Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

estafar és una bona presa. El mestre nou era bon home i, sota un posat	taujà	, molt més intel·ligent que l'altre. Jo veia que m'escorcollava
travessar el poble, era un home nou. Ningú no hauria reconegut en ell el	taujà	d'altres hores, ni el sorneguer, ni l'alegre mendicant. Anava tivat, tot
del passatge em giro. Ell puja, es balandreja, badim, badam, amb un posat	taujà	, sense pressa, mirant ací i allà com un flâneur de bona mena. De
dit opulents ho he notat i he donat un cop d'ull a l'entorn i al	taujà	que ens serveix desmanegadament i de mala gana. Mengem fa estona. D'un
Vora la carretera uns vagabunds feien bullir una cassola. —Quins	taujans	! exclamà Josep. Passa i no els diguis res. I porten una dona! Anar pel
una estona i llegia el diari que ell acabava de llegir; Humbert, plàcid i	taujà	, es gronxava mandrosament al balancí. Al cap de poc entraria la criada
Els festejadors han sentit, confosament, la inhumanitat del fanal	taujà	, i han emigrat al cinematògraf. Els sindicalistes ja no van al bar que
que no donen cap esperança. Cal no tenir ni una clemència indiferent i	taujana	, ni tampoc estreta; car tan cruel és de perdonar a tothom, com a ningú.
Tots plegats, tanmateix, respiraven millor. En Manon i la seva colla,	taujans	i aduladors, els felicitaven, boi deixant entendre que el senyor
de perdius o d'algun gaig. Els gaigs venien d'un vol silenciós, de	taujà	, com aquell que fa d'espia. Se li plantaven al cim de la figuera amb el
en actitud expectant. En Cassanella, amb el seu parlar engargussat de	taujà	i amb una tavella de més en el vèrtex dels seus ulls, dugué la conversa
Avui sostenia aqueix establiment el vidu, un home insignificant i	taujanot	que al costat de la Gravada feia el gran paper, però que morta ella havia
de la gasiveria i el despotisme dels hisendats tirànics. L'obscur i	taujà	bosquerol, sense adonar-se'n ni voler-ho, esdevingué un perseguit
amb unes orelles de pantalla i uns braços llargs i uns posats de	taujà	que no enganyaven. De bones a primeres, el llarg i prim etzivà una
se'l mirà amb curiositat. Comprengué de seguida que amb aquell posat de	taujà	que feia, s'havia empescat alguna bona sortida. —Com vols fer-ho, doncs? —
ocorregués contradir-la. En Bau, en canvi, va adoptar aquella actitud de	taujà	, que li havia valgut en altre temps la qualificació de beneit, i així no
dones? —Passa per les Rambles sense veure'n cap. Els dos rigueren com uns	taujans	. Recordaren l'antiga castedat de Joan Antoni. Ara no comprenien, en un
mesos i mesos de soledat dalt les muntanyes. Hi havia els grassos, els	taujans	, els bons sensuals amarats de vi, que fan l'amor cridant i rient i a
salabror de marisc fresc i un empall senyorívol que desentona dels pòsits	taujans	de la gran resta de les poblacions nostrades. Vista de mar endins, potser
a l'entrada. Jaume, un vell alt i escardalenc, amb unes orelles enormes,	taujà	, ple de facècia, ens portava a menjar figues i raïms o a passeig, a la
té aquest país, poblat d'aquesta classe de pagesos, d'aquesta classe de	taujans	de la indústria i del comerç, amb la mística. Voldria que algú
distingit, fumador constant i nerviós de cigarrets, de tracte una mica	taujà	, mofeta, satíric. Sosté que la gent ha tingut d'ell, a cada moment, la
Vénen a rentar-se els peus. L'aigua els fa basarda. Un pagès d'aspecte	taujà	, la gorra enfonsada, fa un esgarip en sentir-se l'aigua sobre el turmell.
L'arqueologia és afrodisíaca. Sant Pere de Galligants té un aire	taujà	, covard, pagès, amb la sonsònia romànica. Romanicot, romanicot...! Els
de cada diumenge. A la trona, mossèn Bosch, el senyor rector, nyeu-nyeu i	taujà	, sembla una figura romànica. Recita un sermó monòton, desproveït de
