Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

subterrànies, durant tres dies. En el seu transcurs, moltes coses poden	succeir	, i de segur que s'esdevindran, ho conceptuo inevitable, tots dos sols en
facècies més salvatges de què, ja d'infant, l'havien fet objecte. La cosa	succeí	com segueix: Candi baixava un dia pel carrer, en direcció a casa seva.
xacres. L'alegria de la festa li havia fet perdre el sentit —cosa que li	succeïa	molt rarament—, i ballava cada vegada amb més entusiasme. Ramon del
quelcom de nena en el caràcter. La bona vella li assegurava que tot havia	succeït	tal com deia la cançó, car les cançons sols referien, segons ella, coses
aquesta hora era impossible entrar a Santa Maria. Una tarda d'aquelles	succeí	amb el vell Costa un cas insòlit que donà molt a pensar. Ell assegurà, i
envià a buscar el vell Costa i, després d'haver-li declarat el que	succeïa	, l'exhortà perquè acollís amb resignació aquella prova i es compadís de
i la respiració anhelant. Assabentada per la serventa d'allò que havia	succeït	, entrà feta una fúria, sense respectar l'estat d'ell. —Què li has dit, a
a anar-se'n del poble tot sol com ho havia fet ja dues vegades; però	succeí	que un dia arribà a Santa Maria dels Monts un carruatge en el qual anaven
aquella nit, era una cosa que ningú no hauria volgut mai creure. El fet	succeí	cap a les deu, davant la taverna del Pintat, on un grup de bevedors
covard, aquell dia l'empresonen." Allò era el pitjor que a Candi podia	succeir	-li. Tino Costa ho endevinava amb instint segur. Era un minyó sense cap
d'aquest tema amb l'ancià Baldà, Tino Costa li explicà el que li havia	succeït	: "Jo baixava pel carrer corrents, no sé pas a impulsos de quina secreta
més que un anhelar, un noble impuls, el que nosaltres havem desitjat que	succeís	en presència d'una injustícia o d'una impietat declarada: és una
Preguntà per Candi, per Sileta. La mare començà a referir-li el que havia	succeït	; però en el fons es sentia preocupada per l'expressió del rostre del seu
en un silenci de religiosa emoció, amb l'ànima pendent d'allò que	succeïa	, sota la rogenca i mòbil resplendor dels alts cremallers. Per l'extrem
amb Tino Costa. Ella, Maria Àgueda, mai no pogué escatir el que havia	succeït	entre els dos nens; coses, sens dubte, de marrecs, que en el fons no
forta cridòria, de sobte, sense que ningú es sabés explicar el que havia	succeït	, per les obertures del carro començaren a alçar-se roges flamarades.
els sentissin cridar des de lluny inesperadament? Per què no havia de	succeir	com ella somniava? Per què havia d'ésser tan trista la vida, i quina
—El mateix m'ha passat a mi; em recordava d'una altra desgràcia igual que	succeí	quan jo era joveneta... Callaren. Ni l'una ni l'altra a penes tastaven
ofegar el sentiment i acceptar les coses així com venien abans que	succeís	el pitjor. No obstant, li costava tant, que, a despit d'ella, no podia
amb més freqüència, amb un sord i perllongat redoblament. Els llampecs es	succeïen	sense interrupció i descobrien perfils de negres cúmuls sobre un fons de
estar a punt d'esclatar. Però, de sobte, en aquell precís moment va	succeir	l'inesperat; més ben dit, el que havia de succeir forçosament. En aquell
aquell precís moment va succeir l'inesperat; més ben dit, el que havia de	succeir	forçosament. En aquell moment, a baix a la porta es sentiren uns trucs
néixer en la seva ànima una viva preocupació per Mila, pel que li pogués	succeir	. Nogensmenys, s'estava al mateix lloc, sense fer res, com tornat de
seva, atordida, com fora de seny, sense acabar de comprendre el que li	succeïa	, com si es mogués encara entre les ombres del terrible malson. Començà a
i la ira que l'havia menat devers aquella casa en assabentar-se del que	succeïa	, havia bullit en ell amb nou ardor. La sang li cremava de coratge a les
