Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i ve; clergues que van vestits de moltes maneres, des de la indumentària	talar	més completa fins al simple vestit de paisà; com el meu, vull dir, o com
itineraris, els incendis fabulosos l'han consumida, els monjos l'han	talada	i, finalment, els pescaires l'han aprofitada per a la pesca a l'encesa,
aquest punt de vista! Tothom ha sentit dir que quan un bosc americà és	talat	, una vegetació molt diferent hi brota de nou; però hom ha observat que
si arribés a esser de l'arxiduc, perquè conservaria aquets boscos que ara	talen	sense pietat. Es podria fer un capitol del mal que ha fet l'automobil an
i la mirada clara, tranquil·la i ingènua d'un noiet, i dels seus hàbits	talars	, nous de trinca, encara es desprèn l'olor de l'encens i dels lliris de la
En l'exemplar del Museu de Barcelona veiem la figura d'un home amb hàbit	talar	i el cap cobert per un caperó de llarga cua. Aquest religiós (o potser
la vida, la testa coronada, i vestit amb el /colobium\ o tunica	talar	manicata, ornada del /clavus\ o franja decorativa.
algunes particularitats de la campanya. Així quan enumera les localitats	talades	per l'infant en la seva guerra guerrejada: "© © ©". Muntaner
o sigui que no havien estudiat el llatí, i no podien vestir roba llarga o	talar	, com els togats. Entre els càstigs infligits a Barcelona per la fúria
polpa de terra. El bosc exigeix una polpa de terra. Però els arbres foren	talats	. La renda més substanciosa dels monjos del monestir de Sant Pere foren
enlloc que hi hagi més herbes. A muntanya —i en general a tot arreu— es	talen	els boscos insensatament. El país, en la meva joventut, era molt més verd
un noi, generalment un escolà, de veu fina. Aquest noi, vestit amb robes	talars	de fina seda blanca i una gorra del mateix teixit, duu enlairada
vol caminar. L'orígen de la falda deu buscarse en l'us dels hábits	talars	molt llarchs que s'usaren en els sigles en que imperá l'art gótich. Al
actes. Es, no obstant, segur que els Pontífices han vestit sempre hábits	talars	, llarchs fins als peus. En els temps anteriors al sigle VIII
Vestits usuals. Al sigle XV els Patriarques duyan capa y	talar	de grana, de forma semblant a les cardenalicies. De dret el color
eran antigament els clericals mes decents; essent sempre en us els hábits	talars	. El concili de Letran, de 1215, sembla exigir el us constant del
us constant del sobrepelliç de llí. Sota d'aquest no faltavan els hábits	talars	de llana de color fosch y, al sigle XVI, negres o morats ab vius
y del Nort d'Europa vol que els ministres inferiors portin túnica	talar	blanca cenyida y superhumeral o valona per cubrir les espatlles.
