×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb tanoca |
Freqüència total: 112 |
CTILC1 |
| contínuament del fill, de la nora, però sobretot, del fill... —És un | tanoca | . El dia que jo falti, anirà tot de gairell. Després es queixava del | | , això no obstant, jugant amb la por de l'amic. El fill era, sí, un | tanoca | , i un deixat, i alguna cosa més, però no passava d'això. Era guardador | | barques. Sentir que el teu nom passa de boca en boca; que hi ha catorze | tanoques | que fan tentines per seguir la teva ombra, i que, quan te'ls mires de | | cap a l'inici dels vint. Fou escollit, d'habitud, entre les persones més | tanoques | del barri. Ha d'ésser una figura popular, que tingui certa gràcia. I hom | | Al cap d'una hora comparegueren aquestes ofensives respostes: "Vell | Thanoca | : l'anjalet den Mc Duffys hes mort fa dos anys. Bridget Mahoney." | | . I aquell altre moment que... —Tu, avui si que véns tard. Cap a dormir, | tanoca | , que a l'endemà no hi ha qui et faci llevar! Era el drapaire que, prenia | | per la pedra. A tall de ganivet. Ja ho he dit. N'estic fart de fer el | tanoca | . S'ennuegava d'ira. Tossí. —Òliba maleïda. Que xarrupi l'oli del rector. | | necessari amagar-se. —Oh, és que avui s'ha posat molt tranquil, el pobre | tanoca | ! En Peret l'entabana de mala manera. Diu que li convé molt de tenir-lo | | que els conills, s'ha anat defensant a cop de paciència." "No siguis | tanoca | : pit i fora! Aquesta nit no faltis per res del món. Tothom n'estarà | | entre tots dos. Què tallarines ni què raves fregits! No em feia tan | tanoca | . Que no veia la seva ànsia, que no copsava la dolçor infinita d'aquells | | tingué uns fills que s'assemblaven més a la mare que al pare, és a dir, | tanoques | . XXV. De tota manera es podria suportar que fossin com uns | | de Dalmau. —Els sonets de Dalmau? —Sí, avui me'ls ha enviats. —Aquell | tanoca | també fa sonets? —Pobre xicot! Per què parles així? —Com que ho és... — | | Aneu a pastar fang i deixeu-me tranquil amb els meus peixos. —No siguis | tanoca | , pescador. Un àngel ens ha dit que hem d'anar tots a adorar l'Infant nou | | de la corda, encara tingué esma d'embadalir-se un instant i de somriure. — | Tanoca | ! —va cridar-li En Lau... amb una còlera mal fingida...— No badis... Amunt | | , dient-li: —Escolta, tu; mira'm bé. ¿Trobes que faig cara de | tanoca | , jo? —¿Per què m'ho preguntes? —És que m'han tornat a prendre la | | —Calla! Veus? ¿Veus com es mouen? —I és clar, que es mouen, | tanoca | ; com que fa una mica de vent! —No, no, Maria! —insistí en Toni | | era, de mort! —¿No n'era?... —No, home, no! Sembles | tanoca | ! —replicà la Maria. —És que en Peret no s'ho creu! —exclamà el menut | | Si algú llegís això es faria un tip de riure. Jo ja ho sé que sóc una | tanoca | , i el pare sempre em diu que ell és un beneit, i això al capdavall és el | | clar el futur i els qui el consideraven ximple quedin com els veritables | tanoques | de demà. Moltes de les idees que han acabat acceptant-se com a originals | | to de mofa, li respongué: —Vaja, ja m'ho semblava que també series un | tanoca | , un fanàtic, i un troç d'ase. Menja, i deixa't de cabòries. El masover | | a les orelles. Un advocat xilè, alt, quadriculat, molsut i amb posats de | tanoca | , que havia pujat amb nosaltres a Panamà, li feia la rosca, no deixant-la | | los brassos com per máquina; eran la burla dels pillets y de alguns | tanocas | grans que mereixían rodar la cenia. Encara 'm sembla veure 'l rostre | | aquestas darreras paraulas, ja 'm miraba somrient, com dientme "apa | tanoca | , declára't". Las miradas de las bonas mossas son molt significativas, la | | Si no fos això, l'hi publicaríem. * * * [14] | Tanoca | . Posi's tranquil i compri's una gramola. * * * [14] | | oques; quin