Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que les tropes "es repleguen per defensar la capital". Es torna a la	tàctica	primitiva d'amagar els contratemps militars. Des de dimecres hi ha una
com fins ara: intervenció sota el vel de la no-ingerència. Itàlia té una	tàctica	dilatòria que fins ara no li ha fallat. 19 octubre. Ahir,
vulgar, de la roba rentada i planxada explica amb un realisme preciós la	tàctica	xinesa en aquestes illes oceàniques: l'esmunyir-se, el passar
de Catalunya abans d'engrescar-se en accions redemptores. La nostra	tàctica	ha d'ésser sempre la de convèncer per l'exemple i la claredat, la de
així un mètode per tal de defugir la desesperació i sobreviure-la; és una	tàctica	que assoleix, amb la deguda paciència, les victòries més insospitades. El
i Leocàdia —ella per l'esperit de mimetisme que dèiem abans— seguiren la	tàctica	de l'estruç amb el cap sota l'ala; la gent, per consideració, acceptava
Guillem, el fruit tardà de don Tomàs i de Leocàdia, havia usat una	tàctica	completament distinta de la del seu germà Frederic. Algú opinava que
l'urna intacta de la seva minyonia. Maria Lluïsa veia que si seguia la	tàctica	de la seva mare, s'exposava primer de tot a perdre el temps esperant el
se n'apropiés fos una equivocació en tots sentits. En una paraula, en la	tàctica	de la seva mare, Maria Lluïsa hi veia només que la fatal dependència d'un
una nit carregada d'alcohols, de perfums, d'ambició i de misèria. La	tàctica	de Maria Lluïsa era la de moltíssima gent de la seva època: la
que poden ésser comuns o particulars: regles d'un joc o regles d'una	tàctica	. I és ben sabut que, amb la mateixa mà, jugadors diferents no realitzaran
las moltas que 's buscava constantment. Ja mestre en ellas, tenía la seva	táctica	, que posava en joch sempre del meteix modo. Primer dia: indiferencia
té tota una familia, tota una nissaga; gens estrany era que la meteixa	táctica	escaygués bé á totas y produhís no obstant diferent efecte en aquella
Rellegia, repassava i m'encasquetava a la memòria els preceptes de la	tàctica	a seguir "per a quan bramola la tempesta de les passions". Començava de
Vingueren de fora, i s'ho plantejaren com una operació militar, amb unes	tàctiques	i unes estratègies. El mateix Dionisio Ridruejo, un dels qui vengueren,
amb les de debò, no hi ha dificultats: propòsits, forces i	tàctiques	solen ser bastant definits, i gairebé sempre, si no sempre, un sap a què
això. I arriba un dia en què els conformistes se n'adonen, i canvien de	tàctica	: en comptes d'atacar els pressumptes rebels, procuren assimilar-se'ls.
En part gràcies a les reivindicacions de classe, i en part per una hàbil	tàctica	del sistema, s'ha aconseguit desplaçar la "caritat" per a substituir-la
corrents immigratoris repobladors partissin del Principat. Això era una	tàctica	conscient. La monarquia s'esforçà per crear a la zona no infeudada una
el jutge—, demostren ben a la clara que els anarquistes locals, en llur	tàctica	rupestre, no s'estaven de res. L'anarquisme dels medis proletaris
la fe, no l'ha poguda véncer mai ni la podrà véncer mentres no canvii de	táctica	. I explicada la situació religiosa de l'època, per a explicar la
respectiva terra, perquè Primera: avui els francesos segueixen la mateixa	tàctica	d'Abelard de demostrar per mitjà de la raó ço que la nega, com, per
es veurà com i de quina manera el volia resoldre apartant-se de totes les	tàctiques	dels filòsops esmentats, i senyalant l'únic camí veritablement científic
cel, sense demanar-les. Naturalment que podríem suposar que una de les	tàctiques	d'En Ramon Llull, era amagar sempre la gran ambició que el consumia, i
que és un ambiciós, que el que vol és que es parli d'ell, i que és una	tàctica	que denotaria que no tenia res de boig, sinó que comprenia el que cal fer
