Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

cicatritzava de pressa i estava sencer i a punt per a la continuació del	suplici	, que recomençava l'endemà. "Quin joc més fastigós!", judicava l'ocell.
mentida, Sísif es va trobar ja sense remei al Tàrtar, sotmès a un etern	suplici	que no conto, perquè suposo que el sap tothom. Camus, en un llibre
va fer que l'escorxessin. Mentre li llevaven la pell, durant l'esgarrifós	suplici	, Màrsias creia sentir encara la música que havia estimat tant, cada cop
a través de les veus soltes que arribaven fins a ella; assistí muda al	suplici	de la seva pròpia ànima i sabé el lloc on ell es trobava. Si no morí
pensem en l'altre "infern", en un "infern" real i no literari, amb	suplicis	morbosos i duració indefinida. És la nostra petita, obstinada, insaciable
el pit dels galls dindis, uns màstils de plata —en els quals, com en els	suplicis	otomans, s'havien empalat quatre tòfones, grotesques, barroques i grasses
ens foníem, dues hores sota un sol d'asfíxia, esperant que s'acabés el	suplici	de les tristes vaques. La càrrega de bestiar ens havia desballestat
tres dies seguits sense reposar ni un moment. Després d'aquest	suplici	, encara em vaig passar una setmana que tot el que menjava tenia gust de
David els fills de Resfa i de Merob entrega; i el dia dels	suplicis	el poble se congrega per veure les set forques alçades a Gabaa:
enfront, en l'actitud d'un malaurat que veu passar allò que desitja —	suplici	de Tàntal— no pas com en un corrent en el qual es pugui immergir, sinó
faltava molt per a arribar-hi. Deu minuts. Aquests deu minuts em seran un	suplici	. He tingut una idea, una temptació. La voldria vèncer, però sé que no la
un home tan important. Això seria alliberar-me de la temptació i del	suplici	. Però no dic res. Vull obrar lliurement, sense cap pressió. Quan el tren
aqueix deliri 'm topa y no es que 'm queixi de vici, pero 'm recorda 'l	suplici	de Tántalo. Veu. [(Dins)] Mitx de sopa! Tano.
matins. Durant uns quants dies et vaig esperar en diversos llocs. Era un	suplici	i a la vegada un consol. Per fi —havien passat no sé quants dies— et vaig
si no amb duresa. Però és que els diumenges se m'havien convertit en un	suplici	. L'Elvira no s'equivocava: vaig començar a sortir els dissabtes a la
us lamenteu d'aquesta manera, què diré jo, el vostre rei? El meu	suplici	ja ha començat: la terra s'estremeix i l'aire s'ha enfosquit; ara
del seu furor, quan l'implacable flagel·lament i l'hora dels	suplicis	ens criden per al càstig? Més, ja fóra total
El Cel, ¿què més ostenta? Fins el nostre element aquests	suplicis	podran esdevenir amb l'ajut dels dies, fer-se suaus
uns llaguts, i repetides voltes, travessen el Leteu, creix llur	suplici	, i s'esforcen, passant, per beure l'aigua que els
fóra adquirida aquesta treva curta, talment comprada amb un	suplici	doble. Tot això ho sap el Qui em puneix: tant dista
¿Véns sol? ¿No t'acompanya l'Infern, alliberat? ¿És que els	suplicis	per a ells són més lleus? ¿No els cal fugir-ne? ¿O
sap...?" La mitja horeta s'allargava. I això rai encara! Ens esperava el	suplici	de les sabates, que vindrien massa justes i ens estrenyerien el
el capbuçó dins aqueix pou pel més fortuit dels accidents, i sabía que el	suplici	per sorpresa o per parany, formava una branca important de tot aquell
emocionar tant com una novel·la d'amor, ja que la vellesa (aquest llarg	suplici	, deia Michelet) pot ésser una malaltia com l'amor: Chateaubriand estava
en el cor de la muntanya? ¿Què espera el condemnat a mort la vetlla del	suplici	? ¿Com és barrejat de dolor i de joia l'esquinçament d'entranyes de la
