DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
tònic A 782 oc.
tònic M 112 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb tònic Freqüència total:  894 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Lents núvols blancs, boscos d'un verd mullat, aire puríssim i vent fred, tònic. Amb en Vinyoli i en Jaume vaig fins a Cortils, al bell cor de la
L'ideal els fa enclítics o proclítics. Però no en vol de tònics, pel que es veu. Ni els cal un mot audible. S'arrepengen
que em faria una mica de por és que està bastant anèmica. Li convenen tònics, moltes hores de repòs... El metge s'allunyava a pas seguit. "Tinc molta
complementaria i els reflexos incidentals; maridar en tònica harmonía aquesta multitut de recíproques influencies; dibuixar amplament,
músic era un home gras, bru, amb ulleres i una barba sal i pebre. Era tònic, estava sempre content i tenia una simpatia molt gran. Venero la memòria
de fil cru, de tan freds, semblaven molls. Li produïen la violenta, però tònica i agradosa impressió d'una dutxa. S'abrigava cap i tot i es revenia
deficitària del català— és no poder presentar una història positiva, tònica, excitant. Per això a Catalunya triomfen sempre els ideals dels pobles
d'edat tan primicera, ja fossin aplicades externament o bé preses com a tònic. Com que el senyor Pocket era justament celebrat pels consells pràctics
ni l'ús de l'accent greu damunt totes les e i les o tòniques tancades, que també trobem en el Quintilingüe (èll, estamènt, dòs,
correr, apareixer, viurer, apendrer. Per a les terminacions tòniques en -ia, -ias, -iam, -iau, -ian, no sembla que els redactors
Verdader Catalá a sos subscriptors\, la i seguida de vocal tònica —quan no es troba en final de paraula— sol formar síl·laba a part
o semivocals que l'acompanyen, és una síl·laba. Vocals Les vocals tòniques 40. L'accent. Els sons del llenguatge no són tots
la intensitat, la quantitat i el to, i esta vocal sol ser anomenada tònica, rebent la denominació d'àtones les restants vocals de la
restants vocals de la paraula. Una paraula que tinga la síl·laba final tònica, es diu paraula aguda; la que té tònica la penúltima síl·laba, es
tinga la síl·laba final tònica, es diu paraula aguda; la que té tònica la penúltima síl·laba, es diu paraula plana; la que té tònica la
té tònica la penúltima síl·laba, es diu paraula plana; la que té tònica la síl·laba antepenúltima, es diu paraula esdrúixola. 41.
La prosòdia valenciana distingix per llur timbre set fonemes vocals tònics, els quals enumerats per ordre del de to més agut al de to més greu, són:
valencianes depén principalment dels sons veïns. La /e\ tònica valenciana sol ser tancada en els casos següents: a) Davant
origen. Els principals casos en què normalment és oberta la /e\ tònica valenciana són: a) Davant /rr\: terra, serra, ferro,
en què hi ha /i\ en la síl·laba que va darrera la de la vocal tònica: gremi, tesi, geni, imperi, nervi, contuberni, abstemi, bienni, misteri,
què hi ha una /u\ en la síl·laba que va darrera la de la vocal tònica: èmul, cèdula, crèdul, Alèdua, dècuple, pèrdua, Èlcua, perpetu, ©; ©
significació de les paraules. Pot dir-se que, en general, la /à\ tònica valenciana té una articulació més o menys palatalitzada, arribant algunes
tresor, (< {au}). Emperò cal advertir que la /o\ tònica és sempre oberta, encara que procedixca de © llarga llatina,
etc.). 51. La Ó tancada: La /ó\ tònica valenciana quan és tancada, resulta generalment semblant a la ©
i la Vall de Montesa, on la pronuncien /-e\ quan la vocal tònica és © (terra ©), i en canvi sona /-o\ si
(terra ©), i en canvi sona /-o\ si la vocal tònica és © (olla ©). 56. En la pronúncia
la /i\ àtona quan es troba en hiatus davant una /e\ tònica, encara que desaparega en la pronúncia vulgar: ciència © i no
en la pronunciació del poble, quan va davant la síl·laba de la vocal tònica i esta és /í\: cosir {kosír} i no {kuzír},
cordes vocals. Quan en valencià la /l\ es troba davant la vocal tònica, entre vocals, o precedint consonant no labial ni velar ni palatal, quan
térbol, cúmul. Emperò quan la /l\ seguix immediatament la vocal tònica, i també sempre que va davant consonant labial o velar, el dors de la
En certes ocasions es posa accent gràfic o dièresi damunt la vocal tònica, per tal de distingir-la de les vocals àtones de la mateixa paraula
etc.. b) Damunt la /i\ quan va entre vocals i és tònica, per tal de distingir-la de la /i\ consonant (§§ 94 i
intervocàlica en els noms i adjectius en què va darrere la vocal tònica, es representa amb el dígraf /tj\ davant /a\ i amb
tècnics com enàl·lage, hipàl·lage, etc.. Emperò darrere la vocal tònica s'escriu /j\ o /g\ en els següents casos: a)
142. Quan la © intervocàlica es troba davant la vocal tònica, es representa generalment amb la lletra /j\ davant /a, o,
sageta, fugir, etc.. Emperò no es seguix tal regla davant la vocal tònica en els següents casos: a) S'escriu /j\ davant
la forma anomenada "incoativa", la qual consistix a afegir l'increment tònic /-ix\ o /-ixc\ entre el radical i la desinència, en les
acabats en /-dre\. b) verbs acabats en /-ler\ tònic. c) verbs acabats en /-xer\ àton. 183. a)
240. Els monosíl·labs i els polisíl·labs acabats en vocal tònica, formen el plural afegint /-ns\ al singular; exemples: pa
fondo fonda, fofo fofa, etc.. 244. Els mots acabats en vocal tònica afigen la terminació /-na\; exemples: germà germana, ple,
Respecte als mots acabats en /-s\ precedida de vocal tònica, pot dir-se que els mateixos que dupliquen la /-s\ final del
feroç. b) Els acabats en /-al\ o /-el\ tònics i en /-il\ tònic o àton; exemples: central, principal, cruel,
Els acabats en /-al\ o /-el\ tònics i en /-il\ tònic o àton; exemples: central, principal, cruel, fidel, humil, gentil,
f) Certes paraules acabades en /-s\ precedida de vocal tònica, dupliquen eixa consonant final en rebre un sufix: nas nass-et
té quan no va precedit de preposició, és se. La seua forma forta o tònica, és a dir la que pren quan va precedit de preposició, és si. Cal
de 3a· pers. plur. precedit de preposició, del reflexiu tònic; així és incorrecte dir Parlaven entre si, puix que s'ha de dir
carregat l'accent, damunt la mateixa síl·laba del verb que seria tònica si no duguera pronom, i s'ha d'evitar, especialment en poesia, el
alterar-les sensiblement. Per la gramàtica sabem ja ço que són vocals tòniques i vocals àtones: Són tòniques en la paraula, aquelles damunt les
sabem ja ço que són vocals tòniques i vocals àtones: Són tòniques en la paraula, aquelles damunt les quals carreguem l'accent, la major
el dit timbre s'enfosqueix. En termes generals, totes les vocals tòniques són tivants al mateix temps. En canvi, no totes les vocals àtones són

  Pàgina 1 (de 18) 50 següents »