Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

els meus estius d'infant, a Samalús, quan anàvem a missa en una deliciosa	tartana	. A la tarda ve la Cèlia i l'acompanyo a una masia anomenada Busquets.
Uns dies assenyalats la dida se l'enduia a Barcelona. Enganxaven la	tartana	que en Tai portava a bon trot. No podien córrer massa, la Dolça era una
rondinava en Tai— i no s'havia alleugerit a les seves velleses. Però la	tartana	saltironava, brandava, prenia estranyes embranzides, sobre el camí malmès
al portal i sentien ressonar els cascs de la Dolça, i de sobte la	tartana	lliscava sense entrebancs, fins a la cotxera a sota l'escala, Jeroni
per a enterrar-lo. Les últimes paraules s'havien desarticulat perquè la	tartana	saltironava ja fora murs i veien la Torre com s'elevava sota sol ponent,
". "Posa't carn, pren-ne un altre tros". Havent dinat, agafaren la	tartana	que anava a la Ràpita, arribaren ja fosquejant i es dirigiren cap a la
Ara tot ha canviat. Jo recorde un vell pati, i a dins una	tartana	. Recorde el passadís, tot pixat, de Sant Pau. El
el propietari, a la terra; l'adroguer, al taulell; el tartaner, a la	tartana	. Els qui no teníem en què treballar al poble, ens vam dispersar en un
s'ha de canviar per una altra que en rendeixi. La indústria de la	tartana	s'acabà i començà la de l'auto i després la de l'avió i així
al cimbori del poble. Era el temps de les figues seques, el temps de les	tartanes	, dels forcs d'all i de ceba, i Déu sap quan tornarà! Bon home, hagués
banda a l'altra per algú que s'hi instal·li a l'interior. Ha d'anar en	tartana	. Té unes faccions negres i feréstegues i les galtes aureolades per una
especial. Quan pujar —o baixar— a València ja no fou una aventura de	tartana	o de diligència descoratjadora, la clientela de les botigues ciutadanes
no solament no hi havia res que li agradés tant com guiar el cavall de la	tartana	que tenia a Vilafranca, que és d'allí on era fill, sinó que cada any quan
l'estiu disfrutava cada vegada que passava per la carretera guiant la	tartana	tot sol i els altres carreters que passaven el prenien per un tartaner
en fes cabal, que n'estava esperant una altra que hi havia de arribar amb	tartana	", que no podia pas viure sense tenir una companya que compartís les
i tan mancat de salut, no's faria esperar, i allavores, demaneu-ne de	tartanes	, cotxes i cavalls de luxe; a casa nostra ni per a dinar tocaríem de peus
carrers sorollosos la bonior de la gent i el gran traüt de carros i de	tartanes	, els grinyols, brams i renillets del bestiar dut a vendre, la cridòria
—La mame li pegarie!... —féu un altre. —Que hi vagi amb la	tartana	de l'ordinari —afegí un terç... Aquella cançó de la seva covardia era el
casar-se... El diumenge vinent se n'arribà a la carretera i prengué la	tartana	de l'ordinari que passava, camí de la ciutat, a un quart de casa d'ella,
lo que havia passat, li preguntà rialler: —Que potser esperaríeu la	tartana	? I a la contesta afirmativa de l'hereu esclatà a riure, exclamant: —Ja
descompassadament, com per escapar-se, alguna bestiola presonera. La	tartana	, com és de suposar, feia cinc minuts que havia arriat. Malgrat el parer
per demanàrmen un en paga. La creu de don Joan A rèbrel al peu de la	tartana	va anarhi una gentada, quasibé mitx Montagut: tota la parentela, les
veritable ofici era carretejar forasters i correspondència amb una mala	tartana	i un mal cavallot; el "Llarg" de can Xana, taper sense feina i
els salts que fa el cor quan es veuen venir per la carretera les	tartanes	que duen als nous estiuejants. Entre les dues rodes plenes de pols, i
donzella que t'ha semblat divina a la migrada claror dels fanals de la	tartana	, i t'imagines que demà, a plena llum, esguardaràs la seva rosada finor, i