atrets pels crits. Un d'ells corria esverat sota la pluja sense saber què	succeïa	. Es veié de sobte Tiago desprendre's de la mà del rival aferrada al seu
ha tornat boja. —Pobra Mila! —Diuen que Tiago... —Sí. Déu faci que no	succeeixi	alguna desgràcia. Com no el va matar Déu, quan pensà en tornar? Quantes
el cap semblava donar-li voltes i amb prou feines si s'adonava del que	succeïa	al seu entorn. Tota la nit se l'havia passada en un son agitat —entre son
violència i prosseguí el seu camí. El padrí pensà: "L'han aquissat. Ha	succeït	allò que em temia". I tingué por per Mila i pel seu germà, i una pena
li digué que se n'anés, l'acusà d'ésser el principal culpable del que	succeïa	, junt amb "aquella bruixa de la Càndia, a la que tinc ganes de trobar."
que es reflectia en el rostre de la noia; endevinà tot d'una el que havia	succeït	, i el seu cor s'emplenà de compassió per ella. "No és a dalt?" —
continuava tancat. I sabé més encara: que estava greument malalt. Tot	succeïa	, doncs, com ell havia temut el primer dia, i tot feia presagiar que el
onades orlades d'escumes envaeixen els conreus de la vora. Això acostuma	succeir	principalment a la tardor, i alguna que altra vegada, a la primavera. La
nit, tan enfonsada en ell, que amb prou feines si s'adonava del que	succeïa	al seu entorn. L'arribada del seu padrí constituí per a ella una immensa
se l'havia feta ell mateix o l'havia llegida en algun lloc, cosa que li	succeïa	amb freqüència. "Quan no ens turmentem amb les coses grans ens turmentem
A mi, conegut el caràcter apassionat i novel·lesc de Mila, el que	succeí	no m'estranyà gens. Ara sembla que ella va cada dia pitjor. Tal volta per
temps—. Si Déu em dóna sort, Anselma, si un dia torno a Santa Maria, i tot	succeeix	com jo espero i desitjo, li demanaré al meu pare que et porti a Santa
Mila. Abans de tornar, no obstant, assabentà a l'ama de la fonda del que	succeïa	, i li encarregà que, en cas que es sabés alguna cosa, enviés de seguida
homes sortien de les cases i anaven acudint; preguntaven a grans veus què	succeïa	. El tumult creixia. La veu anà estenent-se per tot el poble com la veu
refeta del seu esvaniment, a penes restituïda a la consciència del que	succeïa	, obrint-se pas entre les dones que la rodejaven, havia sortit quasi
dones s'apressuren carrer amunt. —Què passa? —Maria Àgueda... —Què? Què	succeeix	? —Ha sortit corrents al carrer cridant el seu fill... —L'han aturada,
que es pugui pensar, no té res de trista. Què millor, en efecte, li podia	succeir	que l'acompliment d'aquell desig que fou el centre, l'únic mòbil de la
i de cultura que segreguen, les tècniques de producció que s'hi	succeeixen	, i tants factors més. Les guerres i tota la resta deixaren
i dimensions inconcebibles, les cadires i els setials que han vingut	succeint	-se amb les generacions de la nostra societat fan l'efecte d'haver estat
els heu obligat a amagar-se... Calla, perquè un gran silenci ha	succeït	les rialles i els ulls de l'home de la veu dura tenen una resplendor
hi participen igualment... Però ja no és una acció. Som al moment que	succeeix	aquesta acció i el qui queda n'inicia una altra: contemplar un cadàver.
la remor d'uns passos que ensopeguen o rellisquen pel pedruscall que ha	succeït	a la vegetació. —Un moment... S'aplanen en l'ombra, atents, i els passos
durant tota la seva vida, la duplicitat de feblesa i força es van anar	succeint	; dòcil i rebel a la vegada. I cal afegir-hi la malaltia, és clar, que
Tenien la mania, llavors, de fer-se endevinar el que els havia de	succeir	, com si un no tingués prou maldecaps sabuts; però, en fi, ells sabien el
ha un perill en una estaca, i, això, ho sabem natros, escolta'm lo que va	succeir	, perquè també el sé jo, el qüento. L'amo, avisat de la cosa —l'endevinaire

Pàgina 1 (de 174)

50 següents