desfici, quin excés! Tots se'n riuen com | tanoques | d'un que duu, de més a més, uns ous grans com dues | | are d' un altre assumpto tinch de dirte qu' estich escruixit de veurer lo | tanocas | que son aquets madrilenyos. ¿T' en recordas d' aquella gimnasta, Miss | | ja hi ha l' heréu, casat ab una bajoca: y 'l | tanoca | ja comensa á dur la creu. Com tots dos son xitxarel·los, | | may qui s' entretinga á posar mal, que també deyan d' ell que era un | tanoca | , paraula propiament india, y que indica no tant sols ignorancia y | | allí tots confosos, los digué: "Vosaltres que 'm deyau á mí príncep | Tanoca | ; mireu lo qué sou. Aquet noy vos ha dat una llissó, aprofitaula. Ell de | | t' aconsella que hi posis remey... Si 't casas... "¡ | Tanoca | ! vés quin pensament!" ¿Tens mossa?... —"Vés ara, | | per molta gent passavau per ignocent: ara qualsevol | Tanoca | que'us posi 'l dit á la boca, sabrá... que'us falta | | Hi té com un estel blanc i lluent! —Bah, falòrnies! I no baladregis, | tanoca | , que ens sentiran! —Però de sobte se li van esbatanar els ulls—. ...Què? | | perquè s'adormi? —preguntà Banga. —No siguis ingrat, home. Ollaó, | tanoca | ! Dorm i somia! —Deixa'm arrodonir l'ordre —va fer Banga tot llançant-li | | Oh, sí!— feya l'interpelat. —¿Y aquell xicot que riu? ¿Y aquella | tenoca | ? ¿Y'l segon de dalt? Y la vella del mig? —Bé, sí, totes | | á tota costa, pera casarse, enganya á un vell | tanoca | . Jo crech que hi ha en la terra l' art de la bruixeria, | | intervenir. Na Mònica, mans plegades, capeja.] Coloma. Calla tu, | tanoca | ! Rita. Anau a prendre pel... Cucala. Això té un nom! | | us faci cap afront. Escena VII [Jordi Dandin.] Ah! Que n'ets de | tanoca | ! ¡Tu ho has volgut, Jordi Dandin, tu ho has volgut! Tot això t'està molt | | un quiosc del carrer Gran de Gràcia. I jo que me'l miro i penso a aquest | tanoca | el tinc vist, i és clar que no podia reconèixer-lo, amb la samarreta que | | anar a estirar una mica les cames. —Vols les meves? —diu Roldós. —Calla, | tanoca | . Bé saps prou que em vénen estretes. —A veure si tornes més d'hora que | | Plou amb desfici. Whisky. Cal fer diners. No siguis | tanoca | i no perdis el temps amb rancieses. Peeter's. Els estius no plou | | Rabatúa la fuméra del fornál... —Callém, y pocas camándulas: no sia tan | tanóca | , que qualsevol que tinga nas en la cara creurá que V. s' hi habia de fer | | li digué tot d'una: —Has menjat pilotes! Has menjat pilotes!... En Pep | tanoca | An En Pep Tanoca, sa mare un dia el fé aixecar dematinet perquè portàs a | | —Has menjat pilotes! Has menjat pilotes!... En Pep tanoca An En Pep | Tanoca | , sa mare un dia el fé aixecar dematinet perquè portàs a Vila un | | bé! Els hi venut tots i n'hi fet prop de quatre duros —respongué En Pep | Tanoca | , que, de tot d'una, no se va malpensar. —Si no te s'hi dóna | | també a's coll d'es braç. Bé n'hi va fer de gemecs i amenaces En Pep | Tanoca | , però, tantes me'n digues! Es cistelló no tornava... ni es boliquet d'es | | vista còrrer, an aquella dona tan punyetera!... Aquella tarda En Pep | Tanoca | arribà a ca-seua que sa panxa li feia mal de tant de riure. I sa mare, | | estigueren molt, però molt, de temps a tornar-lo a anomenar per En Pep | Tanoca | . ¿No ho creis? I es conte ja està acabat. Es fameliar Una vegada hi havia | | l'havia de trobar. —I mira com no m'ha enganyat! —digué, rient com un | tanoca | . Ell també s plantà a riure; tot al seu entorn reia; i fins els garrins | | anys, vidu de primeres noces, sense fills. La Rosalia li deia, ets | tanoca | , noia, és que no vols tenir la teva pròpia família? L'Encarna no sabia | | Al cap y á la fí no es pas filla de vosté. Pin· (Que diu aquet | tanoca | .) Lluis No sent filla, com diuhen, ja veurá, jo... Pin· |
|