×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb tal |
Freqüència total: 64454 |
CTILC1 |
de diversos artistes, si les escolteu o llegiu, en un brevíssim llibre, | tal | volta us distrauran un moment dels vostres personals i intricats | assuavir-la, de neutralitzar-la per sempre, amb savis consells. Del Caos, | tal | vegada quan era solitari, sortien l'Èrebos i la Nit, principis mascle i | l'ou. Uranos Gea, sola o en companyia, no parava d'engendrar i parir, | tal | com li esqueia. Com que l'erudició és molt pesada i, a més, imprecisa, | seva victòria, que tant hem de patir. La Moira es correspon amb Aisa, que | tal | vegada subratlla més el sentit, tothora tèrbol, de la igualtat. Quan Zeus | d'endurar les disbauxes de Pasífae amb el toro, regal de Posidó: el brau, | tal | vegada disfressa del llest Zeus, en complicitat amb el germà. Pasífae, | radical extinció, la gran massa de pedra dura damunt el cim, amb una | tal | fermesa, un equilibri tan estable, que el roc ominós no pugui rodolar mai | futur sogre Dioneu la paraula de lliurar-li esplèndids presents de bodes, | tal | com s'estilava en aquell temps. En contraure matrimoni, no va complir, | el casc, kynée, d'Hades —prestat en alguna ocasió a Atena i usat | tal | vegada, sospitem, per les Erínies, meditades als orígens com una | i no envellim, un destí terrible per a uns monstres com nosaltres, en una | tal | constitució fixos, immutables, perfectes. Tu, Medusa, la més implacable, | unida amb Orthros, va tenir l'Esfinx, potser una calúmnia, perquè aquesta | tal | vegada provenia, correctament, de Tifó. Els grecs, quasi tan malèvols, | mort, caliu de la nostra tristesa, ets immortal i ens ets amic. I un dia, | tal | vegada molt llunyà, ens trobarem, tu lliure i nosaltres lliures, en | heroi de Tessàlia. Citaré Arió, el corser meravellós d'Adrast, engendrat | tal | vegada pel déu del mar amb Demèter. I Pegàs, el poltre amb ales, sorgit | frec de penya-segats. La nostra illa, aspra i impròpia per a l'equitació, | tal | com ja ho va advertir, en un dels seus perfectes cants, el més sagrat | que habita a l'estret de Sicília. Avui és el meu últim parlament aquí —o | tal | vegada no, qui sap—, i altres ben diverses veus contaran potser al seu | també l'opinió que potser calia que Dànae es llevés. Amb exercici, | tal | vegada milloraria de salut. La dida s'indignava davant l'assenyat | nou anys de pastor —hi ha qui malicia alguna cosa més— prop d'un rei. | Tal | vegada algun altre: en certes feines, no filava gaire prim. Emparava els | en noia o és una noia que s'està transformant en arbre? La darrera és — | tal | vegada no caldria dir-ho— la suposició correcta, i no ens en podem | més, el so de la flauta. Amb la lira va derrotar Màrsias i, com a càstig — | tal | vegada excessiu—, va fer que l'escorxessin. Mentre li llevaven la pell, | de dos mil mil·lenaris, leri-leri, d'evolució? Bah! S'hauran de tallar, | tal | vegada, alguns caps de gent d'upa, però ens en sortirem", es | d'esforçar-se a retornar al bastiment amb grossos esvorancs, va nedar — | tal | vegada ho maliciem nosaltres— durant tres dies i tres nits, ajudat per | altres suposicions. Podeu saber com els fets es varen produir, almenys | tal | com ho conta una normativa obra avui una mica deixada de banda, gairebé | carnatge dels morts. El seu complexíssim instrument ha estat pare de tot, | tal | vegada només que per esdevenir pare del no-res. Ha presidit el nostre | les alades sandàlies que faran el seu vol més ràpid. Amic del vent, | tal | vegada essència del vent, empara els ramats, els camins, els mercaders i | anys, i més potser el viatger, que tant havia navegat, naufragat i vist. | Tal | vegada, perquè a la dona, sense moure's de casa, li havia vagat de | , va comentar. "És germà de l'altre", la informava Pulcre. "Sí? Doncs | tal | vegada li reca, per conveniència