×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb substantiu |
Freqüència total: 803 |
CTILC1 |
vuitcentistes el popularitzessin, els catalans havíem acceptat el | substantiu | llatí /deputatione\ per a designar l'organisme competent en què | La major part de vegades llurs noms estan formats per un verb i un | substantiu | incorporat o per un substantiu seguit d'un adjectiu: Al-mig-del-cel, Ell- | llurs noms estan formats per un verb i un substantiu incorporat o per un | substantiu | seguit d'un adjectiu: Al-mig-del-cel, Ell-aixeca-el-cel | contrari les parts immòbils, solitàries, tipus d'essències al més sovint | substantives | , a vegades, però, també adjectives o verbals, cadascuna de les quals | fort, essencial, és fatal que la relació s'hi absorbeixi: com més els | substantius | són forts, més la relació tendeix a la immobilitat. En efecte, si se'ns | figura preferida de la punta; agafa totes les categories gramaticals, els | substantius | (per exemple ruïna-establiment, raó-natura, humor-esperit, etc.), | d'aquestes afirmacions, arribem a la plenitud dels nostres designis, a la | substantiva | concreció folgueriana qui, per pudor de la possible expansió catalana, | jocs accidentals, i potser accidentats i tot, i postergar les qüestions | substantives | . Poques vegades, com ara ací, aquesta tria, d'una frivolitat aparent, és | desgràcies a base d'un adjectiu que no és el clàssic (en castellà cada | substantiu | té el seu objectiu) i d'alguna ironia de conill— faríem, | foren concebuts, quasi toquen el límit extrem de la pintura orgànica i | substantiva | . Un pas més... i aquella visió tot just formulada es converteix en una | vaga, indecisa, volàtil, que, tocant a la fita extrema de lo orgànic i | substantiu | , permetés a l'espectador refinat col·laborar, com si diguéssim, en l'obra | al verd veurem que entre nosaltres encarna l'esperança quan l'usem com a | substantiu | . Altres vegades encarna la immaduresa: "aquest noi està verd", podem | la funció informativa. Al costat de Kodak trobem un únic | substantiu | , vacances. I és aquí on hem d'acudir si volem treure'n l'entrellat. Les | molt no ho feia pas ordinàriament el pobre Quimet per manca de matèries | substantives | , però sí era ben cert, que, si en alguna ocasió es posava a prova la seva | com una bruixeria; els mots ressusciten revestits de carn i d'os; el | substantiu | , en la seva majestat substancial; l'adjectiu vestit transparent que el | i seguí amb la concordança del nom i el verb, de l'adjectiu i el | substantiu | ; la gent l'escoltaven estupefactes i alguns mussitaven l'expressió | els signes perfectes, vivents, mitjançant l'adequació dels adjectius als | substantius | . Com fer-ho? ¿Com sortir-se'n? Aquesta és la qüestió —la feina | amigues de la mare. I l'àvia, que era un clàssic i només emprava verbs i | substantius | , els deia que esperessin, que jo estava a l'orinal i feia de cos. Quan | per a una història de la cultura. I no, no. A setanta anys, Bofill, els | substantius | tornen a significar el que signifiquen. "Cultura", noi, és un mot que | creients del desert són els humils dromedaris. Militars i palmeres Els | substantius | que encapçalen aquest capítol representen per a l'autora el component | la seva obra. Fins La Bruyère hi cedeix. Planyent-se que no s'usi el | substantiu | "le penser", equivalent al nostre el pensar, substituït | coses que dir, no conèixer molts parlars i no poder manifestar res de | substantiu | en cap d'ells. Vivim de tòpics, i un d'ells és el de què els idiomes donen | la prescripció de Ballot, que l'accent manqui; en canvi, en el cas dels | substantius | , la presència de l'accent sovinteja tant o més que la seva absència. | /r\ final en les següents paraules: a) En els | substantius | derivats amb els sufixos -ar, -er, i -ador, -edor; | menjador, espolsador, rebedor, batedor, etc.. b) En els | substantius | i adjectius en els derivats dels quals es pronuncia una /r\ | d'una qualitat del subjecte. Estes oracions consten d'un subjecte | substantiu | i d'un atribut predicatiu que expressa la seua qualitat, el qual | Mon pare es troba malalt, etc., i l'atribut és, en canvi, un atre | substantiu | en les oracions "explicatives", com per exemple ocorre en Jo sóc | però sí, en canvi, tots els atres elements principals seus: els | substantius | , els adjectius i els adverbis. Resulta doncs, que les oracions | adverbis. Resulta doncs, que les oracions subordinades són substituts de | substantius | , d'adjectius o d'adverbis, i es classifiquen per tant en: a) | i es classifiquen per tant en: a) Oracions subordinades | substantives | , les quals fan l'ofici de subjecte o d'atribut predicatiu, i, més sovint, | subordinades adjectives, que funcionen com a atributs immediats d'un | substantiu | , que rep el nom d'antecedent, i s'introduïxen amb pronoms relatius | El nom, categoria gramatical de la substància, anomenat també | substantiu | , és la paraula conceptual variable que servix per a designar les | de la qualitat, és la paraula conceptual variable que acompanya al | substantiu | , per indicar qui és o com és el ser o cosa de què es tracta. d) | a l'oient que coneix el concepte o el grup a què pertany el concepte del | substantiu | al qual s'anteposa. g) La preposició és una paraula | puix que sovint canvien de categoria, i així l'adjectiu pot tornar | substantiu | o adverbi, certes formes verbals poden fer de substantiu i d'adjectiu, | pot tornar substantiu o adverbi, certes formes verbals poden fer de | substantiu | i d'adjectiu, alguns adverbis poden emprar-se com a substantius, etc.. | fer de substantiu i d'adjectiu, alguns adverbis poden emprar-se com a | substantius | , etc.. Els accidents gramaticals 164. Entre les categories | oració separable. En realitat l'infinitiu no és atra cosa que un | substantiu | abstracte que expressa el concepte del fenomen corresponent al radical | lleig lleigs i lletjos, etc.. Emperò tractant-se de | substantius | semblen més recomanables els plurals amb /-s\ (raigs, faigs, | un sufix: blau blav-et, viu viv-et, nou nov-et, etc.. En canvi els | substantius | conserven eixa /-u\ en derivar els diminutius i augmentatius: | Els articles i els adjectius determinatius normalment s'anteposen al | substantiu | per determinar-lo, i concorden amb ell. L'article definit indica que el | casos: a) Davant l'adjectiu qualificatiu emprat en el sentit de | substantiu | abstracte, o l'adjectiu determinatiu que no es referix a cap substantiu | substantiu abstracte, o l'adjectiu determinatiu que no es referix a cap | substantiu | expressat o sobrentés; exemples: Lo bo del cas; Vullc lo | amb els pronoms que i qual, quan llur antecedent no és cap | substantiu | expressat o sobrentés; exemples: Fes lo que et manen; Has | qual no té remei. c) Davant les frases preposicionals amb | substantiu | o adverbi, introduïdes amb la preposició de; exemples: No | a l'oient, que pot pensar en qualsevol exemplar del grup que designa el | substantiu | al qual acompanya. Les formes de l'article indefinit són: masculí femení | 264. Formes fortes. L'adjectiu possessiu determina el | substantiu | que acompanya, respecte a una de les persones del discurs. Les formes | teua, els nostres, les seues, etc.), excepte quan es posen darrere el | substantiu | el qual determinen; exemples: El teu llibre; La nostra terra; Els seus | L'adjectiu demostratiu 267. L'adjectiu demostratiu acompanya el | substantiu | , determinant la seua situació respecte a una de les persones del discurs. | un número plural considerat com a unitat, i vénen a ser veritables | substantius | precedits d'un número cardinal. En general s'usen com a col·lectius els |
|