Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la boca. Munda del Roso tornava: —Sembleu dues criatures; mereixeríeu una	surra	, encara... Un tros de vell, i sembla que tingui deu anys. —Mila, no sents
polls, com amb una vareta de la seva invenció es dedica a donar una gran	surra	a Marcelle, rebeca com sempre, o se'n va a la riera a rentar un cove de
en sentir el cop de porta. De bona gana hauria sortit a donar una	surra	a cada un. Quina manera de tancar la porta! Es disposà a tornar a
vernís, bus, safir, tapís, tros, dansa, escaramussa, esquerra, pissarra,	surra	, ris, tossut, Suïssa, Ignasi, etc.. 128. Ús de
amb el dígraf rr; exemples: serra, parra, gorra,	surra	, mirra, etc.. Emperò s'escriu r simplement, darrere
fóra forra amara amarra estora es torra cera serra carat carrat sura	surra	, etc.. 118. Pronunciació de la /r\ senzilla:
en rumbo. Que no diguen que són agarrats i que els han de pegar quatre	surres	per a que solten un xavo. Sant Roc és el sant del carrer i hi ha que
Callo per no dir que jo havia tingut intencions de donar una	surra	a Aspàsia Garcilaso quan em parlava del sonet No me mueve
d'un balcó del davant amb cara d'enfadada; amb la mà, li promet renys i	surres	; comença a enraonar alt amb una altra senyora, que fa com qui s'escabella
una nina de preu de quan la Roser no volia menjar o havia rebut una	surra	espectacular de la seva mare. Va començar a bressar-la com aleshores. Si
havia, entre altres escenes, un mestre amb les ulleres al nas, que donava	surres	a les anques d'un xicot, el qual, mentre li pegaven, girava el cap; dos
un crit quedará confós y plorant, méntres qu' un altre se 'n riurá d' una	surra	bèn donada; quin, ab un petó se 'l fará ser un anyell y se 'l desesperará
marit no la convenç, porti'l a casa i dongui-li una sopa i clavi-li una	surra	com als nens. Puig. Quina vergonya! Anem-s'en desseguida!
Sols demano... Rei Concedit d'avançada, tant si és una	surra	com la meitat del regne. Esther Ni una cosa ni l'altra. Només,
hi poguessem tornar als temps rancis y de las dexuplinas. Per eludir la	surra	que tant diestrament sabia aplicar un Felip II, y altres monarcas, y de
sempre, sufriu, no digueu res mentres vos aplican la mes valenta	surra	. Ara m' recordo que en lo temps en ques deya: etcètera per lo cul
aquí sis dias desseguida al que podian axarpar; y li donaban tres	surras	diárias, es dir, una per ápat. La que corresponia á la hora de esmorsar
cada una en un estotx, y las tenian en número de una dotsena. La	súrra	que corresponia á la hora de dinar se repicaba ab los cordons mateixos
ahont y habia encarregat del sant tribunal. Y la tercera y última	surra	se donaba á entrada de fosch; y la repicaban los mes llestos; si n' hi
y la forsa de Samsó aquell era lo esbirro que la aplicaba. Aquesta era la	surra	mes solemne, y habia de esser presidida per tota la comunitat: per aixó
ab l' estranyinador passantlo pel sostre, are ab los espolsadors donant	surras	á las cadiras, treyent tots los mobles de pollaguera y convertint la casa
Polit ho veu, hi corre portantlo prop la conxa y li clava una tremenda	surra	que 'l xicot reb ab un pastel á la boca. Romp Africa ab la
que may li havia posat la má á sobre! y tot just lo día que debuta ab una	surra	qu' encara 'm fan mal los dits, li passa aquesta desgracia. [(Torna á
ara, es amor que sent la burra. Prompte á rébrer una	surra	, á tas potas lo rigor poso de mòn cor traidor
No ets com la poma de Eva que al home meresqué tremenda	surra	." "¡Ah si Adam per xiripa imita al ruch, y en lloch de fatal
al trovador silvestre Deurías sempre animar, Li dònas	surras	com mestre Al mitg del dia mès clar! ¡Tu que ocupas lloch
la casa. L'un li va estirar les orelles, l'altre li va donar unes quantes	surres	al cul, un tercer li va inflar els morros a bufetades i, finalment, un
li acabava de treure de dits, i sense cap reny, la mare li va plantar una	surra	. No era pas gaire forta, però la criatura no estava feta a aquell tracte
No l'hai criat de ninguna manera. Una	surra	en la corretja de tant en tant i aire. La culpa no
¿De què tens por, doncs? ¿Tens por que ell et clavi una	surra	? Catherine: No, no et riguis de mi! Jo he viscut aquí
castigats. Els alumnes desobedients haurien de rebre càstigs corporals (	surres	, per exemple) i els estudiants mancats de disciplina intel·lectual no
de la Linda no havia esperat gaire per tornar-hi. molt bé, ella rebrà una	surra	, i ell també, vaig obrir la porta, hi havia la Linda, la Jeanie i l'Eve
amb nerviosisme, però al final és ben planer. 12. Clavin una	surra	al cul. Finalitzis la visita a la cava. 13. La inclinació les
guardaràs ben bé prou de posar-li les mans a sobre. —Jo no, tu. Una	surra	a temps l'hauria educat més bé. —A casa meva les coses són així. —I et
, i a més a més tenia la palma a punt per si havia de castigar-la amb una	surra	, per primer camí, es va encallar. Potser per culpa d'aquell «tan sols»
viu, encara li funcionava. —Pixar sí que puc pixar, no? L'Anna etziba una	surra	a les natges del Teo i es fica a la dutxa. Si la pogués sentir, li diria:
deixes veure? Vine, desertor! Vine, noiet, que et clavaré una	surra	! Seria deshonrós treure't l'espasa.
empujar, ladrillo, llegar, llevar, llimpiar/limpiar, rincó, sacar,	surra	. Sovint es conserva en valencià una unitat lèxica però no els seus
bolsillo, feo, limpiar o llimpiar, tiesso, tovillo, peine, rúbio,	surra	i, més localment, canció, empujar, rià 'riuada'. En caldrà un
i deixa de plorar, què dirà aquest senyor...? —Esta xiqueta es mereix una	surra	. Quina murga Déu meu! I el fotògraf: "va dona, que no passa res".
una empenta / una garrotada / una nata / una natjada / una pallissa / una	surra	/ tacó} Càstigs, reprensions o refusos donar
i entenimentat, i per això vaig ser mereixedor de molt poques	surres	, i no recordo que ni el pare ni la mare em peguessin mai a la cara.
Dona de mocador i dol crònic. Portava la canalla a ratlla a força de	surres	. Sort n'hi va haver, dels trossos de suor del Canal del padrí. Els