Les minyones dels Buxareu varen comparèixer una mica més tard amb la	tartana	del servei públic. I deixem-los estar la primera nit, atrafegats amb la
una visita; i el segon diumenge, a la sortida de missa, s'envià una	tartaneta	a l'estació de Montgat perquè anés a recollir en Melrosada. Els nens,
seva roba usual i es disposà a empendre el camí de Barcelona. Ja amb la	tartana	al reixat de la finca, per a portar-les al tren, donya Fermina li digué
—Dispensi que la torbi en aquestos moments, però... —Sí, ja veu que la	tartana	ens espera a la porta —interrumpé glassadament María Gloria, que al veure
En Pujals, a qui havía deixat palplantat a mig camí, la mirà pujar a la	tartana	i, al tancar-se la portella del vehícol que se l'enduia a la estació,
riu s'estreny cap a Ventalló, més amunt del pas, per on el travessen les	tartanes	de l'Escala, i quan ets a Vilarrubau, el riu et porta a les meravelles de
a mi, aleshores, del gomboldatge de les dames, del moviment de centrals,	tartanes	, galeres i diligències, de la concurrència de pagesos, que acudien a la
centrals i diligències, no espargien alegre música de cascavells com les	tartanes	, ni com les galeres exhalaven un xivarri de veus i rialles, que inclinava
i en lloc d'obrers en automòbil, com als Estats Units, hom veu senyors en	tartana	. La gent sirga, o no sirga. Per tot aquell qui no posseeixi una
botiguers i un o dos beneficiats que criaven canaris. Més de quatre	tartanes	de festa major devien haver presenciat l'imperi dolç del senyor
van confondre a les rotllades dels focs on la gent s'hi encasta com a les	tartanes	plenes. Tots feien el mateix posat, alhora dissipat i encaparrat.
—Ves a cal Climent a que porti l'egua. Es sorprengué la geperuda: —Diu la	tartana	, tia? —Sí. Anirem a la Pietat. Preguntava: —Amb qui garlaves? —Era
. —Vinc de seguida. Una estona. Entrà: —En Climent espera. Al carrer, la	tartana	. Climent, el tartaner. Rodanxó, gorra torta, un clavell rosegat a la
el bon temps. Va ben eixorivida. —Que es distregui força. Arrencava la	tartana	. Les veïnes encara tafanejaven. —On anirà? La tartana enfilava la
força. Arrencava la tartana. Les veïnes encara tafanejaven. —On anirà? La	tartana	enfilava la fondalada dels Garrofers. —Arri, Pastora. Dringaven els
, atestats de gent. Comentaris: —Qui s'ho podia pensar! —És un cas. La	tartana	para davant el casal dels Vallalta. Una dona s'abraona a la portella: —No
des del Carrenyanc a la Pujola.— Banys!... L'estiu és vingut. Arriben	tartanes	carregades de forasters. Estiu! Estiu! És el dia de Sant Cristòfol. El
He anat molt a Cadaqués. En deixar el tren a Figueres i pujar a la	tartana	ja ho tenies tot pagat. La casa era plena d'invitats. Hi he trobat
tartaner d'Arenys de Munt a Arenys de Mar, que em portava de franc a la	tartana	i, de vegades, em regalava un cove de peix abundant; el seu germà, el
, fins al punt que, com diu En Coroleu, no va quedar ni un cotxe, ni una	tartana	a Barcelona, perquè tothom, vells i joves, el van sortir a rebre amb
dia es podria regar. El carret estava a punt d'ésser canviat per una	tartana	, i a la missa matinal o a la missa major no s'hi havien vist mai els
Els de Panadès amunt arriben a tartanades i, fins que se senten les	tartanes	córrer pel pati, no se sap que vinguin. No així els que vénen de la
una carta a la vigília i se'ls va a buscar a l'estació del tren amb una	tartana	tirada per una mula vella de tota confiança i un carret de molles amb una
El pare determina una fugida precipitada. Per viatjar férem servir una	tartana	i un carret que tiraren riera avall fins a Martorell. Allí s'havia de
dies més feliços eren les vigílies de la felicitat. Feien la caravana una	tartana	de sis places i un carret amb una post travessera encoixinada amb un sac

Pàgina 1 (de 13)

50 següents