×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb tafanejar |
Freqüència total: 234 |
CTILC1 |
la taverna, malparlant dels rics o aturant-se davant les taules de joc, | tafanejant | i discutint les jugades amb aire de suficiència, fins que els jugadors | tot era escoltar las sonorosas riallas de las vehinas, plens de joya, y | tafanejar | per las escletxas del biombo si eran rossas ó morenas, lletjas ó guapas, | consumada. Heus ací un bon moment per a treure el cap dins el castell i | tafanejar | una mica. En l'àmplia peça interior, que recorda força els envitricolls | del cigar que fumava l'home gras, car volgué enfilar-se al seu genoll per | tafanejar | què escrivia. En fer-se fosc, anà a la cambra de Teddy per veure com | penjat d'una branca i agafant-se amb una sola mà, quan li venia a tomb de | tafanejar | els camins dels arbres. Podia deturar un cérvol jove en plena cursa i | altres dies. Si la trobava a la cambra encara es pensaria que hi era per | tafanejar | . Ensems se li clavà com un agulló el desig de fer trontollar el misteri | la benedicció i tremolaven llurs llavis la santa litúrgia. Una veu | tafanejà | : —Mireu Laia, què pàl·lida! Diríeu que li han xuclat la sang. Un altre | l'emportaven les perdudes... —Paulina. On t'ets ficat? Diastre de noia! | Tafanejant | . La neboda tornava. Una ganyota impotent: —Perdudes!... Si jo... Cremava | de tots els portals, guaita per l'escletxa d'un finestrall mig obert; | tafaneja | a cua d'ull el misteri d'una cambra, volent mostrar-se protector com en | —Que es distregui força. Arrencava la tartana. Les veïnes encara | tafanejaven | . —On anirà? La tartana enfilava la fondalada dels Garrofers. —Arri, | a ells mateixos. D'aquest mal prové aquell vici detestable que és el de | tafanejar | i inquirir les noves públiques i secretes i el coneixement de moltes | part, estava prou enfeinat en l'endegament propi per a torbar-se gaire a | tafanejar | el dels altres. En canvi, en Temme, arribat de fresc i ben vestit, va | cal llegir el text mateix de llur acusació: "Sòcrates és culpable perquè | tafaneja | les coses del cel i de sota la terra i fa semblar bona la mala causa, i | de Salou carregada amb el cistell de minestra, corrien a la cuina per | tafanejar | -li. Els èxits grossos eren pel peix. Per aquella costa és comú de dir que | un que, esperant-lo, s'havia estenellat entre les plomes, i dos més que | tafanejaven | , amb una despreocupació només comprensible en uns follets, els dintres | , i que no els agrada venir al palau. Si vénen, ho fan d'amagat, i ens | tafanegen | a través de les reixes florides! Tom, jo he perdut els meus companyons; | rebostos... Anà recorrent els baixos de la casa peça per peça, sotjant, | tafanejant | . No va descobrir cap rastre de mal. Parets emblanquinades, flairoses de | entenimentada de la C. N. T., els seus adversaris empraven la calúmnia i, | tafanejant | en la seva vida privada, l'acusaven d'home de vicis. ¿I sabeu quins eren | de l'època, se'ns hagués acudit d'anar a comprar un llibre o únicament a | tafanejar | papers al seu establiment de davant l'església de Sant Agustí, com hi ha | d'exagerada prudència de la seva germana i les ganes que tenia d'anar a | tafanejar | per aquells indrets. L'aigua del petit canal baixava tan dolçament que no | li calia veure-ho tot, córrer pertot arreu, ficar-se pels recons, | tafanejar | , explorar aquell lloc ideal que era la realització de totes les | va distreure i allí es va quedar la mel. En Toni, un dia que es trobà sol, | tafanejant | per l'armari, va trobar el tupinet i, sense encomanar-se a Déu ni al | a pujar cap al pla inferior dels forns, a l'indret on hi havia la llenya. | Tafanejaven | , i Txossep va arrufar el nas. Allò no li agradava, aquella quitxalla | replà més proper al pis honorat pels lladres lluitant entre el desig de | tafanejar | i una certa malfiança de contingències imprevistes. Un cruixit de fibres | veure els nostres migrats galons. Vam passar algunes hores a