×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb taboll |
Freqüència total: 15 |
CTILC1 |
| en semblants ocasions, que és cosa de meravellar-se com hi ha ningú tant | taboll | per caure-hi de víctima. Havíem perllongat la nostra sessió molt avant de | | La mala llengua és una senyora que es troba sempre marinada amb un | taboll | . L'amo, no els malparleu —contestà el pastor.— Semblen de persona. Ja | | no voldria deixar-lo anar: perquè massa tenen una insolència | tabolla | , no fos que el befessin, i a mi em faria una pena terrible. | | els déus li donessin. Quan veig aquests pretendents els fets | tabolls | que maquinen, que estassen els cabals i desconsideren l'esposa | | gran Ciriac! Parla! Estarot. Envia'm a picar pedra, ara, gran | taboll | ! Barit. Vine a casa, ara! Saqueja'm, ara! Pisquí. | | ! mal plogués sobre el cap d'Adalgot! [(Torna al costat d'Alòdia)] És un | taboll | ! Cada cop que plou, cal fer córrer les fites. Mal boll! Abans, rai, érem | | tenebres. 14 L'hom savi té sos ulls en lo seu cap: mas lo | taboll | camina en tenebres. Emperò també jo entenguí que un mateix fet li-n | | prest. 13 Més val un minyó pobre e savi, que no un rey vell e | taboll | qui no sap ésser consellat. 14 Car de la presó matexa | | 5 Més val ohir la reprensió del savi, que no la cançò dels | tabolls | : 6 car lo riure del neci és axicom l'espetech de spines sots la | | abans d'enraonar. —També a tu t'ha sortit un pretendent. Vas fer: aquell | taboll | ?, i ell hi va insistir. Acabava de fer el segon glop i el Guillem havia | | i jo, remenuda, havia captat de tu una reacció diferent davant d'aquell « | taboll | », com tu li deies, molesta i complaguda. No en recordava el nom ni tampoc | | anés amb pantalons i sabata baixa. Veig que no vols créixer, t'agrada ser | tabolla | , deies. M'havies retret que portés texans i brusetes amples de molts | | era com l'oncle. Tenia una mirada de mal oblidar, encara que era una mica | taboll | . —Fins i tot ara es voldria casar amb vós! —Com ho sas? | | L'ha sobtat que essent d'Escòcia sigui un pèl més baix que ell, una mica | taboll | , com dirien a la Noguera. El Benet tenia la idea que nord enllà tothom és | | i perquè tenia un parlar après que, de vegades, era autènticament | taboll | i d'altres era com si fos nadiu de Seròs. Els seus propietaris provenien |
|