Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

al déu i a Persèfone una falsa història contra la seva dona i els	suplicava	que, per castigar-la, el deixessin sortir. Crèdula, la parella li va
t'equivoques, tothom et detesta." "Tw-k íjï.tj sd.k wj",	suplicava	la mitja bèstia. "Impossible", va replicar l'home. "He vingut de lluny
al dia de les meves grans confessions; m'agenollaré als seus peus i li	suplicaré	: Escolteu-me: ja que Déu us ha posat al meu camí, us vull fer la meva
aixecà el fanal per il·luminar-la. Se li acostà ple d'astorament. Ella li	suplicà	que li portés quelcom amb què cobrir-se i que l'acompanyés a casa dels
m'haveu salvat la vida. Mireu el meu Fillet que allarga els seus bracets	suplicant	i es posa a plorar, i no enduriu els vostres cors."" I, en efecte,
per inspiració divina, l'Infant havia esclatat a plorar i allargava,	suplicant	, els seus bracets. ¿Qui, davant una escena semblant —diu la narració—;
l'hivern, i s'acosta el sant Nadal, i vull veure la meva mare." Ella em	suplicà	perquè la deixés acompanyar-me. "Tu tens una mare —em digué—, però jo,
s'acut aquesta idea, i és ella la qui li trava la llengua, que voldria	suplicar	; la qui li subjecta els braços, ansiosos d'abraçar-se al seu coll perquè
Mila del Santo anà a veure la vella, li explicà la seva decisió i li	suplicà	que l'acompanyés. Tia Càndia davant d'allò es sentí novament astorada,
a fora. Maria Àgueda acabava de posar ordre a la casa. Tino Costa li	suplicà	que no se n'anés al llit: necessitava que ella fos allí, i, mentre li ho
s'estava al mateix lloc, sense fer res, com tornat de pedra. A fora Mila	suplicà	tia Càndia que es quedés. —Hi aniré jo sola; vostè no es mogui d'aquí.
de les mans. —Tiago! Per l'amor de Déu, vés-te'n! T'ho	suplico	pel que més estimis. Vés-te'n! Li tenia la mà entre les seves. En la
sentí desig d'escapar-se. Ell la subjectava amb força pel braç i tornà a	suplicar	-li: —Entrem; t'ho prego. Em moro de set. Ella el seguí. Amb
de Sia, la qual ell havia deixat també per unes festes de Nadal. La veia	suplicant	en els seus dintres, amb la seva veu d'aquella nit: "Si tu em deixes, on
contra ell. Després Tino Costa s'entristia: es deia que tenien raó, i	suplicava	novament la seva mare que apressés el trasllat de la noia. Havia deixat
d'un esforç esgotador. Assegut allí, vora d'ella, era com un infant:	suplicava	, quasi plorava... La seva veu sonava febrosa, semblant a un barboteig.
Tinet... Quan es despertarà... Deixeu-me! —Féu una pausa; obrí els braços	suplicant	—: Pietat, Senyor, us demano pietat!... Acudien noves dones; agafada pels
d'ella: —No, no! Pare, no!— després obrí els braços de bell nou	suplicant	: —Tingueu pietat; us demano pietat... Dames, tingueu pietat, us ho demana
, i amartella l'arma—. Us dono tres segons i disparo. —No ho podeu fer —	suplica	ell—. Seria un assassinat. —Tres segons —repeteix la noia, inexorable. El
en tant, molt sovint a cavall, quan bé li semblava. Campdepadrós ordenà,	suplicà	, afalagà, va prometre temptadors beneficis. Va ser inútil. El pare va fer
fins a tocar la riba del Llobregat. Absurd Cavaller de Padrós, per què va	suplicar	, mentir, subornar? Per què li era impossible suportar que els
crec que vaig plorar, abraçant-lo, posat sobre els seus genolls; el vaig	suplicar	amb tota la vehemència dels meus desigs. Ell em rebutjà, també a mi, i ho
per la seva producció poètica, que comparà a la de Virgili; i li	suplicà	que recitàs /La camperola\. —Ai, no senyor —replicà l'exquisida
de /La camperola\? —Em fa vergonya... —Reciti, Aina, tots li ho	suplicam	. Aquest recital inesperat serà una festa per l'esperit. —Jo —digué un
