Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
tallar V 6993 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb tallar Freqüència total:  6993 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

I fixa't, parlant parlant, he barrejat sense solta molts destins. He de tallar fils, no hi ha més remei, i mirar si després ho endreço. Fes-me el favor
Demèter. I Pegàs, el poltre amb ales, sorgit amb Crysaor de la Medusa, en tallar-li Perseu el cap. Muntat pel lici Bel·lerofon, va recórrer l'aire i els
sense parar, caça, guerreja. La seva radiant cabellera no ha estat mai tallada. És el gloriós i l'hiperbori, el qui se'n va a les misterioses terres del
després de dos mil mil·lenaris, leri-leri, d'evolució? Bah! S'hauran de tallar, tal vegada, alguns caps de gent d'upa, però ens en sortirem", es
expressió, Pulcre Trompel·li. "No n'hi ha cap que ho sigui", tallava, eixuta, adusta, la senyora Magdalena Blasi. Pulcre es va inclinar,
"Les testes són les dels seus propis fills, que ella, en matar-los, tallava", aclaria Pulcre Trompel·li. "I fugi! No m'esgarrifi, que no en tinc
menuda la saviesa i tota la carrera de l'anomenat. "Calli, calli", va tallar, autoritària, la senyora Magdalena Blasi. "Amb la història del jove que
altre castellà", encetava a engrescar-se la Ignasieta. "Ximple", va tallar en sec la meva àvia. "I aquest instrument?" "La siringa", va pondre
família", va indicar la senyora Magdalena Blasi. "Així es comprèn que tallés, si actua de franc", s'enriolava la senyora Marigó. "Però aleshores
i, com cada cop que s'acalorava, començà a discutir. Ell li digué, tallant, que callés; ella tornà a replicar, i ara gairebé insultant-lo, fins a
durant aquells dies se'l pogué veure plantat a la proa, mentre la barca tallava les ones rabent, agafat a la punta del travesser de la vela, donant el
igualment estant serè. Aquell dia Randa havia anat amb altres homes a tallar sarments en una vinya propera al poble. Havien acabat d'esmorzar i,
una petita vall, al fons de la qual descobrí una llacuna. Uns camperols tallaven joncs brotats vora l'aigua i flexibles branques de vímet amb els quals
hagués pogut pensar que el meu pas havia de desagradar-te, abans m'hauria tallat els peus que m'han portat fins aquí. Perdona'm. Però em sentia tan
si no seria convenient anar veure un metge". Però mossèn Anselm el tallà: "No és qüestió de metges, ja ho saps; la malaltia de ta fillola la
Mila!" Una pedra llançada amb mà destra l'encertà sobre la boca i li tallà la veu; quasi al mateix temps una altra pedra li buidà un ull. S'havia
una denúncia satírica o dramàtica. "Un dia d'aquests, el barber li havia tallat les ungles; doncs ell va replegar tots els retallets, i se'ls va
excel·lit, salta a la vista: el darrer Trastàmara, volent o sense, tallava als Països Catalans tots els camins d'una plenitud a part, en inserir-los
muntanyes morades d'Olot, a sota, i al damunt un llarg núvol de plom, que tallava els cims nevats amb una ratlla horitzontal precisa. En un magazine
morter. Un company nostre cridava: —Ai, que no tinc peus!— Li van haver de tallar les cames". Un altre dia van preguntar, per facècia, a un oficial moro
23 febrer. Al matí anem al Noguer. Diu que avui han tallat els vímets. L'aigua, a la Riera Major, fa un gran renou: quan salta les
cap a la Rabassada: /¿Va alguien forzado?\ Sembla que així s'ha tallat en sec una nova tanda de crims que s'iniciava com al principi de la
i aviació. Franco pot atacar Madrid, o bé Catalunya des de Saragossa, o tallar en dues zones l'Espanya republicana, anant de Terol a Castelló. Però els
febrer. Fa molt de fred. Al Pirineu hi neva i la tramuntana talla la cara. Anem al Serrat de Cerdans l'avi, la Fina, la Roser gran i jo.
