×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb tafaner |
Freqüència total: 324 |
CTILC1 |
ulleres de vidres fumats per protegir-se els ulls dels ulls dels altres, | tafaners | . I ho veia tot una mica emboirat, una mica tèrbol com si un paper cendrós | acostumats els de dalt amb els de baix, els de dalt van baixar a fer el | tafaner | . La casa que ens faríem havia de ser a la part alta de Barcelona. Els | posava nerviosa i deia que si no fos del barri no podria venir a fer el | tafaner | . Abans d'hora, ja sabrà tot com és... En Vicenç s'adonava del que li | sordina de compassió que es produeix en un vol de corbs, quan el més | tafaner | i el més desarrapat ha descobert l'existència d'una vaca morta— va ésser | ningú?... Perquè aquí hi ha tantes noies, i acostumen a ésser tan | tafaneres | ... —El senyor Baró pot estar ben tranquil. —Enllestim Dorotea. ¿És el | dicteris á la xicota qu' á deu passas encara 's defensava tractantlas de | tafaneras | y llengudas. —Cá! si n'hi há un feix d' aqueixas gandulas! Ja ho veu á | sápiga per la recepta? Ni menos li he preguntat. Dimoni de xicota, es més | tafanera | ! Ala, ala, á escombrar!— Y despedint ab una rialleta de benevolensa á la | que no m' hi aturés: deixava 'l cabás á terra, y plantada com una doneta | tafanera | , escorcollava ab los ulls per entre 'ls enagüets si li veya las camas. | allá ahont no la demanan. ¿Hi ha res en lo mon tant antipatich com un | tafaner | ? Sempre hi estat molt bé cuidantme no mes que de casa meva, y no sé | vehina, va sorprendre á l' Alfredo á la porta de la escaleta. Com era una | tafanera | en tota la estensió de la paraula, ja s' habia enterat de que aquell jove | si potser no, —li contestá l' Alfredo. —¡Ay pobre Gracieta! —digué la | tafanera | ;— ja deurá baixar quan estigui desocupada, perque lo qu' es are, Alfredo, | ! —exclamá l' Alfredo.— Expliquis, expliquis. —Me sembla, —digué la | tafanera | ,— que prou y massa m' hi esplicat... Vosté vigili y vegi si á ca la | una foto? La teva foto, malvat? —Ja ho veuràs... ja ho veuràs, no siguis | tafaner | . Ho he fet jo mateix. Anem de pressa. El sol de migdia reconfortava els | de llarg, de la folla esperança que no el trobarien. Però algú, més | tafaner | , aixecà la feixina i fou descobert, i un cop de podall amatent li obrí un | d'aquelles persones sense edat ni sexe que posen en tortura als esperits | tafaners | com tot misteri, com tot enigma indesxifrable. Li deyen... li deyen... | enrera, varen ferli de seguici per aquells carrers estrets y atapahits de | tafaners | , que van haver d'atravessar pujant, baxant, ensopegant y gayrebé a les | pogut entrar al andén, plè ja a vessar. Y una llarga currua de | tafaners | , entre'ls quals figuravem nosaltres, no trigà gens a escalonarse en tota | mala estrugància personal. Tornem al mur. Dèiem que cal un poc de gosadia | tafanera | per atansar-s'hi. Això és ben cert, car la platja en aquell lloc no | les altres en feien brometa. La veritat sols interessava a unes quantes | tafaneres | de mena, car la majoria d'elles esperava del bell farsant quelcom més | Ella patia horriblement, i patia més coneixent que algunes veïnes | tafaneres | s'estaven arrambades al portal pressentint algun daltabaix. Al cap d'una | al nostre entorn una munió de gotetes de rosada, a faisó d'ullets | tafaners | i parpellejants, que la bosquina obrís a espiar la gloriosa sortida del | ésser fatu, sinó innocent; badoc com en són a París els "parigots", | tafaner | com en sóu a Venècia els venecians, aturadís amb mitges excuses com els | sords-muts: els plau de passejar-se en aquella hora poc trasbalsada, poc | tafanera | . —Un altre marit corre, però per un motiu tot altre que no el d'abans: ple | Acostumat a sentir parlar del servei a la dona, esdevindrà cedacer i | tafaner | ; esdevingut flonjo en la dolcesa de la llar, en lloc de fendir la testa | un raig de licor. Els besos prenien tots els gustos que la capsa portava. | Tafaners | amb llurs