×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb túnica |
Freqüència total: 1069 |
CTILC1 |
ja com a irremeiable, apareixia ella, Mila —encara un infant—, amb la | túnica | de lli immaculat i les ales albes i els cabells d'or, que brillaven sota | nevada primaveral. Sembla que els ocells coneguin que, fosa la darrera | túnica | freda, veuran el cos tendre de la Primavera, cos de clavells de pastor, | l'home del camp d'aquestes terres algerines és el turbant blanquinós i la | túnica | de color de cendra, que feien les nostres delícies, de menuts, en les | delicadament el coll propi dels magnats. Va vestida simplement amb una | túnica | que fa pensar molt en la que exhibia Wanda Landowska en els concerts ara | ¿Jo? Et seré franc. Feia allò que els homes en dieu nedar i guardar la | túnica | . Volia i dolia. En realitat —i ara et descobreixo tot el meu pensament | d'arbre o de crit amorós, al llarg dolç dels braços alçats, la | túnica | . Mentre brilla ja el tors secret, resta captiva en el lli, | de mans, fet de fusta i amb cara amarga, hi havia un Sant Crist amb | túnica | vermella i or. La senyora va dir que aquella habitació era la dels joves, | una actitud de Níobe abandonada, guarnint-se amb tots els plecs de la | túnica | més solemne. Rosa jugà el seu gran paper de cara a les possibilitats | L'abandonada Níobe aixecà dansarinescament els plecs solemnes de la seva | túnica | , i ell es trobà a les mans el moll de la cama de Rosa Trènor, tebi sota | com les de Salomé Roca, una senyora pes fort, que duia una curtíssima | túnica | de plata i ensenyava tot el que podia amb una agressivitat de satiressa. | de Samuel a Saül: —Déu ha esqueixat de tu, com una | túnica | , el reialme, i a un altre l'ha donat.— L'alta inspiració posen | cel. Vindran amb llurs espases lluminoses, duran elms d'or i | túniques | de lli, i armes presentaran, tots en filera, davant | —Oh! com escau al rei moure sos membres, mal habillats amb | túnica | sutil, per estrafer la dansa de les fembres de la | i llibres de pedra picada, sembla que s'ajupin sota el pes de les | túniques | xopes d'humitat. El silenci i el bon repòs suren a la superfície de | "allò que protegeix el coll". És la cota de malles, o sia una mena de | túnica | que cobreix des del coll fins a mitja cama i amb mànigues que arriben | en porta un que arriba un poc més avall de la cintura, i du a sota una | túnica | de tela, imprescindible per a evitar el frec de les malles sobre la pell. | sia fileres de plaquetes de metall, imbricades, que anaven cosides a una | túnica | de cuiro (veg. fig. 2). Des del començament del segle | 5), veiem que els foners i arquers només van coberts amb una | túnica | de tela i no porten casc, mentre els cavallers duen ausberg de malles o | i rebrà alguns reforçaments, però de fet seguirà essent la mateixa | túnica | protectora dels segles anteriors; i l'elm cònic o semiesfèric que duia el | l'ausberch, e per totes parts és combatut e ferit...". Que era una | túnica | enconxada i repuntejada, cosa que li atorgava una certa eficàcia | Jaume I; per damunt del gonió una gonella i per sobre una gramalla, | túnica | no militar però necessària en aquesta avinentesa perquè el rei feia el | equivalent al francès "gambaison", que era una primera | túnica | destinada a evitar el frec de les malles sobre el cos, túnica que més | una primera túnica destinada a evitar el frec de les malles sobre el cos, | túnica | que més endavant (§ 21) trobarem sota la forma | a les mitges mànigues que porten els cavallers i que depenen d'una | túnica | , que sembla fina, que va col·locada entre l'ausberg o gonió, i el perpunt | com la del seu company, que només deixa veure les mitges mànigues, una | túnica | en la qual l'escultor ha reeixit a representar les llaunes metàl·liques | Muntaner eren, amb tota seguretat, molt menys luxoses. Aventuraria que la | túnica | flonja que porten els guerrers de les pintures murals de Sant Domingo de | "gambais" i al castellà "gambax", que designava una | túnica | que es posava per sota de l'ausberg i que correspon al | i que permet de veure, en la part inferior, que per sota vesteix una | túnica | de roba. Les genolleres semblen de material rígid i les sabates són de | del perpunt de Bertran de Castellet suposen, segurament, que aquesta | túnica | va embotida de llaunes de ferro. La protecció del cap deu anar folrada de | vesta exterior són reveladors de les llaunes amb què va reforçada aquesta | túnica | , que du sense mànigues. Aquest cas, el de Bertran de Castellet i molts | Libre dels feyts\ (§ 11). El jupó, dit encara "gipó", és una | túnica | ajustada que cobreix el tors fins a la cintura i que pot dur mànigues. El | de la cota de malles es portava el jaquès, com diu Eiximenis, | túnica | de la qual escriu Pere March: Le jaquès vos daray fort bel e ben | copes, o genolleres, car la meitat superior ja és coberta per una elegant | túnica | amb mànigues i evidentment enconxada, que sense cap reserva hem | Resta ben clar, doncs, que a mitjan segle XIV les tres | túniques | que porta el cavaller es diuen jupó, cota de malles i jaquès, i que es | cotó, per tal que la cota de malla no li faça tant enug ". Aquesta | túnica | interna, sota la forma gipó, apareix molt sovint a les lletres de | damunt del qual vesteix una cota de malles i finalment un jaquet, | túnica | exterior que ja hem estudiat sota la forma "jaquès" (§ 35): "E | o sobrevesta (dita també cassot, veg. § 21), | túnica | exterior de teixit lleuger en la qual anaven brodats els senyals o colors | d'armes de Curial era blanca amb creus de Sant Jordi, deduïm que aquesta | túnica | també era dita sobrevesta gràcies a aquest text: "Curial... tot | ençà— i veurem com les dones han portat sempre les faldilles llargues. | Túnica | , guardainfant, mirinyac, i polisson, i tot el que vulgueu, però sempre | no seria bona música, com no seria bella, per a posar-me-la jo, la | túnica | —diríem— d'un àngel. I tinc aleshores la impressió que aquella perfecció | és? Igual que aquell núvol, que un ocell, o bé com un àngel, amb ales i | túnica | blanca? Fa una ganyota. Li agrada especular amb les creences dels altres | pel triomf, venint d'Ecàlia, sent, al damunt, l'emmetzinada | túnica | i arrenca, furiós, els pins tessalis de soca-rel i | el Sol, abans que els Cels, tu eres, i, a la divina veu, com una | túnica | revestires el món, llavors sorgívol de les aigües | diversos colors damunt les ales, amb un polsim daurat; la seva | túnica | succinta, com escau per a un vol ràpid, i una vara | de l'engany; i ell féu l'estrena de la falsia amb una santa | túnica | per a encobrir la penetrant malícia i la venjança; | nues, per servir el seu hoste s'estava dreta; no calien | túniques | a la seva virtut, i no enrogia cap pensament malalt | amb espurneigs sobtosos mostren al sol llurs ondulades | túniques | empolsinades d'or; d'altres, amb calma, dins llurs | deixar-los nus a la Vergonya culpable, que els cobrí, i la seva | túnica | va despullar-los més. Així el Danita forçut, Samsó, | ans llur nuesa interior, oprobi més gran encara, revestí amb la | túnica | de la seva dretura, i va amagar-los dels esguards del | durat, no havia durat, un segon... Passa de genolls a genolls, abraça | túniques | brodades d'or, enfonsa els dits en espesses barbes perfumades. De com es |
|