DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
sulfurar V 46 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb sulfurar Freqüència total:  46 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

hem defensat sempre aferrissadament l'autonomia de les arts. Per això ens sulfurem de valent quan alguna persona qualifica d'arts aplicades o menors unes
sola presència t'arrenca un sanglot d'emoció. No et sorprengui, no et sulfuri, et sents molt sol, estàs dèbil... L'agafes delicadament, hi enfonses la
les petites, enrotllats fluixament. Quan hom no disposi d'estufes, seran sulfurats en cambres ben tancades, i quan no hi hagi cap més mitjà, seran desfets i
de suportar al Casino, contemplant com feia el mec amb les noies, el sulfurava. Ara era la Guarro qui estava de torn. Però què hi trobava? ¿Quin interès
ho prengui massa a la valenta. A mi —us seré franc— aquesta pregunta em sulfura. ¿On s'és vist? ¡Si sembla mentida que això ho pugui dir un cristià, una
insinuà: "/Un silo... ¿qué?\" El Dr. Daurella trontollà i es sulfurà. No era ell, era tota l'escolàstica, des d'Albert el Magne, i des de sant
perquè li tragués les castanyes del foc, i don Francesc, naturalment, es sulfurà. La presència de La Cierva, no la considerava obstacle, tractant-se d'un
—Res! No m'anomeneu aquest llop sanguinari, assassí de la meva mare —es sulfurà Cabrera—. L'he d'escanyar amb les meves pròpies mans. Ell i les seves
perquè és revolucionari. —¿Te n'adones que no saps què dius? Bob es sulfurà: —¡I tu que no te n'adones que només els disbarats poden salvar el món! —
infestada y en condicions favorables al desenrotllo de la plaga. Pera sulfurar se necessitan las máquinas anomenadas injectadoras, havent donat mellors
pompa i a estil de caricatura d'en Clovis, qui no es sulfura d'un "mono" amb el nas de trompa? "Mono" en Clovis? Serà
la malaltia de la seva senyora no ha sigut més que un pretext perquè no'm sulfurés parlant amb el senyor. —I senyalà a l'Aguiló.— Don Manel, li dono les
aquests horrors. Tirèsias. ¿I n'he de dir d'altres, perquè et sulfuris més? Edip. Tots els que desitgis: parlaràs en va.
filosofia; sóc un xicot senzill, amb prou capacitat d'indignació per sulfurar-se quan veu que algú abusa d'algú altre. No m'importen els motius ni la
Ah! Si hem de sortir de ca-nostra! Maria No t'has de sulfurar, Màxim. ¿Qui sap si sa Providència ho vol així? Màx· ¿Sa
donar a entendre. Y axò basta, me sembla a mi, pera qu'una tingui rahó de sulfurarse. —No s'hi sulfuri, Elvira, no s'hi sulfuri: mare y fill son un
axò basta, me sembla a mi, pera qu'una tingui rahó de sulfurarse. —No s'hi sulfuri, Elvira, no s'hi sulfuri: mare y fill son un parell d'infelissos; —digué
, pera qu'una tingui rahó de sulfurarse. —No s'hi sulfuri, Elvira, no s'hi sulfuri: mare y fill son un parell d'infelissos; —digué ell, ab santa calma. —¡
pensades y tractades, que després no hi hagi rahons... Però en Brianet se sulfurà ab ell meteix. ¿A què treyen cap aquelles cabories, si encara no havía
d'una moxa abans de trèure ses ungles!... —Pero, mumay, vostê se sulfura sense motiu; encare no he tengút temps de sondeá ets
quan encara no hi havien carrils, i veig els carreters d'avui tot me sulfuro. Allavors un carreter sol era capaç de pelar tota una
Pablo. Deu me valga! D· Ramón. Vina, Pablo; aném y no't sulfuris... [(Se l' emporta per foro dreta.)] Escena IV [Climent sol.]
