DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
tardà A 1446 oc.
tardà AV 6 oc.
tarda F 13221 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb tarda Freqüència total:  14673 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

el Caos i Gea es barallaven sense pausa. El també primordial però més tardà Eros es va encarregar de bona fe del matrimoni, va dominar de moment, per
meves cames de vella. Allí no hi haurà mai més primavera, el repòs de la tarda damunt els sembrats. No hi haurà sembrats. Cada cosa té el seu preu, que
coneixes també com es comporten els quatre Vents", va dir aquella tarda Arístocles, que iniciava els avorrits discursos de la vellesa, al pacient
a comiat, almenys de moment, en el silenci. Després de la feina, aquesta tarda hem berenat cargols i conquilles, fins a acabar les ganes d'arreplegar-ne
Ningú, sinó ella, no contemplarà la seva nuesa. Tot el matí i tota la tarda jugarà amb la seva imatge, fins que el vespre davalli dels cims, i
guerxa", assegurava, sense precisió científica. "Tot el matí i tota la tarda que t'observo. Mires en direcció al mar, com si esperessis l'arribada
de Grècia i se sentia admesa per antigues serenors. Agamèmnon "Aquesta tarda vaig entrar al palau trepitjant porpra, amb un íntim esglai vaig caminar
en hispano-americans. La moda, tanmateix, no ens arreplegarà, tan tardana per a nosaltres." La senyora Magdalena Blasi no va respondre. Els del
Mila del Santo sortí al portal. Era neta, endreçada i diligent. A la tarda, acabats els quefers de la casa, la noia, mentre el temps li ho permetia,
Àdhuc sor Àgueda de la Creu, quan Mila l'anà a veure una d'aquelles tardes, l'abraçà i li desitjà una llarga ventura, encara que amb menys
amoïnat, i tant va arribar a créixer en ell aquella preocupació, que a la tarda tornà a veure Mila a casa seva. La féu cridar i, ja sol amb ella, en un
Mila s'estava allí —no sabia per què havia baixat aquella tarda—. Ell se la veié al davant inesperadament, com si hagués brollat de sobte
campanes alegres que parla de grups escampats per les comes, d'alegria de tarda de Pasqua, de cançons dolces de la pàtria per a la oïda del qui hi viu
s'enfurismà i va imposar un càstig a Mila. Mila hagué d'estar tota la tarda de genolls amb els braços en creu, de cara a nosaltres, prop de la taula
més la vigilància entorn de la seva filla. Resultava, amb tot, que cada tarda el vell Costa havia de deixar Santa Maria per a dirigir-se a una hisenda
portals. Passada aquesta hora era impossible entrar a Santa Maria. Una tarda d'aquelles succeí amb el vell Costa un cas insòlit que donà molt a
i ningú no va adonar-se del fet. Passaren d'això alguns dies, quan una tarda, gairebé cap a la posta de sol, un espia es presentà a la Comandància i
perdent el color, i hagué de recolzar-se per a no caure esvanida. Aquella tarda, quan son pare se n'anà a la masia, ella s'abraçà a la vella criada i
es barrejaven encara amb preocupacions més recents. Tot de sobte, aquella tarda, i mentre enfosquia, l'havien anat assaltant els records. De primer fou
angoixosament cap a Mila. No obstant això, Tino Costa, a causa de l'hora tardana, dubtava que la pogués trobar; dubtava i es turmentava. "Si pogués
i la vida de Santa Maria havia reprès el seu ritme acostumat. En la tarda clara d'estiu, Mila, asseguda vora el balcó, esperava impacient el seu
del poble i ell, finalment, s'encarregava del primer paper. A la tarda es bastien dues barraques posades de cara: una davant l'edifici de
es sentí esverada i ho tingué com un signe de mal averany. Una d'aquelles tardes Mila pujà decidida a la plaça en busca de tia Càndia. Tia Càndia era el
Costa a penes la veia. Feia dos dies que havia deixat el llit. Era a la tarda, i Maria Àgueda, asseguda a la vora de la taula, s'ocupava a cosir quan,
