×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb tardà |
Freqüència total: 15159 |
CTILC1 |
el Caos i Gea es barallaven sense pausa. El també primordial però més | tardà | Eros es va encarregar de bona fe del matrimoni, va dominar de moment, per | meves cames de vella. Allí no hi haurà mai més primavera, el repòs de la | tarda | damunt els sembrats. No hi haurà sembrats. Cada cosa té el seu preu, que | coneixes també com es comporten els quatre Vents", va dir aquella | tarda | Arístocles, que iniciava els avorrits discursos de la vellesa, al pacient | a comiat, almenys de moment, en el silenci. Després de la feina, aquesta | tarda | hem berenat cargols i conquilles, fins a acabar les ganes d'arreplegar-ne | Ningú, sinó ella, no contemplarà la seva nuesa. Tot el matí i tota la | tarda | jugarà amb la seva imatge, fins que el vespre davalli dels cims, i | guerxa", assegurava, sense precisió científica. "Tot el matí i tota la | tarda | que t'observo. Mires en direcció al mar, com si esperessis l'arribada | de Grècia i se sentia admesa per antigues serenors. Agamèmnon "Aquesta | tarda | vaig entrar al palau trepitjant porpra, amb un íntim esglai vaig caminar | en hispano-americans. La moda, tanmateix, no ens arreplegarà, tan | tardana | per a nosaltres." La senyora Magdalena Blasi no va respondre. Els del | Mila del Santo sortí al portal. Era neta, endreçada i diligent. A la | tarda | , acabats els quefers de la casa, la noia, mentre el temps li ho permetia, | Àdhuc sor Àgueda de la Creu, quan Mila l'anà a veure una d'aquelles | tardes | , l'abraçà i li desitjà una llarga ventura, encara que amb menys | amoïnat, i tant va arribar a créixer en ell aquella preocupació, que a la | tarda | tornà a veure Mila a casa seva. La féu cridar i, ja sol amb ella, en un | Mila s'estava allí —no sabia per què havia baixat aquella | tarda | —. Ell se la veié al davant inesperadament, com si hagués brollat de sobte | campanes alegres que parla de grups escampats per les comes, d'alegria de | tarda | de Pasqua, de cançons dolces de la pàtria per a la oïda del qui hi viu | s'enfurismà i va imposar un càstig a Mila. Mila hagué d'estar tota la | tarda | de genolls amb els braços en creu, de cara a nosaltres, prop de la taula | més la vigilància entorn de la seva filla. Resultava, amb tot, que cada | tarda | el vell Costa havia de deixar Santa Maria per a dirigir-se a una hisenda | portals. Passada aquesta hora era impossible entrar a Santa Maria. Una | tarda | d'aquelles succeí amb el vell Costa un cas insòlit que donà molt a | i ningú no va adonar-se del fet. Passaren d'això alguns dies, quan una | tarda | , gairebé cap a la posta de sol, un espia es presentà a la Comandància i | perdent el color, i hagué de recolzar-se per a no caure esvanida. Aquella | tarda | , quan son pare se n'anà a la masia, ella s'abraçà a la vella criada i | es barrejaven encara amb preocupacions més recents. Tot de sobte, aquella | tarda | , i mentre enfosquia, l'havien anat assaltant els records. De primer fou | angoixosament cap a Mila. No obstant això, Tino Costa, a causa de l'hora | tardana | , dubtava que la pogués trobar; dubtava i es turmentava. "Si pogués | i la vida de Santa Maria havia reprès el seu ritme acostumat. En la | tarda | clara d'estiu, Mila, asseguda vora el balcó, esperava impacient el seu | del poble i ell, finalment, s'encarregava del primer paper. A la | tarda | es bastien dues barraques posades de cara: una davant l'edifici de | es sentí esverada i ho tingué com un signe de mal averany. Una d'aquelles | tardes | Mila pujà decidida a la plaça en busca de tia Càndia. Tia Càndia era el | Costa a penes la veia. Feia dos dies que havia deixat el llit. Era a la | tarda | , i Maria Àgueda, asseguda a la vora de la taula, s'ocupava a cosir quan, | les seves mans, de dits gruixuts, eren gairebé transparents. Aquesta | tarda | es trobava en un estat de dolorosa incertitud; esvanit l'entusiasme del | —encara ara— li farien venir les llàgrimes als ulls. Podria recordar una | tarda | , entre tantes, en què, en fosquejar, ell tornava a casa. La nena es | i s'allunyà sense mirar-la. Tino Costa podia recordar també aquelles | tardes | tan llunyanes —li semblaven ja com viscudes per un altre home, en una | grossa pedra. El fet cert fou que Joan de Mates, que havia anat tota la | tarda | de taverna en taverna, en un cert indret on la carretera travessava un | de llavis d'ell la causa de la seva absència, del seu silenci. A la | tarda | Mila del Santo anà a veure la vella, li explicà la seva decisió i li | Li pregà, no obstant, que esperés un altre dia. El temps aquella | tarda | amenaçava tempestat. El temps podia servir-li d'excusa; la qüestió era | l'esperà la primera vegada, després d'haver-la vista a la porta aquella | tarda | memorable. Era ja tard. En l'atmosfera es pressentia la tempestat, i, de | i apareixia vestida amb la seva roba de diari, el vestit que portava la | tarda | que ell la veié per primera vegada davant la porta de casa, després de la | dies, perquè aleshores Mila veié clara la veritat. Fou després, a la | tarda | . El pare es trobava al camp; el padrí havia enviat Arcisa a buscar | el convenciment que Sileta i Quim Bisa acabarien per casar-se. Algunes | tardes | de diumenge ja els havien vist plegats a passeig; a Santa Maria dels | enze, que mai no te'n diré prou; no vaig ésser jo el qui et féu cridar una | tarda | en aquesta mateixa habitació i va ensenyar-te el testament en el qual | un país llunyà... El seu padrí acudia a veure-la cada dia. Una d'aquelles | tardes | , sola amb ell, Mila, sense més ni més, li preguntà: —Escolta'm, padrí | Seria ja tard. Però Mila estava ja en pau amb la terra. Era cap a mitja | tarda | quan el padrí arribà a la casa per a veure Mila; saludà sa cunyada, | peus vacil·la. Mila es veu obligada a asseure's a la vora del llit. La | tarda | és clara; sonen cants d'ocells pels ràfecs, i una llum transparent | mica... Ara resaré. Sí, resaré... Pare nostre, que esteu en el Cel..." La | tarda | és clara, suavíssima, tarda de dissabte, amb joia d'infants pels carrers. | Pare nostre, que esteu en el Cel..." La tarda és clara, suavíssima, | tarda | de dissabte, amb joia d'infants pels carrers. Es sent l'alegre cant dels | certament. —Flâner és una gran diversió. Plegàveu a mitja | tarda | i no sabíeu què fer. La solució més econòmica era aquesta: passejar. | la gent armada dels cotxes tenien l'aire excitat, la cara pàl·lida. A la | tarda | vam pujar al terrat. Es veien diversos incendis i sonaven trets de fusell | fogueres encara: quinze, potser vint. Hi havia un silenci estrany en la | tarda | tranquil·la. Gairebé cada dia havíem d'apartar la taula, a l'hora de | i franceses. La gent saludava amb el puny clos els milicians armats. Una | tarda | , pel Passeig de la Bonanova, vaig veure un grup de quatre o cinc xicots | amb "galteres" cordades a dalt, cabellera llarga i aire descarat. A la | tarda | plovia i, sota el cel de plom, davant les fleques hi havia interminables | refredat, afònic, i no em moc de casa. Al Pirineu ha nevat molt. A mitja | tarda | el Canigó, d'un blanc daurat, apareixia a ple sol entre dues masses | gener. Avui també em quedo a casa. Fa fred i vent. Al caient de la | tarda | , els pardals estarrufats prenen el sol voluptuosament a les branques | Al matí cantaven les cogullades. 4 febrer. Sortim a mitja | tarda | . Fa vent. Núvols gris clar, gris fosc, allisats per la ventada. Els | s'inflen de mica en mica, color morat lluent, amb una taca de flama. A la | tarda | hi ha uns núvols com de pastel, sense malícia, mescla de grisos dolços | vulguin presentar-se com els purs. 10 febrer. A la | tarda | anem a buscar quars. Trobem algun cristall transparent i minúscules |
|