Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

els reflexos oceànics més de llàgrima de núvia, i sobre els quals els	superlatius	escollits foren insuficients, em va commoure de cap a peus, com la cosa
per a algú encara tinc no l'he robada, i de criatura ho era en un grau	superlatiu	. M'han contat que la meva germana Montserrat, que de petita es menjava
de Metafísica poca perquè la gent catalana partidària sempre i en grau	superlatiu	de l'observació psicològica i la del món extern, és bastant refractària a
de l'esperit; haurem vençut la misèria expressiva de l'abús dels	superlatius	i podrem dir com l'autor que estimem els països de llum i d'harmonia.
grec: els dos verbs estan en perfecte i donen a l'expressió un valor de	superlatiu	(estic absolutament convençut, tinc la convicció absoluta) i li fan
la paraula humanista. Avui aquest mot ens suscita netament la idea	superlativa	d'un "conexedor i desvetllador de l'home," —del que és essencial
burlesca que palesen algunes de les seves obres, tragicomèdies en grau	superlatiu	emocionants. Així constatem que en el seu art pren una part molt activa
de pals seguits perfectes. Per aquesta raó he tingut sempre un concepte	superlatiu	d'aquells mestres que feien pals i una lletra anglesa com si fossin
que hauria volgut portar a cap, eren suficients per a donar-li una idea	superlativa	de la seva valor moral. Jean Jacques s'havia embriagat sense haixix.
ells... —No em vinguis amb romanços —replicava el Roig, que tenia en grau	superlatiu	el caràcter igualitari i franc dels homes de la nostra costa.— La mare
Paris, barnis, axi, divi). També trobem sovint inaccentuats els	superlatius	en -issim. Inversament, duen accent amb relativa freqüència les formes
això, normalment escrits sense i: axí, axó. En els	superlatius	en -issim no és rar de trobar s en lloc de ss. L'ús de
i despectius, damunt la majoria dels noms i adjectius, i la formació de	superlatius	damunt els adjectius (§§ 254-6). 254. Formació de
casutxa, gentola, etc.. 256. Formació d'adjectius	superlatius	. Les formes dels adjectius procedents dels superlatius llatins, que
d'adjectius superlatius. Les formes dels adjectius procedents dels	superlatius	llatins, que indiquen que la qualitat és posseïda en un grau molt elevat,
eixa terminació en bil, abans del sufix -íssim del	superlatiu	; exemples: noble nobilíssim, amable amabilíssim, honorable
nobilíssim, amable amabilíssim, honorable honorabilíssim, etc.. Els	superlatius	de greu, cruel i sagrat són respectivament gravíssim,
Certs adjectius, ultra el format regularment, conserven un	superlatiu	culte amb canvi de radical: òptim de bo, pèssim de mal,
de, els comparatius determinats, indegudament denominats "	superlatius	" en algunes gramàtiques (§ 256), que s'empren per a establir
que la bibliografia sobre la barraca valenciana és abundantíssima. Aquest	superlatiu	només té un valor relatiu, i solament el justifica la penúria d'estudis
Però qui emprà aquest mot amb més d'entusiasme, en la forma	superlativa	de "lo pus bell catalanesch del mon", és Ramon Muntaner. En el
corrent subterrani). super. Ex.: superflu,	superlatiu	, superfície, superhome. Cp.: §154.
tingut fins als nostres dies per a llur Patrona un culte fervorós en grau	superlatiu	i constant. I confirma això que acabem d'asseverar el fet que, durant la
devots i amics del santuari enyoren. Seria una obra benemèrita en grau	superlatiu	la restauració, ja iniciada, del magnífic santuari i el retorn de les
però que a Rússia es manifesta en despotisme absolutista en grau	superlatiu	, Catalunya, té tots els elements per a restaurar-lo. Però vetaquí que
