Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sabut veure i ha sabut explicar aquesta mentalitat de província, aquesta	tafaneria	, aquesta susceptibilitat i aquests escarafalls de la gent provinciana.
cruel deport que apassiona la gent de la terra. Displicent a la nostra	tafaneria	, ella volta que volta, mentre bevem de l'aigua a gorja plena. No
emmetzinada, de la petite histoire no és del meu camp. Res de	tafaneries	, d'indiscrecions, d'anècdotes picants: la vida estrictament privada i el
altre que va precedit d'un criat que l'anuncia i al qual esperen les	tafaneries	de l'esperit com una societat de belles dames a l'hora del te. Lectures
també govern de les fades. Rectificació Frisança massa indefinida o	tafaneria	massa banal la de parlar del minuet com d'una cosa tancada que no sabem
belluga un bé de Déu de coses entendridores. I no hi ha dubte que és la	tafaneria	més justificada la del jovenet que, fendint les ombres vesprals amb una
de sol ses escates de plata viva. La Catarina, sens poder dominar la seva	tafaneria	, s'apressà a formar part del rogle de curiosos i a cridar i meravellar-se
Expressió concreta: negre d'Àfrica. Associem-hi dues idees abstractes;	tafaneria	i dignitat. I si en vetlla la cuita un cuiner que tingui al darrera tota
una mangosta és la cosa més difícil del món, perquè, del nas a la cua, la	tafaneria	se les menja de viu en viu. El lema de tota la família de les mangostes
el disbauxat, i el rei les féu occir, quedant-se, per càstig de la seva	tafaneria	, sense reines, tal com el ministre li havia predit. En aquest punt el
cap no podia fer més feliç una dona que el senyor Tusquella. Endemés, la	tafaneria	hi era també pel mig. L'Antònia hauria donat un dit de la mà per saber
que el repetit senyor es senti afalagat per aquests tributs de la	tafaneria	universal. La notorietat, sembla, és dolça al cor dels mortals. Quin home
mitjons. Ell, entendrit, deixava fer, mentre ella tenia repensaments de	tafaneria	amorosa. Feia i desfeia. Posava i treia. La corbata, a la fi, fou una obra
brunor que ara i adés transparentava rojors sobtades de sang jove. Llur	tafaneria	amorosa s'entretenia on la pell, saborosa i subtil, deixava veure clara
Ramona amb cap d'elles; però la noia no es cansava de comparar. Tenia una	tafaneria	insaciable per tots aquells afers amorosos d'Arnau; però, gelosa, temia
fer-lo servir de banyera i receptacle d'amor sense escandalitzar la casta	tafaneria	dels veïns. La noia no tenia cap moble; les habitacions on havia viscut
on Jaume parlava amb una minyona innocentment, però la mirava amb una	tafaneria	estranya, insistent. Sobretot, Arnau recordava diverses fases del rostre
són respectats per savis. Refús No accepto les coses indescriptibles.	Tafaneria	—Com us dieu? —demanàvem al jove escriptor arribista. I ell responia,
alemanya, ¿ha trobat ja la definitiva localització territorial? La	tafaneria	incomprensiva, davant d'aquesta guerra, és com un espionatge. Molts usen,
—¿Qui t'ho ha dit que demanesses el Granada?— Aquella especie de	tafanería	dita ab brusquedat, no'm feu gens de bon efecte, y per respondre una cosa
va conèixer a la cara al seu amic el desig que tenia de saber coses. —La	tafaneria	et surt pels ulls, Boi! —li digué en Bau, després d'un silenci, en adonar
Sense pensar el que deia, en Bau exclamà: —Refoina de senyor baró, quina	tafaneria	que té!... Ai, perdoneu! —es corregí. —Volia dir... Refoina, què és
puc trobar sinó mals endreços? Jo us diré que ja de petit m'hi portava la	tafaneria	de descobrir trossos nous de casa. I si s'esqueia trobar-hi algun gat
de qui tant i tant s'havia preocupat el rector del meu poble. No és	tafaneria	, no; sinó una curiositat molt cristiana, de qui sap que, "un bell morir
tinc de les idees generals, la mala educació dels meus instints, la meva	tafaneria	davant de les cases il·luminades, em faria passar, sense compliments, pel
—un cap sobre l'altre— ens rodejaven en silenci, els ulls plens de	tafaneria	. Roby tremolava i mirava alternativament i esporuguit als vailets i a mi.
