Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
surra F 29 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2003)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb surra Freqüència total:  29 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

la boca. Munda del Roso tornava: —Sembleu dues criatures; mereixeríeu una surra, encara... Un tros de vell, i sembla que tingui deu anys. —Mila, no sents
polls, com amb una vareta de la seva invenció es dedica a donar una gran surra a Marcelle, rebeca com sempre, o se'n va a la riera a rentar un cove de
en sentir el cop de porta. De bona gana hauria sortit a donar una surra a cada un. Quina manera de tancar la porta! Es disposà a tornar a
vernís, bus, safir, tapís, tros, dansa, escaramussa, esquerra, pissarra, surra, ris, tossut, Suïssa, Ignasi, etc.. 128. Ús de L,
representa amb el dígraf /rr\; exemples: serra, parra, gorra, surra, mirra, etc.. Emperò s'escriu /r\ simplement, darrere els
fóra forra amara amarra estora es torra cera serra carat carrat sura surra, etc.. 118. Pronunciació de la /r\ senzilla:
en rumbo. Que no diguen que són agarrats i que els han de pegar quatre surres per a que solten un xavo. Sant Roc és el sant del carrer i hi ha que
Callo per no dir que jo havia tingut intencions de donar una surra a Aspàsia Garcilaso quan em parlava del sonet /No me mueve mi
d'un balcó del davant amb cara d'enfadada; amb la mà, li promet renys i surres; comença a enraonar alt amb una altra senyora, que fa com qui s'escabella
una nina de preu de quan la Roser no volia menjar o havia rebut una surra espectacular de la seva mare. Va començar a bressar-la com aleshores. Si
havia, entre altres escenes, un mestre amb les ulleres al nas, que donava surres a les anques d'un xicot, el qual, mentre li pegaven, girava el cap; dos
un crit quedará confós y plorant, méntres qu' un altre se 'n riurá d' una surra bèn donada; quin, ab un petó se 'l fará ser un anyell y se 'l desesperará
marit no la convenç, porti'l a casa i dongui-li una sopa i clavi-li una surra com als nens. Puig· Quina vergonya! Anem-s'en desseguida!
Sols demano... Rei Concedit d'avançada, tant si és una surra com la meitat del regne. Esther Ni una cosa ni l'altra. Només,
hi poguessem tornar als temps rancis y de las dexuplinas. Per eludir la surra que tant diestrament sabia aplicar un Felip II, y altres monarcas, y de
sempre, sufriu, no digueu res mentres vos aplican la mes valenta surra. Ara m' recordo que en lo temps en ques deya: etcètera per lo cul
aquí sis dias desseguida al que podian axarpar; y li donaban tres surras diárias, es dir, una per ápat. La que corresponia á la hora de esmorsar
cada una en un estotx, y las tenian en número de una dotsena. La súrra que corresponia á la hora de dinar se repicaba ab los cordons mateixos
ahont y habia encarregat del sant tribunal. Y la tercera y última surra se donaba á entrada de fosch; y la repicaban los mes llestos; si n' hi
y la forsa de Samsó aquell era lo esbirro que la aplicaba. Aquesta era la surra mes solemne, y habia de esser presidida per tota la comunitat: per aixó
ab l' estranyinador passantlo pel sostre, are ab los espolsadors donant surras á las cadiras, treyent tots los mobles de pollaguera y convertint la casa
Polit ho veu, hi corre portantlo prop la conxa y li clava una tremenda surra que 'l xicot reb ab un pastel á la boca. Romp Africa ab la
que may li havia posat la má á sobre! y tot just lo día que debuta ab una surra qu' encara 'm fan mal los dits, li passa aquesta desgracia. [(Torna á
ara, es amor que sent la burra. Prompte á rébrer una surra, á tas potas lo rigor poso de mòn cor traidor
No ets com la poma de Eva que al home meresqué tremenda surra." "¡Ah si Adam per xiripa imita al ruch, y en lloch de fatal
al trovador silvestre Deurías sempre animar, Li dònas surras com mestre Al mitg del dia mès clar! ¡Tu que ocupas lloch
la casa. L'un li va estirar les orelles, l'altre li va donar unes quantes surres al cul, un tercer li va inflar els morros a bufetades i, finalment, un
li acabava de treure de dits, i sense cap reny, la mare li va plantar una surra. No era pas gaire forta, però la criatura no estava feta a aquell tracte
No l'hai criat de ninguna manera. Una surra en la corretja de tant en tant i aire. La culpa no