cossos, Arnau va adonar-se de sobte que Ramona li presentava un | aclaridores del far llunyà; per la remor del mar, de les orelles | tafaneres | . Però els amants creien sentir entorn d'ells, embolcada amb l'amable | serà la forca espectacle més nou. I t'han penjat. I la gent | tafanera | , al teu voltant aplegada, té esment que tu, penjat, | s'hajun de ficar a governar a ca nostra! ¿Qui l'empeny, s'avi Mundet? | Tafaner | , més que tafaner! Bon cap deu haver-te posat! Però calla-t'ho: no | a governar a ca nostra! ¿Qui l'empeny, s'avi Mundet? Tafaner, més que | tafaner | ! Bon cap deu haver-te posat! Però calla-t'ho: no vui saber-ne | matinal prop del sagrari. Ei! jo m'ho penso pel que havia sentit dir a la | tafanera | de la Llúcia, la germana del senyor rector, que més d'una vegada l'havia | vestides de fosc, dones de fora, cares de color de préssec, ulls | tafaners | , amb la mantellina de drap negre? Una d'aquelles dones... Buscaren una | us posa una cotilla invisible, se us afina l'esquena, però us torneu | tafaner | . El món dels disset anys! Si resistiu la primera onada de la ciutat, un | el bon dia i s'expliquen llurs facècies mentre aparien i exposen als ulls | tafanerots | de les velles que van a missa llurs recaptes i garandaines. De sobte, | se n'anaren sense compendre que els destorbessin. Després tregué tots els | tafaners | , dones, mosses, criatures. Només restaven les monges resant. Joan Antoni | home que no és com els demés. Adhuc trobava bé, ara, que hagués tret les | tafaneres | amb aquella dignitat. Barcelona, en unes setmanes, me'l torna doncs un | a la tia, havien partit abans de les monges. Les beates, les veïnes, les | tafaneres | , també. Restaven a la casa, a més de Joan Antoni i sa mare, la vella | sobre el si amorós on ella li donà cobri i recer. Maragda s'insinuà, | tafanera | ; però Maria Pia la deturà amb la mà, i davallà les escales en un silenci | I l'Ebre, una tirallonga amunt de Mequinença, s'acosta a Catalunya entre | tafanerot | i recelós. I allí rep la primera carícia i el primer salut de la novella | d'alegres renills. Amagat rera uns rebolls l'hem vist passar, el nas | tafaner | , els ulls sense brosses, la cara fresca i rasurada, la boca amb un amorós | —Això mateix, Excel·lència. És allí, cap a l'esquerra. El Ministre, tot | tafanerot | , avançà unes quantes passes, i, de sobte, es parà en sec, i retrocedí | entremig dels plecs de les penjarolles de vellut, sotjaven moltes cares | tafaneres | : algunes eren fastigoses; altres eren gentils i plaents. Eren les bones i | , el teu barri. —On treballes, Climent? —A can Saladrigues. —Deixa'm ser | tafanera | : ¿no puc saber per què t'ha citat en Santiago? Costa més de dir no que no | nits. La nit clou les mirades dels homes i anul·la els testimonis i els | tafaners | . Calia esperar cautelosament per fugir de les mans de la justícia, i | uns mitjons, seran uns mitjons per uns peus molt grossos! En Tom és un | tafaner | A En Tom, també li estranya aquest cabdell de fil tan gros. I com que és | també li estranya aquest cabdell de fil tan gros. I com que és un xic | tafaner | , comença a ensumar-lo, ensuma que ensuma. I En Peret li demana: —Què hi | satisfet. "Veure la nina i després morir," degué pensar més o menys el | tafaner | minyó. S'enfilà, abastà la capsa, tragué la nina. Li féu executar el | part del baix i afirmà amb una veu d'una força tremebunda (en resposta al | tafaner | carregós que governa aquella peça de música d'una manera tan impertinent, | No vull dir el nom de mon poblet nadiu. Si ho pac, prou que l'aclarirà la | tafanera | posteritat. Només vos diré que el seu nom és alegre i festós com el so | no s'hi poden apropar per estar tancat i barrat, de manera que els | tafaners | únicament poden disfrutar-ne passejant-s'hi amb embarcació i passant de | covard, covardia; foll, follia; groller, grolleria; parencer, parenceria; | tafaner | , tafaneria; xafarder, xafarderia; sorneguer, sornegueria; barroer, |
|