Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

entre el copiosíssim de la fèrria i ampla faixa." "I n'ofereix el	tacte	d'unes quantes làmines de l'embalum —d'entre les conjecturades, com és
brillants, que fulleja i manucleja un feix de bitllets, satisfet del	tacte	i del soroll. Ens el podem imaginar, però amb dificultat. No hi creiem
difícil com inventar —inventar "bé"— pel propi compte. Es necessita un	tacte	especial per a saber escollir un passatge digne de ser plagiat. No tothom
serè, la vella agafava el marit a soles i el reconvenia, i ho feia amb un	tacte	tal, que fins els homes semblaven fer-li'n cas... fins a la pròxima
davant meu adolescent, bella com aleshores i puc mirar-la i puc sentir un	tacte	de seda quan pos les meves mans sobre els seus cabells, i puc odorar-ne
pa, medicines, amor. Anys de cauteles, de precaucions i	tactes	, de pactes clandestins, conformitats cruels. Ens
els fills. ¿Sols hi havia la guerra, les delacions, el	tacte	de colzes, sols la fam? Oh sí, també hi havia, com la ceba que
s'escapolí cap als viaranys dels procediments subterranis. Mancà de	tacte	. Confià en els sistemes explosius, bo i descomptant que ell apagaria el
solament la pronúncia dels quals ja és una doble ofensa al	tacte	i al bon gust. Parlaven molt de Grècia i de Roma, però alguns d'ells
Després me digueren que havia estat una iniciativa que demostrava molt de	tacte	. Sa meva dona, però, rebé un anònim indecent... —Ho record —tallà altra
Tindràs, per contar-la, valors ben entesos i	tacte	, suau vellut de silencis, i mots. Els mots teus,
a la rel de la natura. Tremola, m'oblida, el dolç	tacte	se m'esmuny frisós, i un riure, goig inquiet, brota
pas— hi havia diner llarg a guanyar. Ara, que s'havia de fer amb molt	tacte	; resultava tot plegat una operació delicadíssima, i potser Dorotea
enganxada mortal, va recollir una ovació. Els Barons es lliuraren al	tacte	, al talent i a la discreció de la modista. A la primeria "El Frare"
en el sota aixella, visitat periòdicament per la "gillette", i aquell	tacte	que punxava una mica i durava tot el que volia ell, era substituït pel
els secrets que amb la frescor i la col·laboració de l'aigua tenien un	tacte	de fruita viva i de carn sense ànima. Maria Lluïsa no protestà gens i
estels, breçol sense rialles. El món sense perfum, ni gust ni	tacte	i la gran Por que follament em crida. X
amb els dits; però sabia les castes dels gossos de luxe: percebia amb el	tacte	la qualitat de les porcellanes i de les laques japoneses. Els modistes de
al meu pare si jo també volia ésser advocat; el meu pare, amb el seu	tacte	perfecte, va respondre: "Diu que no, diu que voldrà ésser enginyer."
de les parts del cos humà; l'olor de la planta és "com cal" (o el	tacte	o el sabor); la planta acoloreix l'aigua "com cal"; la planta és
per manca de preparació. La majoria de vegades s'atansava a mi amb un	tacte	que semblava por, com si jo fos una bomba que pogués esclatar en
por, com si jo fos una bomba que pogués esclatar en tocar-me. Aquest	tacte	no era pas senyal de tendresa. Ni aleshores ni després no s'establí una
la mà que m'allarga hi ha dues monedes de dos francs, les conec amb el	tacte	. —Oh, senyora... no... prou... —Sigueu obedient!, em diu amb una mena
podia haver-se fet el vell en vida. Palpa el sobre, el consulta amb el	tacte	, el llegeix mentalment. La seva mare no ha respost la seva pregunta.
a través de cinc canals que són: vista, oïda, olfacte, gust i	tacte	. Però hem quedat que aquests sentits només recullen unes quantes
