×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb suplir |
Freqüència total: 1029 |
CTILC1 |
| fet, no és gratuïta, ja que al cap i a la fi el seu rol dins la societat | supleix | algunes funcions de l'antic i decaigut magisteri sacerdotal o dels | | ni arribem a sentir-nos sentir. L'ofici de novel·lista consisteix a | suplir | aquesta distracció, aquest defecte de consciència. O | | de tal experiència. Ella seria inventada gràcies a una imaginació que | supleix | allò que la naturalesa nega encara, i molt més tard hi hauria superposat | | No cridà perquè la seva veu aspra i trencadissa no li ho permetia, però | suplí | el volum de la veu amb enèrgics cops a la taula, mentre Jeroni se | | curta que l'altra, i el peu d'aquesta torçat, allargat en punta, com per | suplir | el que li mancava de cama, però ja rígid en aquesta posició, | | els seus versos al Príncep de Viana—, l'arqueologia erudita | suplirà | , amb tanta paciència com escassa amenitat, la visió directa. El mateix | | malaltia —que no exclou una certa falta d'ímpetu, que és el que jo he de | suplir | —, li permetria encara d'actuar en el càrrec. Li he dit també que | | perquè la pintura pretenia únicament —fora de les dones públiques— | suplir | la realitat per fer creure que era més bella del que realment fos. I les | | vulgui, i que l'esforç improvisat i momentani —la famosa "fúria"— pot | suplir | , en esports tècnicament tan treballats, allò que l'atleta no porta a | | el discurs i la sintaxi proporcionen els recursos indispensables per a | suplir | les llacunes del vocabulari. I el caràcter tendenciós de l'argument | | aquells papers de la mà. Parlo per distreure'l. —Si l'entusiasme, la fe | suplissin | el talent... —Sou jove, diu ell, sense aixecar els ulls dels papers. | | acostem. Veig que el nou company té raó. És miop, però l'experiència li | supleix | la vista. —No diguem res, no saludeu, passem de llarg, diu baixet, quan | | de l'asil que m'havia fet Josep, convertides en imatges obsessionants, | suplien | el meu pensament i ja comptava d'una manera mecànica. Quant de temps vam | | al terme d'un obscur viatge interminable. La imaginació s'encarregava de | suplir | irreflexivament el laboriós treball del temps: acusar les línies del | | reïnosa i entorn escampa una escalfor agradívola, que | supleix | la del sol); el foc, a usar-lo, i a usar del que pot ser | | no pensar-hi. L'hem eludida. De tota manera, el meu interlocutor la | supleix | amb un circumloqui delicat: —No em negaràs que despullar-se és | | de ràdio i de televisió formen part de la tertúlia familiar, i sovint la | supleixen | ; els fascicles de les historietes gràfiques per a petits i grans, o per a | | d'una mateixa llengua, la producció literària del Principat hauria | suplert | la deficiència local. No fou així: hi havia el particularisme | | maniobres pròpies de la cosa pública: de vegades les circumstàncies poden | suplir | aquesta falta. Així va ocórrer en alguns sectors de la València | | les normes filològiques que calia seguir, restituint, endevinant i | suplint | segons les conveniències del moment i trobant sempre la forma que, éssent | | la monumentalització. En els símbols actuants, les pròpies obres | supleixen | el monument; en els símbols inoperants, els propis monuments supleixen | | supleixen el monument; en els símbols inoperants, els propis monuments | supleixen | l'obra. Les institucions moren quan els homes que n'estan investits en | | que proclama novament la seva fe i la fa caminar. L'acció dreturera ha de | suplir | els vicis de l'oci especulatiu recercador de les originalitats estèrils. | | d'altres qualitats o excel·lències en altres ordres, no sembla que puguin | suplir | . La diferència essencial que hi ha entre la mena de ficció que | | la validesa expressiva de la ficció contribueix, a més, a | suplir | en els mitjans expressius la manca de la significació, del | | parlar, encara, molt