Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

nòrdica quan obrim la finestra. Davant l'hotel, els camps agrisats, una	tanca	, els arbres, em recorden Anglaterra. Després surt un sol amable, hi ha
i la calçada s'estén de façana a façana i, a les vies secundàries, de	tanca	a tanca, car totes les construccions tenen una eixida amb un safareig i
calçada s'estén de façana a façana i, a les vies secundàries, de tanca a	tanca	, car totes les construccions tenen una eixida amb un safareig i una
la indicació del seu dit, cap a l'extrem de la fondalada, on hi ha una	tanca	de fusta reixada i, darrera, quieta i submisa, una multitud de rostres
submergida pels crits de la gentada que en un no-res esfondra la	tanca	reixada i es llança cap a l'interior del barri empenyent tricicles,
no s'arrosseguen cap a les cases, sinó en direcció contrària, cap a la	tanca	de fusta que ha quedat partida en mil bocins. —Ei! —diu a un vell que li
la noia es miren, ara riallers. —Anem? —fa ella. S'adrecen cap a la	tanca	esberlada, surten al camí de roderes profundes que contorneja la
gira, tots caminen erectes i encarcarats cap a la sortida del barri nou,	tanca	de fusta enllà i pel camí on, en arribar al sot, hi davallen amb un peu i
enllà, projecta el braç enrera i fa un gest. —Apa, ràpid! Saltarem per la	tanca	de darrera... 9 (10) L'edifici, alt, imponent i de pedra
Calla, perquè ara el carrer es converteix en una mena de corriol entre	tanques	de tàpia darrera les quals remoregen arbres, i ells han d'avançar en
Digues digues... Quer· He atrapat Caín quan intentava saltar la	tanca	del Jardí de l'Edem. És la segona vegada que ho prova. I vinc a
conducta, fetes d'exclusions. Hortus conclusus.	Tanques	altes, i a dins, tota fresca promesa. Parlava d'un
i vol dir els rics barcelonins, suposo. Vaig vorejant la	tanca	. En un cantó hi ha un court mal disposat, on es confinen
febroses com malalties de la mort. Un vent d'enllà de	tanques	i parets, els torna freds que tenien oblidats. Recorden
dintre la llum d'un mirall. Com l'apassionat que entre dues	tanques	fa via per la vall vesprejant, deixa endarrera el seu pas
casament. Golferic Per què un somni d'eterna infantesa a la	tanca	espinosa us atreu? Oh mon dolç lliri blanc de puresa, hi ha misteris que
de morts que els ve de lluny, senten una cançó enllà de la	tanca	i el front se'ls gela i se'ls estreny el puny. Que és
Crist de bronze, Crist vent, Crist tramuntana, salteu, que	tanca	enllà hi ha els catalans. I aneu-ho envaint tot com una flama,
i un portamonedes blanc, que la Julieta em va dir que era d'hule, amb la	tanca	com una petxina d'or. Quan vam arribar a la Plaça els músics ja tocaven.
Temps enrera, no hi havia fites, partions ni	tanques	: per tots, com la llum del dia, eren els fruits de
tu em diguessis... Però no li cal acabar, perquè ha sentit cloure's la	tanca	de la cigarrera, i Pere la torna a la butxaca sense escoltar-li aquells
brandi i no toqui, la llança o la billeta que porta al ferro, sobre les	tanques	del reng. Ara, la llança en posició horitzontal, ve tot seguit
mig del carrer de Balmes, i després entre solars i darreres de cases i de	tanques	de petits jardins, pel vell trajecte del tren de foc. Els vagons eren
que hi fan més forats per la banda del nostre carrer, però hi ha una	tanca	de llates de fusta que priva de veure-ho clar. Davant de l'antiquari
un jardinet entre la casa i la carretera, tot dintre un clos vorejat de	tanca	. Per primera vegada trobo ridícul el nom de Floreal, escrit sobre
travessava la carretera, que era allí a dues passes, i pel costat de la	tanca	encanyissada de l'hort-jardí, on el suís ja devia dormir feia bella
