Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

I no oblidis que, tant si una modesta fortuna t'acompanya com si has de	suportar	contratemps i dolors, res no dura, tot s'esborra, els solcs dels rems i
amb una veu tremolosa. "Hola", va saludar, esquerp, el bordegàs. "Com	suportes	d'estar aquí totes les hores, les setmanes senceres, pràcticament nu,
m'amago. Però bé he de respirar de tant en tant l'aire de fora i de	suportar	, com a càstig, la conversa dels altres, sense solta, quan em basto
que és la dansa més bella..." "No, això no, pari, calli, no la	suporto	. Xisclaré", em va interrompre de sobte, sense consideració als meus
de clarors, d'una pau perfecta. Un cop vençuda la nostra enveja, com ho	suportaríem	? Per sort, no som immortals. En la noia, que ho és, la memòria de cada
meu art?" Aquestes proposicions et burxaven tant, que no les vares poder	suportar	. Molt a prop de la boca de l'antre, quan començaves a distingir el teu
un ordit d'interessos, uns fils bellugats per un lúcid cervell. No puc	suportar	l'oncle: vet aquí la meva veritat fonamental. Se m'escapen les causes
—potser per més enamorat— havia estat Tiago de Candaina, que va saber	suportar	-ho tot i esperar. Per fi semblava que Mila havia d'ésser seva, en premi a
Mila es resistí. Tiago el de Candaina no es donà mai per vençut:	suportà	la indiferència; podríem dir i tot els seus menyspreus, si Mila hagués
per això mateix—, s'havien estimat com germans. Per ell Quim Bisa havia	suportat	els retrets dels seus pares —vells cristians de sans costums,
l'han ofès i l'han martiritzat, i ell, feble i apocat, tot ho arribà a	suportar	. Aleshores no l'ajudà ningú; però el dia que s'aixeca en un impuls
respira. Era aquesta fe allò que li havia donat forces per a tot, per a	suportar	amb ànim tranquil la forçada separació mentre cregué de bona fe que la
d'irresolució a la mirada, com demanant a Déu que li doni forces per a	suportar	amb calma aquesta conducta de la seva filla. Aleshores el vell Joan —car
—podríem dir la seva tendresa— anava endegant-se cap a la noia. Ara podia	suportar	sense gran pena que el seu amic no anés a veure'l, que l'ancià Baldà
a preguntar per ell, sense manifestar tampoc desig de parlar-li; podia	suportar	tota la silenciosa repulsa que aletejava al seu entorn, aquell
mateixos com pel proïsme en qüestió. La convivència ens obliga a	suportar	—a perdonar: a tolerar— els dits i els fets del veí: la seva ira, la
probablement indiscutible, provoca unes preguntes vibrants: "¿Com	suportarem	sense revoltar-nos, doncs, que un d'aquells condemnats sigui mai
revoltar-nos, doncs, que un d'aquells condemnats sigui mai executat? ¿Com	suportarem	sense nàusees que ni un d'ells pugui ser mantingut més de setze anys
distint de com és. Si no fos així, ningú no tindria prou paciència per a	suportar	-se a si mateix. Servilisme No hi ha cap servilisme que sigui
simplement, una baralla. Però no tothom és prou fort o prou valent per a	suportar	el risc d'una baralla, ni que sigui merament verbal: l'home acostuma a
"La revolució és la fatalitat dels pobles, i una gran dissort. Cal	suportar	dignament aquesta dissort, com cal suportar dignament una malaltia o la
i una gran dissort. Cal suportar dignament aquesta dissort, com cal	suportar	dignament una malaltia o la mort d'un ésser pròxim". No hem de
gran d'en Bofill i Mates. Parlem del pobre Salvi, el seu masover, que	suporta	amb serenitat admirable els sofriments d'una gravíssima malaltia. "És un
Palau-Fabre, que ha visitat en nom meu el poeta Ros-Artigues. Diu que	suporta	amb admirable resignació la seva desgràcia (ha perdut l'ull esquerre a la
i les blaves i suaus muntanyes, on una llum molt més neta que la que ara	suportem	devia vessar una gamma inacabable de vermells i taronges. Va voler morir