i els peus lligats amb les cadenes del error, i per consegüent seguint la	tàctica	catalana de quedar-se parats al mig dels dos extrems contraris, buscarem
avui ha fet més per a la llibertat de Catalunya i el que va concebir la	tàctica	d'assolir-la paulatinament partint del principi que de gota en gota
de la causa de la nostra estimada pàtria, perquè En Rovira, seguint una	tàctica	que nosaltres també la seguim, relaciona sempre les deduccions
precís que Catalunya s'atura al mig del camí, com si vegés que seguint la	tàctica	que seguia de batallar, fent servir el Nord contra el Sud i el Sud contra
o germànica, sota els plecs de la capa de la raó, seguint la	tàctica	de Abelard, que va ésser exposada en el capítol II del llibre
n'atacava cap i nosaltres no hem d'oblidar mai ni un moment que la nostra	tàctica	que és la catalana no s'ha d'apartar de regonèixer la part de veritat que
científica i experimental no es pot admetre i no ha d'entrar mai en la	tàctica	catalana que comença per a posar-se a la raó i a la realitat, donant a
classicisme ha tingut i té l'equivocació no solament científica sinó de	tàctica	, que hem criticat i vituperat en el capítol XIV del llibre segón
Poc després, en el projecte d'Estatut del 1919, per raons de	tàctica	i per estalviar tràmits, es barrejà l'Estatut de delimitació de facultats
Els catalans tenim actualment un gran interès, fins un interès de	tàctica	, a plantejar el nostre problema de conformitat amb els termes del
la seva ignomínia. Per això, quan estigui ben convençuda del fracàs de la	tàctica	assimilista, farà potser per Catalunya el que no ha fet per cap altre
i Catalunya. 21. La Sobirania a Catalunya. 22. La	tàctica	d'En Cambó. 23. La tàctica dels altres 18 Seria una
a Catalunya. 22. La tàctica d'En Cambó. 23. La	tàctica	dels altres 18 Seria una puerilitat, a les altures d'ara, dir
per la Dictadura i nimbades amb el prestigi de no haver claudicat.	Tàctica	elemental d'aquelles institucions i oligarquies, si no es resignen a
expressiva: el fum emboira i enterboleix i pot arribar a ofegar. Tota la	tàctica	de l'adulador es basa en això: a còpia d'anar repetint allò que sabem que
dels altres. O almenys així ens ho sembla! Però als ulls de Déu aquesta	tàctica	no és vàlida. Déu escruta el cor de l'home, veu els seus pensaments més
què ens hem de tenir. L'amor dels altres, de vegades ens apareix com una	tàctica	d'aprofitament. Si no som beneits, estarem com escarmentats de massa
condicions subjectives creades per la desfeta proletària i els errors de	tàctica	dels socialistes, el feixisme tingué la possibilitat d'enfortir les seves
feixistes senzillament com a bandits, ço que portà com a conseqüència una	tàctica	profusament errònia. Calia lluitar contra els feixistes, com
organitzant la resistència armada, però calia, a l'ensems, mitjançant una	tàctica	hàbil, evitar que conquistessin ideològicament sectors considerables de
concretes, el coneixement perfecte de les quals constitueix la base d'una	tàctica	justa. A aquesta demagògia ha dedicat Lenín una de les seves millors
infantil del comunisme". Si el fi estratègic és sempre el mateix, la	tàctica	varia constantment, amb una ductilitat admirable, en harmonia amb la
és intransigent i això, junt amb la ductilitat extraordinària de la seva	tàctica	, constitueix la seva força. VII L'internacionalisme i la
la desfeta preliminar del proletariat, determinada pels seus errors de	tàctica	i les "operacions quirúrgiques" de Martínez Anido. El mateix pot dir-se
possible. I només hi havia que una manera de caminar, en el seu manual de	tàctiques	: i era el pas doble. Us tractava amb tota mena d'insolència i de

Pàgina 1 (de 19)

50 següents