DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
sufocar V 344 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb sufocar Freqüència total:  344 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

que la ventada ha rebotit al mig del carrer. Júlia. [(Sufocant-se.)] Què diu?... Pepe. On els ficaria, Júlia, als dos
pel respir inquiet i la calrada del sol i del rubor que la sufoca. Ella és la pau que del Carmel davalla, i del Faran veí baixen,
diu el vident, i es decanta per sempre de Micol, que, sofocant l'irredimible dol, va ser la viuda d'un marit vivent. Resfa
com la reconeixença del proïsme? Mes ton primer impuls has sofocat, i, amb la moneda d'or que volies donar i no donares
saborosa. —Ja en veurem, de comèdia. —I per cert, que no vull haver de sufocar-me per ells. Aquí no és com a Barcelona. —Deu haver portat un bé de Déu
del mocador y ab ell amagarse la cara y taparse fortament la boca pera sofocarse 'l senglot. —Vosté plora, Toneta... —feu l' estudiant, més enardit cada
poeta de la classe. En les seves paraules hi havia un to de mofa. Em vaig sufocar. Evidentment, havia descobert les ànsies del meu pobre esperit. Era prou
Davant la noia estimada era un encongit que no sabia fer res més sinó sufocar-se. No desitjava carnalment les primeres noies que em van enamorar. I, en
nostra coneixença a Arles. —Feies uns ullets de desesperat, em diu. Jo em sufoco, conec que estic vermell, excitat. No em costaria gens de plorar. És el
Men vach á ma casa. Pilar. (¿Este també?) Mer· (No 't sofoques que la navaixa ell la té.) Serap· (Ya vech clar.)
váchensen tots al carrer. Mer· Ben dit. Serap· Volen sofocarme cuant yo ignore tot el fet? Pedro. Lo ignora? Chuan.
sobre les pedres, de tant en tant els llampecs sabrejaven el cel. Zorbàs, sufocat per la passada de la vídua, no aguantà més i em va fer un senyal: —Ja no
classe o de casta, netament malignes. Judicis i prejudicis negatius. Cal sufocar-los. Cal resignar-se a ser "vell" sense ira. És difícil, però és
ser-ho. Al contrari: la humanitat masculina actual sofreix una mal sufocada ànsia d'adornaments corporals. L'industrialisme vuit-centista ens llegà
de Pere el Cerimoniós el començ del millor esplendor valencià. Sufocada la revolta popular de la segona "Unió", i resolta la guerra amb Pere I
derechos y pechos". El virrei marquès de Castel-Rodrigo pogué sufocar la rebel·lió camperola. Però aquests fets lliguen d'una manera directa
seva contextura nacional. Tant l'una cosa com l'altra anaven adreçades a sufocar el nervi català de la regió, compensant-lo amb l'augment del sector
no podía dur sinó robes d'un cert teixit; les olors de totes les flors el sofocaven; els seus ulls eren torturats per la més feble llum; i només hi havíen
dificultat és aquella mateixa que ha fonamentat la lingüística moderna: sufocat de primer per l'heteròclit del llenguatge humà, Saussure, per donar fi a
, i a prova, i a gruix de... lo que vingui, fins la pell se em va sofocar. —Ves-te'n! —em va dir... i me'n vareig anar, i aquí
poder que persegueix com a fi afermar el règim d'explotació capitalista i sofocar el moviment obrer revolucionari. La dictadura proletària és un sistema
d'alliberar la humanitat de l'esclavatge assalariat; llur resistència cal sufocar-la mitjançant la força; i és evident que allí on hi ha violència no pot
més alterós, semblava ara de bon trescar. La Teresa tornava a la brega, sufocades les seves paraules pel gran feix que duia a l'esquena. —I bé! La
sota el gran porxo de l'hostal de can Resplàndis. Com uns sorolls sufocats per la fosca d'allí dins es sentia la veu tendra de l'Estevenet (que des
. —No podia passar ni un dia més sense venir-lo a veure. I En Sànchez se sufocava com un adolescent. —Li dec una explicació, em sembla. I aquí En Sànchez