escadussera havia rebut de la dida i de les criades, però no era capaç de	suportar	el càstig metòdic. Una tarda de setembre Jeroni s'enfilà, com gairebé
Jeroni, però, només conqueria un furiós ressentiment, que no li permetria	suportar	la més petita humiliació, que l'inutilitzaria per a l'obediència.
toc de silenci, a la gelada cambra de segona, que per culpa teva havia de	suportar	, perquè tu no podies permetre que jo pagués per tu el plus de la cambra
la noble qualitat d'aquell home, aparentment tan vulgar i matusser, que	suportà	d'ell defectes que l'haurien allunyat de qualsevol altra persona,
aversió que li havia produït Jeroni, i que per fi s'havia decidit a	suportar	perquè Jeroni no era sols un compost de qualitats i defectes, rebuts per
car no hauria volgut de cap manera veure'ls units, com no hauria pogut	suportar	que Erasme es deixés seduir per l'encant de Cinta, ni que es decidís a
els preparatius de la boda— Jeroni discursejava, llegia els seus versos,	suportava	alguna lectura dels poemes de Meléndez Valdés que era el poeta de moda,
Padrós, per què va suplicar, mentir, subornar? Per què li era impossible	suportar	que els representants del progrés destruïssin la torre gòtica, la torre
lleument; feia un moviment com per mossegar; però no ho arribava a fer i	suportava	el dolor de la cura mirant-los, només mirant-los. Jaume l'acariciava.
, sense quasi mirar-la; això, per a la filla, era mil vegades més dur de	suportar	que els advertiments i els renys. L'actitud de la mare, més que la ira i
més aviat excessiva. En la nostra cabina, la nit passada, no podíem	suportar	la calor, i al llit teníem la roba sumària que s'acostuma a tenir en el
pare que et sigui no té cap dret a destruir la teva vida i obligar-te a	suportar	tanta misèria. /Amèlia\ Li agraeixo, tia, però no puc ni dec.
de servir Ara, rossí de lladres, poble meu Israel,	suportes	que s'altivin servidors insolents, quan els teus homes
hi trobes en compartir les nostres misèries! [(Víctor, incapaç de	suportar	per més temps aquesta conversa, s'aixeca d'una revolada i es dirigeix
el seu amor és un amor a tota prova. Rosa. Ah, sí! Pocs homes	suportarien	la teva fredor i les teves tossuderies de malalta. [(En Víctor pega
, Júlia, sí: anys de vida! [(L'Ernestina, com en Víctor, no podent	suportar	la conversa, se n'haurà anat al balcó. Allí s'entreté en dibuixar ratlles
torna a seure amb posat d'una dona carregada de paciència, disposada a	suportar	tota mena d'impertinències.)] Víctor. [(Després d'una
superior plana, tot ell de forma d'una petita bóta o tonellet, que se	suportava	sobre les espatlles i cobria totalment el cap, el qual, dintre d'aquesta
escut lleuger que té al cantó dret superior una esmotxadura que permet de	suportar	la llança en el moment d'abaixar-la per tal d'atacar, com l'escut de
és la corretja que manté penjat a la sella l'estrep, ací té la funció de	suportar	la llança, sens dubte en posició vertical. Devia ésser una bosseta de
s'ataca l'enemic. Quan hom emprava l'escut, la llança horitzontal se	suportava	sobre la part superior d'aquest (que s'abraçava amb el braç esquerre), i
els atenuants que hi pugui haver en el meu cas— que em diguin que la vaig	suportar	i que no m'ha deixat cap rastre. Vitalment, crec que és cert.
anada en tren —nou hores de calor terrible— i tornada —no podia	suportar	la calor i el mal de queixal de l'anada— amb una avioneta de la CANA de
per escriure, però ara —després de la mort de la nostra petita— no	suporto	d'estar sol amb mi mateix. He trobat en Sagarra en ple assaig general.
que ara trobo ben interessants. Però això és diferent. El que mai no he	suportat	és el "diari" en el sentit de creure que, pel fet d'escriure sobre el

Pàgina 1 (de 90)

50 següents