Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i en els seus moviments, en el seu rostre endurit i en els seus ulls	surava	una resolució tan terrible, tan irrevocable, que ella no pogué sinó
'n vaig. —On vols anar, fill meu? No estàs bé aquí? En els seus ulls	surava	una temor, una angoixa que ell no volia veure. —No: aquí m'ofego. Tornaré,
dels arbres aixecant llurs branques al sol, sobre la qual semblava	surar	una mena d'ansiosa espera, en els botons de les flors, en les grogues
cara, emmarcada amb el mocador negre, semblava més blanc, i als seus ulls	surava	una expressió més seriosa i reflexiva. De moment, la noia havia passat a
gravitant sobre la seva espatlla durant un llarg camí. En la seva mirada	sura	ara una ombra d'extraviament, extraviament que es reflexa també en les
color de terra fosca, i en els seus ulls, enfonsats en profundes ulleres,	surava	un brill gairebé febrós d'al·lucinació, una mena d'angoixa quasi animal i
i en aquest període breu de vida, com un inhàbil nedador intenta	surar	amb el respir àvid i breu del que s'ofega. Mai no va viure ben bé del tot,
però que amb res no aconseguia calmar. Li semblava com si en l'atmosfera	surés	una amenaça latent. El dia es feia llarg de terrors; les hores passaven
a mirar-se Borra amb més por. L'acusació cridava en totes les boques,	surava	en tots els ulls; d'un extrem a l'altre del poble s'estenia una protesta
estava com clavada dins l'aigua fangosa, i la perxa amb què la movia	surava	al costat, abandonada. No es notava el menor senyal de violència i tot
que els quadres quedaven després coberts de garbes, com de punts negres,	surant	sense ordre sobre les aigües. A punta de sol baixaven els plantadors;
i al carrer, amb l'olor de l'encens i de la cera cremada, semblava encara	surar	l'atmosfera de reverència i de temors deixada pel pas de la comitiva.
creurà que això és impossible, inversemblant. Els cadàvers dels ofegats	suren	, de vegades són arrossegats pels corrents aigües enllà. Però jo sé, estic
considerant-les com a gegantins blocs de matèries lleugeres que	suren	sobre un oceà magmàtic més dens; com més carregades es troben per
la correntia dels fets geogràfics i humans que constitueixen la Història,	suren	les formacions socials —tribus, pobles, nacions—. Aquestes emergeixen amb
catalana sota la Monarquia hispànica del segle XVI. Els qui	suraren	foren desnacionalitzats pels casaments castellans —els Cardona, els
Això és llei divina i natural, que no admet monstruositats biològiques. O	surem	o ens enfonsem. Pel fet que hàgim surat durant els quatre segles més
monstruositats biològiques. O surem o ens enfonsem. Pel fet que hàgim	surat	durant els quatre segles més aguts de Minotaure, ens certifiquem de la
adquirint tots els paratges de la costa i la muntanya valldemossina, on	surava	l'ombra d'un altre gran romàntic també ple d'inquietuds i de saviesa, el
meva neboda Maria Antònia... Caldria haver-se impregnat de l'esperit que	sura	damunt el barri antic, com un gas tènue, i que s'estén per tota l'illa,
d'ira per tractar de pobres els rics que	suren	pel nostre país. Veuràs, no em puc pagar manies ni
i les vinyes ja hi són mig apagades i pel damunt hi	sura	el polsim blanc dels olivers de testa aureolada. Ara
per dintre la terra, pot pujar fins dalt al cau on	sura	la font novella en el rocadís més alt. El que m'agrada de
lligats a primera hora de la tarda, quan l'establiment és buit i només	sura	l'aire covat de les expansions dels estómacs i de les ampolles de vi que
i ara triomfa de mar i vent. Damunt les aigües de tons vermells,	suren	les ones dels seus cabells. Trobà encisera l'ocult tresor: Mirau com
