×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb tapar |
Freqüència total: 4565 |
CTILC1 |
baixa." "I això?", assenyalava la meva àvia. "Això, misèries. Es | tapen | de seguida amb un drap condigne. I també hi ha calces adequades al pèl de | amb la Fina. No fa tanta calor com ahir; de tant en tant algun núvol | tapa | el sol, però el ventet és més aviat càlid. Anem a buscar mel a una casa | petita Roser m'ha fet present d'un disc de roba, amb flors brodades, per | tapar | els vasos (ara que hi ha tantes mosques). És el primer present que em fa | les natges. Un moment després reposa bocaterrosa contra la fortor que li | tapa | la respiració, els braços estesos al seu davant, enfonsats en la capa | el batibull encara augmenta, hi ha més crits; un de molt estrident fa: — | Tapeu | -li la boca! Fora! Ell s'incorpora, tracta també d'espiar per damunt de | una mena de canal enllacat de sucs espessos. Retira ràpidament la mà i es | tapa | el nas amb el faldó de la camisa, però la sentor és insidiosa, penetra el | sobre les frontisses. De la fosca interior surt una bravada rància que | tapa | els esperits. —Espera —diu l'home—. Necessitem unes llanternes. En un | fi es queda a terra, agenollat. —Serps —repeteix—. N'hi ha dotzenes. Cal | tapar | -ho, sigui com sigui. Si... —calla, i tots miren cap a la banda de | la hi torna. —Sí —fa. L'home deixa anar una altra glopada de fum que li | tapa | els esperits i, amb una veu visiblement alleujada, diu al seu company: | la corbata del seu antagonista, corre cap al vell. Tanca els ulls i es | tapa | les orelles amb les mans, però aleshores sent que un dels homes el toca | amb un esguard atent, d'esparver. —Es podria conèixer... —diu. La | tapa | ràpidament i va a desar-la al seu lloc, darrera les cortines. Quan torna | sortís pel nas, com un esternut. —Dormia —va dir— com una marmota. Li vaig | tapar | la boca amb el seu mocador i vaig fer un farcell amb el llençol, la vaig | Però l'espectacle d'aquella miserable persona en el llit de Jeroni, | tapant | -se ridículament amb la gira del llençol com una criatura que no vol ser | vent m'acosta, intermitent, la veu d'un home que canta lluny. Pàl·lids, | tapats | per núvols color de cendra compareixen els estels... Sent la seva mà | obrir les vostres portes: gràcies a Déu no ho aconseguiren... Ta mare et | tapà | els ulls amb la mà. Entre les escletxes dels seus dits t'arribava la | a viure a Sóller. Ara potser estaria ben calenta vora es braser i em | taparia | ses cames amb sos faldons. En Garcia era un homo per passar ses vetllades | fer fotos d'alguns personatges, però quan veuen un aparell de retratar es | tapen | la cara, i, això, ho fan per superstició i per por de morir. Semblarà | baixes, i la vegetació, com un teixit de llana d'un verd de deliri, anava | tapant | les costelles i vestint el llom i el ventre de les roques massisses... | hi és a l'aire lliure, no hi ha res que es tanqui; unes lleus cortines | tapen | les portes de les habitacions que donen a la verandah. Els clients | i un fragment de la mateixa roba com un bain de soleil que només | tapa | el pit i deixa el ventre i l'esquena enlaire. Duu els peus descalços i | que no sucumbíem a l'ambient. El capità i tres més, damunt la fusta que | tapa | la cala, es guarniren una taula i es posaren a sopar com uns prínceps. | a l'escabellament més salvatge, amb una roba grollera que no aconsegueix | tapar | el pit i que amb prou feines tapa les anques. Tothom va coronat de flors; | una roba grollera que no aconsegueix tapar el pit i que amb prou feines | tapa | les anques. Tothom va coronat de flors; uns pugen a cavall dels altres, | ell com ella duen el present de l'elefantiasi, i ella sobretot intenta | tapar | unes cames monstruoses. A més a més dels funcionaris agres, sense | que havia proposat a Espanya, llavors