Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

. No en sofrien pas, sinó que suaven a raig —amb una olor molt agra, és de	suposar	—, perquè sempre estaven ballant una primitiva pírrica, sota les ordres de
com Themis, es va casar amb el suprem triomfador, reduint, ho gosem	suposar	, les seves dimensions. Mnemosine posseïa una memòria prodigiosa, tant,
acomplir unes comeses tan diverses. El cert és, però, que mai no s'asseu.	Suposem	, doncs, que vetlla, que a penes dorm, a causa d'unes obligacions d'una
ja sense remei al Tàrtar, sotmès a un etern suplici que no conto, perquè	suposo	que el sap tothom. Camus, en un llibre magnífic, fonamenta en aquest mite
el tema, en el mateix indret, a Akrotiri, a l'illa de Thera, i se	suposa	que s'utilitzaven per a libacions rituals, durant les festes que es
full. Un heroi No sabem qui és, però per la seva actitud militar el	suposem	un heroi. Com que una munió de bestieses entra en aquest concepte, i
amb atenció, damunt una enclusa petita, un instrument punxegut, que	suposem	de ferro. Anys d'aprenentatge en les profunditats marines? No hem de
transcurs es parla sense aturador ni decència de tot i de tothom, les	suposem	molt ben proveïdes de notícies. N'apleguen tantes, almenys, com
al front de la guàrdia era l'amic més íntim del capità; la resta es	suposà	. Maria Àgueda aquella nit es trobà sola a la casa amb la vella serventa.
podria haver estat perfectament un altre. I estem en el dret de	suposar	que aquella mateixa conjuntura històrica, assumida des del poder màxim
passió per la propietat territorial, tan característica del món agrari,	suposa	una voluptuositat també, però projectada sobre les coses —sobre la terra—
en moneda concretament, el que l'avar vol posseir. En moneda: perquè això	suposa	per a ell la suprema garantia del metall. La imatge popular de
gòtica degué ser un turment, o quasi; seure en una cadira isabelina no	suposà	, després de tot, un avenç massa enèrgic. És clar que hi havia hagut, que
repercussions en el sistema complet de formes de vida del món actual. Ha	suposat	, en efecte, un canvi fabulós en el comportament i en la mentalitat d'uns
decebuts. Però jo no me l'acabo de creure. En tot cas, m'inclino a	suposar	que la vida deixa de ser "una passió inútil", quan deixem de
el fons, seria una temeritat negar que realment és així. Tota indignació	suposa	, més o menys en potència, un esclat d'exasperació dirigit "contra" algú
"indignació" —jo no entenc gaire en etimologies, però m'arrisco a	suposar	-ho així— contenen una engruna de reveladora evidència. La "indignació",
Perquè això també ho donem per descomptat: l'"infern" és un lloc —	suposant	que la paraula "lloc" sigui admissible— de magnes i interminables
quant a la teoria i quant a la pràctica. L'adhesió, per consegüent,	suposava	haver de sotmetre-s'hi. I és el que Erasme es negà a fer. No es decantava
de lectors, al meu veure, pel sol fet de ser-ho, de ser lectors, ja	suposen	una distància entre ells i la vida. L'home que viu, que viu
podia preveure una tal descendència per a les seves criatures. No podia	suposar	que Sartre, Kafka, Camus, sortirien de les seves novel·les. Però així és.
ben pocs a les Illes, dos o tres enllà dels Pirineus. Numèricament no	suposaven	gran cosa. El nacionisme, per contra, és un sentiment difús i
tècnica novel·lística, àdhuc la més escrupolosa en el propòsit realista,	suposa	sempre una exageració: això és innegable. L'escriptor només conta,
i divergents implicacions socials, i resulta d'un anacronisme notori	suposar	que l'actitud "literària" d'Horaci era igual a la d'un Víctor Hugo, la
Cervantes ja ens havia advertit que el seu home estava com una cabra, i	suposo	que la psiquiatria actual té ben estudiada i catalogada la malaltia que
