×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb sufocar |
Freqüència total: 344 |
CTILC1 |
que la ventada ha rebotit al mig del carrer. Júlia. [( | Sufocant | -se.)] Què diu?... Pepe. On els ficaria, Júlia, als dos | pel respir inquiet i la calrada del sol i del rubor que la | sufoca | . Ella és la pau que del Carmel davalla, i del Faran veí baixen, | diu el vident, i es decanta per sempre de Micol, que, | sofocant | l'irredimible dol, va ser la viuda d'un marit vivent. Resfa | com la reconeixença del proïsme? Mes ton primer impuls has | sofocat | , i, amb la moneda d'or que volies donar i no donares | saborosa. —Ja en veurem, de comèdia. —I per cert, que no vull haver de | sufocar | -me per ells. Aquí no és com a Barcelona. —Deu haver portat un bé de Déu | del mocador y ab ell amagarse la cara y taparse fortament la boca pera | sofocar | se 'l senglot. —Vosté plora, Toneta... —feu l' estudiant, més enardit cada | poeta de la classe. En les seves paraules hi havia un to de mofa. Em vaig | sufocar | . Evidentment, havia descobert les ànsies del meu pobre esperit. Era prou | Davant la noia estimada era un encongit que no sabia fer res més sinó | sufocar | -se. No desitjava carnalment les primeres noies que em van enamorar. I, en | nostra coneixença a Arles. —Feies uns ullets de desesperat, em diu. Jo em | sufoco | , conec que estic vermell, excitat. No em costaria gens de plorar. És el | Men vach á ma casa. Pilar. (¿Este també?) Mer· (No 't | sofoques | que la navaixa ell la té.) Serap· (Ya vech clar.) | váchensen tots al carrer. Mer· Ben dit. Serap· Volen | sofocar | me cuant yo ignore tot el fet? Pedro. Lo ignora? Chuan. | sobre les pedres, de tant en tant els llampecs sabrejaven el cel. Zorbàs, | sufocat | per la passada de la vídua, no aguantà més i em va fer un senyal: —Ja no | classe o de casta, netament malignes. Judicis i prejudicis negatius. Cal | sufocar | -los. Cal resignar-se a ser "vell" sense ira. És difícil, però és | ser-ho. Al contrari: la humanitat masculina actual sofreix una mal | sufocada | ànsia d'adornaments corporals. L'industrialisme vuit-centista ens llegà | de Pere el Cerimoniós el començ del millor esplendor valencià. | Sufocada | la revolta popular de la segona "Unió", i resolta la guerra amb Pere I | derechos y pechos". El virrei marquès de Castel-Rodrigo pogué | sufocar | la rebel·lió camperola. Però aquests fets lliguen d'una manera directa | seva contextura nacional. Tant l'una cosa com l'altra anaven adreçades a | sufocar | el nervi català de la regió, compensant-lo amb l'augment del sector | no podía dur sinó robes d'un cert teixit; les olors de totes les flors el | sofocaven | ; els seus ulls eren torturats per la més feble llum; i només hi havíen | dificultat és aquella mateixa que ha fonamentat la lingüística moderna: | sufocat | de primer per l'heteròclit del llenguatge humà, Saussure, per donar fi a | , i a prova, i a gruix de... lo que vingui, fins la pell se em va | sofocar | . —Ves-te'n! —em va dir... i me'n vareig anar, i aquí | poder que persegueix com a fi afermar el règim d'explotació capitalista i | sofocar | el moviment obrer revolucionari. La dictadura proletària és un sistema | d'alliberar la humanitat de l'esclavatge assalariat; llur resistència cal | sufocar | -la mitjançant la força; i és evident que allí on hi ha violència no pot | més alterós, semblava ara de bon trescar. La Teresa tornava a la brega, | sufocades | les seves paraules pel gran feix que duia a l'esquena. —I bé! La | sota el gran porxo de l'hostal de can Resplàndis. Com uns sorolls | sufocats | per la fosca d'allí dins es sentia la veu tendra de l'Estevenet (que des | . —No podia passar ni un dia més sense venir-lo a veure. I En Sànchez se | sufocava | com un adolescent. —Li dec una explicació, em sembla. I aquí En