Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ulleres de vidres fumats per protegir-se els ulls dels ulls dels altres,	tafaners	. I ho veia tot una mica emboirat, una mica tèrbol com si un paper cendrós
acostumats els de dalt amb els de baix, els de dalt van baixar a fer el	tafaner	. La casa que ens faríem havia de ser a la part alta de Barcelona. Els
posava nerviosa i deia que si no fos del barri no podria venir a fer el	tafaner	. Abans d'hora, ja sabrà tot com és... En Vicenç s'adonava del que li
sordina de compassió que es produeix en un vol de corbs, quan el més	tafaner	i el més desarrapat ha descobert l'existència d'una vaca morta— va ésser
ningú?... Perquè aquí hi ha tantes noies, i acostumen a ésser tan	tafaneres	... —El senyor Baró pot estar ben tranquil. —Enllestim Dorotea. ¿És el
dicteris á la xicota qu' á deu passas encara 's defensava tractantlas de	tafaneras	y llengudas. —Cá! si n'hi há un feix d' aqueixas gandulas! Ja ho veu á
sápiga per la recepta? Ni menos li he preguntat. Dimoni de xicota, es més	tafanera	! Ala, ala, á escombrar!— Y despedint ab una rialleta de benevolensa á la
que no m' hi aturés: deixava 'l cabás á terra, y plantada com una doneta	tafanera	, escorcollava ab los ulls per entre 'ls enagüets si li veya las camas.
allá ahont no la demanan. ¿Hi ha res en lo mon tant antipatich com un	tafaner	? Sempre hi estat molt bé cuidantme no mes que de casa meva, y no sé
vehina, va sorprendre á l' Alfredo á la porta de la escaleta. Com era una	tafanera	en tota la estensió de la paraula, ja s' habia enterat de que aquell jove
si potser no, —li contestá l' Alfredo. —¡Ay pobre Gracieta! —digué la	tafanera	;— ja deurá baixar quan estigui desocupada, perque lo qu' es are, Alfredo,
! —exclamá l' Alfredo.— Expliquis, expliquis. —Me sembla, —digué la	tafanera	,— que prou y massa m' hi esplicat... Vosté vigili y vegi si á ca la
una foto? La teva foto, malvat? —Ja ho veuràs... ja ho veuràs, no siguis	tafaner	. Ho he fet jo mateix. Anem de pressa. El sol de migdia reconfortava els
de llarg, de la folla esperança que no el trobarien. Però algú, més	tafaner	, aixecà la feixina i fou descobert, i un cop de podall amatent li obrí un
d'aquelles persones sense edat ni sexe que posen en tortura als esperits	tafaners	com tot misteri, com tot enigma indesxifrable. Li deyen... li deyen...
enrera, varen ferli de seguici per aquells carrers estrets y atapahits de	tafaners	, que van haver d'atravessar pujant, baxant, ensopegant y gayrebé a les
pogut entrar al andén, plè ja a vessar. Y una llarga currua de	tafaners	, entre'ls quals figuravem nosaltres, no trigà gens a escalonarse en tota
mala estrugància personal. Tornem al mur. Dèiem que cal un poc de gosadia	tafanera	per atansar-s'hi. Això és ben cert, car la platja en aquell lloc no
les altres en feien brometa. La veritat sols interessava a unes quantes	tafaneres	de mena, car la majoria d'elles esperava del bell farsant quelcom més
Ella patia horriblement, i patia més coneixent que algunes veïnes	tafaneres	s'estaven arrambades al portal pressentint algun daltabaix. Al cap d'una
al nostre entorn una munió de gotetes de rosada, a faisó d'ullets	tafaners	i parpellejants, que la bosquina obrís a espiar la gloriosa sortida del
ésser fatu, sinó innocent; badoc com en són a París els "parigots",	tafaner	com en sóu a Venècia els venecians, aturadís amb mitges excuses com els
sords-muts: els plau de passejar-se en aquella hora poc trasbalsada, poc	tafanera	. —Un altre marit corre, però per un motiu tot altre que no el d'abans: ple
Acostumat a sentir parlar del servei a la dona, esdevindrà cedacer i	tafaner	; esdevingut flonjo en la dolcesa de la llar, en lloc de fendir la testa
un raig de licor. Els besos prenien tots els gustos que la capsa portava.	Tafaners	amb llurs cossos, Arnau va adonar-se de sobte que Ramona li presentava un