bellesa semblant. Ajagut a la palla, al fons del pati, sota el cobert, la	tanca	baixa em deixava veure una gran extensió de cel. Els altres dormien. I si
o de pissarra i amb jardins i hortets curosament conreats. Per damunt les	tanques	baixes guaitaven els lilàs ja gairebé despullats per la tardor, els ceps
i sense la ufana estival. Tant els arbres com els murs de les	tanques	, com els de les cases, com les terres dels horts i dels jardins, com les
Paral·lel sembla al seu lloc; vora les reixes de puntes daurades i de les	tanques	cobertes de flors, fa la impressió d'un esmaperdut. Així em vaig veure jo
disposat a tot. En ésser prop de l'obra, vam veure l'home arran de la	tanca	amb una escopeta a la mà. —Si avanceu un pas més, faig foc! cridà amb un
visca! visca!, i tenien una bandera..." Les canyes que formaven la	tanca	del pati es van remoure. La vella combatent naval s'aturà, esglaiada.
sofreix —digué Zorbàs—; no te n'estranyis quan plou. S'acotà al peu d'una	tanca	i collí els primers narcisos salvatges. Els va mirar llarga estona, sense
arribat allí on volia. On? Vaig mirar: el jardí de la vídua. Darrera la	tanca	de canyes i de figueres de moro cantussejava una dolça veu femenina. Vaig
noies mossegaven els mocadors de cap blancs; les velles, arrambades a les	tanques	, xisclaven: —Mateu-la, mateu-la! Dos xicots se li abalançaren, la van
—, la sang del teu cosí crida; calma-la! Jo em vaig tirar des de la	tanca	on m'havia enfilat, vaig arrencar a córrer cap a l'església, el peu
un pas, va aixecar el punyal; les velles, allà dalt, arrimades a les	tanques	, xisclaren d'alegria; les noies s'abaixaren els mocadors del cap i es
ell també sufocat de tanta dolçor. I, de sobte, les canyes de la	tanca	es van moure i llurs fulles tallants van fer una remor com de làmines
homes, nens, sortien per les portes, saltaven per les finestres i per la	tanca	, es deixaven caure de la terrassa, emportant-se cadascú el que havia
més apartats i com se barrejaven tantes banyes a entrada de fosc. Les	tanques	i les cledes s'obrien vora els casals. Quan més m'hi estava embadalit,
veig molt senzill. Els mateixos àngels que caçaren Adam i Eva obririen la	tanca	de l'Edem als homes que hi volguessin entrar. I tots hi entrarien de
veure tots els galls, els grans i els petits, saltar per damunt de les	tanques	, allargar la garra i córrer esvalotats carrer avall. Allò no era natural.
que ja està saturat amb altres races. En aquest sentit, el fet de posar	tanques	a les terres fa el seu paper. Els salvatges nòmades o els habitants de
d'acres de les mateixes característiques havien estat encerclats per	tanques	vint-i-cinc anys abans, i plantats de pins roigs. El canvi que es produí
introducció d'una sola espècie d'arbre, sense haver fet res més que posar	tanques	a la part plantada perquè el bestiar boví no hi entrés. Però la
perquè el bestiar boví no hi entrés. Però la importància de posar	tanques	, la vaig veure clarament prop de Farnham, al Surrey. Ací hi ha garrigars
roigs als cims dels turons llunyans. En els darrers deu anys hom ha posat	tanques	a grans superfícies i ara hi broten espontàniament multituds de pins, tan
des d'on vaig poder examinar centenars d'acres de garrigar sense	tanques	i, literalment, no vaig veure-hi ni un sol pi roig excepte els vells pins
i havien fracassat. No és sorprenent, doncs, que tan aviat com hi posaren	tanques	, la terra esdevingué curulla de pinets que creixien amb vigor. I el
tant en tant la paret de rocs apilats cedeix i deixa lloc a una porta de	tanca	i a un camí que duu fins a una masia. La terra és erma, i eixuta. S'

Pàgina 1 (de 32)

50 següents