Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Persisteix, doncs, en aquesta afecció, que no se li esvanirà fins que li	tanquin	per sempre els ulls. Molts pedagogs han procurat de dissuadir-lo i l'han
el pit, inclina amb resignació el cap gairebé fregant l'espatlla dreta,	tanca	els ulls i recorda, endinsada en el seu íntim mirall, la serenor del
instant el seu cap pel de la dona, i el seu passava, asserenant-se-li,	tancats	els ulls tan inquietadors, on abans era el d'ella. Un truc esgarrifós,
un riu amable. I m'acompanyarà almenys, fins que uns dits piadosos em	tanquin	els ulls per sempre, la meva lucidesa, que m'ajudarà a evocar,
pogué resistir la feréstega solitud d'aquells paratges. Quan la nit anava	tancant	-se per damunt dels turons, es posava a plorar pensant en Santa Maria i en
més sincers, tots els tresors de la seva ànima: tot el que posseïa.	Tancava	els ulls i la cridava en veu baixa, dolçament: "Mila, estimada meva...
renyada durament; àdhuc l'amenaçà amb no deixar-la sortir de casa, amb	tancar	-li les portes. El seu padrí voltava per la casa amb gest abatut i
tornava a casa pel mig del carrer. La nit de cants i de fogueres s'anava	tancant	darrera els seus passos. Mila no experimentava ja ni desig ni inquietud;
dret a un costat de la porta. Ella sortí amb lentitud. Antoni Costa	tancà	darrera d'ella per a no veure-la mai més. Ella, despullada com estava,
havia la seva filleta, hi havia ell —la segura companyia—, i que s'havia	tancat	per a ella per sempre. I no sentia el fred ni el vent, ni la coïssor de la
a l'hora en què la corneta avisava des de les muralles l'hora de	tancar	els portals. Passada aquesta hora era impossible entrar a Santa Maria.
amb ell, que quan arribà a la muralla no havien donat encara el senyal de	tancar	, i, amb tot, el vell trobà el portal tancat. Endebades cridà al
Maria Àgueda el veié tornar dels camps amb un tros d'argila a les mans i	tancar	-se a la seva habitació. L'endemà l'infant —era encara un infant— li
—a penes havia passat un any— es sabé que havia tornat. Tornà fatigat. Es	tancà	a casa, on no veia sinó els seus amics, que hi anaven de tant en tant.
companyia, assossegar a la seva ombra aquesta inquietud!" Tino Costa	tancà	la finestra i baixà al carrer. El seu desig de veure-la creixia encara
, la seva cara!—; la mirava com dient-li el seu desig; la veié com	tancava	, i un moment després la sentia a baix que obria la porta. Ell mirà amunt
Gualandi, en la qual, condemnats per una falsa acusació, havien d'ésser	tancats	i consumir-se per la fam en els seus calabossos ombrívols. Veia el comte
d'un antic mestre, i una atmosfera d'ira implacable, d'ira i de violència	tancant	-se per totes bandes al seu entorn. Era un tumult de veus, d'amenaces, de
mut dolor i gaudir per darrera vegada de l'espectacle de llur misèria. Es	tancaven	finalment darrera d'ells les feixugues portes, i el seu sonor i violent
ressonava lúgubrement per les naus del solitari recinte. Era com si	tanquessin	les portes de la tomba, i a la part de fora, com fent-li ressò, s'
llumenetes tremoloses. Quan això li advenia es posava de cara al sostre,	tancava	els ulls i es lliurava a fantàstiques i quasi sempre desoladores
La vida l'havia feta davallar dels seus bells somnis i l'havia un dia	tancada	en aquella casa on havia estat tan feliç, enfosquida ara per la
festes d'un poble veí vuit bous de la ravera del tio Borrat foren	tancats	en sengles carros i traslladats, per a la cursa, al poble esmentat. En un
coberta, i llampegava per la banda del riu. —Tindrem aigua. Quan acabis	tanca	bé les finestres i mira que no quedi res a fora. Mila s'aixecà abans
no quedi res a fora, a les finestres? —Sí; ho he mirat. —Hauríem de	tancar	. —Tancaré. La veu de la mare assumí un to conciliatori. Aquesta nit la
a fora, a les finestres? —Sí; ho he mirat. —Hauríem de tancar. —	Tancaré	. La veu de la mare assumí un to conciliatori. Aquesta nit la mare —Mila
li havia respost sempre amb brevetat, amb les paraules precises. Mila	tancà	el balcó i tornà a dintre. Sa mare s'allunyava cap al seu dormitori.