a cloure intacta. Somriu d'una tendresa que no us	suplicarà	(tu, amb el teu món àvid) que li'n digueu bondat,
la meva millor fe, i vull recordar-me de vosaltres. M'avinc a	suplicar	-vos, per ara i tot moment en què, com ara, la dolça
tracte... té aquesta garantia per endavant. Contenti's amb això, li ho	suplico	! Pepe. És ben poc! Massa poc, Ernestina, per a qui, com jo, viu
els meus propòsits. Llavors tu i ell, ell i tu, tu estaríeu als meus peus	suplicant	que em quedés. En fi, de malagraïts l'infern n'és ple. Víctor.
—O jove! fes-me gràcia d'una mica de l'aigua del teu cànti— li	suplica	. I la ratlla de foc de l'hora baixa que els
més destres esclaus de son esperit. Quan s' enardía li flamejavan, quan	suplicava	se li omplían de suau dolcesa. No mirava ni escoltava que no se li
se la vól confitar, diu? Vagi á cridar á la senyora Pepa.— Pregá, demaná,	suplicá	, posá en joch totas sas manyagarías, feu Poblet y Santas Creus pera
esperar que s'aixequi del canapè. Ella encara dubtava. Semblà que anava a	suplicar	. "Si no fas això que et dic, ha acabat tot entre tu i jo. És la
que vull parlar amb ell de cara a cara, de cor a cor... Tant vaig	suplicar	, tot acostant-me al policia amb les llàgrimes als ulls i tot prenent-li
me'n vaig anar al llit. Poca estona després vingué a besar-me i a	suplicar	-me altra vegada que no la deixés. Jo, aleshores, amb molta calma i
front. Tremolava tot ell, aixecava les mans al cel o devers el cònsol,	suplicant	. Implorava amb una veueta prima i humil, s'ennuegava, li venia un rogall
ràbia i humiliació. M'imaginava una escena: ella orgullosa i freda, ell	suplicant	i plorant. Ell l'amenaçava, ella se'n reia; ell pregava, ella oferia el
afua sota una figuera. "Ja hi som?" crido jo. "Un moment, només —	suplica	,— prova d'ajeure-t'hi... s'hi està més bé!..." L'herba és
Julia] Julia. Impossible... No justicia, tinguéu compassió. [(	Suplicant	)] Timb· M' espanta. Car· Pobra noya!
vils ofensas perdono. Julia. ¡Oh! Penséu la trista historia [(	suplicant	)] que al nostre nom cubriría, si paguéu ab traidoría als que 'm
¿y aixó? ¿Tant pot la separació? Vamos prou. Julia. ¡Pare! [(	suplicant	)] Roch· Adeu. [(Se 'n vá)] Escena V [Julia,
Julia. Surtne prompte de sa presencia. Timb· No. [(	suplicant	)] Roch· Ton pare ho mana. Timb· ¡Julia!
Roch· Ton pare ho mana. Timb· ¡Julia! [(	suplicant	)] Julia. ¡No puch! ¡No puch! [(anantsen)] [
Y donchs? Timb· [(Ab orgull)] Ja no 'm rebaixo á	suplicar	vos més. Impera 'l pare sobre 'l cor de sa filla: jo us prometo que l'
Ton. Vina ab mi. Julia. No vull, ni puch. Anéuvosen. [(	suplicant	)] Ton. ¡Desditxada! No veus que 'l francés arriba y 't
á tocar lo timbal)] Ton. Mateulo. Julia. [(	suplicant	)] ¡Oh, no! Timb· Ja 'm senten. ¿Que 'm fá morir si 'ls salvo
un llenguatge distint... Aquella tarda, quan se separaren, Mònica	suplicà	al seu cosí que oblidés el recent diàleg. En acomiadar-se, li va fer
a punt de claudicar, de cedir a la feblesa, de cridar com un foll, de	suplicar	que li diguessin que era tot mentida. Ell també tenia ganes de
deixà caure el branquilló; s'embutxacà el ganivet i amb mirada trista	suplicà	a la seva mare que el defensés... Al cap de poc l'alarit de la sirena de
dona, en la companya lleial del seu marit; pensava que fóra innecessari	suplicar	-li novament perdó; que el perdó se li faria evident en la generosa
mans de Mònica! Dues mans que sofrien, que s'impacientaven, que	suplicaven	perdó. Què els feia falta? Gairebé res! Esborrar el passat com si

Pàgina 1 (de 32)

50 següents