Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

blanc que m'havia estat descrita: vaig clavar-hi la targeta amb algunes	tatxes	, vaig deixar-la embarcada amb garanties de seguretat en el furgó del tren
la mirava per tots cantons, amb una targeta a la seva mà, i unes quantes	tatxes	i un martell! Vaig romandre astorat i intrigat. Començà ell de clavar la
capgrossos a penes nascuts, els uns com puntes d'agulla i els altres com	tatxes	negres de tapisser. Hauria volgut saber a què obeïa i de què curava
d'un clau en un racó de la cuina. L'àvia concretament deia penjat d'una	tatxeta	. Si tenia set, l'àvia Esquert s'aixecava de la taula, anava al rentador,
petxina, pitxer, primitxol, remolatxa, reprotxe, retxa, salsitxa,	tatxa	, xitxo, i Coratxà, Llutxent, Perputxent, Portitxol, i en les
Subirats quan, amb motiu de la guerra amb Joan II i en virtut de les "	tatxes	" ordenades per a posar en peu de guerra "a cascú de lur ofici,
lliures 4 sous pel material i mans de dos cargols i diverses	tatxes	, tot de plata, per la creu de la Confraria. Per 18 sous
metall i de fusta; fil de goma; paper blanc i pintat; puntes de París i	tatxes	; llauneria; joieria, orfebreria, pelleteria, teles metàl·liques, mobles,
el dijo, un pòc més brut, que diu: —Llaora vaja, en mig del cul tinc una	taja	—, i arranca a correr en persecució dels juadors, que tots esbarrafiats
gravat que publiquem hi ha els claus següents: Primer rengle: 3	tatxes	de sabata de 3 lliures (o sia, que 1.000 claus pesaven
de 5 i 3 de 6. Vénen després 3	tatxes	d'ala de mosca petites, 3 de mitjanes i 3 de grans.
3 de mitjanes i 3 de grans. Segon rengle: 4	tatxes	de taló de 1.000 en 100 lliures; 2 tatxes
tatxes de taló de 1.000 en 100 lliures; 2	tatxes	d'espardenya, de sola i de cuiro; 3 tatxes per a soques;
lliures; 2 tatxes d'espardenya, de sola i de cuiro; 3	tatxes	per a soques; 2 d'encanyissar; 6 de bocoi; tatxes
tatxes per a soques; 2 d'encanyissar; 6 de bocoi;	tatxes	marinxons per a cadiraire i 3 claus per a ferrar bous. Tercer
de la base d'un teixit de canya —canyís, encanyissat— fixat amb	tatxes	en uns llistons galzats que es recolzen a l'aleta inferior de les
visors, reixetes, planxetes, frontisses, panys, tiradors, reblons,	tatxes	etc.. D'altres s'han de crear per a cada nou disseny. L'encertat ús
© © © © © © © © © © © © © © Els claus Des de les minúscules	tatxes	d'un centímetre de llargada, fins als claus de resclosa que amidaven vora
de manilla Doblens Dinals Dinals de mig cap Mallals Mallals de mig cap	Tatxa	ala de mosca Claus de ferrar Tatxa ala de mosca Claus de ferrar bous
de mig cap Mallals Mallals de mig cap Tatxa ala de mosca Claus de ferrar	Tatxa	ala de mosca Claus de ferrar bous Claus pel glaç Tatxa per sabates Claus
Claus de ferrar Tatxa ala de mosca Claus de ferrar bous Claus pel glaç	Tatxa	per sabates Claus de ganxo Tatxa per talons Tornet Clau per canons
Claus de ferrar bous Claus pel glaç Tatxa per sabates Claus de ganxo	Tatxa	per talons Tornet Clau per canons Marranxons Clau d'encanyissar Gabarrot
Claus per canons Bornets de 30 Claus d'entapissar Sisens	Tatxes	de bomba Sisens de mig cap Tatxes silleres Claus de ganxo de 2
30 Claus d'entapissar Sisens Tatxes de bomba Sisens de mig cap	Tatxes	silleres Claus de ganxo de 2 polsades Tatxes ala de mosca Claus
Sisens de mig cap Tatxes silleres Claus de ganxo de 2 polsades	Tatxes	ala de mosca Claus de ganxo de 4 polsades Tatxes de creu Claus
polsades Tatxes ala de mosca Claus de ganxo de 4 polsades	Tatxes	de creu Claus de ganxo de 6 polsades Tatxes de carder Els tipus
