Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

mort et vindrà del salobre." Els de la docta reunió s'extasiaven i	sucaven	melindros en el seu canònic gaudi, però l'eficient Sorabis els nuava
finalment una tassa de xocolata i, cosa extraordinària, hi havíem	sucat	un parell de saboroses pastes de te. Tot d'una, la meva cosina Magdalena
mica de cada mena, i el meu cafè adquirí un gust infernal que, a còpia de	sucar	-hi la coca en forma de cua de garrí, es va fer tolerable. Tornant de la
—L'altra nit al "Grill" no es parlava d'altra cosa. Ara que les que hi	sucaven	són quatre desarrapades, quatre borratxes com la Mado i la Kity, la que
a unes pàrvules proporcions. Don Tomàs feia servir el seu despatx per	sucar	secalls, per trencar becaines, per estossegar en una forma de vici crònic
familiars i fins de reganys del pare, les criatures com Pat anaven	sucant	el seu xocolata amb melindros representatiu de les essències més
d'un esquitx de noieta. L'home abocà la xocolata en una tassa, va	sucar	-hi bocinets de pa i començà a donar-los a la petita. Tot fent això va dir
a-traca li dirá mentres re-truca; vosté d' este plat no	suca	si ans no 's pòsa la ca-saca. Essena VII. [Pilar,
Y encare, Deu nos en dó del consol de l' ensumá. Si tingués un tros de pa	sucaria	pa ab la oló. Que 'n faig d' aquet? ¡buena pieza! Y 'm fa morros!
ab pésols y forsa such. Tano. Si ho endevinés, encare podría	sucá	pa y are no tinch pa, ni such, ni bruch. ¡/Gran Dio\, y
Proust sorgeix d'aquesta tassa de te i del gust d'una magdalena que hom	suca	a la infusió. Si el quadre de Van Gogh parla, la tassa de te
en un avenc espaventós —i els curts penjolls que duia a cada ala	sucaven	continuament dins el badat. La dama, no-res-menys, feia tota mena
-los-hi la porta. Aixamplar el crèdit fins a l'extrem de deure-ho tot i	sucar	del troç; no tenir res que fos ben nostre i anar-ho venent lo mateix que
bona fè (sempre en queda algún); esperançats els més a fer-me home per a	sucar	-ne ells alguna cosa; segurs els creients de les tavernes que jo
ells extraordinària, que té el pinzell de deixar un rastre quan ha estat	sucat	en la pintura —i prescindeixo del que hi pugui haver en el cas
en encegada conversa. Retrocedí vivament, sens ésser vist, i anà a	sucar	-se el tall amb esperit de vi. L'endemà mateix se féu trobadís amb
un nen i una nena, no paraven d'inventar entremaliadures: fins li varen	sucar	dins d'un tinter el respallet de les dents, cosa que va disgustar-la;
de la Junta d'alguna Gota de Llet, i havia pogut menjar pastes (que ella	sucava	al te) en alguna d'aquelles cases en què l'amo està ficat en
no alterni, envers l'home, ferotges picossades i esguards d'admiració.	Sucar	-hi Qualsevol diria que el nostre ideal culinari són les farinetes. Una
i guarnit de mantega, i beure en acabat un glop de cafè amb llet. Han de	sucar	el pa en el cafè amb llet. Llur ideal és que els queviures tinguin, en
Potser és la virtuositat del xarrup, també molt en boga. Qui s'acostuma a	sucar	, ja no para. He conegut gent que sucava pa a la sopa i gent que sucava
molt en boga. Qui s'acostuma a sucar, ja no para. He conegut gent que	sucava	pa a la sopa i gent que sucava secalls en la llimonada. Naturalment que
a sucar, ja no para. He conegut gent que sucava pa a la sopa i gent que	sucava	secalls en la llimonada. Naturalment que no són tants com els que suquen
sucava secalls en la llimonada. Naturalment que no són tants com els que	suquen	molles en els sucs, i talls de préssec en el vi bo; però sempre és
les dues coses, és matusser de fer-ne una sola operació híbrida. El	sucar	, amb la seva preocupació d'un determinat grau d'estovament, amb
