Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ja com a irremeiable, apareixia ella, Mila —encara un infant—, amb la	túnica	de lli immaculat i les ales albes i els cabells d'or, que brillaven sota
nevada primaveral. Sembla que els ocells coneguin que, fosa la darrera	túnica	freda, veuran el cos tendre de la Primavera, cos de clavells de pastor,
l'home del camp d'aquestes terres algerines és el turbant blanquinós i la	túnica	de color de cendra, que feien les nostres delícies, de menuts, en les
delicadament el coll propi dels magnats. Va vestida simplement amb una	túnica	que fa pensar molt en la que exhibia Wanda Landowska en els concerts ara
¿Jo? Et seré franc. Feia allò que els homes en dieu nedar i guardar la	túnica	. Volia i dolia. En realitat —i ara et descobreixo tot el meu pensament
d'arbre o de crit amorós, al llarg dolç dels braços alçats, la	túnica	. Mentre brilla ja el tors secret, resta captiva en el lli,
de mans, fet de fusta i amb cara amarga, hi havia un Sant Crist amb	túnica	vermella i or. La senyora va dir que aquella habitació era la dels joves,
una actitud de Níobe abandonada, guarnint-se amb tots els plecs de la	túnica	més solemne. Rosa jugà el seu gran paper de cara a les possibilitats
L'abandonada Níobe aixecà dansarinescament els plecs solemnes de la seva	túnica	, i ell es trobà a les mans el moll de la cama de Rosa Trènor, tebi sota
com les de Salomé Roca, una senyora pes fort, que duia una curtíssima	túnica	de plata i ensenyava tot el que podia amb una agressivitat de satiressa.
de Samuel a Saül: —Déu ha esqueixat de tu, com una	túnica	, el reialme, i a un altre l'ha donat.— L'alta inspiració posen
cel. Vindran amb llurs espases lluminoses, duran elms d'or i	túniques	de lli, i armes presentaran, tots en filera, davant
—Oh! com escau al rei moure sos membres, mal habillats amb	túnica	sutil, per estrafer la dansa de les fembres de la
i llibres de pedra picada, sembla que s'ajupin sota el pes de les	túniques	xopes d'humitat. El silenci i el bon repòs suren a la superfície de
"allò que protegeix el coll". És la cota de malles, o sia una mena de	túnica	que cobreix des del coll fins a mitja cama i amb mànigues que arriben
en porta un que arriba un poc més avall de la cintura, i du a sota una	túnica	de tela, imprescindible per a evitar el frec de les malles sobre la pell.
sia fileres de plaquetes de metall, imbricades, que anaven cosides a una	túnica	de cuiro (veg. fig. 2). Des del començament del segle
5), veiem que els foners i arquers només van coberts amb una	túnica	de tela i no porten casc, mentre els cavallers duen ausberg de malles o
i rebrà alguns reforçaments, però de fet seguirà essent la mateixa	túnica	protectora dels segles anteriors; i l'elm cònic o semiesfèric que duia el
l'ausberch, e per totes parts és combatut e ferit...". Que era una	túnica	enconxada i repuntejada, cosa que li atorgava una certa eficàcia
Jaume I; per damunt del gonió una gonella i per sobre una gramalla,	túnica	no militar però necessària en aquesta avinentesa perquè el rei feia el
equivalent al francès "gambaison", que era una primera	túnica	destinada a evitar el frec de les malles sobre el cos, túnica que més
una primera túnica destinada a evitar el frec de les malles sobre el cos,	túnica	que més endavant (§ 21) trobarem sota la forma
a les mitges mànigues que porten els cavallers i que depenen d'una	túnica	, que sembla fina, que va col·locada entre l'ausberg o gonió, i el perpunt
com la del seu company, que només deixa veure les mitges mànigues, una	túnica	en la qual l'escultor ha reeixit a representar les llaunes metàl·liques
Muntaner eren, amb tota seguretat, molt menys luxoses. Aventuraria que la	túnica	flonja que porten els guerrers de les pintures murals de Sant Domingo de
"gambais" i al castellà "gambax", que designava una	túnica	que es posava per sota de l'ausberg i que correspon al
i que permet de veure, en la part inferior, que per sota vesteix una	túnica	de roba. Les genolleres semblen de material rígid i les sabates són de
del perpunt de Bertran de Castellet suposen, segurament, que aquesta	túnica	va embotida de llaunes de ferro. La protecció del cap deu anar folrada de
vesta exterior són reveladors de les llaunes amb què va reforçada aquesta	túnica	, que du sense mànigues. Aquest cas, el de Bertran de Castellet i molts
Libre dels feyts\ (§ 11). El jupó, dit encara "gipó", és una	túnica	ajustada que cobreix el tors fins a la cintura i que pot dur mànigues. El
de la cota de malles es portava el jaquès, com diu Eiximenis,	túnica	de la qual escriu Pere March: Le jaquès vos daray fort bel e ben
copes, o genolleres, car la meitat superior ja és coberta per una elegant	túnica	amb mànigues i evidentment enconxada, que sense cap reserva hem
Resta ben clar, doncs, que a mitjan segle XIV les tres	túniques	que porta el cavaller es diuen jupó, cota de malles i jaquès, i que es
cotó, per tal que la cota de malla no li faça tant enug ". Aquesta	túnica	interna, sota la forma gipó, apareix molt sovint a les lletres de
damunt del qual vesteix una cota de malles i finalment un jaquet,	túnica	exterior que ja hem estudiat sota la forma "jaquès" (§ 35): "E
o sobrevesta (dita també cassot, veg. § 21),	túnica	exterior de teixit lleuger en la qual anaven brodats els senyals o colors
d'armes de Curial era blanca amb creus de Sant Jordi, deduïm que aquesta	túnica	també era dita sobrevesta gràcies a aquest text: "Curial... tot
ençà— i veurem com les dones han portat sempre les faldilles llargues.	Túnica	, guardainfant, mirinyac, i polisson, i tot el que vulgueu, però sempre
no seria bona música, com no seria bella, per a posar-me-la jo, la	túnica	—diríem— d'un àngel. I tinc aleshores la impressió que aquella perfecció
és? Igual que aquell núvol, que un ocell, o bé com un àngel, amb ales i	túnica	blanca? Fa una ganyota. Li agrada especular amb les creences dels altres
pel triomf, venint d'Ecàlia, sent, al damunt, l'emmetzinada	túnica	i arrenca, furiós, els pins tessalis de soca-rel i
el Sol, abans que els Cels, tu eres, i, a la divina veu, com una	túnica	revestires el món, llavors sorgívol de les aigües
diversos colors damunt les ales, amb un polsim daurat; la seva	túnica	succinta, com escau per a un vol ràpid, i una vara
de l'engany; i ell féu l'estrena de la falsia amb una santa	túnica	per a encobrir la penetrant malícia i la venjança;
nues, per servir el seu hoste s'estava dreta; no calien	túniques	a la seva virtut, i no enrogia cap pensament malalt
amb espurneigs sobtosos mostren al sol llurs ondulades	túniques	empolsinades d'or; d'altres, amb calma, dins llurs
deixar-los nus a la Vergonya culpable, que els cobrí, i la seva	túnica	va despullar-los més. Així el Danita forçut, Samsó,
ans llur nuesa interior, oprobi més gran encara, revestí amb la	túnica	de la seva dretura, i va amagar-los dels esguards del
durat, no havia durat, un segon... Passa de genolls a genolls, abraça	túniques	brodades d'or, enfonsa els dits en espesses barbes perfumades. De com es

Pàgina 1 (de 22)

50 següents