Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

De Posidó, per exemple, prové el cíclop Polifem, brutal i delicat, el	tímid	amorós de la nimfa Galatea. Posseïm un retrat exacte de Cronos, pintat,
en les angúnies que desfermava en aquella mena de vells senyors àvids i	tímids	, de seguida l'havia apamat i vigilava de cua d'ull, amb una fina vista de
mai més. Maria Àgueda anà creixent així en anys i en bellesa, però	tímida	i trista com una flor lluny del sol. Els temps eren revolts; un vent
Goethe, Ausiàs March, o Shelley—, boigs —com Llull o Léon Bloy—, covards,	tímids	o assalariats —com la majoria. Ni els tipus estil Rimbaud, ni els
la rectificació té un llarg camí a recórrer, i és, d'entrada, un tempteig	tímid	i lent, difícil. Més difícil i tot, potser, que no ho hauria estat en
pròxim ja hi havia un arbre florit. Era una toia rosada damunt la verdor	tímida	del blat. Un presseguer? Vam acostar-nos-hi: era un ametller vell,
I la Natura fa el seu fet, impertorbable. Que dolç aquest flauteig	tímid	del merlot, sota el cel gris, mentre el vent mou les ginesteres! Els
Vent fred, neu pura a muntanya. Belar d'anyell, en la nit. Una esquella	tímida	. Quants temples, en lloc de l'Urna, les palmes i els flams trèmuls, no
de trèvol florit, color de maduixa, amb margarides amagadisses entremig,	tímides	damisel·les entre milers de guàrdies del palau de Buckingham.
sentíem el belar d'un ramat i alhora un cucut dins la fageda i el cant	tímid	d'un grill amagat en una mata pròxima. 24 maig. Sobre el
el bon temps. A la tarda, assegut a l'herba d'un marge, sentia alguna	tímida	mallerenga, el primer riure del pigot, un doll d'aigua pròxim i el so del
Les mallerengues canten amb insistència joiosa. He sentit un merlot	tímid	al cor dels castanyers despullats. 2 març. Sóc a
les gallines i volar grives, ja aparellades, i sento el primer cant,	tímid	, emboirat, dels merlots. Cap al tard he anat fins a la carena del Martí.
ratlles brillants. Avui ja he sentit, camí de Vilarmau, el primer refilar	tímid	d'un merlot. Els castanyers semblen llargues boires morades, però es fon
una quietud absoluta que un instant després trenca el cant d'un grill,	tímid	i poruc, tot seguit aquietada pel mateix pes del silenci al qual
distants d'un carrer invisible. Entre els homes s'aixequen uns xiuxiueigs	tímids	i porucs de preguntes no contestades, d'observacions que s'escapen de les
la noia que seu a la segona butaqueta i a la qual saluda amb un bon dia	tímid	i vagament contestat, mentre la dona baixeta i rodanxona diu: —Ja us
on fins aleshores no sent ell els talons de la dona i un altre trepig més	tímid	, fregadís. —No diu res —declara l'home vigorós, redreçant-se una mica. —
encara, les mans endinsades cap a les sines, atent a la pròpia creixença	tímida	però lentament segura que un instant després li permet de vinclar-la
També m'he fet amic d'un matrimoni italià. Ell és un xicot esportiu i	tímid	. Ella pot ser perfectament la seva mare, però té uns ulls blaus
probablement. —Voyez, c'est la vie! —va repetint, molt	tímid	, mastegant una escarola poc rentada i amargant i estrenyent contra el cor
damunt l'aigua, i de seguida, emergint del ponent d'aquesta mola, un	tímid	borrissol de llumetes, com una nebulosa: era Funchal. Aquest borrissol
xicotes menjant a les taules dels mariners, o dels barrilaires, en una	tímida	actitud d'esclaves. De tant en tant somriuen, i aleshores són d'una gran
tard vaig tenir ocasió de parlar amb el noi Vanderbilt, que és modest,	tímid	, i d'un infantilisme de sucre; va vestit com un nen i sort té de la seva
i eren conservadors molt assenyats: així només preconitzaren algunes	tímides	reformes polítiques, en sentit provincialista, o bé acceptaren les tesis
