Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

desinteressats, a la metamorfosi. Al seu començament hi ha una	superbiosa	i agra disputa, dos dards d'efectes contraris, l'un d'or, de punta molt
imitada de Déu; entorn, voltant-lo, estols de Serafins	superbiosos	, amb brillants estendards i armes horribles. Manen de
o el front de les brigades alineen: com quan damunt ciutats	superbioses	, a tall d'advertiment, simula guerres el cel torbat i
files de llargada terrible. A grans gambades Satan,	superbiós	, amb armadura de diamant i d'or, com una torre anà
i el repta, confiat, en aquests termes: "¿Ja et tinc,	superbiós	? Tu t'esperaves poder arribar a la cúspide a què aspires
humana. Aquest usurpador, però, no atura el seu abús	superbiós	en l'Home; la seva torre contra Déu intenta repte i
tossuderia d'insistir indefinidament en les jugades per a no abandonar la	superbiosa	i absurda esperança de dominar l'atzar, bé sigui pel camí de
la mort de tres antics amics nostres: l'hipòcrita santificat, el peregrí	superbiós	i el penitent del Ganges. De terres i de colors diferents, foren tots
el seu càstig: Déu que s'oblidava de judicar els seus dies. El peregrí	superbiós	ja venia amb més parencera presència, amb tan ample pas i ennuvoladora
quina glòria d'esplets! Ací i allà es descobrien belles plantacions de	superbiosos	morescos, alts força més que cap persona, drets, gallardíssims, enflocats
I els seus ulls es sadollaven de bellesa tràgica, i el seu esperit, del	superbiós	entonament dels invencibles. Triomfar de la calor, del fred, de la neu,
Prop de Tivenys l'Ebre és molt més Ebre que suara, enc que no tant	superbiós	ni indomable. Ara és com una mar petita o com un riu molt gran que
lletja, ossuda, prima, terrosa, prownata, empallegada i bestialment	superbiosa	. Al cap d'una estona de seure plegats a taula esperant el dinar, que no
basardós; joia, joiós; rancúnia, rancuniós; angúnia, anguniós; supèrbia,	superbiós	; perfídia, perfidiós; misèria, miseriós; consciència, conscienciós;
algú de vostès a contradir-lo? —insinua dama Hilda, desafiadora i	superbiosa	. Ella, autènticament entusiasmada, sembla que celebri la victòria d'un
que són sota del seu guiatge. La pigrícia, la indolència, la rebequeria	superbiosa	i la dificultat de concentració, que eren les principals justificadores
La Filosofia kantiana pretén junyir l'experiència al seu racionalisme	superbiós	, i el que fa és pervertir-ne el concepte, obscurint-ne la claredat que en
manifestació modal de la immutable unitat. Cert: els nostres sentits, la	superbiosa	veu de la nostra vida íntima que posa davant de tot verb un subjecte i
L'orgull. Déu, que tant ama els humils, mira amb mal urc els	superbiosos	, i, com a càstig, els lliura a les passions ignominioses, com diu Sant
Ha mostrat la puixança del seu braç, ha dispersat els	superbiosos	en el pensar de llur cor; ha llançat del soli els poderosos, i
per als qui el temen: ha desplegat la força del seu braç: ha ensorrat els	superbiosos	: ha tret els poderosos del soli, i ha exaltat els humils. Ha omplert de
per accentuar el menyspreu: en lloc de dir "un feix de persones	superbioses	" diu "un feixot...". Tot això, però, no és motiu per creure que el
senyorius. Ningú no esdevé gran en poca cosa. Aquesta terra, que el peu	superbiós	calciga, tost et premerà i ja d'ella no en posseiràs més del que uns
perdó dels nostres pecats a Déu. Tots sabem que Déu no escolta el pecador	superbiós	, per això, com que tots som pecadors, per tal que Déu ens escolte digam
intencionalitat que l'esmentada: Déu exalça els humils i humilia els	superbiosos	. Els llibres dels Macabeus, anomenats així per influència de
