Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de la mà del jove pastor. Mila l'acaricià sota les banyes, damunt la	taca	blanca: ho féu suaument i amb temor, gairebé entendrida per la gràcia
i en les idees, brut i donat al vi. Vestia sempre una bata coberta de	taques	, greixosa, i tot ell empestava de males olors. Era aficionat a les
al balcó. Es quedà mirant-la una estona en la fosca —la seva cara era una	taca	borrosa; i, amb tot, com la veia, la seva cara!—; la mirava com
moment resultava que el Sagristà portava els pantalons estripats o bé una	taca	al gec. —No hi és la Francisca, ma cunyada? Vaig a veure si em vol cosir
de l'obrador, baixet, amb la bata llarga fins als peus tota coberta de	taques	de guix, el somriure mordaç al rostre xuclat i groguenc, s'estava al mig
que l'envoltava feia encara més colpidor. Candi tenia el rostre cobert de	taques	d'un morat quasi negre, inflat i tan desfigurat, que amb prou feines
I, més enllà de l'octubre, els boscos nus, color de mare de vi, amb les	taques	negres dels avets, com uns rengles de penitents amb caputxa. Llegia,
dels castanyers s'inflen de mica en mica, color morat lluent, amb una	taca	de flama. A la tarda hi ha uns núvols com de pastel, sense malícia,
març. Arribo al matí a Barcelona. Dia gris. Del tren estant veig la	taca	rosa dels presseguers, la blancor de les pomeres que es destaca contra el
banda del Nord. La muntanya alta, és clar, continua ben blanca, amb les	taques	negres dels avets. Sortim a fer llenya i prenem el sol tebi. Els arços no
diuen "estiveroles"—, amb un casc negre i una casaca verda guarnida de	taquetes	grogues, com un brodat d'or. He mirat de prop les poncelles de la
que vela les Agudes. De tant en tant, ran de camí, roques de granit amb	taques	de liquen, rodones com arxipèlags glaucs en una mar grisa. Cap al tard,
o cinc unglots (potser eren toixons). Les soques dels faigs tenen unes	taques	vinoses. Com es destaca, al cim, la Creu! Vora d'ella, els nuvolets
mediten menudes pereres florides. Els prats són de vellut, amb la	taca	rosa d'un presseguer, les notes blanques de pruners i pereres. Tornant,
que hi ha sobre El Martí sentim un cucut molt a la vora. Jo em mirava una	taca	a les branques altes d'un castanyer i pensava: "Potser és l'ocell?". En
Abans hem passat davant la parròquia. Les pedres són grises i ocre, amb	taques	de liquen color de rovell. Vora una alzina hem vist un bocí d'altar
va agafant un to una mica tardoral: blat de moro groguenc, herba seca,	taques	d'or als castanyers. 8 setembre. Avui fa un any que vaig
de la neu cap al Puigmal i altres indrets pirinencs: els núvols feien	taques	d'ombra a les muntanyes blaves. Tot el dia ha fet un vent fred i un sol
vent brogia més que mai, agitava els avets, el lilà, el tamariu verd amb	taques	de flama. Les lloses del pati eren ben inundades. 27
sègol ja verdeja bastant, i als conreus de vora l'alzina grossa hi ha la	taca	blanca d'una prunera florida. Cap al tard vaig al Pujolar a buscar ous (a
ratlles de neu a la muntanya grisenca, però avui ja he vist les fines	taques	d'un presseguer florit. Continua l'ofensiva a Aragó, molt intensa. El
a terra i es veuen enormes munts de vidres trencats pel carrer. I també	taques	de sang. La ciutat té un aspecte aturat, tràgic. Grups de gent fugen, amb
glauc. Davant meu la muntanya és un lluert d'un verd resplendent, amb	taques	d'avets i núvols. El vent arrenca amb violència pètals de flor de pomera:
Hi ha uns núvols flonjos i blancs, que posen a la fageda unes lleus	taques	d'ombra. Quin cantar de pardals, quin aire fresc! Prenc el sol, nu, a la
paisatge harmoniós: al lluny, les muntanyes tenien unes meravelloses	taques	de núvols. 11 setembre. Baixo a Viladrau. Es veu que la
flonja catifa de fulles marcides i molles —color de tabac pàl·lid, amb	taques	d'or vell—, castanyes per terra: lluents, polides... A la tarda llegeixo
afemellada, el tors robust i esblanqueït de l'individu de la veu greu, la	taca	pilosa que amaga la pell del tercer. A la dona, la panxa se li projecta
ni picadors, deslluïdes i plenes de forats de bales, d'esgarrapades, de	taques	d'una sang que sembla renovar-se. En un moment o altre deu haver perdut
ell pot veure encara una lluor rosada que s'esmuny arran de paret i la	taca	fosca de les americanes que galopen a l'encalç de la bellesa. —Ferms!
