Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de la ciutat, mostrava encara més orgull, si possible era, i més	supèrbia	que el seu marit. Ordinàriament residien a la capital, i només de temps
de la doctrina cristiana: la ira i la luxúria, la gola i la peresa, la	supèrbia	, l'avarícia, l'enveja. Les diferències d'una moral a l'altra són mínimes:
aspira substituir la ira per la paciència, la luxúria per la castedat, la	supèrbia	per la humilitat. Aquest altre extrem també resulta antieconòmic:
són el gran motor de l'economia —de qualsevol economia. La	supèrbia	és nociva: l'amor propi i l'afany d'excel·lir són, en canvi, factors
catalans som una mena de gent que reacciona davant del món amb una certa	supèrbia	localista i amb una total modèstia universalista. Hi ha, ben entès,
nostre comportament històric. Josep Ferrater i Mora ha escrit que la	supèrbia	tenia la responsabilitat de malmenar un poble "que s'orienta vers la
"que s'orienta vers la claredat i la consciència"; perquè la	supèrbia	escampa el verí del ressentiment, "intoxicació de l'esperit quan es
com a definitivament pronunciadora de les contradiccions catalanes. La	supèrbia	és la contrapartida del ressentiment, i així ens trobaríem encarats a
, home! del poder de Jahvè? ¿I del poder de l'Esperit del Mal, foll de	supèrbia	, mestre en traïdories, etern enemic del benestar de Jahvè? Caín.
És una suposició, àngel! Adam. [(Per Caín.)] Quina	supèrbia	! I tornant al que deia: ¿saps què va al·legar Jahvè per justificar la
que la ironia exclou la fe positiva, que no és sinó el mantell de la	supèrbia	, de l'orgull, de l'egoisme. I, certament, el primer moviment de la ironia
per una confiança excessiva en ella mateixa; elimina l'arrogància i la	supèrbia	. Però aquesta ironia que supera la crisi i alhora la conserva no pot
a l'etern soli, perquè un rei us agomboli, de	supèrbia	coronat. Rei vol dir la tirania que arbora un llamp per fuet,
i de l'aire ardent de les Aulines. Déu s'ha plagut a castigar-li la	supèrbia	de dona vanitosa. Si fins ara Pere no havia aturat els ulls en els ulls
en els desigs, i, inflant-los, l'alta ufanor que engendra la	supèrbia	. Ituriel el va tocar amb la llança, lleument; car no
honorat aquell dia en proclamar-lo Messias, Rei Ungit, per la	supèrbia	no en suportà la visió i va creure's menystingut.
aquest rebaixament en dies fixos i sigui humiliada llur	supèrbia	i l'alegria de corrompre l'Home. Certes tradicions,
destruïdes. En l'embriaguesa de la folla cavalcada triomfal, la vostra	supèrbia	tenia per segur que cap força coneguda no podria impedir-vos de conquerir
serpentina i mira el món amb sobirà menyspreu, del cim de tot d'una	supèrbia	immensurable. Ell és el gat, el perfecte entre els perfectes, centre de
pot aturar que la força del seu braç redreci la injustícia i castigui la	supèrbia	i trobin humils i desvalguts, a l'ombra del seu coratge invicte, tranquil
soldada, de torcedors de justícia. Tota la terra és malmenada per la seva	supèrbia	i malvestat, tota la terra és corrompuda per la seva mala bava. No hi ha
a mig, i fóra finida tota mena de planta i de bèstia terrassana i la gran	supèrbia	de l'home, i al món no hi hauria sinó mar i en foren reis els peixos. I
d'ira o quan, molt pitjor encara, desfermades alhora la vanitat i la	supèrbia	, no hi ha follia ni malfet que no siguin possibles. I ningú no pot dir
i tot ell sagna de saber concertats, per destruir-te, l'odi, l'enveja i la	supèrbia	, que al món no hi ha enemics pitjors, perquè són orbs i nicis i calciguen
Hi ha els de la guerra dels Segadors, que obligaren de venir a pacte la	supèrbia	del rei castellà, enquimerat a voler-los prendre les sàvies lleis que els
era com un tro en dia serè l'esclat de les bombes! L'odi, l'enveja i la	supèrbia	volien destruir-te, vell palau, arca sagrada dels nostres records, la
del tracte amb els homes m'han alliberat de tota lligadura de vanitat, de	supèrbia	i d'amor propi, nu el cor de postís i de disfressa, en tot veritat i
t'ha pogut conèixer sinó pel que era en cada moment. I és ell, en la seva	supèrbia	, qui ha dit que aquella era tota la veritat i mai no n'hi hauria d'altra.