deixes contents. Si senties com parlen de tu En Brillà i En Garreta, et sufocaries. I la feina creix, tu mateix ho pots veure. De manera que, si
aquella noia devia tenir almenys el doble d'anys d'en Bau. Pel que fa a sufocar-se, per bé que en Bau se la mirà per comprovar-ho, no podé veure que
i encara es posava una mà a la gorja, vacil·là un moment, barbotejà, es sofocà una mica més del que ho estava i acabà dient que en Vilaret —així,
per a tu una mort més dolça!... Ella estigué a punt d'aixecar-se i sufocar-lo; però pogué contenir-se. Havia anat allí a cercar quelcom profitós
sobre el mot Fe, per a obrir pas a unes altres, que més d'un cop la sufocaven tota. ¿A què venia parlar tant de Claudi, un senzill client de la casa,
les espatlles del centinella. Els dos catalans amb prou feina pogueren sofocar un crit d'admiració i d'angúnia. El centinella havia caigut a terra
Li embenaren els ulls i va deixar-se'ls embenar. La ràbia començava sofocar-lo de totes aquelles idioteses. L'angúnia d'aquella bena el feia sofrir
muller. Us agafaria sota la bomba de l'aigua, fins que us hi hauria sufocat l'alè. (—Us he dit que la deixeu en pau —va fer Joe.) —
poderós, a vegades el pit d'un home poderós escometien la meva boca per sufocar-me els crits, i sempre amb un hàlit calent a prop de mi, lluitava debades
difícil i anguniosa a mesura que avançava la nit, i tot sovint no sabia sufocar un gemec. Jo cercava de dar-li repòs damunt d'aquell sol braç que hi
nacional i social d'una nació de 420 milions d'homes, atiant o sufocant les repercussions que en puguin arribar al nostre continent, Rússia i
camí i havia arribat a crear un clima cultural, que ja res no podia sufocar ni aturar. Què va significar per l'educació el refermament de les
montaña muntanya, sobornar subornar, sofocar sufocar, soportar suportar, tormento turment. En general, a
apressant; agreujar, agreujant; imposar, imposant; humiliar, humiliant; sufocar, sufocant; coure, coent; complaure, complaent; atreure o atraure,
Un moviment dels "apostòlics", amb repercussions a tot Catalunya, fou sufocat pel comte d'Espanya, personatge cruel que durant cinc anys governà el
mercaderies que les trametien dels llocs d'infecció. Si hom no aconseguia sufocar d'arrel el germen de l'epidèmia, aquesta s'estenia amb rapidesa pels
sobre la naturalesa de l'epidèmia i el tractament que calia aplicar per a sofocar-la. Uns negaven que fos la "febre groga"; altres asseguraven que es
part preponderant. A Barcelona, on la sublevació de tota la guarnició fou sufocada en sis hores, es disparà des dels Carmelites de Pompeia, des de dues
-lo. —Si sap que el prens per un conill... —Bé, prou. La fareu sufocar. —A mi? Creu-t'ho. Ja veureu quin posat a l'església: tothom em
se destapara lo tapó del geniet i la sangueta, per a que la xilladissa sofocara de repent, al fisgonet to de la cançoneta de marres, a tot aquell que
cosa, quan algun dia s'havien trobat algun moment tots dos sols, ella se sufocava, i s'entrebancava i tot, per contestar-li, i acabaven tots dos vermells,
on poder enraonar alt sense neguit de compensació, fins que un dia se'n sufocà, quan, mentre jugava amb Ursulina, veié arribar, arran de la porta de la
he observat que cada vegada que l'un de vosaltres parla de l'altre us sufoqueu una mica... (I novament Zeni, sentint una sobtada roentor, s'escapà amb
una sobtada roentor, s'escapà amb una rialla:) —Ara sí que em faràs sufocar... —No m'ho proposo, Zeni. Ho comprenc perfectament. També he estat jove
i aviat arribaren a escriure's cada dia. La Universitat començava a sufocar-se de servir de còmplice, cada matí corrent-hi Zeni a recollir la

  Pàgina 1 (de 7) 50 següents »