per la manera alada, espiritual, que tenia aquella radiant criatura de	sucar	la punta dels espàrrecs, com si no la mullés, i de menjar-se-la, com
i de menjar-se-la, com si no l'escapcés. Perquè el gest normal de qui	suca	és de preparar la boca en forma de O i tirar el cap una mica
i no mai absorbida sense una ansiosa sonoritat. Però, encara, l'ideal de	sucar	sembla més tolerable que no pas l'ideal de "sucar-hi". És innegable que
encara, l'ideal de sucar sembla més tolerable que no pas l'ideal de "	sucar	-hi". És innegable que hi ha un cert lligam entre tots dos. L'amor de les
amb un capital de cinc mil duros, per l'atansament a la ganga, pel "	sucar	-hi". Per "sucar-hi" no cal ésser especialment apte per cap cosa. Però
cinc mil duros, per l'atansament a la ganga, pel "sucar-hi". Per "	sucar	-hi" no cal ésser especialment apte per cap cosa. Però tots sabem que
alleujaments que consent, i mant periodista, del Govern civil. Els que	suquen	són dolços amb els que "hi suquen". Un home que suca es fa càrrec de
periodista, del Govern civil. Els que suquen són dolços amb els que "hi	suquen	". Un home que suca es fa càrrec de tot, i sobretot de què en aquest món
civil. Els que suquen són dolços amb els que "hi suquen". Un home que	suca	es fa càrrec de tot, i sobretot de què en aquest món ningú no pot ésser
pot ésser heroi. Jo, personalment, prefereixo l'apatxe a l'home que "hi	suca	". Prefereixo les borsades de l'anarquia d'acció a l'anarquia mansueta i
en aquest caire precís, abjecta aquella ciutat on la bona gent, tot	sucant	un tros d'alguna cosa en una xicra d'una altra cosa qualsevol, riuen de
a base, gairebé exclusivament, dels regidors del partit contrari que "hi	suquen	". La barriada rica Un instint em va dir, des de la meva infantesa, que
Giraldita i Trianera es van posar a riure. —No, no! En Peret només hi	suca	de tant en tant, i ella el deixa sucar per la influència. El seu darrer
. —No, no! En Peret només hi suca de tant en tant, i ella el deixa	sucar	per la influència. El seu darrer xicot era En Cantallop. —El pes mitjà?
d'all dauradets, una mica de farina... veuràs, veuràs. Quines torrades hi	sucarem	! Tota sa casa s'embaumarà de sa flaire. Però, Temme, fill meu, i quina
d'esllanguiment: a les nits clares el blau sembla envair-ho tot,	sucar	l'aire i els objectes, en contraposició al roig xardorós del migdia
dels castellans la posava a les plomes catalanes, com si els catalans	suquéssim	les plomes de les nostres mans alades als llavis i a la boca dels
dels exèrcits dels emperadors i dels pobles protestants del luteranisme,	sucant	les puntes de les llances en la sang de les guerres religioses d'Europa,
dels homes, i en la qual tots els escriptors del segle d'or castellà van	sucar	les plomes de les ales de llur inspiració, que va fer pujar la literatura
com havien envaït Espanya, va voler donar una insígnia als catalans, i	sucant	quatre dits de la mà en la sang que rajava de la ferida del pit del comte
que diuen que va ser el mateix primer comte de Barcelona, quan es va	sucar	els quatre dits de la mà a la ferida del pit, i pintant-los a l'escut ens
els nostres precs: Magdalena!, feu-me un panet de mitja lliura per	sucar	amb tomàtec. Magdalena! la coca té d'ésser més grossa i més ensucrada que
no en sap que n'aprengui", deien. Si en compte de melindros s'havien de	sucar	neules les dificultats creixien extraordinàriament. Era qüestió de no
He comprat xicres grosses i ja saps que la Llúcia el fa espès. Hi	sucarem	garlandes de ca la Marieta. Espereu ara el que vull dir. És que vull
ràpid, amb una cara dura el senyor Cambó. L'industrial, espantat,	suca	nerviosament la tartina en el bol de cafè amb llet. El senyor Cambó

Pàgina 1 (de 8)

50 següents