 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb tarongina |
Freqüència total: 149 |
CTILC1 |
| el fregadís de la seda del seu vestit de núvia i el perfum del brot de | tarongina | que porta al pit... Ballen davant de Déu i els homes, fora del temps i de | | li cenyia el coll arrugat. S'havia aspergit les aixelles amb aigua de | tarongina | . "Que n'està, de ben agermanat, tot a la terra! —vaig pensar—. | | i ben fet, el braser encès, el cos adornat, empolistrat, el perfum de | tarongina | , tots aquests petits plaers corporals tan humans, amb quina senzillesa i | | amagrit per l'amor, amb un gros anell de prometatge al dit, una corona de | tarongina | sobre els cabells grisencs... Sortien dels vaixells tots els homes que va | | accepto. Però escriu-li, si et plau, que aquí al poble no hi ha corones de | tarongina | ; que les porti de Candia. Que porti també dos ciris blancs amb cintes | | narius, als meus llavis, a les puntes dels meus dits. Una olor d'aigua de | tarongina | . Una olor d'oli de llorer amb què les dones, a Creta, s'unten els cabells. | | maliciosament. —Patró —digué—, he dut a casa teva una ampolla d'aigua de | tarongina | , com a regal. S'aturà una mica; esperava que li preguntés qui me | | Li vaig rentar de nou l'orella amb raki, vaig agafar l'aigua de | tarongina | que m'havia enviat la vídua i que havia trobat damunt del meu llit, i en | | trobat damunt del meu llit, i en vaig xopar un tros de cotó. —Aigua de | tarongina | ? —va fer Zorbàs, ensumant àvidament—. Aigua de tarongina? Tira-me'n també | | cotó. —Aigua de tarongina? —va fer Zorbàs, ensumant àvidament—. Aigua de | tarongina | ? Tira-me'n també als cabells, així, bravo! I a les mans, aboca- | | la cambra blava a la púrpura —de la púrpura a la verda— de la verda a la | tarongina | , d'aquesta a la blanca, i encara d'aquí a la violeta, abans que ningú | | de bondat sense misticisme, de fè sense exaltació, de brou de pa i de | tarongina | ; un esperit que viu tranquil, en estat feliç de bany-maria. Salve, dolçor | | que sostenen potser val tant com qualsevol temple: tarongers, o plens de | tarongina | o brodats de rodonetes d'or; pomeres amb els braços lacis d'haver | | Del fons de la vall, puja flaire de Mallorca: flaire de terra i de | tarongina | . Valldemosa La cambra en que un dorm, a l'hostal, és petita, neta i a sota | | s'és a dalt del coll, se sent pujar, d'allà la plana, una gran flaire de | tarongina | . S'avença, tot fent giragonces, i, a l'arribar al darrer revol, com si et | | els ulls, per un moment, i pensa en un païs de verdor, mentres flaires | tarongina | o et menges una taronja. Soller té una bona plaça, té les cases netes i | | tenen d'esser molt poc nuvies pera que no s posin al cap la floreta de | tarongina | , que simbolisa l'amor, l'honestitat i l'alegria, i tot això, caliu i joia, | | ! —Sense extranyesa; l'Amor, tema nou. —Uns coloms? Un pom de flors de | tarongina | ? Un còr traspassat per una fletxa? —Ja es veu que no sou original. Un | | entorn, el sol es filtrava per l'encanyissat de la glorieta, un perfum de | tarongina | venia de fora en mig del silenci encobridor de la sesta, i tot semblava | | per a mi. ¡Ah, quin mirall de bonhomia tinc suara! ¡I quina mà de | tarongina | m'ha estés, pura salvació, amb la seua filla! No sé pas com dir-t'ho | | fi dels dies valencians ens cauen damunt i ens ofeguen. L'olor de la | tarongina | , que fins fa poc ens feia respirar a grans glopades, ara estreny al | | somrigué tota distreta i em preguntà si m'agradava el gust de l'aigua de | tarongina | . Com que la pregunta no tenia cap relació pròxima ni remota amb cap de | | boirina; calç, calcina; greix, greixina; clavell, clavellina; taronja, | tarongina | ; llagosta, llagostí; garrofa, garrofí. ic. Ex.: pla, | | de les següents herbes: marialluïsa, isop, menta, nepta, broida, | tarongina | , poniol, espernallac, donzell, saliàndria, ginebró i genciana; tres | | d'una barreja de menta, ruda, nepta, camamilla, donzell, flor de