×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb tacar |
Freqüència total: 582 |
CTILC1 |
espant de dona, una fugida al recer d'una cova, un tènue vel caigut i | tacat | per la boca, regalimosa de deixalles, de la fera: uns indicis | de poder? Que desgraciat el qui es lliura a una feina tan bruta, com | taca | la sang, i regalima, i em solla, quan a la fi em sentia còmode, relaxat, | Respira sorollosament, escup, i un altre brollador de tinta li | taca | les mans i els punys de la camisa, ja xops d'orins. Amb fàstic, allunya | i l'anell de brillants que duu al dit centelleja cap a totes bandes, | tacant | les parets de ratlles amples, els lloms dels llibres. —Benvingut —diu una | de moscatell glaçat. Després vénen, però, les purulències del tròpic a | tacar | -vos la retina. No vàrem tardar dos segons sense l'espectacle del | i de llum i volaven damunt dels nostres caps i l'ombra de les ales ens | tacava | la cara. La mare d'en Quimet, per espantar-los, va moure els braços com un | a l'altar, amb la casulla de seda i la creu de sang i de pedreria, la gent | tacada | per les ombres dels colors dels vidres de les finestres estretes i altes. | el fanal del carrer i va entrar una mica de claror esmorteïda i va | tacar | les rajoles vermelles com un fantasma de claror. Vaig agafar el cargol i | test. Vaig entrar al pati quan un fil de sol de misèria de tan esblaimat | tacava | les fulletes del presseguer. I amb el nas encastat als vidres del balcó, | o contra nosaltres! Era la nova concepció que naixia. Anys després | tacava | els nostres carrers de sang. En general, però, els revolucionaris que he | no feu memoria de nostres inmortals fets, que ja voléu deshonrarlos y | tacá | 'ls per sempre més? Fixa está en vostra memoria la fetxa del sis de Juny | de les pluges recents, suportava els efectes d'humitats estancades que el | tacaven | de rovell i verdet. No és que oblidés la cita, però buscava motius per a | tot li podia resseguir pigments de color cendrós que sobre els pòmuls li | tacaven | la pell. Acabà per murmurar, amb veu imperceptible, "Cosme!", com si | anys que em vesteixo com un espantall: aquests vestits negres han acabat | tacant | -me l'ànima. Clitemnestra. —Però, senyor, jo mateixa... | si jo hagués d'elegir el meu pare entre un simi qualsevol i un home que | taca | l'honor d'un savi que ha consagrat la vida al progrés, preferiria ésser | que explica el pas des de cèl·lula fins a home? Espero que no voldreu | tacar | el sagrat record del Mestre dels mestres, Carles Darwin. | somrient, irònic. —Fins quan, què? —...Seguiràs mastegant paper i | tacant | -te de tinta? Vine amb mi. Allà, al Caucas, milers d'homes de la nostra | a través del fanatisme religiós que, durant un gran nombre d'anys, | tacà | de sang Europa, seria injust i propi d'un enteniment estret no voler | aquells pobres molins, que s'enfilen cap amunt, perquè tenen por de | tacar | -se. I a fè que tenen raó de pujar, ja que no poden fugir. Un molí | sentiran germans i, obligats a combatre's la sang de l'enemic els | tacarà | la consciència, per sempre més, com la d'un crim imperdonable. Per anar | fons, un alt objectiu de noble comerç. Expansió i finalitat comercial no | tacades | per la més lleugera ombra d'afany de profit; les dues aptituds pures i | torrat de l'Eslovaquia, situada al nord de l'Imperi austro-hongarès, | taca | amb clapes considerables el territori de l'Hongría, arribant una | cambrera entrà una divina i opulentíssima plata de crema. En Melrosada es | tacà | l'americana amb aquella fluïda grogor. Això va confondre'l i va fer riure | la tasseta de cafè ha perdut l'equilibri: unes gotes criminals han | tacat | els pantalons d'en Melrosada. En Melrosada s'ha esverat: una mirada | els llavis per dissimular ses paraules;— però les mans de vostè es | taquen | amb la coloraina. Parlant així el mariner cercava