que no, que no. Que no es veia fent de mossa de cap home i que això la sulfurava només de pensar-hi. Quan rumiava què volia dir això de sulfurar em vaig
això la sulfurava només de pensar-hi. Quan rumiava què volia dir això de sulfurar em vaig trobar enfilant les primeres cases del poble i em vingué com una
saludable, també li arribaven les andanades de la vídua de Salleres. Sulfurada pels comentaris, dels quals li'n feia cinc cèntims l'administrador de
Va veure un jove militar que s'afanyava amb una gibrelleta. Ell, encara sulfurat per la vergonya, es va descordar les calces, va aferrar el membre amb
que només d'imaginar que jo deixés de ser com ell, un pelagatos, el sulfurés. És clar que Lola tampoc no deu poder aspirar a amistats de primer ordre.
Però en veure'm hipnotitzat pel cul i els llavis en exhibició, s'ha sulfurat entre femeninament ofesa i ansiosa de xerrameca, m'ha mossegat: —Tots els
que no és tan carn de la nostra carn com aquella bergantella Gil? —se sulfurà. —Almenys la Dolors no surt a donar esglais a la gent! —I el Pare Antoni
: —Ni et vull lligar i portar-te al llit ni et vull demanar diners. M'he sulfurat: —Jo no he pens...! —Deixa-ho —ha tallat—. Hem dit durant
, en fi... És veritat que m'espera un client. —T'ho estic dient, no et sulfuris que encara no he enllestit: Patricio era meu, va ser el que no fores tu;
quan li va dir que havia acompanyat la Palmira que anava de part, va sulfurar-se deixant via lliure a les paraules, que eren insults, que eren
mala cara? Flamminia: Perdona, Eugenia, però em sulfures tant que no et puc fer bona cara ni que vulgui.
perdoneu-me que us digui que això és el que he fet fins ara. Es va sulfurar, va bramar i va renegar. «Ja va bé —vaig pensar—, pots enrabiar-te
turmentar-me, el que vulguis, però commou-me..., m'estimo més que em facis sulfurar que no pas que em posis trist. —Us injuriaré i us turmentaré a cor què
es pensen que tenim llana al clatell», sinó que l'esperona. Aleshores em sulfuro però em mossego la llengua i ofereixo el meu sofriment silenciós per la
molt tranquil·la i que fotés el camp. Va dir fotés, oncle, ¿te n'adones? Sulfurada per tanta obstinació, vaig rebentar. «¿De manera que no saps a quines
al cel perquè li donen l'alta i l'envien a pencar; certes vilatanes se sulfuren quan les fan despullar de pèl a pèl per un dolor al turmell; d'altres, i
però és evident que no recorda quin és aquest altre retret. Això la sulfura, i la ràbia va en augment. Mira el pare amb ulls d'odi i, balancejant un
qui són aquesta parella ni els hem vist mai a Londres. La tía Teresa se sulfurava i es posava vermella com una tomàtiga. El padrí Joan demanava a Ignàsia:
i has d'ajudar el pobre Ferriolet. És sentir-te anomenar Ferriolet i sulfurar-se, no ens cal veure'l per saber-ho, això. Tota la ràbia continguda en
. Sé distingir el gra de la palla. Pago. Però si el material no és bo, em sulfuro. Queda clar? —Però què voleu concretament? —Si ho sabés no us pagaria.
feia cara de parlar seriosament, si no li donava material inèdit se «sulfuraria». Aleshores, no era que ell hagués assecat les seves fonts, ans al
amb tot l'obra havia estat acollida favorablement al Vaticà, i això feia sulfurar encara més Drumont. El Vaticà tenia un compte obert amb Crispi, el qual
han començat les raons. —Jo no tinc raons amb ningú! Mecàgon Ceuta! —se sulfura el Bep—. Pregunta-ho a la Molina, al Capdecarreu. —Aixeca els ulls cap a
que havien tingut la barra d'assistir als funerals, mossèn Joaquim es va sulfurar i va acusar-lo de pecat d'injúria. A pesar dels rumors, cada dia més