sota el pes de les túniques xopes d'humitat. El silenci i el bon repòs	suren	a la superfície de Comarquinal, per bé que els comaratges diürns de les
consciència, aquelles idees, aquells sentiments dispersos i emboirats que	suraven	damunt la bafarada humana dels centres obrers. I no m'adonava que es
—insistí. —El vostre cas el preocupa. Ell pensa que sou dels qui podrien	surar	, si estudiéssiu. Per què no feu un esforç? Jo somreia, avergonyit. Em
característica més general, la que és comuna a tots els navilis, és la de	surar	. Aquesta condició l'haurà de reunir el tronc primitiu que excava el negre
Ara bé, com que la canoa primitiva del negre només atén la funció	surar	i res més, quan l'enginyer ha resolt la primera característica surar, vós
i res més, quan l'enginyer ha resolt la primera característica	surar	, vós diríeu que el navili ha passat del període canoa, i així
la festa— els tarragonins les aboquen en tines plenes d'aigua i les que	suren	, que vol dir que són buides, les embarquen cap a Ciutadella. Amb tot, no
la diferència entre Regne i Principat es feia imperceptible; en canvi, hi	surava	la identitat de la llengua i la unitat d'estirp. Per a un estranger, els
unes bufetes de cinc metres cúbics que quan eren plenes d'aire el feien	surar	i quan s'omplien d'aigua el feien enfonzar i l'aire i l'aigua s'hi treien
l'altre capítol, la manifestació mès enlairada de la Humanitat i la que	sura	sobre l'element estètic o sensible i l'ètic o volitiu com l'oli sobre
fer-nos més odiosos als ulls d'Espanya. Aquesta solució, si arribava a	surar	, seria precària com ho fou la Mancomunitat. I tindria el mateix tracte i
de la postració en que vivia, mercès a un gènit actiu que no'm deixava	surar	, em va dir que si volia embarcar-me amb ell, per a ajudar-lo a certes
que s'hi encaparra s'en va a fons molt més aviat, i jo havia nascut per a	surar	amb carabaces o sense carabaces." Veient-me sol i meditatiu, s'em va
ésser mestre. Tot seguit em vareig fer càrrec que si el meu pare havia	surat	a secretari crònic, tot ho devia als reglaments i tenir una especialitat,
l'ombra era blava, l'aire transparent i les fulles tombaven de l'arbre	surant	com espurnes daurades. Més enllà, en l'horta propera i entre el fullam de
alhora, ne fan comentaris, ploren. Altra vegada les paraules del metge	suren	en l'aire. A cada porta mig oberta guaita esverada i curiosa la cara d'un
—Vols dir? ...Doncs esperem una mica més. I les paraules de la velleta	suren	un instant en l'aire amb un lleu matisament de còlera sobtada. Després
Les dues dones romanen un moment pensívoles a la cantonada; la tristor	sura	sobre sos caps que semblen flors marcides. Un fanal proper les enllumena
groc i blau que li ha sorgit entre les mans; una tremolor de còlera li	sura	als llavis i la silueta de son cos, petitet i geperut, invadeix
l'esguard melancòlic dels venedors ambulants. En el fons dels carrers	suren	núvols de pols, resplandents pel sol de la tarda. Mentrestant el geperut
els desitjos indefinits que ara els amaren. Per damunt d'aquesta gent	suren	els sons daurats i metàl·lics, un xic agres, de la banda, que van
aquella bellugadissa del principi i un nuvolet de melangia vingué a	surar	sobre els caps concirosos; aquest nuvolet, tot mandrós i gris, era el
al fosc, els pescadors omplen la taverna. Un núvol de fum —oli, tabac,—	sura	damunt els bevedors i de tant en tant, al esquinçar-se, destaca un
Anavem am vent contrari, com hi he anat tota la vida; però el llaut anava	surant	, lo mateix que un escampa-vies, i el que sura és que fa camí. A l'esser
vida; però el llaut anava surant, lo mateix que un escampa-vies, i el que	sura	és que fa camí. A l'esser davant de Castelló vingué una bufada de vent

Pàgina 1 (de 28)

50 següents