humils de cor, nèts de tota màcula de vicis, ens feu cobrar horror de les	superbioses	vanitats del segle. Qui viviu i regneu... S· Per tots els segles
primers els darrers". I allò altre: "Déu trabuca de la seva cadira els	superbiosos	i exalta els humils" (Luc. 1, 52). El triomf de les
el copiar-les en capitals de la nostra categoria, víctimes de l'imitació	superbiosa	escudada més sovint per la frase "higiene pública" que no pel daler
l'esperit del seu temps serà tot el contrari: imaginatiu, al·lucinat,	superbiós	i torturat per una febre romàntica. El glorificador es dirà Torquato
grau de seguretat; la màquina incrementa aquest sentiment fins a nivells	superbiosos	, però al mateix temps, insinua paradoxalment una vaga amenaça, derivada
els dos conceptes antinòmics que esmentàvem fa un moment: el domini	superbiós	i total, d'una banda, i la inseguretat deguda al complex de culpabilitat,
es la pobresa y l' altra la malvestat; una cosa es lo ser rich y l' altre	superbiós	; pera que 'ls pares ho confongám miserablement y ab perill, sòts
tres anys la Universitat y demés escolas de Barcelona; enviá ordres ab la	superbiosa	frase de "obehireu encare que sia contra Constitució" y fins en
á tots los pobles en un aniquilament comú, sobre del qual se destaca	superbiós	l' exclussivisme castellá. Y encare aquest exclussivisme sería explicable
al produir llur obra filosófica veyém que'ls uns se'n van per camins	superbiosos	, pe'ls camins de l'originalitat, fent menyspréu del cabal científich de
ha fet a tothom, segons en què, un poch menys ignorant, a tots ens ha fet	superbiosos	. La manca de simplicitat d'esperit ha mort el cant que més necessitat ne
aixís aquestes generacions raquítiques de cos i d'esperit, inflades i	supervioses	; i com que d'aquesta fusta n'han de sortir els futurs catedràtics, els
nobles, jurats y cavallers, y la novia © © © © Ella queda tota	superbiosa	regirant los ulls y mastegantse las unglas dels dits. Ell á 'l últim feu
á un punt més segur, pera no esser víctimes de la desmoralisació y	superbiosa	tiranía d' aquells soldats que cegament cumplían los desitjos del militar
de generosa la Natura, que ha "volgut" produir el seu tirà opressor. El	superbiós	tirà ha oblidat sa mare. Avui ni quasi la coneix. Sí, la coneixem com
el fill sense tara o bé si seria domat per aquells pretendents	superbiosos	. Tal com cavila un lleó, espaordit al bell mig d'una turba
del magnànim Eurimedont, que temps era temps era rei dels	superbiosos	Gegants. Però va perdre el seu poble foll, i es va perdre ell
el soc de la sacra olivera, rumiaven la mort dels pretendents	superbiosos	. I d'ells començà a parlar la dels ulls lluents, Atena: —"Raça
enviat cap a vila, per força, a dur un bacó als pretendents	superbiosos	, perquè l'immolessin i amb la carn satisfessin la gana. I tot
—"Oh, que els déus, Eumeu, revengin els vituperis que aquests	superbiosos	tabollament maquinen en casa d'altri, i no tenen ni mica així
menjá pobremént ¿i nóltros volèm que Jesus mos sálv, essent mál-sufrits	superbiosos	, i no volént trabái, sinò regálos? Cristo, qui ès es señòr de la glôria,
Hèctor. Agamèmnon. A mi i als meus ens detesta. Sempre ha estat	superbiós	. Menelau. És fill d'una deessa... Odisseu [(mundà).]
altres— per congriar revoltes d'esperança. Els déus	superbiosos	no m'envien tampoc conec els llocs d'inferns o càstigs;
altres—, per congriar revoltes d'esperança. Els déus	superbiosos	no m'envien tampoc conec els llocs d'inferns o càstigs;
mèu, quan jo la miro ab passiò. Quan tothom, sense pietat, la tilda de	superbiosa	, jo hi veig sols la majestuosa altesa del sèu estat. Quan tothom,

Pàgina 1 (de 2)

50 següents