[(Brandant l'espasa.)] ¿Qui hi ha aquí? [(Apareix el Diable,	tímid	i inquiet.)] Diab. Sóc jo. No temeu. Salut, àngel de Jahvè!
trenqui foscament el lligam entre la bella i aquest	tímid	juny que d'ella, nua dins l'ona, esperava joia i impuls fluvial
La rauca veu escometia l'aire i s'esbravava, meravellada o	tímida	, en les paraules fresques de pensament breu i
no és dansa de virtuosos ni d'inhàbils; no és dansa d'audaços ni de	tímids	; no és d'arrogants ni d'humils. No vol solitud, sinó independència. No
Frederic era un home de consciència estovadíssima, no deixava d'ésser un	tímid	. La seva dona li feia por; li feia por el nom que duia, els bigotis
món... la pobra mamà!... Leocàdia va oferir a Frederic una mirada seca i	tímida	de queixa, de llàstima, fins de comprensió, i sempre sense badar boca,
de les persones amb les quals es tractava, era un home apagat i bastant	tímid	; tenia el costum de no contradir i no discutir amb ningú, més aviat per
de les aigües que li passava la pentinadora, i amb una mantellineta	tímida	i desemparada com un hospici. Amb don Manuel, la tia Paulina parlava de
totes les seves gràcies físiques, sense córrer el perill de les	tímides	, de les inexpertes i de les innocents. Afortunadament, Pat era tan
Pàl·lid jardí d'hivern on sols floria el	tímid	raig de sol d'unes besades. Gèlid jardí d'hivern, ànima meva,
intel·lectual es fa més aguda, i el Romanticisme a penes suposa una	tímida	reacció sentimental. Els surrealistes estaven cridats a aprofitar-se de
aquella veu de repte és la pròpia veu d'ella que insinua una queixa, molt	tímida	encara. —Ca! —reacciona Laura abocant-se de nou a la portella, feliç dins
obrades per persones afavorides d'un do celestial, adreçaven mirades	tímides	i paraules de tosca falagueria a Laura, per fer-se ben veure d'aquella
els mitjans de manifestar-se que té el cavall són limitadíssims; és	tímid	, i sembla com si temés no ésser entès; de vegades, l'esguard brillant,
estreta en què se situa— segons la qual la màgia seria una forma	tímida	i balbucejant de la ciència: car hom es privaria de tot mitjà de
amb ullals, les que estan privades de mans a les que tenen mans, i el	tímid	és menjat pel valent." (Lleis de Manu, V, 30.) Si
igualment entusiasta per tot lo bó y lo gran. Sí; perque aquell jove	tímit	y reservat per excelencia era entusiasta y entusiasta de debó; sols que
al cor, y 'm muntavan las paraulas impregnadas de sentiment, temorosas,	tímidas	com ho son las del amor veritable. —Quín comediant! Quín alet! pobra noya
fins ara no ha fet. I jo li dic que el noi té intuïció... És turbulent i	tímid	. Això és una barreja estranya que desorienta. La mateixa vivor el fa ser
en un esplai, com per al mestre. Més endavant era una gatzara. Els més	tímids	feien veure que estudiaven. Els atrevits acabaven per aixecar-se dels
descrits per Homer. En arribar al poble ens vàrem comportar com dos	tímids	beneitons. Vam anar d'un cap a l'altre de la vila en busca de tavernes.
carona tota dolça i ningú més. Estàvem tan emocionats i, a més, érem tan	tímids	en aquell temps, que no ens vam atrevir a preguntar res i ens en vam anar
donava la raó de tot, es posava del meu costat, car era un intel·ligent,	tímid	, que és un tipus molt complex. Entre ell i jo es produïa una lluita
mena i el cínic saben revestir de gallardia llurs vileses i quedar bé. El	tímid	que es decideix a ésser atrevit corre el perill de semblar vil per la
meva proposta. Els darrers moments de la conversa jo havia pres un aire	tímid	, encongit. Roig de vergonya, vaig trobar-me altra vegada al moll, sense

Pàgina 1 (de 33)

50 següents