l'aeròdrom, | tafanejant | -ho tot, i amb l'esperança de veure aterrar algun avió. Els nostres caces | era una mica inquiet i tastaolletes; li agradava veure-ho tot, | tafanejar | -ho tot, provar tots els oficis; i així fou, successivament descarregador, | Les gallines es fiquen a les cuines i s'enfilen a les cadires. Tot | tafanejant | , que és el que més li agrada al barceloní, ha descobert tres nens que fan | el poble, però no s'hi entreté ni un minut a fer-la petar. Després de | tafanejar | , sense massa bon resultat, torno a la carretera, on hi ha la Fonda | i mentre criden, canten i ballen davant dels seus nassos, el barceloní | tafaneja | el carro, que té l'eix trencat i descansa una mica de tort, amb una | foraster. La bestiola segueix també camí enllà. A cada moment, s'atura a | tafanejar | els marges, fins que el trepig del caminant, que l'encalça, la fa córrer | més jove i enjogassat. Qualsevol cosa crida l'atenció de Sebastià qui, | tafanejant | per ací per allà, amb l'esguard cerca les papallones i fent com elles | Li plaïa passejar-se pels molls. Sovint els resseguí de punta a punta | tafanejant | per tots els recons i admirant alternadament l'anar i venir dels | uns, pensant-se ésser anarquistes, a l'organització obrera hi van sols a | tafanejar | i sense cap mena d'ombra d'ideal, provocant a tothora amb llur | que cal protegir el capital humà, car sense ell, la màquina no produiria. | Tafanejant | unes estadístiques llegides a l'onzena sessió de la Conferència | serví de mica en mica per a captar-me la confiança de llurs propietaris i | tafanejar | en la rural circumstància de cada un d'ells, tant en el moment de la suor | al senyor Silánez que nosaltres érem gent de pau i que havíem vingut a | tafanejar | i res més; però l'expert policia no es va entendre de raons i manifestà | d'agafar entre el dit gros i l'índex el propi univers, per olorar-lo, | tafanejar | -lo i definir-lo amb una vehement, irresponsable i desinteressada passió. | vetlles i en les meves nits a la "Escuela de España", Pijoan | tafanejà | generosament sobre els versos que jo escrivia i em donà les seves | gust vulgar per contar, per contar-se i per fer contar, per exposar i per | tafanejar | . La reserva en l'expressió, la discreció és l'homenatge que la persona | remeneta perquè, contra el que ella li havia manat, ha fet trancadissa | tafanejant | les coses, i li diu, amb cara seriosa: —No t'havia dit que no ho | grapes d'un "pick-pocket" o lladregot. Una tarda vaig anar a | tafanejar | a un dels grans col·legis pensionats de Londres que fan cursos d'estiu. | pels carrers, comprar algun preciós jersei noruec a preu relativament bo, | tafanejar | en algun aparador i fer una cervesa al bar del port. Si té sort, podrà | Els veïns del replà no obririen. Ja devien ésser darrera de la porta | tafanejant | per l'ull de Judes i, quan truquessin, farien el sord o l'absent. —Avui | de riu em tallaria la llengua. Jo m'ho vaig creure. Mai més vaig tornar a | tafanejar | quan, amb la modista, anàvem a emprovar a la senyora-madama del | que tot penant i suant pels pobres infants xinesos, no s'està, però, de | tafanejar | i escorniflar i bescantar, ocupacions per les quals sent una feblesa, no | de cop. En Dialó prosseguí, en to de sarcasme: —El petit blanc ve a | tafanejar | què diable passa al poblat dels negres, que hagi exigit una visita | de juliol va resseguint indiscretament tots els recons de la gran sala, | tafaneja | en els llits dels poagrosos, juga amb els membres tolits, s'apropa | i em diu que el segueixi. Seguim l'ample passadís. A mà esquerra, | tafanejant | d'esquitllada, veig un locutori on hi ha una dona darrera la reixa, i a | la corona de la fama, y com la guineu del satírich grech que's ficá á | tafanejar | en la casa del còmich al topar ab la máscara després d'espantarse de sa | pero la burocracia ha desfet la regió, té dins del puny al municipi, | tafaneja | la familia y cerca ficarse en la Iglesia, recés sagrat dels homens cobert |
|