gràvid d'emoció, moment crucial de la guerra. El diari diu que han estat tallades les comunicacions entre Catalunya i el Sud. El govern ha concedit plena
els vasos sanguinis amb catgut i aleshores, amb una serreta molt fina, tallen un parell de costelles que deixen el pericardi al descobert. A despit
als gestos cohibits i alhora frenètics dels cirurgians, un dels quals ja talla el periosti i el separa de l'os mentre l'altre, el cardiòleg, introdueix
resol en un sospir col·lectiu quan un dels ajudants pregunta: —L'hi heu tallat, potser? —No ho sé... S'agenolla; l'ajudant, la infermera i tres o quatre
és permès d'interpretar l'esperit de la matèria... —És contradictori —el talla la veu afemellada—. Esperit i matèria són estructures diferents d'una
que en termes corrents en diríem la lletra. L'estructura... —Prou! —els talla el guàrdia—. Fa una setmana que no puc aclucar l'ull! Decidit, s'encamina
d'oposar-vos a unes intervencions... —Escric, ara? —pregunta la dona, tallant-lo. —Sí, sí, ara sí. A unes intervencions —prossegueix l'home— ordenades
interpretar-les. —Hi ha uns serveis especialitzats que... —Ja ho sé —el talla ell—. Però no conec ningú que hi hagi pogut acudir. Les comunicacions
El guàrdia torna a entrar. Ara duu un gran paper de diari que procedeix a tallar en tot de rectangles abans de passar-lo als ocupants de les cabines.
això? Només sóc un dels seus fills. N'hi ha d'altres, molts d'altres... El talla una gran riallada que corre de cabina en cabina, que obliga a retorçar-se
que avança cantant cap a la porta, en arribar a la qual el cant es talla en sec per convertir-se en una sèrie d'esgarips. Se senten unes veus
—I per què no diu res, ell? És mut, potser? —A col·legi li van tallar la llengua —fa ella simplement. Acaricia el rostre de l'infant amb una
avançar cap a la sortida. —Apa, tu, perduda! —la insulta amb una veu que talla. Des de l'interior dels cotxes de la policia els miren els dos xofers que
? No deu pas viure sola? —La conec de petita i... Ara ve el policia —es talla. L'acompanya un individu entre dues edats, aparentment molt molestat,
major —torna ell—. És clar que si és mort... —Què li volíeu? —el talla l'individu. —Li havia de preguntar si han dut la mare. —A l'oficina, això
—M'havia semblat... —comença la noia. —Perquè he dit que era ximple? —la talla. —Sí. —És que ho és. No té solta, per exemple, fer discursos en
conscient que s'ha identificat amb el seu objectiu... —Perdoneu —el talla l'orador dels conceptes lògics—. Això forma part del curs altern, ens ho
prou subtil, doncs —declara aleshores ell—. La vostra veritat... —Es talla, els llambrega intencionadament—. Perdoneu. M'expresso així per fer
diu: —Tornant a la forma, podríem considerar... —No, no! —s'apressa a tallar-lo el tercer orador mentre els altres dos fan una cara agra, amoïnada—.
d'inspecció immobiliària...! —Us asseguro... —No assegureu res —el talla l'home—. De tota manera, procedirem com si fóssiu realment l'inspector.
d'observacions que s'escapen de les gargamelles resseques i que després talla la porta que s'obre. —El següent! —diu la veu del caporal. Darrera seu el
porta, igualment oberta, que els mena a una faixa de ciment, estreta i tallada per un clot més negre que la fosca relativa que els envolta. El caporal
sempre que es troba en el context degut i en funcionament. Unes tisores, tallen: un ribot, riboteja... Ell abraça tots els objectes a llur entorn amb un
és la mateixa avui que ahir i ella defineix clarament... —Si és així —el talla ell—, si aquesta és la vostra opinió, ni dia per altre no escolliu una
—Aquí... ordre... —No... —comença ell, però el de l'uniforme el talla: —Obeïu! Aquí, us dic. —Però si jo... L'individu alça l'arma amb
aquesta banda. És clar que caldrà treure les cadires... Un timbre agut li talla la paraula i, immediatament, es desencadena per segona vegada l'estrèpit

  Pàgina 1 (de 140) 50 següents »