Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

meu oncle Lluís Castelló. Palinur La despulla nua d'un home jove que va	sucumbir	a la violència, un cos mort ajagut en la sorra d'una platja solitària,
les més grosses atrocitats amb indefensos animals; els havia vistos	sucumbir	sota els cops d'un home enfurismat, i àdhuc per pura diversió d'ànimes
d'ésser tan trista la vida, i quina culpa tenien aquells innocents per a	sucumbir	amb mort tan horrorosa enmig de la pura alegria de llurs jocs, quan tan
i perdedora; les seves forces s'acabaven, li semblava ja que anava a	sucumbir	, quan, de sobte, en girar una corba, el descobrí. Ell la veié, també així
senyors de Los Ángeles, la meva dona i jo— érem també els únics que no	sucumbíem	a l'ambient. El capità i tres més, damunt la fusta que tapa la cala, es
habitació i intentava fascinar-la com una serp. Si la noia era tova,	sucumbia	a l'ascetisme; si es rebel·lava, no tenia més remei que passar la porta.
i fins un ideal. Si alguna gràcia té la meva vida, és la de no haver	sucumbit	a la rutina de la majoria de les dones de la meva classe. Ja sé que la
de l'estructura, de vegades, pot sobreviure, quan la mateixa estructura	sucumbeix	a l'esdeveniment. Hi ha, doncs, una mena d'antipatia fonamental entre la
y terminants presas per la cusidora en la exaltació de la gelosía, havían	sucumbit	avans de clarejar, després d' haver consultat lo coixí. La Toneta
nostre. Tot home que no és poltró s'aferra allà on pot per tal de no	sucumbir	. Amb més daler que abans —i amb un principi d'afany d'observació— anava a
plaer. Tremolava davant els casos d'herència, d'aquells que tard o d'hora	sucumbeixen	a l'impuls dolent que han rebut en néixer o acaben folls o imbecils per
dit el vell en una treva, entre injecció i injecció de morfina, i com si	sucumbir	fos una prova de feblesa, a darrera hora, amb quina intensitat li
sempre en la mateixa actitud, la d'abandonar la lluita per tal de no	sucumbir	! Però en la nit d'aquell dia no em vas sentir, Mònica? Era impossible que
que després, com altres vegades, en despertar-se, s'avergonyiria d'haver	sucumbit	al seu vici. Però ell, avui, no governava: depenia del ritme de la
tinc la sensació d'haver escrit la meva història, però també d'haver	sucumbit	probablement a la meva ambició d'aquella època: dir les coses d'una
al segle XX··è subsisteixi una campanya d'aquesta qualitat sense	sucumbir	en el ridícul. Es tracta d'una ignorància intolerant i anticientífica,
que ella estava perduda, resol, per vehemència d'amor, de	sucumbir	amb ella, i, atenuant la seva falta, en menja també. Els
de totes formes, sembla més probable és que la civilització indígena va	sucumbir	violentament i sense deixar la més mínima influència sobre la nova
i les cordes, de mena moridora, subsisteixin i que, en canvi, hagi	sucumbit	l'harmonia, de la mateixa natura i llinatge que les coses divines i
que l'ànima és una barreja d'elements corporals i que és la primera que	sucumbeix	a allò que anomenem mort. Sòcrates, llavors, mirant-nos amb fixesa, com
casos, la incorporació de tots; no l'exaltació d'uns pocs. Com podria	sucumbir	l'autonomia. Afegíem encara: Coneixereu la grandesa d'un home, per la
la Institució s'han aplegat de bell nou. Si no s'apleguen, la Institució	sucumbeix	. Així han caigut molts règims, dinasties, pobles, religions. Autonomia i
voluntat penetrant tota cosa per l'intensitat que li és propia. L'home no	sucumbeix	als àngels ni a la mort de tot en tot, sinó per la poquesa de la seva
al llit; però cap a la fí del vespre de la meva arribada a la casa, ella	sucumbía	(com el seu germà em digué a la nit amb una agitació inexpressable) al
que era jo mateix que parlava quan ell me digué: "Tu has vençut, i jo	sucumbeixo	. Però d'ara endavant tu també ets mort —mort al Món, al Cel i a