depredadora i aflictiva; però hi havia motius de tota mena per a	suposar	que aquells homes marginals, exempts de l'esclavitud civilitzada, se la
la tolerància amb aquesta mena de coses sol ser més generosa del que fan	suposar	—a tot arreu— les virtuoses declaracions oficials. Avui, la majoria dels
encaminat a subtilitzar el plaer carnal. La seva intenció, hedonística,	suposava	una superació de l'aspecte risible del sexe. Ovidi, supervivent, ens
tant, l'ús del sexe és voluntari. És a dir: la faceta d'animalitat que	suposa	el sexe té tot l'aire de ser deliberada. L'home, quan fornica, fa
I la hi dóna, primer, per definició, és a dir, perquè la venjança	suposa	sempre un temps de pausa entre l'ofensa i la compensació de l'ofensa.
bíblica, allò que el novel·lista castellà mirava d'insinuar. Vull	suposar	que un Mateo Alemán no s'hauria escandalitzat de llegir un llibre de
hi va haver un fort bombardeig naval a Barcelona. La gent del poble ja ho	suposà	, perquè l'electricitat va apagar-se des de les 10 fins a les
no ens serviria, però. Ara hi ha massa feina i solen deixar-los en blanc.	Suposo	que a tots aquests jutges nous els falta experiència. —I als detinguts
ara ben eixancarrada en la seva cabina. —Procediment ordinari? —Se	suposa	. De primer cal tenir idea dels fets. Expliqueu-vos, acusat. —Sóc innocent
els cossos premuts, explica: —Són les veïnes. Després en vindran més,	suposo	. Rostres vells i rostres joves, carns eixutes i tendres, molsudes i
es treu una petaca de la pitrera i comença a cargolar una cigarreta. —	Suposo	que heu de demanar un permís —diu a la fi. —Les oficines són tancades. —Us
. —Sí, s'havia adormit. Sempre n'entren. Això és ple de menjar. —Ja	suposo	—mormola ell amb la gorja lligada. L'home salta la petita paret, sempre
—Naturalment, davant d'aquests ens tractarem de vós... —Ja ho	suposava	. Mig clou els ulls, ferits per la resplendor que s'alça dels pous, atent
per tot el líquid que ha begut, pregunta lleugerament enquimerada: —	Suposo	que no hi ha possibilitat que els puguin tornar a reparar, avui... —No ho
lògics, ara ben prosaicament, diu: —Aquí teniu el seu portaviandes.	Suposo	que ara és el vostre... El veu abandonat sobre un altre banc de fusta
el cap davant l'esguard maliciós dels altres tres, però a la fi diu: —	Suposo	que us referiu a una cosa així... —Mira al seu entorn, cercant
Perdoneu. M'expresso així per fer possible la discussió,	suposo	que no caldria dir-ho... Els altres l'animen amb un copet de cap
mal acabades, com de costum. No cal que afegeixi que ho ignoren. —Ja ho	suposo	. L'home torna cap a l'arxivador, on col·loca la carpeta a l'atzar i prova
fa remarcar el jutge. —No, perquè no l'acceptem. —La nostra acceptació	suposa	i exigeix la vostra. —Només en termes de relació necessària. La mort, si
l'amor. —I què pensa fer, quan es retiri? —És una noia molt caritativa,	suposo	que entrarà en alguna organització... —I tu? —Em falta molt, encara. Tinc
com els d'una dona. —Ja sé que no és gaire reglamentari —s'excusa—, però	suposo	que us en fareu càrrec. Ell s'asseu als peus d'una altra estiba, hi
per tots aquests carrers foscos que hi ha al peu de la muntanya...	Suposo	que no tens papers? —No. I tu? —Sí. No t'amoïnis, aquesta nit
fins i tot que en falsifiquéssim en quantitat, tot i el risc que sempre	suposa	una falsificació... Som ximples! —exclama aleshores—. Una cosa tan
m'ha dit que el portés —manifesta el xicot, que ha avançat amb ell. —Ja ho	suposo	. —L'observa detingudament, amb els ulls entretancats—. Tu encara no tens
peça invisible—. Deus tenir un lloc on anar... —Tornaré on vivia la mare;	suposo	que hi podré passar unes hores. —Demà a migdia trobaràs un contacte al

Pàgina 1 (de 319)

50 següents