Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

natural que hi hagi mullers de marits sempre alegres, que sospirin. Una	taral·la	sense fi seria un ideal menys que mediocre per a la humanitat. De fet, en
A la taula general hi havia més de cinquanta persones, i la	taral·la	que s'hi feia semblava més aviat el refresc d'un bateig o el convit
la fresca a la porta de les botigues o formant animades rotllanes, i la	taral·la	es perllongava fins que algú iniciava la retirada, s'aixecava del seient
el passarell o el verdum, els quals amb llur cantadissa feien cor a la	taral·la	de parroquianes i pentinadores, en la qual es sedassejaven la vida i els
doble /l·l\ que pronunciem en carretel·la, fal·lera,	taral·la	, i que no és, ni la ela de religió, ni la ella de
Gayetà, ab la companyía!— Y s'allunyà reposadament, canturriejant una	taratla	. —Que m'hauría agradat d'ésser pastor!— feu aleshores la Mila. —¿Com
la primera meitat de la tornada, molt més curta que la segona, és com una	taral·la	de dansa; la segona meitat, suggereix una imitació instrumental, com de
però amb tendència conclusiva i tornada final. La tornada és una simple	taral·la	. La versió que aneu a sentir és del poble de Torà, que ja ens n'ha donat
del primer i amb una curta tornada central que és una senzilla	taral·la	. Quin contrast el de la cançó que vé ara amb la que acabeu de sentir!
l'amiga, temperada si trigo, arborada si triga. Déu nos do la	taral·la	, contracop de l'hivern, si no es perd el senderi, si l'hivern
fira — Globus amb premi La humanitat diu paraules a raig. En resulta una	taral·la	que baixa pel Riu Mare de la Comunicació. El cabal és monstruós; la