ficat al llit. Mila sortí de bell nou al balcó, obrint-lo amb cautela, i	tancà	darrera seu. L'aire semblava més espès, tal vegada fos degut a l'agitat
seu cor s'aturés de palpitar i sentí que li mancava l'aire. No obstant,	tancà	el balcó i continuà a l'exterior, esperant. La calma s'havia restablert,
gaudir sobre la terra; després, acomiadar-se d'ella dolçament com un que	tanca	un llibre a la pàgina més bella davant el temor que tot no es malmetés en
¿Què li importava ja que la veiessin, que la insultessin, que sa mare li	tanqués	la porta de casa, que tot el poble de Santa Maria —i fins son padrí— la
a l'instant la reconegué, i Mila desitjà que sa mare la maleís, que li	tanqués	la porta de casa. No hauria fet res perquè li obrís: hauria continuat
recó, i morir allí, allunyada de tots. Morir! Només això hauria desitjat:	tancar	els ulls com per dormir, i no despertar-se mai més. Però Munda del Roso
entrà a la seva habitació. S'estengué sobre el llit, mullada com anava, i	tancà	els ulls. Només desitjava una cosa: morir, no despertar més en aquest
Maria Àgueda, plena de confusió, no es sentí amb valor per a esperar-los;	tancà	la porta amb mà tremolosa, atropelladament; passà el forrellat i
que Mila s'aixequés. Munda del Roso estava ja en peu —tampoc ella havia	tancat	l'ull—; semblava més prima, més descolorida, i es movia, amb passos
tant d'acceptar. "Si ell no fos com és, potser valdria la pena de	tancar	-se d'ulls i agafar les coses tal com vénen." "Sí, és veritat —adduí
de Santa Maria. —Potser la portin a València. —També s'ha dit que volien	tancar	-la a les "arrepentides". —A les "arrepentides"? "Arrepentida" de què
mateix germà li ho explicà— del terror que li entrà quan la nit començà	tancar	-se damunt dels turons, quan es sentí enmig de l'ample silenci, d'aquella
t'acosta per a explicar-te una història... Tino Costa ja era fora i havia	tancat	la porta darrera seu. Tenia llogada la seva habitació en una casa propera
L'habitació de Mila, amb la porta un xic deteriorada, es pot, no obstant,	tancar	, i a les nits, en efecte, Mila la tanca. La de la vella no té porta
deteriorada, es pot, no obstant, tancar, i a les nits, en efecte, Mila la	tanca	. La de la vella no té porta, en lloc de la qual hi ha una antiga i feixuga
hi ha una antiga i feixuga cortina; tampoc l'habitació d'Anselma no es	tanca	mai. El pare de Mila ocupa, al costat oposat del menjador, una habitació
al seu pare, "que tot ho feia per amor a ella". Només per ella s'havia	tancat	aquell hivern a la masia, on a penes hi havia què fer. Després el padrí,
Mila s'acomiadà del padrí, dient-li que es retirava a descansar, i es	tancà	a la seva habitació per estar sola amb la seva alegria. "Ho ha fet per
se n'havia anat i que ningú no sabria dir-li on es trobava. La nit tornà a	tancar	-se a l'entorn d'ella i sentí com si una mà l'estrenyés a la gorja. Pensà
que la rendeix la fatiga. Després retornen lentament, i quan la nit es	tanca	sobre els turons, a Mila li apar que es tanca també sobre el cor d'ella.
lentament, i quan la nit es tanca sobre els turons, a Mila li apar que es	tanca	també sobre el cor d'ella. Però, ha passat l'hivern; els dies de neguit i
se'l veuria més. Si ella es casaria encara amb Tiago de Candaina; si es	tancaria	en un convent. Havia passat gairebé mig any i al poble a penes es sabia
les nits de fred; amb el vestit de vellut, en la calor... Llavors anaven	tancant	-se les tavernes, i Santa Maria dels Monts, assentada al peu dels tossals

Pàgina 1 (de 300)

50 següents