d'estrelles i la poderosa veu del tro i la consciència de l'home? Adéu,	supèrbia	humana que et tenies per de més pura essència que tota altra cosa i
engendraren en tèrboles noces l'orba ignorància i el boterut dimoni de la	supèrbia	. Viure, fruitar, morir: tal és el fat de tota cosa nada, tal és el nostre
de callar, com deixalla d'un temps de superstició i de tenebres. Ai,	supèrbia	i vanitat humana! Crossa i no altra, crossa que ajuda a fer menys penós
l'urc i la veu engolada. Part de dins, l'homúnculus i la vanitat i la	supèrbia	, l'ànima de segrestador i d'assalta-camins, el menyspreu de tota dignitat
recremen les flames de la ira. Desgraciat el pit que infla el vent de la	supèrbia	. Ai de les entranyes que turmenta l'avarícia! Pobra de la carn que
difícil, i tothora veié defensar el desvalgut contra la prepotència i la	supèrbia	, i respectar en els altres la dignitat pròpia, i posar la llibertat i el
és una ira decent; l'economia és una avarícia decent; la dignitat és una	supèrbia	decent, etc., etc.. Conclusió? Tot, dins l'àrea de la humana relativitat,
Malícia. Tenim davant alguns colpidors dibuixos i croquis de Leonardo. La	supèrbia	i la luxúria, l'avarícia i l'enveja hi són plasmades amb unes
esplèndidament com un senyor, sense que hi hagi un pols de vanitat ni de	supèrbia	en la seva magnificència. I és que quan parla, tant si riu com si plora,
que el tupè dels pinsans s'alçava encara sobre llur front amb la	supèrbia	del plomall d'un guerrer salvatge; aleshores que encara no s'era
terra les tripes els cavalls esventrats en una cursa de braus; allí la	supèrbia	, de pelatge cresp, s'estarrufava, tot pensant en aquells, que desitjava
a la divinitat, així mateix tot allò que la protèrvia, l'arrogància, la	supèrbia	, fan contra el savi són temptatives inútils. "Però fóra millor que ningú
a les vostres arrapadores cobejances, ni a la cega temeritat de la vostra	supèrbia	: deixant en segur els vostres vicis, assoleix aquesta llibertat el savi.
perruquer, i tenen per ofensa les dificultats que els oposa un porter, la	supèrbia	d'un nomenclàtor, les altiveses d'un servent de cambra. Oh com han de fer
inútils, s'esforcin almenys a ésser profitosos, a abatre en el Fòrum la	supèrbia	d'algú a qui la prosperitat ha tornat insolent. En els estudis, crec, per
al baró savi per a produir-se, i que en la florent i benaurada, regnen la	supèrbia	, l'enveja i mil altres vicis desidiosos. Segons com es presentarà la
rellevava de viure com una perduda, i aleshores ella es regirava amb la	supèrbia	que li provenia de la convicció de la pròpia bellesa; però, si algú
la castració de l'idioma. Jo no pretenc que el poble caigui en la	superbia	invertida d'exagerar les nafres per entregar-se al civisme heroic de
i llisquen segons el nostre voler, hem de fugir amb tot l'esforç de la	supèrbia	, del desdeny i l'arrogància. Car talment com l'adversitat, suportar sense
braç d'Abuí, aixecat per ferir sense remei. Heus-la aquí l'arrogància, la	supèrbia	de Tallafer! Heus-la aquí l'eura arrapada que s'engelosia damunt la seva
avall, hi ha una conca soleiada, llindar del Paradís. Temps a venir, la	supèrbia	dels homes hi llevarà una resclosa de cinquanta canes, i les aigües de
ingènua. S'estirava assegut a la cadira, llevava el cap amb feresta	supèrbia	i fonia els ciris i els blandons i els àngels adoradors de l'altar amb

Pàgina 1 (de 12)

50 següents