aclaridores del far llunyà; per la remor del mar, de les orelles	tafaneres	. Però els amants creien sentir entorn d'ells, embolcada amb l'amable
serà la forca espectacle més nou. I t'han penjat. I la gent	tafanera	, al teu voltant aplegada, té esment que tu, penjat,
s'hajun de ficar a governar a ca nostra! ¿Qui l'empeny, s'avi Mundet?	Tafaner	, més que tafaner! Bon cap deu haver-te posat! Però calla-t'ho: no
a governar a ca nostra! ¿Qui l'empeny, s'avi Mundet? Tafaner, més que	tafaner	! Bon cap deu haver-te posat! Però calla-t'ho: no vui saber-ne
matinal prop del sagrari. Ei! jo m'ho penso pel que havia sentit dir a la	tafanera	de la Llúcia, la germana del senyor rector, que més d'una vegada l'havia
vestides de fosc, dones de fora, cares de color de préssec, ulls	tafaners	, amb la mantellina de drap negre? Una d'aquelles dones... Buscaren una
us posa una cotilla invisible, se us afina l'esquena, però us torneu	tafaner	. El món dels disset anys! Si resistiu la primera onada de la ciutat, un
el bon dia i s'expliquen llurs facècies mentre aparien i exposen als ulls	tafanerots	de les velles que van a missa llurs recaptes i garandaines. De sobte,
se n'anaren sense compendre que els destorbessin. Després tregué tots els	tafaners	, dones, mosses, criatures. Només restaven les monges resant. Joan Antoni
home que no és com els demés. Adhuc trobava bé, ara, que hagués tret les	tafaneres	amb aquella dignitat. Barcelona, en unes setmanes, me'l torna doncs un
a la tia, havien partit abans de les monges. Les beates, les veïnes, les	tafaneres	, també. Restaven a la casa, a més de Joan Antoni i sa mare, la vella
sobre el si amorós on ella li donà cobri i recer. Maragda s'insinuà,	tafanera	; però Maria Pia la deturà amb la mà, i davallà les escales en un silenci
I l'Ebre, una tirallonga amunt de Mequinença, s'acosta a Catalunya entre	tafanerot	i recelós. I allí rep la primera carícia i el primer salut de la novella
d'alegres renills. Amagat rera uns rebolls l'hem vist passar, el nas	tafaner	, els ulls sense brosses, la cara fresca i rasurada, la boca amb un amorós
—Això mateix, Excel·lència. És allí, cap a l'esquerra. El Ministre, tot	tafanerot	, avançà unes quantes passes, i, de sobte, es parà en sec, i retrocedí
entremig dels plecs de les penjarolles de vellut, sotjaven moltes cares	tafaneres	: algunes eren fastigoses; altres eren gentils i plaents. Eren les bones i
, el teu barri. —On treballes, Climent? —A can Saladrigues. —Deixa'm ser	tafanera	: ¿no puc saber per què t'ha citat en Santiago? Costa més de dir no que no
nits. La nit clou les mirades dels homes i anul·la els testimonis i els	tafaners	. Calia esperar cautelosament per fugir de les mans de la justícia, i
uns mitjons, seran uns mitjons per uns peus molt grossos! En Tom és un	tafaner	A En Tom, també li estranya aquest cabdell de fil tan gros. I com que és
també li estranya aquest cabdell de fil tan gros. I com que és un xic	tafaner	, comença a ensumar-lo, ensuma que ensuma. I En Peret li demana: —Què hi
satisfet. "Veure la nina i després morir," degué pensar més o menys el	tafaner	minyó. S'enfilà, abastà la capsa, tragué la nina. Li féu executar el
part del baix i afirmà amb una veu d'una força tremebunda (en resposta al	tafaner	carregós que governa aquella peça de música d'una manera tan impertinent,
No vull dir el nom de mon poblet nadiu. Si ho pac, prou que l'aclarirà la	tafanera	posteritat. Només vos diré que el seu nom és alegre i festós com el so
no s'hi poden apropar per estar tancat i barrat, de manera que els	tafaners	únicament poden disfrutar-ne passejant-s'hi amb embarcació i passant de
covard, covardia; foll, follia; groller, grolleria; parencer, parenceria;	tafaner	, tafaneria; xafarder, xafarderia; sorneguer, sornegueria; barroer,

Pàgina 1 (de 7)

50 següents