×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb tavella |
Freqüència total: 139 |
CTILC1 |
una mà entretinguda en la superfície llisa i blanca, on l'inici de la | tavella | es retalla sense obstacles ni proteccions. Ella el mira amb uns ulls | baixà del seu ase gris, i amb els cinc dits de la mà, com cinc | tavelles | de vainilla madura, es posà a repicar el tambor; i rient amb la rialla | sembla que acabin de néixer; tot és tendre i humit com si sortís d'una | tavella | verda, com si l'aigua, els arbres, els peixos i els sospirs fossin encara | port, que la primera vegada que el vaig veure em va semblar sortit d'una | tavella | fresca, aleshores se m'obria als ulls com un tros de paisatge escaldat, | perdrà aquest indigo cru i espès, i els astres s'amagaran dintre llur | tavella | de somni. Borabora, que és una illa expressa per a guaitar el cel, s'ha | Que és lluny el wharf de Vaitapé! I aquell peix, d'un verd de | tavella | de pèsol, amb quatre cireres pintades a la ganya, que Poroi em deixà anar | l'armariet del gas, que a dintre hi trobaria una targeta plegada amb | tavella | , que la fiqués davant del rètol que deia que truquessin pel jardí perquè, | fer una excursió tan llarga. Que la targeta tapadora s'aguantava per la | tavella | , que ja era fet exprés per no haver d'arrencar i enganxar el rètol cada | dels raigs espectrals. Si poguessin descordar-se l'estèrnum o les | tavelles | de la panxa com els botons de la samarreta, ho farien ben amatents. En | s'aixarraca... Oidà, vet allà la cara d'un vell mofeta, plena de sots i | tavelles | , coronada d'una blanca lluïssor de cabells. Em fa l'ullet, somriu amb | al seu entorn, l'aire té esgarrifances de vellut. Cau, curulla de gra, la | tavella | del pèsol i rellisca pels planters d'escarola groguenca. Canta el gall la | natura hi escampa, i els que aplega meravellosament als sortints i a les | tavelles | del sexe. La còpula dels sexes acompanyava la unió de llurs boques, i | il·lusió havia davallat per la cinglera, arrapant-se a les crétues i | tavelles | de la penya, després d'haver tirat daltabaix de la timba els seus estres | Aviat oblidava el seu propòsit de trobar els homes de la masoveria. Les | tavelles | de ginestell que esclataven a guisa de ressorts disparats per l'ardència | En Cassanella, amb el seu parlar engargussat de taujà i amb una | tavella | de més en el vèrtex dels seus ulls, dugué la conversa pels viaranys que | que ja es podria en el sepulcre, pellofa impúdica del nostre filàntrop, | tavella | que l'embolcava i no permetia que li toqués l'aire ni el sol. Figureu-vos | punt de fer-li una declaració quan, en aquell precís moment, observà una | tabella | de pèsol que penjava ben a la vora d'ella, amb una flor seca al | els llavis exsangües i s'espolsen una engruna de pa caiguda sobre la | tavella | de la faldilla. Amb això, hom sent la vella soltera, que diu a mitja veu: | mostrava el seu fruit, curosament guardat dintre una closca i a més una | tavella | verda. —I si veiéssiu les meves flors! —ponderava. Àdhuc el garrofer | com la bata de les senyores que esperen un nen, tenia tot de pinces, | tavelles | , aquí, a l'altura de la clavícula. Tots iguals, amb el mateix gènere de | Pebrot verd Estirabecs Rave Col agra Agrella Espinacs Faves tendres ( | tavella | ) Tomàtecs Carxofa Bledes Nap Col Ceba Mongetes tavella Faves amb tavella | Faves tendres (tavella) Tomàtecs Carxofa Bledes Nap Col Ceba Mongetes | tavella | Faves amb tavella (madures) Pèsols amb tavella (madures) Julivert Nap | (tavella) Tomàtecs Carxofa Bledes Nap Col Ceba Mongetes tavella Faves amb | tavella | (madures) Pèsols amb tavella (madures) Julivert Nap Porro Col-rave | Nap Col Ceba Mongetes tavella Faves amb tavella (madures) Pèsols amb | tavella | (madures) Julivert Nap Porro Col-rave Xirivia Pèsol Pastanaga Herba | solen oferir-li la favera més avançada i que