les seves mans, de dits gruixuts, eren gairebé transparents. Aquesta tarda es trobava en un estat de dolorosa incertitud; esvanit l'entusiasme del
—encara ara— li farien venir les llàgrimes als ulls. Podria recordar una tarda, entre tantes, en què, en fosquejar, ell tornava a casa. La nena es
i s'allunyà sense mirar-la. Tino Costa podia recordar també aquelles tardes tan llunyanes —li semblaven ja com viscudes per un altre home, en una
grossa pedra. El fet cert fou que Joan de Mates, que havia anat tota la tarda de taverna en taverna, en un cert indret on la carretera travessava un
de llavis d'ell la causa de la seva absència, del seu silenci. A la tarda Mila del Santo anà a veure la vella, li explicà la seva decisió i li
Li pregà, no obstant, que esperés un altre dia. El temps aquella tarda amenaçava tempestat. El temps podia servir-li d'excusa; la qüestió era
l'esperà la primera vegada, després d'haver-la vista a la porta aquella tarda memorable. Era ja tard. En l'atmosfera es pressentia la tempestat, i, de
i apareixia vestida amb la seva roba de diari, el vestit que portava la tarda que ell la veié per primera vegada davant la porta de casa, després de la
dies, perquè aleshores Mila veié clara la veritat. Fou després, a la tarda. El pare es trobava al camp; el padrí havia enviat Arcisa a buscar
el convenciment que Sileta i Quim Bisa acabarien per casar-se. Algunes tardes de diumenge ja els havien vist plegats a passeig; a Santa Maria dels
enze, que mai no te'n diré prou; no vaig ésser jo el qui et féu cridar una tarda en aquesta mateixa habitació i va ensenyar-te el testament en el qual
un país llunyà... El seu padrí acudia a veure-la cada dia. Una d'aquelles tardes, sola amb ell, Mila, sense més ni més, li preguntà: —Escolta'm, padrí
Seria ja tard. Però Mila estava ja en pau amb la terra. Era cap a mitja tarda quan el padrí arribà a la casa per a veure Mila; saludà sa cunyada,
peus vacil·la. Mila es veu obligada a asseure's a la vora del llit. La tarda és clara; sonen cants d'ocells pels ràfecs, i una llum transparent
resaré. Sí, resaré... Pare nostre, que esteu en el Cel..." La tarda és clara, suavíssima, tarda de dissabte, amb joia d'infants pels carrers.
nostre, que esteu en el Cel..." La tarda és clara, suavíssima, tarda de dissabte, amb joia d'infants pels carrers. Es sent l'alegre cant dels
certament. —Flâner és una gran diversió. Plegàveu a mitja tarda i no sabíeu què fer. La solució més econòmica era aquesta: passejar.
la gent armada dels cotxes tenien l'aire excitat, la cara pàl·lida. A la tarda vam pujar al terrat. Es veien diversos incendis i sonaven trets de fusell
fogueres encara: quinze, potser vint. Hi havia un silenci estrany en la tarda tranquil·la. Gairebé cada dia havíem d'apartar la taula, a l'hora de
i franceses. La gent saludava amb el puny clos els milicians armats. Una tarda, pel Passeig de la Bonanova, vaig veure un grup de quatre o cinc xicots
amb "galteres" cordades a dalt, cabellera llarga i aire descarat. A la tarda plovia i, sota el cel de plom, davant les fleques hi havia interminables
refredat, afònic, i no em moc de casa. Al Pirineu ha nevat molt. A mitja tarda el Canigó, d'un blanc daurat, apareixia a ple sol entre dues masses
gener. Avui també em quedo a casa. Fa fred i vent. Al caient de la tarda, els pardals estarrufats prenen el sol voluptuosament a les branques
Al matí cantaven les cogullades. 4 febrer. Sortim a mitja tarda. Fa vent. Núvols gris clar, gris fosc, allisats per la ventada. Els
s'inflen de mica en mica, color morat lluent, amb una taca de flama. A la tarda hi ha uns núvols com de pastel, sense malícia, mescla de grisos dolços
vulguin presentar-se com els purs. 10 febrer. A la tarda anem a buscar quars. Trobem algun cristall transparent i minúscules

  Pàgina 1 (de 294) 50 següents »