un efecte, i, és clar, | del cor, ni del to del nostre respir tranquil·lissim. Ara mateix que | taquen | la blavor del cel aqueixos dos corbs de volada pausa, i que la seva | en el camí de la decadència. Dura anys i anys. Ni s'esgarrinxa, ni es | taca | , ni li cau un botó, ni es forada, ni es desfila. Es pot dir que l' | banda i el cel a dalt, la natura brillant a la llum del sol i els núvols | tacant | de blanc el blau misteriós sota el qual una víctima minúscula finava | la claretat intensa que, transparentada per la cortina de ruans vermells, | taca | de rogencs reflexos la /Iglesia\ d'en Mestre i l'interior de | teles d'aranya. El Sacerdot eixugava les gotes de rasolis i ratafia que | tacaven | les taules. El drap desapareixia, menjat per la inflor dels dits. | la sedueix astutament per tal de fer-li cometre un acte de rebel·lió que | tacarà | la seva honor i que pagaran amb menyspreu i desdeny els que alcin la | Un altre! Encara no acabava de dir aquestes paraules, una negror suspecta | tacava | el cel en el mateix indret per on havia aparegut el primer ocellot. En | que aneu a prendre les armes no ha estat pas perquè cregui que heu de | tacar | -les amb sang de germans vostres, sinó perquè els companys pirates | un ancià i estigué a punt de perdre-la la meva filla Marciana, anaven a | tacar | el teu honor i a llevar la teva vida. —La meva vida, ben poca cosa val — | per salvar un amic, no hauria comès una infàmia, però s'hauria deixat | tacar | amb el deshonor d'altri, per tal de fer aparèixer l'amic radiant d'honor. | I és més agrest, més primitiu que Shreveport. Entre disseminades cases | tacades | pels colors de la pobresa, en un espai vagament estructurat com una | et condueixen a la delegació de policia de la plaça de Regomir. T'has | tacat | de sang els pantalons, poca cosa, només és sang de les ferides que les | el diari a taula, el cos sobre les estovalles blanques, tota la cara | tacada | per la llum del quinqué de petroli filtrada a través d'una mampara de | llesca de pa té un color sumptuós, sembla un tros de casulla de cardenal | tacada | per un sol moribund. Hi ha casulles molt importants. La torrada és una | assossegat i honrat: amb les mans netes de la sang fosca del crim que | taca | per sempre les entranyes; l'enteniment serè i la voluntat propícia a | et fots, los diumetxes. Me cago en la tumba de lo teu pare. Com se't deuen | tacar | de sang les palomes. Ho deia al mossèn un tipus desgraciat. No el vèiem. | , fregant-ho amb una mica de sifó, se'n va. Em penso que no s'ha | tacat | , però, eh? —És igual. No es preocupi. —A la revetlla de Sant Joan | no ho sé, les mans, d'una persona són massa importants per a deixar-se | tacar | d'honra, d'història, de tot d'històries. No? Jo crec que un, o és | entre sanglots. I ell, que volia replicar alguna cosa, es domina per no | tacar | la memòria del difunt. Mentre respecta el dolor de la dona —ara | el gat va sortir corrents i la gallina se'm va tirar a sobre i em va | tacar | amb la sang que li rajava de la cresta. N'hi he fet de tota mena per | que un cop hagués passat el manyoquet eixugués ben bé la planxa perquè no | taqués | la roba que havia de planxar. Em vaig quedar dret al peu de la tauleta, | tant mirar tots aquells colors que el sol que es ponia feia brillar i que | tacaven | la paret i el terra de la galeria, em vaig marejar. Per fer-me passar el | unes espardenyes xopes. Tothom s'apartava d'ell com si el bordegàs pogués | tacar | . Tenia fam. En tot el dia no havia menjat res i es veia la nit al damunt. | el creixement mentre que les atacades no creixen, s'engruixeixen i es | taquen | de negre. A mitjans de maig, les larves assoleixen la seva talla màxima. | i terrible que agitava els elements, sota el cel ja completament ombrívol | tacat | a estones per clapes d'una negror angoixosa. —Mal temps, noi. Podràs ben |
|