tingui un major nombre de | tavelles | . La pengen a la imatge de la bacina quan, la vigília del sant, el | una mica torta, ni uns punts massa llargs. "—Maria Lluïsa, aquestes | tavelles | no m'agraden." Tenia un ull desviat i per a mirar la feina s'havia de | peça de musselina blanca; al pit, un pom de miosotis retenia un grup de | tavelles | . Mitjons blancs, sabates de xarol negre i un llaç del mateix color del | trefle, herba fe, margall, civada o herba granada, palla, boll i | tavelles | . Els aliments concentrats Granes esmicolades, farines, despulles de blat, | les del dia. D'Espanya passà a França la moda de prisar-les en petites | tabelles | , en mànegues i davants. La massa popular continuà a poca diferència | per a les plantes. Sols les lleguminoses (plantes de fruit en | tavella | ) el prenen directament de l'aire, per intermig de ferments que formen, en | es troba en l'aire, d'on el treuràn les plantes lleguminoses (fruits en | tavella | ) i les pluges. 2ón· Nitrogen orgànic: el que porten els | portats d'altra banda. Els primers, generalment, són plantes de fruit en | tavella | (familia lleguminoses), que per les nuositats que tenen les arrels | 120 dies. Mongeta tendra Conreu primerenc per a la producció de | tavelles | 138 Plena terra. La mongeta vol les terres primes i | conreat, la collita comença a la primera quinzena d'abril i es cullen les | tavelles | encar ben xiques perquè la planta no s'agoti. 145 Posem com a | terrers i enfiladors. 2on· Els pèsols que es mengen verds amb | tavella | , tirabecs o caputxins que també poden ésser terrers i enfiladors. | a facilitar la collita. 161 Collita. S'ha de fer quan les | tavelles | són ben formades, sense esperar que les granes siguin massa dures. No es | granes siguin massa dures. No es pot collir quan hi ha rosada, perquè les | tavelles | mullades viatgen malament. Paràsits. Mildiu, Oidium, Rovell. | s'assemblava més a Puck o a les dúctils divinitats que surten de la | tavella | d'un pèsol i són una barreja de campaneta, de llagosta de rostoll i de | aquests aparells d'a- veure perfectament la transició de la | tavella | . En una d'elles, la Medicago aurantiaca, podem veure perfectament la | la Medicago aurantiaca, podem veure perfectament la transicció de la | tavella | contornejada a l'hèlix. Una altra varietat, la Medicago scutellata, | primerench llegum, deixá el Gegant al mitj de la via y 's posá á cullir | tavellas | . Pero vetaquí que espiat per l' amo de la terra, ne doná part, lo qual | terra, ne doná part, lo qual doná per resultat trobar un gran farsell de | tavellas | sota las faldillas del Gegant. Y vetaquí que 'l poble cregué que 'l tal | y si algunas granan en lo segon, se talla lo tronch sobre lo primer nús ó | tabella | ab lo que s' allarga la producció d' un any. En lo mes de juny del segon | danyosos y d' agost á setembre comensa á recullirse la grana en las | tabellas | mitj maduras que s' acaban de assecar sobre draps al sol ó en lo graner. | de formadas en la planta, s' escapsa lo tronch, s' escullen las millors | tabellas | pera deixar granar y se suprimeixen totas las altres. Usos. Se | de la planta cuan s' escapsan y lo fruit se menja tendre ab la | tabella | , sens ella y sech, si be d' aquesta última manera no té molta estima. | planta comprén tres divisions ben distintas: la dels fasols verts en | tabella | ó en grans verts sobre tenda y sota vidriera; la dels fasols verts y la | de donar si n' hi ha demasiats á fi de no deixar formar grans en las | tabellas | , puix aixó destruheix la cullita dels fasols tendres donant al mateix | fer sembras especials en lo terreny D. Luego de formadas las | tabellas | , se conservan las mes llargas y bonicas y se suprimeixen totas las | y bonicas y se suprimeixen totas las altres. Usos. Se menjan en | tabella | , en grans tendres y en grans sechs. Fonóll. Planta vividora que se sembra |
|