pròpia, la vulnerabilitat de què parla, | mental de la reina. "I això que havia pres mesures perquè una | tal | desgràcia no em sobrevingués, però ja se sap com és de cec el cor d'una | meva closa mà. Hi ha dues exclusions, per a la meva vergonya, i encara | tal | vegada els mitògrafs o els tràgics les varen inventar: Sísif i Alcestis. | impiadosa burla les meves orelles. Li dèiem el Quel·la, però li convenia | tal | vegada un nom molt més antic. Algun cop imagino com aprofitaria el soguer | tampoc. Altrament, mort a Lavínia, si és a la tàvega, ni ho haurà notat. O | tal | vegada sí, perquè hi guanyarà en pau i fins en fresca. Hi respirarà més | amb la seva exaltació d'amor. Jo, la casa, vaig arribar-la a veure encara | tal | com estava en els dies en què ella hi habità: amb l'ample portal i el pou | els ulls negres, i negres, també, els cabells. Afegien, encara, que | tal | volta no era massa bella, si s'entén per bellesa la perfecció de les | la perfecció de les faccions, però que es desprenia d'ella una gràcia | tal | , una tan especial simpatia, que captivava els cors. Era quelcom com un | la porta i trucà. Només ara sentí que la seva mà tremolava lleugerament i | tal | vegada notà una lleu flaquesa als genolls. Va transcórrer un brevíssim | com l'ésser més miserable de la terra, culpable d'un terrible delicte. | Tal | vegada llavors, en el fons de la seva consciència, comprengué per què les | pestanyejar, empunyant la falç i amb una fermesa i una tranquil·litat | tals | , que Randa s'aturà indecís. —Si vinc, t'ofego a la bassa!... Tino Costa | mans de plata. La gràcia de les mans seves, l'heretà Mila en el brodar, i | tal | vegada heretà també un xic la inquietud romàntica de l'ànima sensitiva i | somniava, vivia —a vegades el seu viure i el seu somni es confonien—, i | tal | vegada, de temps en temps, Mila del Santo sospirava com en un molt vague | que callés; ella tornà a replicar, i ara gairebé insultant-lo, fins a | tal | extrem que ell no es pogué contenir i, arrabassat per la ira, la | la ira, la bufetejà. Ella cridà, picà de peus, proferí insults; pronuncià | tals | paraules, de tan mal efecte en una dona com ella, que Joan del Santo | clar i serè, i ells, al carro, baixaren parlant durant tot el trajecte. | Tal | vegada Mila aparegué un xic descolorida; potser no parlava amb l'alegria | Mila s'agradava de festes i de divertiments, i el seu cor sobreeixia, en | tals | ocasions, d'una joia pura. Durant molts anys Mila del Santo havia anat a | fou celebrat amb menys alegria. A la vella casa pairal es disposà en | tal | ocasió, una menjada; volgueren que hi assistissin Mila i el seu padrí i | Després ordenà que apartessin la taula i enretiressin les cadires per | tal | de celebrar ball, i ell s'entusiasmà en ballar amb una vella criada —la | aprofitant l'estada del pare allí, parlà amb ell i amb el padrí per | tal | de precisar la data en què podria celebrar-se el casament, car no existia | de càlid i impressionant que l'atreia i la torbava amb força poderosa; | tal | vegada en els seus sentiments envers ell hi havia pietat, potser | el meu cor canta d'alegria." I amb tot, alguna cosa —no sabia què—, | tal | vegada una resta de temor arrapat encara a la seva ànima, la privava de | experimentar un d'aquells sentiments. Una d'elles: Màrius, l'amistat | tal | vegada més pura de la seva vida, havia mort; l'altra era Quim Bisa. Quim | ell procedia. Però l'ancià li havia mostrat l'habitació d'ella, que tenia | tal | com estava quan ella l'habitava: amb el clavicordi tancat, en el qual | tancat, en el qual tocà tantes vegades; amb les flors del gerro, | tal | com ella les deixà, però marcides ja i sense perfum; amb el retrat d'ella | el seu llitet, les seves flors preferides, que s'han assecat al gerro i | tal | com ella les deixà. Quan em vindrà a veure —si mai ve— ho trobarà tot com |
|