no hi havia més remei que | tapar | -li la boca, fer-la callar durant un bon temps. No s'ha fet mai el | i el Mal. Ens vam adonar que anàvem nus. Va ser quan va acudir-se'm de | tapar | -nos les vergonyes amb una fulla de parra sostinguda per un cinyell de | aparèixer seguida del cotxer que portava una taula coixa. —Aquí, Joan. La | taparem | amb un domàs. A damunt hi posarem unes estovalles de randa. Dona Maria | els ulls baixos, simulant confusió. Quan fou a prop de les bateries es | tapà | la cara amb les dues mans, avergonyida, i féu mitja volta com qui vol | —Ai, no senyor —replicà l'exquisida poetessa completament torçuda i | tapant | -se la cara amb les mans mentre canviava la posició dels peus per comptes | encesos, que facen flamada, flu, flu, i cremin per sa meva animeta. Que | tapin | sa tomba del beat Joan de Montcada amb un panyo negre. A tots es diaris, | el meu desig suprimint aquest lligam, Ernestina? Ernestina. [( | Tapant | -li la boca.)] Calla, Víctor, calla! Víctor. [(Amb angoixa, | . Aneu-hi. Encara sembla que el veig! [(Es deixa caure en una cadira, | tapant | -se els ulls amb les mans.)] Ernestina. Fillet meu! [(Es | sigui capaç de cap mala acció, Déu me'n guard!; però bé s'ha de | tapar | l'expedient. Víctor. [(Amb despit i ironia.)] És a dir | Prous paraules... Faig cas dels ultratges! [(Ernestina es | tapa | la cara, sanglotant arraulida en un extrem del menjador.)] | d'una gelosia incurable! Ernestina. [(Aixecant-se i intentant | tapar | -li la boca.)] Oh, guarda el teu secret, Víctor! Ets lleuger temerari! | que és terrible això, Merceneta? Doncs és així! Merceneta. [( | Tapant | -li la boca amb una mà i mirant vers la cuina amb desconfiança i atenuant | llengües de casa en casa? Haguéssiu tingut seny! Júlia. [( | Tapant | -se les orelles.)] No, Víctor, no! M'esgarrifes quan perds la corretja. | senten a través dels embans i de les portes! És paorós! [(Ernestina es | tapa | la cara amb les mans. Pausa.)] Merceneta. Coratge, | encaminant-la a la cambra. Ernestina es deixa conduir dòcilment. Es | tapa | els ulls amb les mans i apoia el cap en el muscle de la Merceneta. Els | posant-se el gec damunt la samarreta. Duu les solapes aixecades, | tapant | -li el coll, i camina a les palpentes. Alhora registra amb ulls esverats | de color de canari, brodada de verd, va sortir de no sé on i em va dir, | tapa | 'm que m'haig de treure les sabates... no puc més... Li vaig dir que no em | i des de la galeria es veia el mar i la boira que de vegades el | tapava | . Era una senyora molt faluga, pentinada de pentinadora, amb moltes ondes. | passava aire i es veien molts terrats, però la tribuna del primer pis ens | tapava | la vista del carrer. I vam marxar. Entre el nostre replà i el del primer | amb una dent. Duia els cabells pentinats tots cap a una banda perquè li | tapessin | el tros que tenia sense cabells, i per ballar amb el mosso, que tenia | no parava de dir que no era legal i en Quimet li anava dient que ja | taparia | el forat però que ell havia d'entrar a casa seva. I quan va tenir el | va ser la clau penjada darrera de la porta. L'endemà, en Quimet, va | tapar | el forat amb un tap de suro i si algú se'n va adonar, no va dir res. | però entremig hi teníem la taula, amb un gerro amb flors al damunt que em | tapava | una mica la senyora dels cabells blancs. El senyor del guardapols es va | un conill mort i tot, el gendre, o sigui el senyor del guardapols, va | tapar | el reixat amb fustes per la banda de dintre: els barrots i el pany havien | i va dir que només li faltava aquesta. —Tot el dematí encerant i | tapant | forats de corc i arribo a casa i en comptes de trobar-hi la pau i | que ja feia temps que havia netejat. Encara feia bravada de colom. Havia | tapat | la trapa, des del terrat, amb llates velles i l'escala estava plana a |
|