu viv-et, nou nov-et, etc.. En canvi els	substantius	conserven eixa /-u\ en derivar els diminutius i augmentatius:
Els articles i els adjectius determinatius normalment s'anteposen al	substantiu	per determinar-lo, i concorden amb ell. L'article definit indica que el
casos: a) Davant l'adjectiu qualificatiu emprat en el sentit de	substantiu	abstracte, o l'adjectiu determinatiu que no es referix a cap substantiu
substantiu abstracte, o l'adjectiu determinatiu que no es referix a cap	substantiu	expressat o sobrentés; exemples: Lo bo del cas; Vullc lo
amb els pronoms que i qual, quan llur antecedent no és cap	substantiu	expressat o sobrentés; exemples: Fes lo que et manen; Has
qual no té remei. c) Davant les frases preposicionals amb	substantiu	o adverbi, introduïdes amb la preposició de; exemples: No
a l'oient, que pot pensar en qualsevol exemplar del grup que designa el	substantiu	al qual acompanya. Les formes de l'article indefinit són: masculí femení
264. Formes fortes. L'adjectiu possessiu determina el	substantiu	que acompanya, respecte a una de les persones del discurs. Les formes
teua, els nostres, les seues, etc.), excepte quan es posen darrere el	substantiu	el qual determinen; exemples: El teu llibre; La nostra terra; Els seus
L'adjectiu demostratiu 267. L'adjectiu demostratiu acompanya el	substantiu	, determinant la seua situació respecte a una de les persones del discurs.
un número plural considerat com a unitat, i vénen a ser veritables	substantius	precedits d'un número cardinal. En general s'usen com a col·lectius els

Pàgina 1 (de 17)

50 següents