llargament. És possible que, en un altre sentit, les | supleixi | en tant que d'alguna manera enclou una confiança en l'artista que fa | | d'importància, fins a pretendre —i ací passa de la ratlla— que en pot | suplir | la contemplació directa, potser el trobaríem en aquell goig que ve de la | | el cas, el que fa és posar-hi una aparença de realitat —d'existència— que | supleix | la que no té. És per aquesta causa que tots aquells elements aplegats per | | la monumentalització. En els símbols actuants, les pròpies obres | supleixen | el monument; en els símbols inoperants, els propis monuments supleixen | | supleixen el monument; en els símbols inoperants, els propis monuments | supleixen | l'obra. La inhibició, la indiferència, la manca de resultats, l'èxtasi, | | reputació que hom tingui d'ésser-ne, us troben difús; cal deixar que ells | supleixin | tota cosa i no escriure sinó per ells; conceben un període pel mot que el | | de complir-lo; i, si hi ha perill, amb perill; inspira el coratge o el | supleix | . Quan hom excel·leix en el propi art i hom li dóna tota la perfecció de | | nostres corporacions populars, que en la seva forçosa limitació procuren | suplir | la deficiència de l'organisme més obligat. Per això si volem estructurar | | tingut de crear les Escoles que en les seves aules i tallers procurin | suplir | les deficiències de la preparació professional. Hi ha una gama riquíssima | | més que de la manca de qualitats, les quals en algunes ocasions arriben a | suplir | -lo, com remarca agudament Capmany en dir que ja en el seu segle l'amor al | | remarca agudament Capmany en dir que ja en el seu segle l'amor al treball | supleix | el conjunt de virtuts que en altre temps havien fet exemplar el nostre | | dos, no ha d'ésser per als nostres un combat desequilibrat: l'ardidesa | suplirà | el nombre. Fou el temps en què els nostres estols de guerra senyorejaven | | a Espanya lo que al incaut que ha tingut un día la feblesa de prestarse a | suplir | el butxí. Ja no pot renunciar l'ofici: queda tan denigrat y malvist, que | | L'arbitri no ha de substituir el dit principi; només l'ha de | suplir | en tot allò que aquest no arribi a resoldre. 3. Casos especials: | | volgué rescabalar-se de tantes amargors: s'obstinà a vèncer la desgràcia | suplint | un mort per dos de vius. Adoptava filantròpicament tots els gossos | | i esquerdes als angles. D'una façana a l'altra existeixen desnivells | suplerts | per graonades rústegues. Aquella providencial disposició de les roques, | | lo que el pobre papá s'havía esforçat durant aquests mesos en | suplir | -la, en reemplaçar-la, en... Un "pst! pst!" seguit de: | | estudiat la urbanitat, era un home de innata educació. En ell la bondat | suplía | els estudis, que sols havía rebut fins a vuit anys, en els que el séu | | i lladrucs si això no fos contra les besties una calumnia. Hi ha veus que | supleixen | els renecs, atenuant-los, paròdies vergonyants amb les quals el mal gust | | dels partidaris de la monarquia constitucional, va organitzar per tal de | suplir | la insuficiència numèrica de les tropes regulars. El pare d'En Prim, que | | salsitxes. No puc seguir. No hi han paraules per poder dir certes coses. | Supleixi | cada u amb la seva fantasia el que falta. No em veig amb cor d'heure-me- | | com s'enginyarien per trobar un quid pro quo de la xocolata i per | suplir | allò que era insubstituïble, especialment per persones dedicades a | | mordaç, era a causa de la seva inesgotable fecunditat. Era capaç de | suplir | tots els redactors i de fer-se sol el diari. En poc temps gastava una | | una frase de Goethe, de les seves converses amb Eckerman: que l'art devia | suplir | els buits que deixa la inspiració. El paràgraf amb que em va contestar, | | a les fosques no vaig filustrar res, si bé la meva agilitat imaginativa | suplí | aproximadament la manca de llum. És clar que aquella distingida senyora |
|