i per rengleres; però aquells quinquès de gas tan lunàtics,	socombeixen	un a un, amb esbufecs de protesta. Sobre les cadires resten abandonats
les primeres. Ja he comentat i glossat recentment, el fet que aquelles	sucumbissin	a sang i a foc, i que aquestes arribessin per camins de concòrdia i es
casos, la incorporació de tots; no l'exaltació d'uns pocs. Com podrà	sucumbir	l'autonomia Coneixereu la grandesa d'un home, per la fidelitat fecunda a
la Institució s'han aplegat de bell nou. Si no s'apleguen, la Institució	sucumbeix	. Així han caigut molts règims, dinasties, pobles, religions. IV.
són duts a un pla metafísic, i la lluita esdevé titànica. Faust hi acaba	sucumbint	d'una manera molt semblant a la manera com Prometeu sucumbeix davant
hi acaba sucumbint d'una manera molt semblant a la manera com Prometeu	sucumbeix	davant Zeus. El /Faust\ de Goethe és una d'aquestes obres que ho
Sofreixen les conseqüències d'unes lleis i d'una moral absurdes, però no	sucumbeixen	pas per haver lluitat contra aquestes lleis i contra aquesta moral, sinó
la primera clariana, van dirse: "Anèm, probèm, que si encara no han	sucumbit	de fam, els privarèm d'una mort segura."— Les llàgrimes entelaren altre
ràpidament cap a l'extrem entelat i remot d'aquell indret; i, mentre jo	sucumbia	a les angoixes de l'asfíxia i estava caient en basca, ell ensopegà i
Passaren dies, més dies; després fou la idea de si la malalta hauria	sucumbit	a la seva dolença; de si diferències sorgides entre Carles i els veïns
que la constància mata la caça, o una cosa per l'estil, havia de fer	sucumbir	el nostre home, i tard o d'hora havia de cedir a les visites dels
i Ravachol s'estimaven i havien nascut l'un per l'altre. Un jorn	sucumbiren	a la temptació de juntar-se. Ravachol desfermat i Juli segur de
incapaç de sostenir la teva casa; no fa gaire, en un procés civil, has	sucumbit	sota el crèdit d'un llibert; per això, res més fàcil per a tu que
El poble innocent va lliurar-s'hi sense reserves, i a poc a poc en	sucumbeix	, i en morirà. Pomarè V, últim rei de Taïtí (ja gairebé no ho era, de rei
les tradicions, la religió, els seus déus i els seus miracles, tot ha	sucumbit	sota el poder del dòlar!" Bora-Bora Bora-Bora La Spark es
D'aquí en pervé que al trobar-se abandonades a les seves propies forces	sucumbeixen	mantes vegades. I cal dir-ho, senyores i senyors, la culpa de que
moments actuals de la gran guerra s'allisten per a gorir als heroics que	sucumbeixen	sots el plom de l'enemic. D'aquestes dònes que en els hospitals
a fer-la vistent als ulls de la seva inexperta i càndida luxúria, però	sucumbí	. Pensà morir-se. Restà extenuat, ajegut de cara al cel, i s'endormiscà. Un
de cria. Segurament devia haver matat alguna vella els petits de la qual	sucumbirien	de gana. Li entraren remordiments. En la solitud d'aquella vall tan
mentre la nostra terra lluitava aferrissadament pel triomf polític, anava	sucumbint	cada vegada més a la influència literària i cultural castellana, perquè
d'admirar ni desitjar ni perseguir res que no sigui honest i honrós, ni	sucumbir	a cap pertorbació de l'ànim ni a la fortuna. L'altra està en això, que,
representant-li quant pitjor no quedaria llur situació si en Boi	sucumbia	en la prova i ell hagués de quedar-se a la cova a morir-se de pena i
—pensava en Bau—. Potser les forces li hauran mancat tot nedant i haurà	sucumbit	a mig camí... Qui sap si algun monstre de la mar l'haurà devorat...
del nostre vaixell i féu gran destrossa dels nostres. Jo amb ells hauria	sucumbit	, sense la providencial intervenció d'un jovencell a qui jo creguí un
un presoner evadit. M'inspira més admiració que l'home prudent que no ha	sucumbit	mai, que ha tingut sempre cura d'evitar la temptació. Els anglesos es

Pàgina 1 (de 12)

50 següents