DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
tòtil M 75 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb tòtil Freqüència total:  75 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

sobre l'herba, no sentíem sinó el vent suau, un flauteig espaiat de tòtil, un refilar d'ocell. 19 març. Boira baixa a muntanya.
brunzir incessant dels cadells, el cant rítmic d'algun grill, flauteig de tòtils, rossinyols. 9 maig. El senyor Duran, que arribà ahir de
ple. Havent sopat sortim. Cel sense calitja. Algun grill. Flauteig d'un tòtil, espaiat, delicadíssim. 24 juliol. Vaig al poble aviat
casar-se com Déu mana i deixar els tàlems campestres amb música de tòtils i grills per a les que els Nasis solen trobar els diumenges en sortir del
un fresseig sedós dels plomalls de les bogues i un raucar solemnial dels tòtils i granots. Al lluny, cap a ponent, les serres de Montsià, de Godall i de
bardissa; ni un alè d'oratge que fes parlar les fulles dels pins; ni un tòtil que fes aquell monosíl·lab sobtat i breu; ni una granota de gorja
paternalment: —No voleu entendre les coses i sempre acabeu igual, per tòtils. Mentre reprenia l'alè per prosseguir l'oració, algú li replicà: —Sense
en cada banya un ull fi, lluent de les mollenades. El tòtil "Tòtil, tens foc?— —Jo, no. —jo tampoc!" Els tòtils
banya un ull fi, lluent de les mollenades. El tòtil "Tòtil, tens foc?— —Jo, no. —jo tampoc!" Els tòtils tenen fred dins
tòtil "Tòtil, tens foc?— —Jo, no. —jo tampoc!" Els tòtils tenen fred dins la nit freda; per això amb el seu cant demanen
la cleda, l'un diu a l'altre: "Tens foc? —jo tampoc!" Els tòtils veuen cel enllà les estrelles, i creuen que són brases d'un
el fred viu. I l'un a l'altre es diuen poc a poc: "Tòtil, tens foc? —Jo no. —jo tampoc!" I aquest desig de foc no els
i pau de l'esperit. Passen els segles sots la volta blava i com tòtils demanen poc a poc, a cada nova generació esclava:
demanen poc a poc, a cada nova generació esclava: "Tòtil, tens foc? —Jo no. —jo tampoc." El mussol Canta i va tot sol
aixelles mal protegides pel punt de samarretes que la suor amarava; els tòtils feien música dolça als safareigs, i els rocs, rodoladissos sota les
Sota els estels Entorn meu sento la música incansable dels grills. Els tòtils hi posen ara i adés un dolç dringueig de campanetes. Les granotes del
orelles no poguessin sentir-los, cantarien els grills, les granotes i els tòtils? Els estels lluen per a mi. La Via Làctia taca la volta blava perquè els
amb polsina d'estels. Els grills em teixeixen un mantell de remors; els tòtils hi fan un relleu de dring de campanetes; les granotes del safareig hi
bé en aquàrium i se'n troben tot l'any, sobretot els /Alites\ o tòtils, que abunden a les peces d'aigua on no hi ha peixos dels jardins i horts.
des de la meva cambra, que donava al jardí, ara endevinava la flauta d'un tòtil, ara un ronquet somort, que no sabia si era episcopal o què; així és que
de sargantanes, d'escorpins i, sobretot, d'insectes i el modest cant dels tòtils, als quals la llegenda atribuïa la fabricació d'esclops. Abril Continua
i altres (in verbis) d'un exemplar a St. Jaume d'Olesa de Montserrat. Tòtil Alytes obstetricans Laurenti Nom local: Còtil. L'hem observat a
ridibunda), el gripau (Bufo bufo), la reineta (Hyla meridionalis) i el tòtil (Alytes obstetricans) poden ésser observats en rieres i rius a l'època de
sobre l'herba, no sentíem sinó el vent suau, un flauteig espaiat de tòtil, un refilar d'ocell. 19 Març Boira baixa a muntanya. Davant de
que, a les onze de la nit, feia la pacífica olor de la terra, el so del tòtil, el cant del grill, el lladruc del ca, el silenci que va dels estels a la
absurdament en mil trossos. Tot, àdhuc la vida, era una cosa absurda. Un tòtil cantà amb veu impensada. Mentre el príncep fugia com una daina cap a
XIX, és en Pere Anton, a qui el succeí en Jaume Llopart (a) el "Tòtil", i més cap als nostres temps, en Pericàs. Anterior a tots aquests,
els bufecs de les serps, a l'hora del sol; el típic flauteig dels tòtils en la foscor de la nit, i els raucs de les granotes i reinetes. Veiem,
Tu gairebé podries penjar d'un ram de pi. Tu parles amb el tòtil i la lluna. Pregària Tu véns en la gentil escampadissa
escampa de ses flors peludes. El grill toca els ferrets; el tòtil, la flauta. Als errívols follets d'epitalàmic ball
lira, plora elegies de difunt; la dolça gralla del tòtil sospira...) Quan el mussol fa el contrapunt tornen a prendre's
I si en la calma d'un clapet de molsa un tòtil arrupit i enyoradís la regalés amb una flauta dolça,
ulls. Ni una fulleta la gran calma trenca, fins els tòtils i els grills són adormits, hi ha una figuera amb fruita
es percep el rost.— I jo li dic: —Una gaubança pura bressa dels tòtils el flauteig nocturn.— I a flor d'alzines tramuntà l'altura la
dels núvols escabellats; tot just flautegen els tòtils i lladra, tossut, el ca; tot just apunta la lluna
de la pineda, l'estrany gorgolar del gorg, dels tòtils la xerradissa, i fins l'udolar del llop i fins el
pica que em parla d'enyorança. II Flauta del tòtil: La teva melodia el somni vetlla de la
t'agombola perfumant-te el matí. Fós el flauteig dels tòtils a la tarda en la calma dels horts. Si fós aquesta pau
suau!... Però comencen a desvetllar la nit les veus dels tòtils, enfervorides flautes amoroses d'un cant mai acabat.
És hora. Rost avall es perd l'última esquella. Del tòtil el flauteig un sequió delita. Al tacte de l'oreig
li faran nosa. Escolta, aquesta nit serena, el flautejar dels tòtils i el xerricar dels grills. Cada any s'entela més la lluna
—Això mateix, insultem-nos! [(Bescanvi d'injúries).] V· —Tòtil! E· —Geperut! V· —Ximple! E· —Doctor!
nit, les estrelles i el terral càlid que atura el mar. I els grills i els tòtils movent escàndol. La minyona [(ha sortit més endreçada,
les herbes: tot un món d'animalons lascius, indiferents; els grills, els tòtils, les lluernes, l'aigua tranquil·la d'una sèquia...) L'home s'aixeca, i
no pots veure això. Arlotí ¿Per què? Bricaller Ets un tòtil. No saps res. ¿Què saps tu de l'amor? [(Infla el pit)]
Sí, Monsenyor. Som fabulós. Som tímid i valent. Intel·ligent i tòtil. Ara mateix, quan he arribat, tenia gana: el primer que he fet ha estat
És que havia perdut el flaire jo? Quanta joventut malgastada! He estat un totil de no decidir-me cinc anys més aviat. Verament és charmante... Oh!
dormiten al sol, y fugen ab gràcil temensa. Nedant un tòtil ab fàcil destresa, galant convida a son àpat senzill
el pare abat. L'himne dels grills finà tot-d'una Els tòtils son dins la llacuna. D'un ciri ocult es cada estrella
s'es desplegat magnífic entre espirals de foc. Dels tòtils invisibles la melodia alterna ab el cant pla del cèfir qui

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »