×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb tallar |
Freqüència total: 8637 |
CTILC1 |
I fixa't, parlant parlant, he barrejat sense solta molts destins. He de | tallar | fils, no hi ha més remei, i mirar si després ho endreço. Fes-me el favor | Demèter. I Pegàs, el poltre amb ales, sorgit amb Crysaor de la Medusa, en | tallar | -li Perseu el cap. Muntat pel lici Bel·lerofon, va recórrer l'aire i els | sense parar, caça, guerreja. La seva radiant cabellera no ha estat mai | tallada | . És el gloriós i l'hiperbori, el qui se'n va a les misterioses terres del | després de dos mil mil·lenaris, leri-leri, d'evolució? Bah! S'hauran de | tallar | , tal vegada, alguns caps de gent d'upa, però ens en sortirem", es | expressió, Pulcre Trompel·li. "No n'hi ha cap que ho sigui", | tallava | , eixuta, adusta, la senyora Magdalena Blasi. Pulcre es va inclinar, | "Les testes són les dels seus propis fills, que ella, en matar-los, | tallava | ", aclaria Pulcre Trompel·li. "I fugi! No m'esgarrifi, que no en tinc | menuda la saviesa i tota la carrera de l'anomenat. "Calli, calli", va | tallar | , autoritària, la senyora Magdalena Blasi. "Amb la història del jove que | altre castellà", encetava a engrescar-se la Ignasieta. "Ximple", va | tallar | en sec la meva àvia. "I aquest instrument?" "La siringa", va pondre | família", va indicar la senyora Magdalena Blasi. "Així es comprèn que | tallés | , si actua de franc", s'enriolava la senyora Marigó. "Però aleshores | i, com cada cop que s'acalorava, començà a discutir. Ell li digué, | tallant | , que callés; ella tornà a replicar, i ara gairebé insultant-lo, fins a | durant aquells dies se'l pogué veure plantat a la proa, mentre la barca | tallava | les ones rabent, agafat a la punta del travesser de la vela, donant el | igualment estant serè. Aquell dia Randa havia anat amb altres homes a | tallar | sarments en una vinya propera al poble. Havien acabat d'esmorzar i, | una petita vall, al fons de la qual descobrí una llacuna. Uns camperols | tallaven | joncs brotats vora l'aigua i flexibles branques de vímet amb els quals | hagués pogut pensar que el meu pas havia de desagradar-te, abans m'hauria | tallat | els peus que m'han portat fins aquí. Perdona'm. Però em sentia tan | si no seria convenient anar veure un metge". Però mossèn Anselm el | tallà | : "No és qüestió de metges, ja ho saps; la malaltia de ta fillola la | Mila!" Una pedra llançada amb mà destra l'encertà sobre la boca i li | tallà | la veu; quasi al mateix temps una altra pedra li buidà un ull. S'havia | una denúncia satírica o dramàtica. "Un dia d'aquests, el barber li havia | tallat | les ungles; doncs ell va replegar tots els retallets, i se'ls va | excel·lit, salta a la vista: el darrer Trastàmara, volent o sense, | tallava | als Països Catalans tots els camins d'una plenitud a part, en inserir-los | muntanyes morades d'Olot, a sota, i al damunt un llarg núvol de plom, que | tallava | els cims nevats amb una ratlla horitzontal precisa. En un magazine | morter. Un company nostre cridava: —Ai, que no tinc peus!— Li van haver de | tallar | les cames". Un altre dia van preguntar, per facècia, a un oficial moro | 23 febrer. Al matí anem al Noguer. Diu que avui han | tallat | els vímets. L'aigua, a la Riera Major, fa un gran renou: quan salta les | a la Rabassada: ¿Va alguien forzado? Sembla que així s'ha | tallat | en sec una nova tanda de crims que s'iniciava com al principi de la | i aviació. Franco pot atacar Madrid, o bé Catalunya des de Saragossa, o | tallar | en dues zones l'Espanya republicana, anant de Terol a Castelló. Però els | febrer. Fa molt de fred. Al Pirineu hi neva i la tramuntana | talla | la cara. Anem al Serrat de Cerdans l'avi, la Fina, la Roser gran i jo. | gràvid d'emoció, moment crucial de la guerra. El diari diu que han estat | tallades | les comunicacions entre Catalunya i el Sud. El govern ha concedit plena | els vasos sanguinis amb catgut i aleshores, amb una serreta molt fina, | tallen | un parell de costelles que deixen el pericardi al descobert. A despit | als gestos cohibits i alhora frenètics dels cirurgians, un dels quals ja | talla | el periosti i el separa de l'os mentre l'altre, el cardiòleg, introdueix | resol en un sospir col·lectiu quan un dels ajudants pregunta: —L'hi heu | tallat | , potser? —No ho sé... S'agenolla; l'ajudant, la infermera i tres o quatre | és permès d'interpretar l'esperit de la matèria... —És contradictori —el | talla | la veu afemellada—. Esperit i matèria són estructures diferents d'una | que en termes corrents en diríem la lletra. L'estructura... —Prou! —els | talla | el guàrdia—. Fa una setmana que no puc aclucar l'ull! Decidit, s'encamina | d'oposar-vos a unes intervencions... —Escric, ara? —pregunta la dona, | tallant | -lo. —Sí, sí, ara sí. A unes intervencions —prossegueix l'home— ordenades | interpretar-les. —Hi ha uns serveis especialitzats que... —Ja ho sé —el | talla | ell—. Però no conec ningú que hi hagi pogut acudir. Les comunicacions | El guàrdia torna a entrar. Ara duu un gran paper de diari que procedeix a | tallar | en tot de rectangles abans de passar-lo als ocupants de les cabines. | això? Només sóc un dels seus fills. N'hi ha d'altres, molts d'altres... El | talla | una gran riallada que corre de cabina en cabina, que obliga a retorçar-se | que avança cantant cap a la porta, en arribar a la qual el cant es | talla | en sec per convertir-se en una sèrie d'esgarips. Se senten unes veus | —I per què no diu res, ell? És mut, potser? —A col·legi li van | tallar | la llengua —fa ella simplement. Acaricia el rostre de l'infant amb una | avançar cap a la sortida. —Apa, tu, perduda! —la insulta amb una veu que | talla | . Des de l'interior dels cotxes de la policia els miren els dos xofers que | ? No deu pas viure sola? —La conec de petita i... Ara ve el policia —es | talla | . L'acompanya un individu entre dues edats, aparentment molt molestat, | major —torna ell—. És clar que si és mort... —Què li volíeu? —el | talla | l'individu. —Li havia de preguntar si han dut la mare. —A l'oficina, això | —M'havia semblat... —comença la noia. —Perquè he dit que era ximple? —la | talla | . —Sí. —És que ho és. No té solta, per exemple, fer discursos en | conscient que s'ha identificat amb el seu objectiu... —Perdoneu —el | talla | l'orador dels conceptes lògics—. Això forma part del curs altern, ens ho | prou subtil, doncs —declara aleshores ell—. La vostra veritat... —Es | talla | , els llambrega intencionadament—. Perdoneu. M'expresso així per fer | diu: —Tornant a la forma, podríem considerar... —No, no! —s'apressa a | tallar | -lo el tercer orador mentre els altres dos fan una cara agra, amoïnada—. | d'inspecció immobiliària...! —Us asseguro... —No assegureu res —el | talla | l'home—. De tota manera, procedirem com si fóssiu realment l'inspector. | d'observacions que s'escapen de les gargamelles resseques i que després | talla | la porta que s'obre. —El següent! —diu la veu del caporal. Darrera seu el | porta, igualment oberta, que els mena a una faixa de ciment, estreta i | tallada | per un clot més negre que la fosca relativa que els envolta. El caporal | sempre que es troba en el context degut i en funcionament. Unes tisores, | tallen | : un ribot, riboteja... Ell abraça tots els objectes a llur entorn amb un | és la mateixa avui que ahir i ella defineix clarament... —Si és així —el | talla | ell—, si aquesta és la vostra opinió, ni dia per altre no escolliu una | —Aquí... ordre... —No... —comença ell, però el de l'uniforme el | talla | : —Obeïu! Aquí, us dic. —Però si jo... L'individu alça l'arma amb | aquesta banda. És clar que caldrà treure les cadires... Un timbre agut li | talla | la paraula i, immediatament, es desencadena per segona vegada l'estrèpit |
|