el jorn abans havia renascut en les hores de fosca, perquè el seu	suplici	no pogués tenir mai terme. així ho vol la ira de Zeus, assedegat de
la saliva. Veies ara com t'has de trobar per la teva culpa. I el teu	suplici	no pot tenir terme que no s'esfondri l'Olimp amb tots els seus hostes i
guanyar la gloria de Soller. Penitencia d'anyorament, mal de treball,	suplici	d'ausencia, pera esser dignes de fer-se-ls seus. Sinó serien dels nobles
les quals és insuportable: la poesia, la música, el discurs públic. Quin	suplici	, oir declamar pomposament un fred discurs o pronunciar versos mediocres
! Oh! sí, sí! Ben segur... ben segur. Foradeu... foradeu... Oh! Aquest	suplici	em matarà!" "—Déu us beneeixi! Déu us beneeixi, senyor, per aquestes
que al món hi hagi, deixeu-me sota el domini de la meva follia, del meu	suplici	, de la meva desesperació!... ""Sis cèntims el que és groc com els
emanacions sulfuroses de la combustió de la fogaina. Ens iniciàrem en el	suplici	sofert pels cans caçats pels llacers del Municipi. La planúria de Calaf,
aquell Sant Crist, amb el qual solen acompanyar els reus de mort al	suplici	. Seríem nosaltres mateixos els reus de mort? /Miserere, miserere
És el nostre pare... Coneix la nostra misèria... Ens ama fins al	suplici	... fins a la creu. Penediu-vos d'haver-lo ofès. Jo en nom d'Ell
d'humitat llotosa, contemplant la qual els assedegats trobaren major	suplici	. L'oca feia llàstima: flectava el coll sobre la mullena, provant
a un censal. Aquell bon xato, trobat casualment al peu del	suplici	, li resolia el problema. No preguntà el per què de l'avorriment d'en Met,
dels sentenciats voluntaris, marxant lentament cap a l'afront, al	suplici	o al patíbul. Aquesta és la tràgica situació representada per
no et retrauré pas Cresus que veié encendre's i apagar-se la pira del seu	suplici	, esdevingut sobrevivent no solament al regne, ans també a la seva mort;
¿Creus tu que va passar sense cap neguit els deu dies que mancaven per al	suplici	? Supera tota versemblança el que digué aquell baró, el que féu, la
de mostrar amb terrors el propi poder, no m'han impel·lit als injustos	suplicis	. Tinc la meva espasa amagada, més encara, lligada, i estalvio al més
vius, si tants homes tenen interès que tu moris? ¿Quan vindrà la fi dels	suplicis	, dels vessaments de sang? Jo sóc el cap exposat a les mirades dels joves
un cop és ja desesperat, assaja els suprems recursos. Ningú no arriba als	suplicis	, sinó després d'haver esgotat els remeis. Això que ha de fer el pare, ha
que el fill havia d'ésser relegat on semblés al pare. No decidí ni el	suplici	del sac, ni el dels serpents, ni el de presó, recordant-se, no d'aquell
dintre la ciutat la part dolenta. No fan menys vergonya al príncep molts	suplicis	que al metge molts enterraments; el governant suau troba més obediència.
de primer els límits ordinaris i després els humans, recerca nous	suplicis	, reclama a l'enginy que inventi instruments per fer la dolor més variada
Eugènia. El primer infantament, llarg i dolorós, li féu l'efecte d'un	suplici	bàrbar, horripilant. Sentí temptacions de mutilar-se per tal de no
després, tot i que els parents i els amics el retenien, preferí tornar al	suplici	a rompre la paraula donada a l'enemic. [I una altra vegada, durant la
—li digué— que veure que he salvat aquest cavaller per portar-lo a un	suplici	tan afrós com el que es proposen donar-li. Seguint les instruccions d'en
Per què em demanes perdó? Després, filla, parla! Treu-me d'un cop d'aquest	suplici	! Hi hagué un instant de silenci. El baró esperava ansiosament que la seva
a treballs forçats. El periodisme, la seva gloriola aparent, fou el seu	suplici	. En els temps que podríem qualificar de prehistòrics de /La

Pàgina 1 (d'11)

50 següents