DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
substantiu A 316 oc.
substantiu M 487 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb substantiu Freqüència total:  803 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

vuitcentistes el popularitzessin, els catalans havíem acceptat el substantiu llatí /deputatione\ per a designar l'organisme competent en què
La major part de vegades llurs noms estan formats per un verb i un substantiu incorporat o per un substantiu seguit d'un adjectiu: Al-mig-del-cel, Ell-
llurs noms estan formats per un verb i un substantiu incorporat o per un substantiu seguit d'un adjectiu: Al-mig-del-cel, Ell-aixeca-el-cel
contrari les parts immòbils, solitàries, tipus d'essències al més sovint substantives, a vegades, però, també adjectives o verbals, cadascuna de les quals
fort, essencial, és fatal que la relació s'hi absorbeixi: com més els substantius són forts, més la relació tendeix a la immobilitat. En efecte, si se'ns
figura preferida de la punta; agafa totes les categories gramaticals, els substantius (per exemple ruïna-establiment, raó-natura, humor-esperit, etc.),
d'aquestes afirmacions, arribem a la plenitud dels nostres designis, a la substantiva concreció folgueriana qui, per pudor de la possible expansió catalana,
jocs accidentals, i potser accidentats i tot, i postergar les qüestions substantives. Poques vegades, com ara ací, aquesta tria, d'una frivolitat aparent, és
desgràcies a base d'un adjectiu que no és el clàssic (en castellà cada substantiuel seu objectiu) i d'alguna ironia de conill— faríem,
foren concebuts, quasi toquen el límit extrem de la pintura orgànica i substantiva. Un pas més... i aquella visió tot just formulada es converteix en una
vaga, indecisa, volàtil, que, tocant a la fita extrema de lo orgànic i substantiu, permetés a l'espectador refinat col·laborar, com si diguéssim, en l'obra
al verd veurem que entre nosaltres encarna l'esperança quan l'usem com a substantiu. Altres vegades encarna la immaduresa: "aquest noi està verd", podem
la funció informativa. Al costat de Kodak trobem un únic substantiu, vacances. I és aquí on hem d'acudir si volem treure'n l'entrellat. Les
molt no ho feia pas ordinàriament el pobre Quimet per manca de matèries substantives, però sí era ben cert, que, si en alguna ocasió es posava a prova la seva
com una bruixeria; els mots ressusciten revestits de carn i d'os; el substantiu, en la seva majestat substancial; l'adjectiu vestit transparent que el
i seguí amb la concordança del nom i el verb, de l'adjectiu i el substantiu; la gent l'escoltaven estupefactes i alguns mussitaven l'expressió
els signes perfectes, vivents, mitjançant l'adequació dels adjectius als substantius. Com fer-ho? ¿Com sortir-se'n? Aquesta és la qüestió —la feina
amigues de la mare. I l'àvia, que era un clàssic i només emprava verbs i substantius, els deia que esperessin, que jo estava a l'orinal i feia de cos. Quan
per a una història de la cultura. I no, no. A setanta anys, Bofill, els substantius tornen a significar el que signifiquen. "Cultura", noi, és un mot que
creients del desert són els humils dromedaris. Militars i palmeres Els substantius que encapçalen aquest capítol representen per a l'autora el component
la seva obra. Fins La Bruyère hi cedeix. Planyent-se que no s'usi el substantiu "le penser", equivalent al nostre el pensar, substituït
coses que dir, no conèixer molts parlars i no poder manifestar res de substantiu en cap d'ells. Vivim de tòpics, i un d'ells és el de què els idiomes donen
la prescripció de Ballot, que l'accent manqui; en canvi, en el cas dels substantius, la presència de l'accent sovinteja tant o més que la seva absència.
/r\ final en les següents paraules: a) En els substantius derivats amb els sufixos -ar, -er, i -ador, -edor;
menjador, espolsador, rebedor, batedor, etc.. b) En els substantius i adjectius en els derivats dels quals es pronuncia una /r\
d'una qualitat del subjecte. Estes oracions consten d'un subjecte substantiu i d'un atribut predicatiu que expressa la seua qualitat, el qual
Mon pare es troba malalt, etc., i l'atribut és, en canvi, un atre substantiu en les oracions "explicatives", com per exemple ocorre en Jo sóc
però sí, en canvi, tots els atres elements principals seus: els substantius, els adjectius i els adverbis. Resulta doncs, que les oracions
adverbis. Resulta doncs, que les oracions subordinades són substituts de substantius, d'adjectius o d'adverbis, i es classifiquen per tant en: a)
i es classifiquen per tant en: a) Oracions subordinades substantives, les quals fan l'ofici de subjecte o d'atribut predicatiu, i, més sovint,
subordinades adjectives, que funcionen com a atributs immediats d'un substantiu, que rep el nom d'antecedent, i s'introduïxen amb pronoms relatius
El nom, categoria gramatical de la substància, anomenat també substantiu, és la paraula conceptual variable que servix per a designar les
de la qualitat, és la paraula conceptual variable que acompanya al substantiu, per indicar qui és o com és el ser o cosa de què es tracta. d)
a l'oient que coneix el concepte o el grup a què pertany el concepte del substantiu al qual s'anteposa. g) La preposició és una paraula
puix que sovint canvien de categoria, i així l'adjectiu pot tornar substantiu o adverbi, certes formes verbals poden fer de substantiu i d'adjectiu,
pot tornar substantiu o adverbi, certes formes verbals poden fer de substantiu i d'adjectiu, alguns adverbis poden emprar-se com a substantius, etc..
fer de substantiu i d'adjectiu, alguns adverbis poden emprar-se com a substantius, etc.. Els accidents gramaticals 164. Entre les categories
oració separable. En realitat l'infinitiu no és atra cosa que un substantiu abstracte que expressa el concepte del fenomen corresponent al radical
lleig lleigs i lletjos, etc.. Emperò tractant-se de substantius semblen més recomanables els plurals amb /-s\ (raigs, faigs,
un sufix: blau blav-et, viu viv-et, nou nov-et, etc.. En canvi els substantius conserven eixa /-u\ en derivar els diminutius i augmentatius:
Els articles i els adjectius determinatius normalment s'anteposen al substantiu per determinar-lo, i concorden amb ell. L'article definit indica que el
casos: a) Davant l'adjectiu qualificatiu emprat en el sentit de substantiu abstracte, o l'adjectiu determinatiu que no es referix a cap substantiu
substantiu abstracte, o l'adjectiu determinatiu que no es referix a cap substantiu expressat o sobrentés; exemples: Lo bo del cas; Vullc lo
amb els pronoms que i qual, quan llur antecedent no és cap substantiu expressat o sobrentés; exemples: Fes lo que et manen; Has
qual no té remei. c) Davant les frases preposicionals amb substantiu o adverbi, introduïdes amb la preposició de; exemples: No
a l'oient, que pot pensar en qualsevol exemplar del grup que designa el substantiu al qual acompanya. Les formes de l'article indefinit són: masculí femení
264. Formes fortes. L'adjectiu possessiu determina el substantiu que acompanya, respecte a una de les persones del discurs. Les formes
teua, els nostres, les seues, etc.), excepte quan es posen darrere el substantiu el qual determinen; exemples: El teu llibre; La nostra terra; Els seus
L'adjectiu demostratiu 267. L'adjectiu demostratiu acompanya el substantiu, determinant la seua situació respecte a una de les persones del discurs.
un número plural considerat com a unitat, i vénen a ser veritables substantius precedits d'un número cardinal. En general s'usen com a col·lectius els

  Pàgina 1 (de 17) 50 següents »