sobre la post de darrera del tricicle cobert amb una lona tota plena de	taques	i pegots de paper que devien haver estat anuncis comercials, però
nues i protegides per engraellats, d'un sostre baix on es retallen tot de	taques	humides. Darrera el vell, van pujant l'estreta escala de l'esquerra que
silenciosament la part superior i davantera dels pantalons plens de	taques	resseques, els botons encara descordats i que ara introdueix als traus
i dèbils penjats entre els balcons. Més amunt, ni això. La nit és una	taca	negra i intensa, sense més sortida que les faixes primes de cel on
home. —L'observa críticament—. Sense pitjar tant, que només quedarà una	taca	... En acabar hi aplica l'inevitable segell de goma i torna a treure's les
les cuixes. Ell la frega contra el marge, on la terra va eixugant la gran	taca	viscosa. —Ets el nou, oi? —diu ella. —Sí. Però ja ens coneixíem
en direcció a la paret, ell guiat pel cap que es va desviant devers una	taca	més negra que sembla l'entrada d'una cova. —És ple d'esbarzers —diu en
les pruneres i els albercoquers de l'hort fan una ombra lleugera plena de	taques	de llum. Recordava aquesta llum des de Venècia, la ciutat òrfena de
a la llar, de cara a la gran taula de fusta ennegrida pel fum, per les	taques	de greix i de vi, les hores es feien curtíssimes, i la dida havia
s'impacientava i li deia: —No estàs atent. En què penses? No pensava.	Taques	de llum corrien a esclafar-se-li a la cara, els sorolls lliscaven sobre
algun cop castigades, però aconseguien refer-se i s'estenien com	taca	d'oli i conspiraven a favor de no sabien ben bé què, però en contra de
les voltes de ca Rezzonico. Li devia plaure la nit espessa amb les	taques	olioses de les torxes, i el so de la finíssima llepada de l'aigua sobre
veure la seva mare. De la sang que havia perdut, en quedava una gran	taca	al mig del carrer, i se n'havia embassada una mica; però ningú no la hi
Allí davant mateix, sobre les roques, la torre de la Carrova era una	taca	negra alçada contra l'horitzó. Bon tros abans d'arribar, el descobrí
d'estrelles. Allí davant, sobre l'altura, la torre de la Carrova era una	taca	negra dintre la nit. La Pigada I A la part alta del poble
les remors de la nit novella. Dins la vall amarada de fosca es mouen unes	taques	blanquinoses amb una esquella al coll. El vent m'acosta, intermitent, la
és per dir-ho, però jo rentava una cosa grossa de bé. No em quedava ni una	taca	. Fins i tot ses morques se n'anaven a força de puny i sabó fluix. I sa
a pelar en el Commonwealth; i és per les conseqüències de la insistent	taca	d'oli que Amèrica escurça la ració i l'estada al prolífic xinès. Però
en el casc verd i negre del yacht. Només que quatre núvols —quatre	taques	precises de sang fresca— s'escampaven per l'horitzó. Se n'acabava d'anar
la roba de seda si no és ben neta i ben desada. La més petita	taca	atrau les cucaratxes i els escarabats, els quals en una nit us
minuts en els ports (i quins ports!) de les illes. En un mes veureu com la	taca	d'oli dels xinesos s'ha escampat i veureu els límits que aquesta taca

Pàgina 1 (de 71)

50 següents