Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

un sogre. No sols va perdonar el culpable, sinó que el va fer seure a la	taula	dels immortals. L'insensat Ixió es va enamorar aleshores de la virtuosa i
gran, i darrerament havien arribat àdhuc a menjar tots tres a la mateixa	taula	. No obstant això, la convivència mai no havia passat d'aquí. Joan del
servei, a la cuina, va fer festa major. En ella, a l'entorn d'una llarga	taula	, s'asseien aquell dia tots els treballadors de les terres, els pastors i
Hi havia algunes famílies amigues i altres coneguts. Aquell dia, a la	taula	, hi figurà també el germanastre de Candaina, el Sagristà, anomenat així
Ara el Sagristà s'estava assegut al seu seient en un lloc destacat de la	taula	. S'estava rígid dintre el seu vestit de les festes i la seva camisa
postres alguns dels joves invitats anaven ja a gatamèus per davall de la	taula	. Dos d'ells hagueren d'ésser portats a casa, mentre l'un protestava,
s'encengué encara més en els pits. Després ordenà que apartessin la	taula	i enretiressin les cadires per tal de celebrar ball, i ell s'entusiasmà
la mare difunta a l'altre, fets tots dos per un pintor amic seu; amb la	tauleta	que contenia totes les seves futeses i les joguines de quan era petita;
l'ànima, i àdhuc tinc por del soroll dels meus passos. Tot està igual: la	tauleta	coberta amb les petites galindaines amades per ella; el seu llitet, les
en el record, de temps en temps faig memòria de la casa paterna i de la	taula	entorn de la qual ens assèiem a menjar en la santa pau de la llar. Jo no
veure amb la meva esposa i els fills, congregats tots al voltant de la	taula	en les festes solemnes. Quin dia no seria festa aleshores? Déu no ho ha
tarda de genolls amb els braços en creu, de cara a nosaltres, prop de la	taula	de la professora. Us ho juro per la meva salut: gairebé somreia, i
que son pare va arribar. —On és la Catarineta, que no és a	taula	a sopar? Mila del Santo s'eixugà una llàgrima amb la mà. El ritme de la
i, amb l'enuig, a sentir enyor de la seva mare. Estaven asseguts a	taula	esperant el sopar, quan Tinet va acostar-se al seu oncle i, amb la mà
d'ell com un caprici o una fanfarronada. A l'hora de sopar eren tots a	taula	. Tiago, al migdia, no havia tastat res, i en tots els rostres es
de les ombres, s'havia introduït a la casa i també aquesta nit figurava a	taula	. Era, com hem dit, un home escardalenc i curt de talla com el seu
Déu. I no tornis. Ja té raó el teu germà. Aquesta nit, doncs, reunits a	taula	havien estat enraonant de Mila. El Sagristà, amb la seva gravetat
agafà el got del minyó, el buidà d'una part del contingut, i per sota la	taula	hi féu una sutzesa. Candi tornava rient d'allò que l'altre li havia dit.
Candi no veié res més; agafà la cetra del vi que hi havia sobre la	taula	, i amb tota la força de la seva còlera la hi descarregà enmig del rostre.
d'escàndols i de violències, afeccionat —també sense escàndol— a la bona	taula	i al bon vi, car sabia conciliar molt bé els seus deures religiosos amb
deixat de pedra —digué a la fi, tot abraçant-lo. Després tornaren a la	taula	per acabar-ho de celebrar. El padrí, ara, davant d'ella, continuà: —Tot
llum (així ho diuen els qui l'han vista), la Ruda, asseguda davant d'una	taula	, li va tirar les cartes; va murmurar unes quantes paraules misterioses
el qual expansionar-se. Ajudat per sa mare, Tino Costa disposà la petita	taula	: preparà les pastes i el vi amb què obsequiar el seu vell amic. Maria
ressò de les seves mortes alegries. Penjada en un clau, a un costat de la	taula	, una mica alta, es veia una guitarra amb què el difunt solia tocar les
, amb tot, a no pensar-hi. Li acostà una cadira; li posà al davant la	tauleta	amb les pastes i abocà vi als gots. Després volgué parlar-li de l'absent,