saüc, | tarongina | , orenga, caps d'ase o tomaní, sajulida, marduix, serpoll, grans d'all i | | per a aquesta malaltia, el seu remei adequat. Vegem-lo: parts iguals de | tarongina | , menta, marialluïsa, romaní, ruda, nepta, sajulida, orenga, certa | | cohibida, i li mostra tota la roba: el vestit com de verge, la corona de | tarongina | , el vel com un núvol. Un anell amb diamants i un brillant petit al mig. | | un retrat que l'afavorís extraordinàriament. Maria, aguantant el fil de | tarongina | sobre els cabells, somriu, ara, finament. —Sembles una Mare de Déu. —Que | | l'encerat blavenc, amoratat de la serra d'Espadà, entre celatges, | tarongines | , afaixats de rojures de brasilada. Un ventijol cru, ennegrit, alenava del | | inútil com ho foren al cap de poques hores el vel blanc i la corona de | tarongina | de la fillola de don Dagobert. S'arreceraren a la casa del padrí. Al cap | | per a la cerimònia nupcial. Prou va vestida de núvia i amb flors de | tarongina | als polsos!: la cambra ja és paramentada amb cortines blanques! Però | | com les porcellanes de Copenhaguen, no veuen l'Hipòlit ni les flors de | tarongina | , sinó les d'algun jardí de l'altre món. A hores d'ara hi passeja l'ombra | | grolleres obren el taüt; tothom s'hi acosta. Hipòlit veu unes flors de | tarongina | ennegrides: una taca rogenca a la seda nuvial, respira un baf!... | | grisos, aquella claror cansada, feien més blanc el vestit i les flors de | tarongina | i més verdes les fulles de les plantes que guarnien l'entrada de | | ses crítiques del catolicisme, responia: "No vaig arrencar la flor de | tarongina | per a perfumar un femer". Hem de dir que tenia raó? Quan la | | respecte, coses insignificants en aparença com, per exemple, el ram de | tarongina | , de cera, de les noces de l'àvia, unes ulleres de l'avi, la ploma amb | | flors i llàgrimes; sovint els nuvis anaven a fer-li ofrena del ram de | tarongina | , i moltes vegades a altes hores de la nit hi anava algú a demanar que | | com les classes preparades amb nata i coco, de vainilla, taronja, | tarongina | , ametlles, de llimó i especials per a convalescents i parteres. Algunes | | balsàmica de Jackson, l'esperit d'angèlica compost, l'alcoholatur de | tarongina | compost... etc.. Ignorem perquè no s'usa amb la freqüència amb què deuria | | d'aigua, constituint la beguda predilecta dels malalts febricitants. | Tarongina | . /Melisa officinalis\, L· (fam. labiades). Cast. | | estats nerviosos; el seu ús és també molt freqüent a les indigestions. La | tarongina | és la base de la tan coneguda aigua del Carme i entra en la | | gota, llatimó-llorer, llorer-cirerer, poliol d'aigua, sàlvia, taronger, | tarongina | , til·la i valeriana. Anafrodisíac: Cervera. Plantes que actuen | | Baix Llobregat baixaven carretades de flor de taronger, pètals de rosa, | tarongina | , menta, etcètera, acabats de collir, que embaumaven amb el seu perfum el | | vespre. Tisana antinerviosa i per fer dormir Arç blanc Arrel de valeriana | Tarongina | Sàlvia Flor de taronger Flor de til·la Viscarsí Hisop Nepta Passionera | | beure tres tasses el dia. Tisana digestiva Poliol blanc Menta piperita | Tarongina | Marialluïsa Nepta Camamilla Matafaluga Hisop Comí Llavor de fonoll | | farigola, marialluïsa, hisop, poliol blanc, nepta, rementerola, | tarongina | , menta, matafaluga, comí, saliàndria, fonoll, anís estrellat. | | Herbes que actuen sobre el sistema nerviós: Valeriana, til·la, | tarongina | , flor de taronger, hisop, sàlvia, nepta, angèlica, passionera. Herbes | | (Mentha rotundifolia), la cabanassa borda (Eupatorium cannabinum), la | tarongina | (Melissa officinalis), i la cua de cavall (Equisetum telmateia), | | amoníac, alcohol, i essències d'espígol, bergamota, clau, canyella, | tarongina | , i mesc. En la Farmacopea espanyola al final de la monografia sobre el | | ." "Amiga." ¡No hi havia de pensar més! Es posà bé els poms de | tarongina | dels costats de la cara i començà a pintar-se els llavis. "¿Vols que et |
|
