×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb superàvit |
Freqüència total: 121 |
CTILC1 |
darreres hores. És el cop de coll final per a arribar a la taxa o a un | superàvit | , "les hores en les quals són cridades totes les reserves d'energia | si s'ajusten al Pressupost vigent i per tal d'acusar el dèficit o el | superàvit | . Per altra part, en el cas particular de l'Ajuntament de Barcelona, la | dia, respecte a la quantia del dèficit del 1933. El dèficit o | superàvit | real d'un pressupost ha de calcular-se atenent únicament els ingressos i | íntegrament, el Pressupost Extraordinari del 1934 donarà | superàvit | . I que si, després de donar efectivitat a les regles complementàries, hom | una gran millora de les finances municipals. Són factors que produiran un | superàvit | els descomptes aplicats a determinats crèdits; el fet de no haver-se de | podria, per exemple, en un any determinat, saldar el seu Pressupost amb | superàvit | venent la part de Patrimoni que, aritmèticament, fos necessari per tal de | de Patrimoni que, aritmèticament, fos necessari per tal de produir el | superàvit | volgut. Contràriament, un Pressupost pot resultar amb dèficit a | i racionals de Liquidació del Pressupost, per tal de fixar el dèficit o | superàvit | real de cada exercici. Algú podrà creure, potser, que les | cosa aquells excedents podrien dedicar-se a nodrir la Caixa general de | superàvits | , per tal d'establir una distribució uniforme del producte del treball | troba en la realitat, com més gran és el dèficit de plaer més volum té el | superàvit | de la imaginació. És per això que les coses, vistes de lluny, ens semblen | afectiva. Dèficits d'educació del cor i de la delicadesa es tradueixen en | superàvits | d'inversemblants necessitats estranyes. Caldrà refer tot un camí que va | resultats desiguals, han mostrat uns elements constants com són el | superàvit | de la balança de mercaderies de Catalunya amb la resta d'Espanya i el | saldos deficitaris del 45,2 %. Pel que fa a les divisions amb | superàvit | , les més importants per llur aportació són la divisió 2, carns i | cinc divisions aporten el 56,1 % del total de saldos amb | superàvit | i mostren, per tant, els productes amb els quals l'economia catalana té | i indústria metàl·lica bàsica i, per contra, un augment dels saldos amb | superàvit | dels productes químics i dels transformats metàl·lics. D'altra banda | D'altra banda també hom pot comprovar una disminució molt notable del | superàvit | de fibres tèxtils, filats i teixits. Finalment, l'anàlisi global de les | comercial total Total % s-el PIB Al cap i a la fi, el | superàvit | comercial amb la resta d'Espanya, que hem avaluat en 23.710 | a gairebé el 75 % de l'entrada de recursos que representa el | superàvit | de la balança de mercaderies. Tanmateix, com ja hem indicat que passava | el diferent comportament dels agents del SPC. Mentre l'Estat presenta | superàvit | , els altres dos —Organismes Autònoms i Seguretat Social— tenen un saldo | % i, en canvi, el dels Organismes Autònoms presenta un signe de | superàvit | . Tanmateix, cal indicar que si mesuràvem aquest saldo pel procediment de | de l'economia. En síntesi, podem afirmar que cada un dels sectors té un | superàvit | o un dèficit financer —com a conseqüència, respectivament, d'un estalvi | és superior a la inversió en capital fix, el sector es trobarà amb un | superàvit | financer (capacitat de finançament) que produirà, per definició, un | les empreses no financeres. Com hem indicat, el sector en qüestió obté un | superàvit | o un dèficit financer com a resultat de les seves transaccions reals. En | existent amb l'estranger (73.556) que ultrapassa de lluny el | superàvit | amb la resta d'Espanya (23.710). Segon, l'existència d'un | que supera en molt el dèficit en les relacions comercials. Tercer, un | superàvit | important en les relacions financeres amb l'exterior (51.288,9) | països. Aquestes sortides són compensades, en una part molt petita, pel | superàvit | comercial amb la resta d'Espanya (avaluable en una xifra compresa entre | sembla posar de manifest tres aspectes bàsics. En primer lloc, el | superàvit | comercial amb la resta d'Espanya té una importància relativament petita | els ingressos de turisme—, quedant en un segon lloc molt allunyat el | superàvit | de la balança de mercaderies amb la resta d'Espanya. Per contra, J. Ros i | magnitud no sensiblement diferent —bé que amb tendència a baixar—, el | superàvit | de la balança comercial ha experimentat un descens molt important, que fa | habitual que les regions més riques en les diferents zones presentin un | superàvit | en llur balança de mercaderies i serveis amb les altres regions. I també | És a dir, es donen pocs casos en els quals el dèficit fiscal superi el | superàvit | de la balança de mercaderies. En efecte, el quadre 3 mostra, en | de les regions riques sol mostrar dèficit a la primera balança i | superàvit | a la segona, al revés de les regions pobres. En línies generals, aquest | fiscal sembla exageradament elevat en relació amb la renda, si atenem el | superàvit | de la balança de mercaderies i serveis. De les altres regions riques | la ciutat de Londres, cap altra no presenta un dèficit fiscal superior al | superàvit | de la balança de mercaderies i serveis. D'haver examinat les xifres | espanyol, sembla desproporcionada la magnitud d'aquest saldo, atenent el | superàvit | de la balança de mercaderies i serveis, i si prenem com a punt de | de latitud (nord i sud) el dèficit energètic de l'atmosfera sobrepassa el | superàvit | energètic de la superfície. Inversament, per sota els 40º, el | energètic de la superfície. Inversament, per sota els 40º, el | superàvit | energètic de la superfície és major que el dèficit de l'atmosfera. Per | Balança de capitals: Via banca privada Via caixa d'estalvis Via Borsó | Superàvit | respecte a l'estranger (adquisició d'actius líquids interns en | i 6.000 milions. Si hom té en compte la contrapartida del | superàvit | respecte a l'estranger que registra el País Valencià i que pot ser | milions, d'acord amb les xifres de comerç exterior i de turisme (un | superàvit | del País respecte a l'estranger equival a un préstec de capital a la | emigrada cap a i des de Catalunya respectivament. Hom pot observar que el | superàvit | relatiu d'immigrats a Catalunya —tot i essent general per qualsevol | II. Les relacions financeres de Catalunya dins l'Estat El | superàvit | de la balança comercial ha estat més que compensat per la mobilització en | i avui no sembla tan fàcil de seguir compensant-lo gràcies al | superàvit | de la balança de serveis o l'entrada de capital a mig o llarg plaç. La | ingressades l'any de referència i ha estat un factor decisiu en el | superàvit | de la balança de pagaments. Afegim que una bona part d'aquests ingressos | pogués estar més o menys equilibrada o pogués donar dèficit per a una i | superàvit | per a l'altra. Aquestes ciutats o centres són les que hom denomina | de les rutes del comerç exterior de Barcelona, que donaven el | superàvit | necessari per a compensar el dèficit de la ruta d'Orient. En principi, | Sicília, Barbaria, etc.— com a possibles rutes comercials on hi havia el | superàvit | necessari per a equilibrar el conjunt de la balança comercial de la | perquè està mancat d'instints. Per això ha de descarregar aquest | superàvit | de pulsions objectivant comportaments que dominin aquesta sobrecàrrega, | un 70% de l'excedent. A partir del 110% en amunt, el | superàvit | es destina enterament al fons comú. Si, malgrat aquestes operacions, la | aquest esporàdicament li causa ensurt i dany, el balanç permanent és de | superàvit | traduït en activitat, treball i riquesa. El procés de creixement de |
|