graus mes dignificants de la gerarquía eclesiástica. D'aquesta túnica	talar	de llí, especie de senzilla dalmática, descendent de la primitiva de la
les mánegues y desde el XIV s'escursá, perdent la condició de	talar	. En la segona meytat de la centuria del 1500 admeté ràndes y
del altar, encara que no fossen clergues o tonsurats, ni portessen hábit	talar	. El bonete o birret. Es un capell que en un principi no tingué pas
cants del chor, predicació, etc.. Portan bonete els clergues vestits de	talar	y l'usan els ordes eclesiastichs superiors, tenint aquestos el dret de
ell inspirat en la modestia y en idea de religiositat. Sempre ha sigut	talar	, conforme diu el II Concili de Braga. Els concilis prohibeixen
imatgería. Induments monacals Han sigut sempre molt senzills. Una túnica	talar	de llana o de pel, burella o del color natural, cenyida al cos ab
litúrgica Entre aquestos s'ha de comptar l'alba, vestimenta	talar	blanca que primitivament se posava als neófits (albatí) després
Algunes usaren vestits de penitencia, o de beguí, aspre y	talar	, ab caputxó tapant la cara, que servía per processons y enterros. Altres
y de l'ardencia solar. De aquí que, dits fidels, vestits o no d'hábit	talar	, ostentessen capa rodona o oberta, o almenys esclavina, com
d'aleshores. Com innovacions indumentàries podem citar el ropó o vesta	talar	, la cota curta, la sobrecota, cota ardida o cotardia, i el tabent, abric
la futura, es produeix un gran perjudici a l'economia nacional. Quan es	talen	els boscos sense tenir en compte cap consideració tècnica i es deixen les
a casa, a prop seu, distingint-lo moltíssim, fent-li posar una túnica	talar	, de mànegues, mentres que els seus germans duien el pobre trajo de
de presoner, afeitada la barba i tallats els cabells, posada la vestidura	talar	i ampla, es presentà davant de Faraó. La figura de Josep devia ser-li
profana. Com de fet, en el segle setè s'arrenconarà la túnica	talar	per una de més curta, i la valona (/penula\) closa farà lloc al
esperit conservador mantingué per al servei diví la tradicional túnica	talar	(l'alba). Els eclesiàstics, en la indumentària de carrer,
es posaven la túnica llarga, l'alba, el vestit (blanc)	talar	que fins aleshores havia estat el de tothom. Tant és així, que Sínodes i
romanalla l'alba, que, com hem dit, no és altra cosa que la túnica	talar	que portava tothom, a la qual, emperò, es substituí, en la indumentària
moda (segle III) la irà allargant fins a convertir-se en túnica	talar	(/poderes\), i així romandrà per esperit de conservació la
Sacerdot Jesu-Crist (Apoc. I, 13) va vestit d'una túnica	talar	. Així l'alba és el símbol de la novitas vitae del
litúrgic és cingulum, i també zona. Com és natural, la roba	talar	i folgada reclama un cinyell o faixa que la reculli, per què no trobin
es desenvoluparan i creixeran i produiran nova llenya. Si el pinar és	talat	excessivament, pins joves i tot, i el sotabosc és destruït, en molt poc
i dens no n'hi creixen i als pinars madurs, si durant un temps no es	talen	, els pins vells i desenvolupats dificulten molt el creixement dels pins
En general, aquests crucifixos porten una túnica interior i	talar	, i al seu damunt una altra túnica superior i més curta, que als punys i a
, com és ara els tocs de campana, o l'altura de l'alçacoll, o si l'hàbit	talar	es cordarà amb botons o amb cintetes. La seva visió pedagògica resulta
de Rafael. A dalt tot el servei ja era eclesiàstic i vestia roba	talar	, de color morat. Travessàrem estances sumptuoses, plenes de personatges;
que va caure sobre Catalunya, entrà dins la ciutat de Girona i va	talar	tots els arbres, així salvatges com de conreu, i va afollar els castells
substituïts pels del Col·legi de Sant Vicent amb el seu vell uniforme	talar	, precedeixen la Custòdia, tot i llançant núvols d'encens. La Seu de
corona també trontolla. Flo la Vigne anava en efecte vestit amb una roba	talar	color de castanya, llarga fins als peus, i portava una esclavina. Només
en aqueixa vila, devastaren els encontorns, tot incendiant els masos,	talant	arbres i posant foc a les messes. I s'emportaren gran nombre de captius.
la venjança dels imperials que li cremen la casa, li colguen el pou i li	talen	oliverars, esdevindrà capità del filipí /Regimiento de Naturales de
"rossegadors", o siga els que arrossegaven per les carrilades els pins	talats	dels boscs, i ací esperaven els carros perquè és on acaba el camí. Els
posat guarnició entraren a les Conques de Barberà, cremant, saquejant i	talant	tots els pobles...". Jeroni Pujades, que va escriure la seva

Pàgina 1 (de 3)

50 següents