del que passava a la Pensió, de les entrades i sortides, tenia una	tafaneria	alerta i sabia donar raó de tot. —Avui —em digué una tarda— la senyora
Antoni s'esgarrifà. Oh, Déu! La seva tia sentia tot allò, els crits, les	tafanaries	, la resposta d'aquella dona. Ho sentia, ell n'estava segur! Tenia el coll
tu no has tingut lleure. Però això... això és una obra estrafeta de la	tafaneria	del diable... Arandó acotà el front... S'estigueren mitja hora muts, ell
No podia fer-hi més: era feble en aqueix punt. Sentia una agafatosa	tafaneria	per la reialesa, i molt més, naturalment, per la imperialesa, diguem-ho
s'abaixaven com unes cortines discretes que volguessin dissimular la	tafaneria	, i les testes s'acalaven submises a esperar un altre espectacle. En
sobrava temps i les mans agafaven els llibres literaris per recurs o	tafaneria	. La vostra generació serà altra cosa. Tot vindrà. "L'Arxiu
saps, ara? T'interessa? —...Sí. —Per què? —Per res. Per	tafaneria	. Hi ha un retrat teu? —Això vols veure? —Sí. —Té (i desfent
tenia forces, m'ha fet un efecte estrany. L'he mirat llargament, amb més	tafaneria	que embadaliment, i m'ha semblat que el veia per primera vegada, i aviat
obtingut llicència d'anar-hi, n'estic segur, no hagués estat per la	tafaneria	d'ella de saber-ne totes les entresenyes i com havia acabat. Però en
marca el pas del temps. En canvi, si l'esmentat veí, empès per la seva	tafaneria	, potser ja excessiva, es pren la pena de sortir de casa seva i pujar un
i rialles, les frondoses arbredes amaguen severament tota la resta. Una	tafaneria	constant, aferrissada, amb el temps aconsegueix observacions subtils; més
foll, follia; groller, grolleria; parencer, parenceria; tafaner,	tafaneria	; xafarder, xafarderia; sorneguer, sornegueria; barroer, barroeria;
de llengua catalana. No m'ha portat a aquest estudi un impuls de pura	tafaneria	literària, ni tampoc un desig, que al cap i a la fi no fóra il·legítim,
enginyer. —Sí, sí. —No ho sé, Joana. Has d'excusar-me la	tafaneria	. —Què faries tu en el meu lloc? —És difícil respondre. —Tu em coneixes com
que us coneguéssiu. No m'ho havies pas dit, tu —deia a Neva amb un aire de	tafaneria	. —És de fresc; més ben dit: no podia dir-t'ho, perquè, en
Jo no tinc pas un tarannà observador; però tot allò va punxar la meva	tafaneria	. Durant l'àpat que ens va servir un parell de minyones molt ben
i finestres i, algunes mirades, l'acolliren amb un breu parpelleig de	tafaneria	. Una ombra, només, s'enganxà a les rodes: "En Quim de la llàgrima".
sinó deixant el diari damunt el llit en previsió d'una possible	tafaneria	. Definitivament, es veu obligat a reconèixer que el llibre li ha dut bona
què el cerco. Em passa pel cap el deixar-los plantats, però no ho faig. La	tafaneria	pot més que l'amor propi. Notifico a la serventa que sóc un català que
va encarregar-me de la feina perquè, simplement, va associar informació i	tafaneria	. Si a mi m'interessaven les coses dels altres —va dir-me—, era el més
Garmendia, autoritat en el sector, diria alguna cosa que ens aplaqués la	tafaneria	. Però, talment com si s'haguessin posat d'acord, la conversa d'ell amb el
estava en tot— veïns i coneguts. Hi entraven de puntetes, guaitaven amb	tafaneria	respectuosa, local i parament, i, sobretot, aquell túmul surmontat per
el seu auxiliar, que, de comú acord amb ella i per raons de diplomàtica	tafaneria	, no havia romput tot tracte amb la forastera. Així, fàcil li fou
era una mica llenguallarga i havia encès, com un regueró de pólvora, la	tafaneria	general. Una porta, únicament, restava closa com la d'una casa

Pàgina 1 (de 5)

50 següents