4 polsades Tatxes de creu Claus de ganxo de 6 polsades	Tatxes	de carder Els tipus de claus de més venda, els que s'utilitzaven més,
els "Marranxons", que eren uns claus molt petits, i les	Tatxes	. Per clavetejar portes, cosa que s'estilava molt, n'usaven uns de molt
concedint per últim que els restants oficials cobressin salari segons	tatxa	. La Ciutat, usant del seu dret, ab data del 10 d'Octubre del
se feren de gasto cinquanta sis lliures dos sous; i per quatre mil	tatxetes	per a clavar les teles als bastiments, desset sous. Com en aquells temps
despeses. Per fum d'estampa, una lliura quinze sous; per vuitcentes	tatxetes	, devuit sous vuit diners; per aigua cuita i altres materials, dotze
Les coses son lo que son Mai heu sentit parlar, amables lectors, del tio	Tatxeta	? Perque heu de creure i pensar, i pensar i creure que el tio Tatxeta,
tio Tatxeta? Perque heu de creure i pensar, i pensar i creure que el tio	Tatxeta	, encare que fos un homo de carn i òs com noltros, era d'un enteniment dur
Espanya i tothom aclamava entussiasmat aquell invent. Tothom, no. El tio	Tatxeta	, no sols no l'aclamava, sino que el despreciava, el rebutjava i l'avorria
frares descalsos, que això camini tot sol, sense cavalls. —Però tio	Tatxeta	, ¿que no veis que du sa maquinaria dedins, i amb so vapor allò parteix i
del qual havia de passar es tren, i amb això... piiiiiiiiiiiiii. —Tio	Tatxeta	, are arriba, mirau bé. I el tio Tatxeta, ja hu crec, badá uns ulls com
amb això... piiiiiiiiiiiiii. —Tio Tatxeta, are arriba, mirau bé. I el tio	Tatxeta	, ja hu crec, badá uns ulls com uns salers. Però... recoranta carretons de
uns ulls com uns salers. Però... recoranta carretons de carretades de	tatxes	de varca podrides. Ni amb aquesta heu va creure. —¡Botrada! —va esclamar
es cavalls no else veuen, perque van dedins i estiren. Rès, el tio	Tatxeta	va morir, i ès ben segur que l'enterraren. Deu l haja perdonat. Amén.
. Deu l haja perdonat. Amén. Però, ¿i que no n hi ha més de tios	Tatxetes	demunt la bolla? ¿Homos que només creuen lo que volen, o lo que millor
originals, com mutxol "mussol", tatxar "tacar",	tatxa	"taca", etc. (Veny 1976). Colomina i Montoya, en els treballs
el 4 i quadrangular el 5. 6. Cabota d'una	tatxa	o clau. 7. Agulla o punxó de 84 mm. de llarg, de secció
ens desaparegué. El número 10 representa una cabota de	tatxa	del mateix metall. 122. Cabó. Espluga del Molí de
de 1721, encara no ho havia aconseguit, per haver-se-li posat	tatxa	d'infidelitat. La seva sol·licitud havia estat lliurada a la reial
per lo que pogués succeir tapaven es forats amb unes llaunes clavades amb	tatxetes	. Damunt es bocois hi posaven taulons i ja tenien arreglat es cadafal.
24 Abril 1475 deliberá la present Ciutat fer y ordenar	tatxes	dels salaris que lo Notari del Consolat devía exigir. Als 21 de
pel mitj, fentse despres trossets de la llargada que 's vulguint las	tatxas	, y 's fa lo mateix respecte l' amplada, ficat lo gabinet fins al punt que
amplada, ficat lo gabinet fins al punt que no dega tallarse y posant las	tatxas	lo mes cuadradas posibles. Arregladas ja las tatxas, se procedeix á
tallarse y posant las tatxas lo mes cuadradas posibles. Arregladas ja las	tatxas	, se procedeix á preparar la pessa ó tros que 's vol tatxonar; puig, si es
se 'ls ha de treurer la pell. Fetas aquestas prevencions, se colocan las	tatxas	en una plata, se agafa ab la ma esquerra la pessa que ha de tatxonarse,

Pàgina 1 (de 3)

50 següents