soroll, tot procurant no despertar-la. Amb el peu vaig ensopegar amb la	taula	. Ella féu un moviment com si anés a despertar-se, mentre jo m'estava
Àgueda ara recordava aquell moment. Ell havia tornat una mica tard. La	taula	era ja parada, i el sopar, preparat. Ell li digué que no tenia gana, i
deixat el llit. Era a la tarda, i Maria Àgueda, asseguda a la vora de la	taula	, s'ocupava a cosir quan, de sobte, es presentà Sileta. Sileta s'havia
i ara... Guardà silenci. Maria Àgueda, asseguda al costat de la	taula	, sospirà: —Si mal no ve arribarà aquí quan menys ho esperarem. —I callà:
amb el pensament en Mila, i el fruit era allí, davant seu, sobre la	taula	, en la figura feta i acabada. En ella havia donat forma al trist adéu de
anà a cercar la cistelleta de les labors i s'assegué a cosir prop de la	taula	, a la claror del llumener, com solia fer-ho moltes nits. Tino Costa tornà
una sobre la vella calaixera, a l'angle de l'habitació; l'altre sobre la	taula	, més cap al centre. La llum de la que hi havia sobre la calaixera
—Vina, Mila: vull mostrar-te el que he fet aquests dies. S'adreçà a la	taula	i descobrí un objecte que estava cobert amb un drap. Mila va mirar vers
en ell amb la mateixa sorpresa i la mateixa interrogació. Allí, damunt la	taula	, hi havia una figureta que representava una dona; allí hi havia el secret
avançà devers la imatge i va romandre un moment contemplant-la. Damunt la	taula	, com en un altar, treballada en un vell tronc d'olivera, hi havia el
consumida, escampava per l'estança una feble claror. Allí damunt la	taula	, davant seu, hi havia la imatge de Mila, que, des de la fusta, semblava
i un farcellet a la mà; li lliurà els diners deixats per ell sobre la	taula	; no volgué endur-se els que sobraven i li digué que deixava l'habitació.
mostrant les genives quasi desdentegades. Al seu entorn, sobre cadires,	taules	, penjades a les parets o pel trespol, posats una mica en orri, hi havia
rígid, dintre el negre taüt excessivament ample per al seu cos. Sobre la	taula	, vora el capçal, hi havia un ciri encès, i a l'estança només es sentia el
Beurien, es besarien, mentre una altra noia, la substituiria, sobre les	taules	, sota la llum tremolosa dels ciris per cantar al seu torn la seva cançó
: —Anem? —Sí, sí... Va agafar-se a ella com un nàufrag a la	taula	de salvació. —Anem. Caminaren. La portava agafada estretament; ella
fumat. De sobte, entre les boires que li enterbolien el cervell, sobre la	taula	, posada de cara, veié la imatge de sant Francesc en la qual treballava.
plor. La llum que entrava per la finestra venia a morir de pla sobre la	taula	i il·luminava la figura amb pàl·lida claror. Sant Francesc estava allí
distreta, malalta. De nit dorm poc; a penes tasta el menjar; s'asseu a	taula	i espera que arribi el seu pare. Es saluden breument, i molts dies Mila
pare. Sileta curava de la neteja de la casa i de fer el menjar. Parada la	taula	, s'asseien una davant de l'altra i menjaven, tot conversant. Parlaven del
meu? —sospirava Maria Àgueda—. Què deu fer? I moltes vegades s'alçava de	taula	sense acabar de menjar. Mai, en les absències del fill, Maria Àgueda no
intencions devia portar. Ell estava al menjador, assegut a una vora de la	taula	, i Manuel del Santo, abans d'entrar, a través de la cortina de xarxa, el
de l'emoció que l'embargava, que Manuel del Santo hagué d'agafar-se a la	taula	per a no rodar tots dos per terra. Però tots dos estaven commoguts, amb
jutjar per tu mateixa. L'ancià portà l'estatueta, la diposità sobre la	taula	i l'estigueren contemplant un moment. —És admirable, veritat, papà?
o caloroses es veien els bevedors asseguts a la fresca davant les	taules	buidant vasos de vi; ací i allà es sentien sons de guitarres i

Pàgina 1 (de 448)

50 següents