Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

davant les taules de joc, tafanejant i discutint les jugades amb aire de	suficiència	, fins que els jugadors s'enfadaven i el treien amb insults i fins amb
un senyal inequívoc de pèrdua de l'alta virilitat creadora i lloen, amb	suficiència	, l'alt braó històric dels homes de les tendes plantades en el desert.
parlar privadament amb Caín. ¿Ho entens ara? Adam. [(Amb	suficiència	.)] Ah! Béee! Entesos, àngel! Ho podies haver dit abans...
francament, però parlem com parlen els homes. —No agafis aquest to de	suficiència	. —Frederic, suposo que tu no tens les cinquanta mil pessetes. —És clar
mea culpa, tan exagerats i tan miserables com els seus moments de	suficiència	. En vint-i-quatre hores, el canvi havia estat radical, i a mesura que
freda, indiferent i fins elegant i tot; però eren els vint-i-cinc anys de	suficiència	, d'intolerable vanitat de Frederic, allò que coïa a la llengua de Bobby.
l'escena d'humiliar Frederic, de fer-li pagar els vint-i-cinc anys de	suficiència	, se n'hi anava a rodar. Per poder-li fer mastegar com un gos les
A Isabel, li feia molta gràcia perquè endevinava en els ulls de Safont la	suficiència	i la vanitat pueril d'aquell home. Físicament, Josep Safont no li
entre les seves relacions, era això, era aquesta mena d'home. Irritava la	suficiència	del seu analfabetisme; capaç de descobrir-ho tot, de ficar-se en tot, no
que xerrava com un repicatalons i li lluïa a les dents la saliva de la	suficiència	, aquesta xicoteta semblava extraordinàriament atractiva i simpàtica, i la
—I ara! què t'has cregut? Els vint-i-cinc anys de Pat li donaven una gran	suficiència	i un gran aplom en judicar les dones. Sabia perfectament fins allí on
de grolleria. Passen els anys i l'home distret, inconscient o carregat de	suficiència	, procura situar el moment al qual fem al·lusió en les zones de la
i això de dues maneres: Brassica rapa treu la seva	suficiència	al "nap" per tal de fer-ne una espècie d'un gènere, la part d'un
i la insídia, amb les aigües somortes on xipollegen la vanitat, la	suficiència	i el tedi, i l'amargor i l'amor propi excitat, amb l'ambició i l'acidesa i
de la nostra experiència ha plantejat contínuament qüestions sobre la	suficiència	dels conceptes i idees incorporats al nostre llenguatge quotidià. A causa
de diners precipitava la maniobra: quan el noi aconseguia un mínim de	suficiència	física per a l'ofici, allà l'enrolaven, d'aprenent, de grum o del que fos.
en castellà. De vegades, discutint aquest tema, he pogut veure amb quina	suficiència	les mongetes i les mares de família defensen uns punts de vista
concebir aquest singular comportament, suposant-lo nat d'una consumada	suficiencia	permetent-se el to vulgar del patronatge i la protecció. Pot-ser era
que Teodem s'ha entrebancat a mig camí. Hom veu gent brusca, inquieta, de	suficiència	, que encara que ociosos i sense cap afer que els reclami en altre lloc,
Segur ja per aquella banda, s'atreví a aconsellar, amb rialleta de	suficiència	: —No en faci cas... Totes són així... Quan pensen que les estimen, se fan
sobre sí no sense esfors, tornà a estossegar, y cambiant aquell tò de	suficiencia	per un altre molt més suau y reposat, continuà: —Jo us deya axò, per que
complet. Si ho fos, vosaltres mateixos podríeu acusar-me de	suficiència	pedant i jo no em perdonaria mai una reserva d'ennuvolament en el vostre
senyor, que davalli i prengui el meu nom per denunciar-me. L'urbà, amb	suficiència	, content de l'oportunitat, sentencia: —Le nom ne fait pas la
vaig seguir caminant, després de repetir "Gonó", amb un to de	suficiència	displicent. "Gonó" significa simi cinocèfal en llengua
ell ni negava ni afirmava mai res, acollint-ho, si algú n'hi parlava, amb	suficiència	, pàl·lid i fred, amagant amb riotes la por del descobriment. Hi havia per