desapareixia viu en realitat com un dels elements més meravellosos i més	superlatius	del patrimoni moral de la humanitat. Exposades ja les nostres sospites
trobi bé, i que sigui ensems suficientment músic, músic en grau	superlatiu	, per a poder-se servir de la música en totes les seves manifestacions
les ciències metafísiques, que em facin la divina gràcia de fer acabar la	superlativa	conferència. Cap dels oients no s'ha alliberat de l'enervament. Recercar
al palmell de la mà la seva massa encefàlica— una gran reverència. El	superlatiu	de Llanas fou el principi de la fi del geni... En el curs de la vida he
de la nostra Seu, en canvi ben trist, punyent i sentimental en grau	superlatiu	ès el seu tocar a morts. Qualsevol que una sola vegada ho hagi sentit,
n'ha sofert molt i serà precís, sinó es vol portar la raça a un estat	superlatiu	de degeneració, practicar una curosa tria de reproductors, especialment
deuen situar-se en el mateix pla d'acció, si voleu, amb caràcter més	superlatiu	, per les condicions intrínseques del cor dret. I anem a tractar ara,
immodificació relativa o absoluta. Els consells d'ordre moral, de vàlua	superlativa	. El manteniment de l'equilibri moral. Necessitat de la possessió de
Monsenyor Fiodo, que aquest era el seu nom, era un prelat víctima del	superlatiu	. Per a ell un ministrone no gaire reeixit era pèssim, i no
Dolça-dolçes. Mig-mijos, mija-miges, etc.. Comparatius i	superlatius	. El comparatiu pòtser de tres maneres: de superioritat, d'
L' arròp es menys dolç que la mèl. El	superlatiu	pòt ser absolut i relatiu. L' absolut s' expressa per mig
íssim-íssima: Molt o ben cèrt-certíssim. I el	superlatiu	relatiu s' expressa per mig de mes precedit de l' article definit:
que ton germá, pero ell es pijor que tu.	Superlatius	. El superlatiu absolut s' expressa per mig de molt o
germá, pero ell es pijor que tu. Superlatius. El	superlatiu	absolut s' expressa per mig de molt o ben i també pels
Ton pare es molt o ben feliç, felicíssim. El	superlatiu	relatiu s' expressa per mig de: el mes, el menys, en lo primer
l'acció del verb, enamorat ("ple d'amor"), que pot elevar-se a	superlatiu	amb el sufix -íssim, enamoradíssim ("el més ple d'amor de
vitalitat que corre de dalt a baix d'aquest llibre extraordinari, ple de	superlatius	, d'adjectivació i de colorit. Els protagonistes viuen la vida sense
no pot haver-hi encegament. En Maria aquesta sublimitat ja fou en grau	superlatiu	des del principi. Reprenc el tema de la concepció virginal. Enfront la
un residu inexpressat; quan el sentiment arriba a un grau d'acuïtat	superlativa	que exigeix la fusió o absorció del món en l'esperit, de l'objecte en el
que trobem en les següents estrofes, totes elles típiques, en grau	superlatiu	, del lirisme del poeta: /Cuando contemplo el cielo De innumerables
però amb el do de l'oportunitat. Aribau és dels darrers. I en un grau	superlatiu	, estudiant-lo, és clar, des de l'aspecte de la seva producció catalana.
curta durada. El llenguatge de l'illa de Trobriand no té comparatius, ni	superlatius	, ni adjectius i les relacions causa-efecte no tenen clara formulació, i
i l'altra en baixar, el recorregut. L'emoció, però, es presenta en grau	superlatiu	en el número de Sonia Traber, enfilada al capdamunt d'un pal o bambú
com demostra l'estampa educadora i la lectura que ho requereix en grau	superlatiu	, i quan va a derivacions allarga la mà a la il·lustració i decoració en
seu talent i la seva afinada sensibilitat extraordinària. El caràcter de	superlatiu	que pren aquí el mot "extraordinària" no és cap exageració d'aquelles

Pàgina 1 (de 4)

50 següents