Sànchez | deixes contents. Si senties com parlen de tu En Brillà i En Garreta, et | sufocaries | . I la feina creix, tu mateix ho pots veure. De manera que, si | aquella noia devia tenir almenys el doble d'anys d'en Bau. Pel que fa a | sufocar | -se, per bé que en Bau se la mirà per comprovar-ho, no podé veure que | i encara es posava una mà a la gorja, vacil·là un moment, barbotejà, es | sofocà | una mica més del que ho estava i acabà dient que en Vilaret —així, | per a tu una mort més dolça!... Ella estigué a punt d'aixecar-se i | sufocar | -lo; però pogué contenir-se. Havia anat allí a cercar quelcom profitós | sobre el mot Fe, per a obrir pas a unes altres, que més d'un cop la | sufocaven | tota. ¿A què venia parlar tant de Claudi, un senzill client de la casa, | les espatlles del centinella. Els dos catalans amb prou feina pogueren | sofocar | un crit d'admiració i d'angúnia. El centinella havia caigut a terra | Li embenaren els ulls i va deixar-se'ls embenar. La ràbia començava | sofocar | -lo de totes aquelles idioteses. L'angúnia d'aquella bena el feia sofrir | muller. Us agafaria sota la bomba de l'aigua, fins que us hi hauria | sufocat | l'alè. (—Us he dit que la deixeu en pau —va fer Joe.) — | poderós, a vegades el pit d'un home poderós escometien la meva boca per | sufocar | -me els crits, i sempre amb un hàlit calent a prop de mi, lluitava debades | difícil i anguniosa a mesura que avançava la nit, i tot sovint no sabia | sufocar | un gemec. Jo cercava de dar-li repòs damunt d'aquell sol braç que hi | nacional i social d'una nació de 420 milions d'homes, atiant o | sufocant | les repercussions que en puguin arribar al nostre continent, Rússia i | camí i havia arribat a crear un clima cultural, que ja res no podia | sufocar | ni aturar. Què va significar per l'educació el refermament de les | montaña muntanya, sobornar subornar, sofocar | sufocar | , soportar suportar, tormento turment. En general, a | apressant; agreujar, agreujant; imposar, imposant; humiliar, humiliant; | sufocar | , sufocant; coure, coent; complaure, complaent; atreure o atraure, | Un moviment dels "apostòlics", amb repercussions a tot Catalunya, fou | sufocat | pel comte d'Espanya, personatge cruel que durant cinc anys governà el | mercaderies que les trametien dels llocs d'infecció. Si hom no aconseguia | sufocar | d'arrel el germen de l'epidèmia, aquesta s'estenia amb rapidesa pels | sobre la naturalesa de l'epidèmia i el tractament que calia aplicar per a | sofocar | -la. Uns negaven que fos la "febre groga"; altres asseguraven que es | part preponderant. A Barcelona, on la sublevació de tota la guarnició fou | sufocada | en sis hores, es disparà des dels Carmelites de Pompeia, des de dues | -lo. —Si sap que el prens per un conill... —Bé, prou. La fareu | sufocar | . —A mi? Creu-t'ho. Ja veureu quin posat a l'església: tothom em | se destapara lo tapó del geniet i la sangueta, per a que la xilladissa | sofocara | de repent, al fisgonet to de la cançoneta de marres, a tot aquell que | cosa, quan algun dia s'havien trobat algun moment tots dos sols, ella se | sufocava | , i s'entrebancava i tot, per contestar-li, i acabaven tots dos vermells, | on poder enraonar alt sense neguit de compensació, fins que un dia se'n | sufocà | , quan, mentre jugava amb Ursulina, veié arribar, arran de la porta de la | he observat que cada vegada que l'un de vosaltres parla de l'altre us | sufoqueu | una mica... (I novament Zeni, sentint una sobtada roentor, s'escapà amb | una sobtada roentor, s'escapà amb una rialla:) —Ara sí que em faràs | sufocar | ... —No m'ho proposo, Zeni. Ho comprenc perfectament. També he estat jove | i aviat arribaren a escriure's cada dia. La Universitat començava a | sufocar | -se de servir de còmplice, cada matí corrent-hi Zeni a recollir la |
|