Presumit com solen ésser-ho els simples, l'antic paleta somriu amb	suficiència	. —Si vós ho voleu... A les onze el capità puja a invitar-nos per al dinar
i el parlar amb lletra cursiva. L'home de societat Em repugna més que la	suficiència	d'aquells que s'escolten quan parlen, la falsa ponderació d'aquells que
La peresa mental pren, entre les nostres gents, aspectes de còmoda	suficiència	quan, defugint tota responsabilitat, atribueixen al mal valors
salvà Paul Claudel, qui en la /Cantata a tres veus\ ha trobat la	suficiència	literària dels nous intents; i de la gimnàstica futurista se salven
una camisa amb el coll descordat. Res al cap. Ni a l'hivern. I aquella	suficiència	despectiva del mascle que té més dones de les que vol, i que, cada nit,
Pau, els Pares de l'Església. Parlava d'aquests temes amb un esperit de	suficiència	que impressionava i considerava, sobretot darrerament, l'anticlericalisme
de cinc minuts de començar-se a produir la gent pren un aire, primer de	suficiència	, després d'indiferència, finalment hom en fa un xisto espontani i ben
el nen un xic tímid. —Ets massa criatura —respongué l'Enric amb marcada	suficiència	. —Pss! no ho creguis!— I l'esguard del petit llançà una lleugera
veure'l tan engrescat. El Catxurro, obsequiant-me abans amb un somrís de	suficiència	, ha provat de respondre'm que no tingués por, quan vet aquí que tot d'una
Tristany, de l'endemà de reveure'l, quan flairà el seu orgull, la seva	suficiència	. Com ell, o semblants, devien ésser Vilaret i Tàrrec i Saumell i gairebé
nosaltres... que les fem gaire bé, les coses? —demanà Amfós amb aire de	suficiència	.— Ja no tenim teatre; ja no tenim literatura. —No tant!... No tant!
—Jo vaig sempre del detall a la gran conclusió —contestà Amfós, amb	suficiència	. En oir això, Serradell es redreçà com un escorçó, i fos per la passió
les serps. —Et veig molt pessimista, Ferrer! —observà Amfós somrient amb	suficiència	. —Pessimista? A l'inrevés: l'home pessimista és el qui confia en la força
fer altra cosa... —Si haguessis volgut —insinuà Gibert, amb aires de	suficiència	— jo t'hauria recomanat... Ara, rai, que estem en relació amb forces de
rema més fort...! —Jo diria voga! —Contestà el jove amb una rialleta de	suficiència	—. És més nostrat! —M'és igual! Absolutament igual! Voga més fort, Martí!
a dreta i esquerra, i toca els bitllets amb un petit somriure de vanitosa	suficiència	. L'estudiant de medicina Finestres, de Girona, és el tipus del xicot
frases amb un somriure molt petit però visible, amb un somriure de	suficiència	, que jo —in mente— he interpretat com si la literalitat de les
blanca i vestit negre, tot implacablement planxat i net. Parlava amb	suficiència	i de coses serioses. Record una frase seva, d'aquell vespre mentre
enclou dintre d'ell, i l'esclat del foc que en brolla dura tant com la	suficiència	dels seus aliments i s'extingeix quan aquests s'acaben. [2] Qui
l'un i l'altre que era bonica, el Roig no li perdonava la seva	suficiència	i la miqueta d'orgull amb què de tant en tant tractava de fer-los
del Marroc (llevat d'alguna i meritòria excepció) plenes d'aquella trista	suficiència	dels occidentals, no s'interessen per les nostres germanes recloses. Jo
que no en tinc —responc arronçant-me d'espatlles i somric amb tota la	suficiència	d'una rumia que es creu protegida. Aleshores l'amo ha parlat. Ho ha fet
que no tenia res d'això. —Justa! —digué el senyor Pumblechook, amb	suficiència	.— (Aquesta és la manera de fer-l'hi ésser! Comencem de fer-nos valer
que el pagès de la Comarca estigui reclòs en una mena d'autarquia o	suficiència	agrícola, en tocar tantes facetes en cultius diversos, té necessitat com
adés titllant-lo d'inhumà, adés tractant-lo, des del cimal d'una pedant	suficiència	, d'anacronisme absurd. Res d'això: l'heretament català bé que antic, és

Pàgina 1 (de 8)

50 següents