volums de l'època de la Universitat de Cervera. El senyor Torró em sembla	taujà	com un pagès. És un home de fires i mercats, germanòfil pel venjar allò
pas tenir-ne gaire... La suficient. Tot això explicat per aquest murriot	taujà	i sorneguer, em fa riure. En el fons m'ho prenc amb molta més seriositat
personal molt estrany, no pas gaire senzill, molt individualista, irònic,	taujà	, prudent. El fet és visible en tots els estaments, però és especialment
plaques negrenques a les mans, mirant aclucant els ulls amb una expressió	taujana	i esforçant-se sense veure res. Ningú no va ficar-se al llit, excepció
perdigons. "Lloat siga Déu" acabà dient el pare d'En Joan, que era tot	taujà	; "Déu no vol que esguerrem aquest bon dia a les bestioles." I
llaminadures i el garnatxa m'hi passaran més balders. —Sempre seràs un	taujà	—féu la senyora Adelaida asseient-se també amb esbalandrada negligència—.
! —digué Joe, astorat.— Qui sap com és que ha arribat a conèixer Pip! —	Taujà	! —exclamà la meva germana.— ¿qui us ha dit que el conegués? —Una persona
que la gent digui: "mireu, malversa les seves gràcies i encisos en un	taujà	, el més vil de la gernació". —Bé puc suportar-ho jo —digué Estel·la.
obrint les mans.— I ara mateix em feia retret d'inclinar-me a un	taujà	. —No hi ha dubte que ho feu —vaig dir jo, amb una mica de febre,
les de tots els altres, i cantant: "Aboqueu! aboqueu!" Però un cert	Taujà	bruníssim que no estava per abocaments ni per cap altra cosa que li
era tan negre com el seu mascarot de proa, va fer conxorxa amb dos	Taujans	més per entrebancar tota la humanitat, cosa que compliren amb tanta de
a plenipotenciari de gran poder, tramès per l'Almirallat, a dir que els	Taujans	havien d'anar immediatament a la presó i que ell feia venir el
amic, ple de sentiment i de vergonya, tira la ballesta per terra i a pas	taujà	marxa cap cot vers les fileres dels de Rocafort, amb les llàgrimes als
governa. Per mica mica d'idea que hom tingui dels vells, astuts,	taujans	fenicis i grecs, per rars que siguin els establiments que hom hagi vist
oscil·lant la córpora a cada pas. Era allò que en diem un bon jan,	taujanot	, i mai no duia pressa a exterioritzar la seva cultura, abundantíssima. En
"T'espero demà!"— i que el jurídic baixava l'escala amb aquell aire	taujà	, concentrat i cellajunt que tenen la gent del "considerando". Al cap de
Ximénez. Aquell duel es presentava entre un home tenaç, tossut, callat,	taujà	, dur com una pedra, impermeable a tot sentimentalisme possible, i un
ambicions particulars, dels interessos familiars al roig viu, de les més	taujanes	o abruptes incompatibilitats de campanar. En aquests pobles és avui,
el que sento dir a la gent. De manera, doncs, que vós i jo, sorneguer i	taujanot	Any Nou, estem perfectament entesos. Amb la mirada ens entenem molt bé.
d'aquell moment de viure. Em sentia estúpidament feliç, d'una felicitat	taujana	, que em marcava un somriure dolorós, de tan permanent, i em donava l'aire
guanyat la fama d'ésser l'home més bo del barri i, per tant, també el més	taujà	. El meu confessor quan em veia ja tremolava, perquè la meva consciència
el poder. Un trimestre passa com una ventada. I ja tenim el bon espanyol,	taujà	per antonomàsia, empassant-se novament la píndola... I el Directori fa de
biaix amb mauleria fins al moll dels ossos, mentre el seu propietari, tot	taujà	, pipa com aquell que res. —¿Ets amic seu? —Ens coneixem de molts anys.
és més complicat que no semblava. —Ja ho veig...! —em diu un amic	taujanot	i grassonet—. Vostè ha entrat en la felicitat terrenal. ¿I no podria
gust de contemplar-lo. En passar pels pobles, ho feien amb aquell aire	taujà	que tant els escau. Els pastors vestien a l'antiga usança, sobretot els

Pàgina 1 (de 3)

50 següents