×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb suquejar |
Freqüència total: 18 |
CTILC1 |
| —Qui és? Hausser. —La Premsa! De les columnes del diari, en | suquegen | les úniques forces espirituals que han d'informar la vida pública de les | | uns sobre els altres fins a fer una paret, que del marc de la finestra | suquegen | les gelatines que es tornen vidre, i que a poc a poc van creixent les | | que mantenia ajustades les dues meitats, en el tall de les quals | suquejava | el farciment. I en Pellini anava tornant-se verd... En Pellini era | | és ben lletja (com hei hi ha món!), la teva dona! —Sempre li van | suquejant | els ulls, sobre tot l'esquer: tant, que jo li dic que potser se li | | —No pensis pas fugir! Una unglada. —Encara remena. I això que | suqueja | ! Intervingué Laia: —Deixem-les estar. Au, seguiu-me. Tots l'obeiren. | | la sorra eixuta. Tan propera com és l'aigua!... Formigues roges. Roges i | suquejen | ... Patacots... Fondalada dels Garrofers... A la una de mi mula, qui toca | | a més d'això, una mica de bosc. Aixecà altre cop la mirada. Els seus ulls | suquejaren | en la delícia blava de la mar. Un ventijol setembrí entrà per l'oberta | | tota mena d'herbes grasses. Les tiges queien amb la ferida neta, | suquejant | , i això li produïa un goig rar i voluptuós. Dalt d'un serrat, en mig d'un | | A entrada de fosc els carros tornen a la vila plens de portadores que | suquejen | , les noies amb pàmpols al cap, les criatures adormides, els homes | | Doncs, bé; ara veniu-me aquí, munteu en aquesta tramada que encara | suqueja | reïna, entatxoneu-vos en aquesta rotllana d'homes espitregats i descalços | | parpella, parpellejar; fressa, fressejar; remor, remorejar; suc, | suquejar | ; sang, sanguejar; bava, bavejar; llàgrima, llagrimejar; gota, gotejar; | | fira, els seus llavis de vampiressa de per riure, que talment diríeu que | suquegen | sang, els seus colraments artificiosos, destructors de tots els pigments | | la resistència instintiva a sotmetre'm a certes baixeses i sutzures que | suquejaven | com nafres purulentes, com una llebrosia innoble, en l'ambient, i que, | | inconscient. Quan la gent, amb les orelles baixes, carregada d'espatlles, | suquejant | humitat, febricitant, comença de desfilar, la remor del mar, la sorda | | de la sala, la Mila quedà desencantada: no feya sol! La baraneta de ferro | suquejava | rovell, que, al tocarla, li enrogí les mans; les llambordes del pati eran | | vista que tenía: mes pera ella fou una nova decepció. El terrat semblava | suquejar | tot ell, com la baraneta del passadís, y les parets escrostonades y ab el | | no véns a aquest turó de can Garoler, i t'admires davant d'un so que | suqueja | , que es té, amb una viscositat gairebé manejable, empastifat el so de | | lumínics); tufejar (olors); bavejar, llagrimejar, | suquejar | (fluids). Altres verbs intransitius expressen estats físics, com |
|