coses efecte fisiològic en l'òrgan sensorial (vista-oïda-gust-flat-	tacte	) viatge de l'efecte fisiològic a través dels nervis (impuls
de l'estavellament. Ciutadà. —Bé; això s'esdevindrà amb el	tacte	, amb el gust i amb la flaire, però no s'escaurà amb la vista ni amb l'oïda
Mecànica ondulatòria, us falta explicar per què l'ull s'assembla amb el	tacte	. Einstein. —Senzillament. Una vegada demostrat que la llum està
etc.; amb l'oïda: sorolls, remors, melodies, cants, etc.; amb el	tacte	, amb l'olfacte, etcètera. Aquestes notes les arrenco de la Naturalesa.
la companya, que veu quan ets menys lúcid. Però si el goig del	tacte	, que propaga la humanitat, et sembla la delícia més
aquests, més delusoris, els enganyen, no pas el	tacte	, sinó el gust; quan pensen calmar llur apetit, en lloc de
i jo cada cop m'anava sentint més satisfet de tot allò que sentia pel	tacte	dels ulls. Aquest llibre és una mena de quadern de notes, de reflexions
les terres de ponent, on els camins són rius de la terra i la claror té	tacte	. Sovint, bo i passejant per Barcelona, per qualsevol carrer de
i Skinner, afirmaven que els colors, les olors, els sons, els gustos i el	tacte	eren les úniques dades dels sentits i que les respostes de l'home
per rebre la informació de l'univers estrictament pròxim: el món del	tacte	, per mitjà de la pell. El gust. La calor. El concepte de mode
de menysprear els altres espais receptors d'informació. Sovint emprem el	tacte	, el gust i l'olfacte, i aquests sentits fins i tot tenen un paper clau en
no gosem massa de tocar-nos. Potser perquè de totes les sensacions, el	tacte	és la que s'experimenta de manera més personal, ja que quan una persona
i s'assoleix una presa de consciència per ambdues parts. Certament, el	tacte	no ha estat pas tan estudiat com altres canals de comunicació, encara que
la llum del sol, la proximitat de la boira i, sovint, altres persones. El	tacte	és probablement el més primitiu dels sentits. Donem un cop d'ull al món
un cop d'ull al món animal. I a l'ésser humà. El nodrissó explora pel	tacte	i és així com descobreix on acaba el seu propi cos i comença el món
epistemològica entre un jo i el món s'ha assolit a través del	tacte	. I quan el nen comença a moure's, el sentit del tacte és la seva guia.
a través del tacte. I quan el nen comença a moure's, el sentit del	tacte	és la seva guia. Explora les superfícies i en troba de resistents i
un altre pas i aprendrà el símbol, el mot, "taula". El procés va del	tacte	a la paraula. És ben cert que pel tacte aprenem què podem tocar i què no.
mot, "taula". El procés va del tacte a la paraula. És ben cert que pel	tacte	aprenem què podem tocar i què no. Els objectes, les altres persones i el
La nostra societat és molt i molt repressora pel que fa al sentit del	tacte	. Hi ha coses que no es poden dir. Coses que no es poden veure. Tanmateix,
que fan referència a l'expressió no verbal. Ens cal una democràcia del	tacte	. Això no és una frase. Sovint pensem en termes d'una estètica de la
amb mi que hi ha una bellesa viva, càlida, experimentada a través del	tacte	, molt més profunda que la bellesa copsada mitjançant la vista? Algun cop
m'apropo cada vegada més a allò que hi ha de més viu en ella. Bellesa del	tacte	! Univers de sensacions. Comunicació. Bellesa. Gaudi. Tots dos som un
no parlin. No hi ha distàncies i tots dos omplim un espai. Bellesa del	tacte	! S'estremeix novament davant la meva poderosa i inexorable entrada dintre
És una segona part del procés. Tot ha estat tan perfecte! Bellesa del	tacte	! Ara m'agafa el penis i sembla meravellar-se de la seva fragilitat. Diu:

Pàgina 1 (de 26)

50 següents